1. De Barcelona a Sant Joan de les Abadesses

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

115 km. ferro-carril. Trajecte en 4:30 a 5 hores. Dos trens diaris de passatgers i un tren de càrrega amb cotxes de 2a i 3a. Preus: 13,95 pta. En 1a; 10,45 pta. en 2a; 6,30 pta. en 3a. [1€ = 166,386pta. canvi fixat el 1998. NdE]. Bitllets sense equipatge a preus reduïts. En el tren, sol a la dreta al matí, a l’esquerra a la tarda.

Es surt de Barcelona per l'estació del ferrocarril del Nord. El tren travessa l'hermós pla cobert de noves edificacions, d’entre les quals sobresurten un sens fi de xemeneies de les nombroses indústries establertes en el districte de Sant Martí de Provençals. A la dreta, el mar en el llunyà horitzó; a l'esquerra, la serra del Tibidabo.

S'atura el tren en l’apartador de Sant Andreu, on pren la via pròpia de Sant Joan, que corre paral·lela a la: del Nord fins a l'apartador de Montcada. A la dreta destaca l'església de Sant Andreu del Palomar a l'esquerra, el nou manicomi de l’Hospital, edificis grandiosos i de bon aspecte.

Sortint del terme de la ciutat, se creua per entre un seguit de tossals coberts de vinyes i sots emboscats, i domina a la dreta l'ample llit del Besòs, generalment en sec, i en sa part oposada el poble de Santa Coloma de Gramenet, un xic en amunt la torre Pallaresa i enlaire de la serra Sant Geroni [Jeroni] de la Murtra.

Es faldeja el turó de Montcada (290 m. alt.), en quin cim hi ha unes ruïnes sense importància, i en sa vessant la fonda cova de Na Guilleuma i la deu de la Font del Ferro.

8 km. Montcada. Baixador. 37m. alt., 1.600 h; Estació d'estiu dels voltants de Barcelona, molt concorreguda per la facilitat de comunicacions que té amb la capital per ses tres ferrades vies (Sant Joan, Nord i França), per les que hi circulen durant el dia un gran nombre de trens. El poble s'estén avall de la via, entre aquesta i el Besòs, i presenta un bell aspecte amb sa pintoresca munió de torres i xalets.

Sortint de l'estació es creua, per damunt de la carretera de Barcelona a Ribes per un pont de 12 m. de longitud i per dos sobre de la via del Nord per altre de 13 m. de extensió.

10 km. Tunel de Montcada, 165 m. llargària. A la sortida del tunel es travessa el Ripoll o riera de Cerdanyola, d'ample llit, per un pont de 100 m. de llargària en tres trams. El Ripoll embranca allí a prop amb el Besòs.

Hermosos punts de vista sobre les muntanyes que tanquen el Vallès: la Conreria, Sant Mateu, Sellecs [Céllecs], en la serra de la Costa; el Montseny al fons; i ben prompte Sant Llorenç del Munt i Montserrat a l’esquerra.

Es segueix en amunt la part dreta del Besòs. En un turonet a l’altra part del riu, l’esglesieta de Reixac, de galan campanaret, i que en el baix faldar de la serra, Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, «tres parròquies dins un bosc».

12 km. Montcada-Ripollet, 40m. alt. Estació servint al mas Rampinyo, veïnat de Montcada, i al poble de Ripollet, que es troba a l'esquerra a alguna distancia.

13 km. Pont de 30 metres de llarg, en un sol tram, sobre la riera de Polinyà. Es deixa a l'esquerra la magnífica hisenda de Santa Perpetua de la Mogoda, amb preciós passeig d'arbres corpulents que mena a la casa, mig amagada entre l'arbreda.

14 km. Es creua la riera de Caldes per sobre un pont de cinc trams i setanta-sis metres de llarg. A l'esquerra, la via de Mollet a Caldes. A la dreta, la que, descrivint un grandiós arc de circ, uneix les estacions de Mollet, de les dues vies, Sant Joan i França; entremig d'elles, el poble de Mollet.

17 km. Mollet-Caldes. 67 m. alt. Estació d’enforcament amb el ferrocarril de Mollet a Caldes. S'estenen, a la dreta de la via, conreus i vinyes, i a l'altra part del riu, Montmeló, i més enllà, en una clotada, Montornès, dominat per l'alterós turó que ostenta les ruïnes del castell i ermita de Sant Miquel.

20 km. Pont sobre el riu Tenes, o riera de Parets, que prové de Sant Miquel del Fay [Fai], de vuit trams i llarg de 129 m.

21 km. Parets. 77 m. alt. Estació aïllada, en un desmunt. El poble es troba a l'esquera a bastanta distància. Es travessa tot seguit el túnel de Montmeló, de 89 m. de tirada.

La via passa entre la carretera del Masnou a Granollers a la dreta, i la de Barcelona a l'esquerra. Extensió de vinyes i camps ben conreats. A la dreta, el poble de Palou.

29 km. Granollers-Canovelles, 163 m. alt. Estació servint ambdues localitats. Servei de carruatges a Granollers (a un quart de distància a l'altra part del riu Congost), a l'arribada i sortida de tots els trens. Vila de 5.557 h. Notables curiositats artístiques en l'església; bells finestrals en algunes cases de la vila; porxo central gòtic en la plaça-mercat, surmontat d’un bell penell; fabriques.

Fondes: Vallès, España i Can Ros.

Canovelles es troba a l'esquerra, també a alguna distància; esglesieta romànica molt digna d'esment.

29,5 km. Pont sobre el Congost, d'un sol tram i 20 m. De llarg. La via segueix dret a la part superior del Vallès, pel costat esquer del Congost. Extensos horitzons. A l'esquerra, al lluny, les muntanyes de Sant Miquel del Fai i el Farell en un cim enlairat. En un vessant de la serra de Sant Feliu de Codines o del Pinyó. Es travessa la riera del Corró.

32 km. Les Franqueses, 175 metres alt. Estació d’embrancament amb la via de França-Granollers. Es deixa a la dreta l’església de Llerona, d’origen i de talls romànics, encara que molt desfigurada; típica torre-campanar. A l’altra part del riu, en la vessant de la serra, el poble de l’Ametlla.

35 km. Viaducte de Santa Digna, d’un tram de 20m. I tres arcs de 10m. Cada un. Bella clotada. Es travessa l'hermós bosc de can Tarrés, en el que hi ha arbres seculars i un extens vedat reclòs.

38. km. La Garriga, 258 m. alt., vila de 1.569 h. Aigües termals molt renomenades, salines bicarbonatades càlciques, a la temperatura de 30° a 60°, empleades en la beguda i banys, indicades especialment per a les afeccions reumàtiques i brianoses i feridures. Termes conegudes ja dels romans. Bons establiments i hotels, vil·les i xalets de particulars; estació d’aigües molt concorreguda a la primavera i la tardor, clima rigorós al fort de l’estiu per sa situació abrigada dels vents Nord. Antiguitats romanes en la vila i en son terme. Fondes-establiments: Blancafort, Martí.

Al sortir de la Garriga, el trem passa entre torres voltades de jardins, de vistós efecte; domina després a l’esquerra bells paisatges realçats pel riu Congost; antiga església de la Doma, prop del riu i en sa part oposada, i dalt d’un serrat el santuari de Puig-Graciós, de molta nomenada en l’alt Vallès.

Es deixa a la dreta, en un sot ombrejat, la font de l’Enrabiada, molt concorreguda per la colònia forastera de La Garriga.

40 km. Pont viaducte de can Palau, de 144m. D’extensió, en quatre trams i gran elevació sobre el riu i la carretera. Es deixa el Vallès per a penetrar en l'estret del Congost.

Sèrie no interrompuda d'hermosos paisatges de tons enèrgics i de costoses obres de fàbrica en ponts i viaductes, desmunts i terraplens, fins arribar a Centelles. Col·locar-se en preferència a la dreta del tren.

41 km. Pont de Can Mas, d'un sol tram i 32 m. de llargària sobre el riu i altre de petit sobre la carretera. Tunel del Figaró, de 92 m. de curs.

42 km. Figaró. Baixador, 308m. alt. a la sortida del túnel. Sols s'hi atura el tren de càrrega que porta cotxe de passatgers. Es travessa tot seguit, altra volta, el riu i la carretera per l'alt pont, i viaducte de Gall-hi-can [Gallicant], de 69 m. de llarg, amb dos trams i quatre arcs de 5,60(m.) de llum cada un.

A la dreta, i a l'altra part del riu, damunt de la carretera, el pintoresc poblet del Figaró. Un xic enllà del poble sobre la pintoresca vall de Vallcarcara [Vallcàrquera], provinent del Tagamanent, 1.091 m. alt., que s'ovira per son esvoranc.

46 km. Túnel de Fontmolça [Fontmolsa], de 149m. d'extensió, sota d'un estrep de serra que s’avança tallat de dret al riu. Viaducte de Fontmolça, corbat, llarg de 110m. amb onze arcs de 10m. cada un, a gran alçaria. Dessota d'ell, i avançat vers al riu, un fort mur de contenció.

A l'esquerra, en mig d'aspra comarcada, encinglada i estreta, una antiga capella al bell cim d’aïllat turó presenta un pintoresc efecte. A dreta, la riera la Bancó [l'Avencó], que baixa dels estreps de Tagamanent.

47 km. Sant Martí de Centelles-Abella-Aiguafreda, estació a 411m. alt. Aiguafreda és a sota, a la dreta, prop del riu i de la carretera. Sant Martí es troba a l'esquerra, a més d'una hora de distància, en la serra; en sa església, notable imatge romànica de la Verge, procedent del castell de Centelles. Punt de partida per a excursions a la serra de Bertí, al pla de la Garga i al turó de Tagamanent.

50 km. Pont del Rosell, d'un sol tram, llarg de 30 metres, sobre el torrent del propi nom. Es redrecen a l'esquerra les poètiques ruïnes del castell de Centelles, sobre enasprat turó, en un estrep de les cinglateres del Pla de la Garga.

52 km. Centelles, 505 m. alt, vila de 1.984 h., situada a l'esquerra de la via. Concorreguda estació d'estiu. Palau sense acabar dels comtes de Centelles. Ruïnes del castell, enlairat sobre la Vila, 846 m. alt, dignes d'esser visitades; esplèndid panorama. Punt de partida per a l'excursió a Sant Miquel del Fai. Carretera a Sant Feliu de Codines. La Via va pujant, descrivint una corba prop del curs ensotat del Rosell.

La vall s'eixampla i s'entra en l'extensa plana de Vic. A mida que s'avança, la vista va estenent-se sobre amples i llunyans horitzons.

58 km. Balenyà-Seva-Tona-Taradell. Estació a 581 m. alt. Balenyà és a curta distància a l'esquerra de la via; Tona també a l'esquerra, carretera amunt de Ribes; Seva i Taradell amunt, a la dreta sota els estreps del Montseny. Tona posseeix aigües medicinals de gran crit i molt concorregudes, indicades especialment per a anèmies, escròfules i raquitisme. Carretera a Viladrau; servei de carruatges a tots els trens.

La Via creua la plana de Vic, deixa a la dreta el Montseny i endarrere el pla de la Calma i el Tagamanent. Endavant i a la dreta també, mes enllà de la plana escampada de poblets i masies, les serres de les Guilleries, i més a l'enfront l’alterosa serra de Cabrera i Ayats, Puigsacalm i serra de Bellmunt; a esquerra les muntanyes de Coll-suspina i al lluny la carena pirinenca.

64 km. Pont de 20 m. en un tram, sobre la riera de Tona, que va a unir-se al riu Gurri, qual llit corre, allunyat, a la dreta. S'ovira en la pròpia direcció la ciutat de Vic. A l'arribar-hi es deixa, a dreta també, el barri del Remei, i abans d'entrar a l'estació es passa el riu Merder per un pont de 60 m. de llarg.

68 km. Vic, 498 m. alt., ciutat de 11.275 h.; seu de bisbat, cap de partit. Catedral estil renaixement, a tres naus; bell claustre gòtic del segle XIV, amb preciosos calats; monument de marbre al mig del claustre a l’eminent Balmes. Museu arqueològic, notabilíssim, un dels millors del món, en el palau bisbal. Temple romà, molt notable, curosament restaurat. Claustre dels Dominics, de curiós estil. Santa Clara. La Pietat. Moltes altres esglésies posseint objectes estimables. Casa on visqué Sant Miquel dels Sants. Rambla, bonic passeig que travessa tot el centre de la ciutat. Grandiosa plaça major, amb porxos i antigues cases de senyorial aspecte. Fonda: Pere Metus, Colon.

Centre d’excursions a Viladrau, Les Guilleries, Sant Hilari, El Far, cingles de Tavertet, santuari i serres de Cabrera i Ayats [Aiats],

Passat Vic, la via va remuntant la plana; travessa la carretera de Ribes, deixa a l’esquerra el poblet de Gurb dominat per les ruïnes de son antic castell, i creua el Rimentol, que baixa de la serra de Sant Bartomeu del Grau, límit del Lluçanès, a l’esquerra, en quin cim s’ovira la petita ermita.

76 km. Es travessa el riu Ter per un pont de 144 m. de longitud en 7 trams. Hermós punt de vista a ambdós costats. Bella resclosa a l’esquerra; al mateix costat del riu, presa cabalosa.

77 km. Manlleu, 456 m. alt. Vila industriosa, de 4.213 habitants, ala dreta de la via. Es va guanyant l’extrem superior de la plana; les muntanyes van acostant-se, la serra aspra i espadada de Bellmunt es redreça enterca com a l’enfront. A l’esquerra destaca en lloc avançat Castell d'Orís en aïllat promontori que aparenta la forma d’un gros piló de sucre tallat.

Es creua la carretera de Vic a Torelló, davant mateix d’aquesta vila, descrivint la via una grossa corba a son entorn passant per darrera mateix del cementiri. Bonic punt de vista sobre la vila i el santuari de Rocaprebera [Rocaprevera], que la domina.

84 km. Pont sobre el riu Ges, afluent del Ter, de tres arcs de 10 m. cada un.

85 km. Sant Feliu de Torelló, 526 m. alt. Vila de 2.831 h., en aiguabarreig del Ges amb el Ter. Fonda: Can Bosch.

Aigües medicinals sulfuroses de la Font Santa, a mitja hora de distància, en el terme de Sant Vicenç de Torelló. Remunta d'artilleria de Conanglell, també a curta distància, a la part oposada del Ter. Santuari de Rocaprebera sobre la vila. Distintes fàbriques d'importància. Estació d’aigües i punt molt concorregut a l’estiu. Es lloguen habitacions moblades per dies i per temporades.

Punt de sortida per a excursions al Santuari de la Gleba [Gleva], Castell d'Orís i serra i santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, per Sant Pere de Torelló.

La via acompanya el Ter, per sa vorera dreta, desservint corbes continuades i festejant-lo constantment, gaudint-se de magnífics paisatges i punts de vista. Situeu-vos amb preferència a l'esquerra del tren.

Es passa pel costat de la fabrica i colònia industrial d'en Marcet, i més enllà, per entre la gran fabrica i la colònia de les Noves filatures del Ter, on es nota a la dreta en lloc prominent una elegant església moderna, de gust gòtic.

91 km. Pont de la Cogulera, sobre el Ter, que es travessa, 78 m. de llarg, en quatre trams. S'entra tot seguit en el túnel de la Cogulera, de 100 m. d'extensió, i a la sortida torna a travessar-se el Ter pel pont de Sant Quirse [Quirze], sis trams i 123 m. de llargària.

A la dreta desaigua en el Ter, abans, de passar el pont, la cabalosa riera de la Foradada, procedent de les vessants de les serres de Milany i de Bellmunt. Barregen ses aigües al peu del molí de la Foradada.

93 km. Sant Quirze de Besora, 578 m. alt. Vegeu Ripollès. Abans d'arribar a l’estació es passa a la dreta per darrera de les cases de Sant Quirze; a l'esquerra al fons, sobre el riu, un pont antic de tres arcs i més enllà unes quantes cases amb dos hostals, a la vorera oposada, en l’entreforc de la carretera de Ribes amb la de Sant Quirze a Berga. Enllà de l'estació de Sant Quirze la via avança de dret cap al castell de Montesquiu, que s'alça emmerletat a l'enfront, sobre un tossal, i deixa a l'esquerra, a l'altra part del riu, el poble de Montesquiu, al peu de la carretera.

94 km. Túnel de Montesquiu, sota el tossal del castell, 79 m. de longitud. A la dreta baixa a unir-se al Ter la riera del Ferrés, procedent de Llaers [Llaés] i de les vessants meridionals i occidentals de la serra de Milany. Rescloses i salts d'aigua en el riu.

96 km. Pont de Rocafiguera, sobre el Ter i la carretera, de 98 metres de llarg en cinc trams. La via s'endinsa en el petit túnel de Rocafiguera, de 38 m. d'extensió, i torna a passar tot seguit per sobre la carretera i el riu, per un pont de 60 m. en tres trams. Magnífics punts de vista sobre l'estret de Rocafiguera; paisatges vigorosos i enèrgics. El tren corre fent esses i revolts, xiulant contínuament, com si s’apresses a escorre's de tant feréstecs llocs. La carretera va fent alts i baixos i giragonses en la part oposada de la vall; vessants emboscades.

98 km. Pont sobre la ribera de Vallfogona, de 2 arcs de 10 metres d'ull cada un.

99 km. Túnel de l'Escala, el més llarg de la via, 426 m. de longitud.

101 km. Túnel de la Corba, de 153 m. de llarg. De mica en mica la vall va eixamplant-se, i es descobreixen nous horitzons de muntanyes. A l'esquerra, el Remei de baix i l'ermita de Sant Quintí en el desaigua al Ter de la ribera de les Lloses.

104 km. Rivera de Caganell, procedent de la collada de les Tenes, que baixa a dreta. A l'esquerra, la vila de Ripoll, festosament situada en l'entreforc del Ter i del Fresser; al fons de la vall d'aquest últim riu destaquen el Taga i el Torreneules.

105 km. Ripoll, 678 m. alt. (Vegeu llibre "El Ripollès") La via deixa a Ripoll amb son superb monestir a l'esquerra, i avança Ter amunt, quedant al mateix costat la fabrica d'en Badia i el bell salt d’aigua de sa resclosa.

109 km. Rama, grandiosa casa de caràcter senyorial, molt ben situada al caient de la serra.

110 km. Es travessa el Ter pel pont de Rivamala [Ribamala], de 60 m. Llargària, en tres trams. La via segueix la vorera dreta del Ter; a l’esquerra, tallat sobre el riu, l’espadat cingle de Ribamala. Es travessa sobre petits ponts torrents de la Pudó, de la Granota i del Roser.

Preciós punt de vista de Sant Joan, situada pintorescament al pau del riu, en la vorera oposada, destacant-se les típiques torres carrades del Monestir i de l’església de Sant Pol. Vora el Ter aprofita ses aigües una gran fàbrica, i s’enlaira atrevidament d’amunt d’ell, l'airós pont gòtic, d’ull gegantí. A l’extrem de la vall del Ter, a l’ENE. Destaquen les ondulacions del Capsacosta, i darrera d’elles les serres de ValldelBach [Vall del Bac].

115 km. Sant Joan de les Abadesses, 798 m. Alt. (vegeu el llibre "El Ripollès"). Servei de carruatges per a Camprodon i Olot a l’arribada dels trens.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat