101. Del Vernet a Prada per Fillols i Sant Miquel de Cuixà

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

2 hores 30. Pot fer-se a cavalleria.

Portal de Cuixà

30 m. Coll del Vernet. Del Vernet al Coll. (Vegeu itinerari 91b). Se baixa dret a la vall de Fillols.

50 m. Fillols, 340 h., cantó i districte de Prada, 625 m.alt., a la vora de la ribera de son propi nom.

Hostal a la plaça.

En la plaça, bastant grandeta, hi ha la petita església romànica que té bonic absis i campanar quadrat amb finestrals agimesats separats per esvelta columneta; portal amb dues arcades de mig punt en degradació; finestra estreta com espitllera; la volta de la nau és de mig punt a canó seguit.

Sortint del costat de l'església i del cementiri se puja per la vessant dreta de la vall de Fillols a una aresta de serra despresa del Canigó; pujada fadigosa.

1 h. 5. Se passa pel peu de la capella arruïnada de Sant Pere i se segueix l'aresta de la serra.

1 h. 15. Mines de ferro de Fillols en plena explotació, treballades ja pels antics. S'hi han fet troballes d'eines i altres objectes arqueològics.

Un ferro-carril de gran pendent, a doble tracció, porta el mineral a l’estació de Prada.

Cantina de les Mines.

1 h. 20. Són distintes les mines que es troben en els envoltants, essent les més renomenades les Philipart i les Remy. En la cantina s’hi pot menjar bastant bé.

Se baixa ràpidament a la vall de Taurinyà. Abans d’arribar-hi es travessa el torrent que ve del coll de Milleres.

1 h. 40. Taurinyà, cantó i districte de Prada, 563 h. a 668 metres altitud, entre la ribera de son nom i la del Coll de Milleres. En l'església poden veure’s uns notables encensers. La ribera de Taurinyà, nomenada la Llitera o Ribereta, baixa de la Pica del Canigó i del Glacier pel Clot de Balaig, essent una de les més importants d’aquesta muntanya. La vall de Taurinyà és en extrem pintoresca i té molt nom per sa notable flora i rars insectes.

Prop del poble hi ha la fresca i renomenada font dels Flagells. Mines de ferro en el terme. A la sortida del poble es travessa la ribera i se segueix sa vorera dreta pel fons d'hermosa vall.

Se passa un torrent que baixa a la dreta i es creua per dessota el ferro-carril.

Montant del portal del monestir de Cuixà
Montant del portal del monestir de Cuixà

1 h. 55. Sant Miquel de Cuixà, antiga abadia, cèlebre en els anals de Catalunya, fundada en 878 pels monjos d'Exalada. En l'any 987 hi morí, fent-hi una sida penitent, el dux de Venècia Pietro Orseolo. Les despulles de l'antic cenobi sobresurten enlairades damunt de la Ribereta, dominant un festós panorama realçat per l'alterosa massa del Canigó. El monestir està en plena ruïna. És notable la porta d'entrada en la paret de tanca, que ostenta dos artístics muntants de marbre; fragments esculturats de suma importància, pertanyents tal volta al portal de la casa de l'abat; en els costats corresponents a la part interior hi ha en l'un l'apòstol Sant Pere, i en l'altre l'apòstol Sant Pau, figures interessants tant per llurs rostres com pels ropatges; en les cares anteriors hi ha esculpits entre cintes i medallons entrellaçats, fets amb pulcritud i bon gust, varis animals fabulosos; l'obra recorda detalls de nostra portada de Ripoll, sembla del segle XI. Passat el portal s'entra en un pati ple de runes que precedeix el que formava abans el claustre. Era aquest quadrat format per quatre ales amb arcades; en el centre hi havia un sortidor amb 15 jócs d'aigua. La tassa, que era de pedra d'una sola peça, d'un metre de diàmetre, adorna avui els jardins d'una casa de Perpinyà. Tres laudes sepulcrals, de marbre roig, també d'una peça, servien no fa molt temps de taulells de carnisseria en la vila de Prada; eren procedents de la cripta on hi havia els enterraments dels abats. Els qui adquiriren aquest monument artístic enagenat per l'Estat francès, gairebé tot ho vengueren o torcejaren. A l'igual que a Poblet, tots els pobles de I'envoltant s'aprofitaren més o menys de les ruïnes del monestir. A Prada i en molts altres llocs se troben vestigis artístics procedents d'aquest ric i artístic cenobi, Una ala entera del claustre forma la galeria d'un establiment de banys de Prada. Les nou arcades que queden en peu del claustre són dignes d'atenció; construïdes en plena cintra i es recolzen en columnetes senzilles i robustes, de base molt aplanada i ornad es per alts capitells esculturats; estan construïts en marbre roig de Vilafranca com gran part de les arruïnades construccions.

Campanar de Cuixà

Els sostres del claustre, amb teulada d'una vessant, serien tal volta enteixinats de fusta com els de Ripoll i altres monuments de l'època, ja que les columnes, tal com són sense pilars, no són prou per a sostenir el carregament d'una volta de pedra. L'obra sembla esser del segle XI o XII. Tots els capitells eren variats, uns amb monstres i bestiari, altres amb fullatge. L'església, enfonsada en sa major part, consta de tres naus, en plena cintra amb cinc arcades, la central major que les laterals; els absis dels costats no enfilen amb les naus corresponents; el creuer té volta de canó transversal; el cor és d'estil ogival. El portal de la casa de l'abat, bella obra del segle XI, és de marbre esculturat, dibuixat amb molt bon gust. De les dues grans torres quadrades, l'una s'esfondrà en 1830. La pariona, que quedà en peu, és notable, tant per sa gran elevació com per sa arrogància i bellesa; està emmerletada en son cim presentant un acabat conjunt; el basament, que és fortament atalussat, presenta, amb tot, una notable desviació dret a un costat. Cada cara estil partida de dalt a baix per un festó dentellat; els dos pisos inferiors tenen dues finestres per banda; els dos pisos que els segueixen en tenen també dues a cada caro, bipartides i sostingudes - per columnetes, i el pis superior, més baix que els altres, quatre obertures aixatades de volta de mig punt; sobre els dos pisos inferiors i en el coronament sota l'emmerletat hi corren ratlles d'arquets. Són notables ademés uns fragments de pintures murals en l'església. De les demés dependències del monestir, les dotze cases dels dignataris del capítol amb llurs bells jardins, la biblioteca, arxiu, sagristies, etc., no en queda en peu cosa que mereixi esmentar-se. És una llàstima l'abandono en que jeu tant notable cenobi.

La carretera baixa per l'hermosa vall de Taurinyà.

2 h. 20. Codalet, 323 habitants, cantó i districte de Prada. Bonica font gòtica. Ruïnes d'un castell feudal.

2 h. 30. Prada.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat