102. De Camprodon a Vallmanya i Vinçà.

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

16 h. 30. Deu fer-se en dues jornades, fent nit a la cantina de Les Mines o a Vallmanya. De Vallmanya a Vinçà hi ha una bona carretera.

4 h. Prats de Molló. De Camprodon a Prats. (Vegeu itineraris número 71 i 75).

10 h. 30. Mines de Batera [Vetera]. De Prats a les Mines. (Vegeu itinerari 80).


11 h. Coll de la Cirera. 
De les Mines al coll. (Vegeu 

itinerari 89b). 
Van carenejant-se en direcció al N. els estreps de la collada cap a la dreta, faldejant els

 abruptes replecs que cauen a la vall que forma la ribera de la Rabassa.

11 h. 30. Coll d'en Tillet. Notable punt de vista sobre Vallmanya i sa grandiosa vall, coronada pels majestuosos cimals, de la serra del Roc Negre, Puig Sec i Puig Barbet.

Se baixa per entre espès bosc d'esplèndida arbreda, portant direcció general dret a ponent.

11 h. 50. Es travessa la ribera de la Rabassa i se segueix vers al N. per sa vessant esquerra, anant a trobar seguidament la vora dreta de la Lentillà.

12 h. 15. Vallmanya (Velmanye), 405 h., canto de Vinçà, districte de Prada, al peu de la Lentillà, pintorescament situat. Alt., 850 m. Posada dels Pirineus, on se trobarà bon tracte, netedat i preus econòmics; així com també guies i cavalleries per a excursions a tipo enraonat. L'aspecte de la població és rònec, emperò molt pintoresc, estant dominada per l’església i les ruïnes d'un antic castell. Té veïnats i masos escampats.

La carretera arrenca del mateix poble de Vallmanya i es dirigeix dret al NE., acompanyant l'accidentat curs de la ribera de son nom, que pren més en avall el nom de Lentilà. A ambdós costats se redrecen enlairades muntanyes de rectes pendents, la major part emboscades.

12 h. 25. (1 km. de Vallmanya.) La vall de la Rabassa s'ajunta al riu a la dreta. La carretera baixa ràpidament; trajecte pintoresc.

12 h. 30. S'obre a la dreta al SE. el clot de Riu Fret, que s'origina en el Coll de Palomeres.

La vall torç bruscament dret al NO., engorjada i aspre. La carretera va revoltant acompanyant el curs tormentós del riu.

Pas del Riu Roig; l'espai s'estreny considerablement; espadats alterosos a ambdós costats, xòrrecs i dretes barrancades.

A la dreta, clotada del Coll de Montportell.

S'estén a l'esquerra l'espès bosc de l'Avetosa, obrint-se en el propi lloc el sot enfondit de la Fontfresca, que baixa del Puig de Becís.

13 h. 5. (4 km.) Es travessa el riu per un alt pont, des d’on se disfruta d'un bell efecte de l'engorjat de la vall.

13 h. 15. (5 km. de Vallmanya.) Vallestàvia, quin nom s'ha corromput avui per efecte de la llengua oficial del país, convertint-se en Baillestavy; poble de 307 h., cantó de Vinçà, districte de Prada a 670 m. alt. Està pintorescament situat en el faldar d'un promontori avançat, de la part oposada de la vall que s'alça a la vora esquerra del riu i dominat per l'església, de la que en ressurt el campanar per damunt de les velles i rònegues cases esgraonades. Al peu de la carretera lli ha unes quantes cases i un hostal.

Se va seguint la vora dreta de la Lentillà, que fresseja al fons. A l'altra part les trossejades ruïnes de l'antiga església romànica, recoberts sos murs d'atapeïda heura que li imprimeix un colorit bellament poètic; junt a les ruïnes el cementiri. La vall continua tancada, obirant-se en sos extrems superior i inferior un gran encreuament d'altes i dretes muntanyes.

13 h. 40. (7 km.) Treballs miners; ferro-carril aeri per a baixar el mineral, a la carretera, des de la serra de l'altra part del riu. Avui els treballs estan parats.

13 h. 45. Font Rovillosa, aigua molt ferruginosa, situada al costat de la carretera.

Aquesta, oberta en la penya a força de barrinades, és estreta, si bé molt llisa i ben cuidada, el que li aminora el perill; domina constantment feréstegues timbes resguardades per baranes, i dóna seguits i violents revolts, presentant els continuats estreps alterosos de les gorges un aspecte grandiós i verament decoratiu. En la vessant oposada, les serres són gairebé verticals, coronant son cim el Pic dels Moros. El riu, encaixonat a gran fondària, anguileja remorós pel pregon encapdellat de gorges.

13 h. 45. (12 km. de Vallmanya). La vall s’eixampla sobtadament i s'estén la vista dret a l'ampla plana i muntanyes de la part oposada de la vall. Endarrere, bell aspecte de l’entortolligat encreuament de les gorges.

Se va deixant a l'esquerra el curs de la Lentillà i el poble de Finestret, decantant-se la carretera vers al NE.

15 h. (14 km. de Vallmanya.) Se deixa a la dreta a poca distancia'l poble de Jóc, 300 habitants, cantó de Vinçà, districte de Prada, situat en un turonet que dominen les ruïnes de l'antic castell dels comtes del Conflent.

15 h. 5. Se deixa a l'esquerra la carretera que va al poble de Finestret, 511 h., cantó de Vinçà, districte de Prada, i es travessa l'hermosa plana plena de conreus i fruiterars. En l'església de Finestret hi ha una antiga Verge del segle XIII i un curiós retaule amb notables baixos relleus, en l'altar de Santa Coloma.

A la dreta, Rigardà, 301 h., que posseeix una preciosa creu processional de plata amb esmalts, ornada amb pulcres figuretes, i una hermosa custodia de treball molt delicat, del segle XV. És molt notable també un retaule daurat del segle XVI.

Més enllà, a l'esquerra, hi ha el petit poblet de Saorla, que junt amb Jóc i Finestret formaven l'antiga baronia de Jóc.

16 h. 30. (16 km. de Vallmanya.) Vinçà, 2.111 h., cap de cantó, districte de Prada, 262 m. Alt. Està situat en la vora dreta del Tet; té una magnífica horta i disfruta d'un clima molt suau. La plana de Vinca està regada pel Tet, la Lentillà, el Llec i les riberes de Sant Martí, de Domanova i de Rigardà; així és que son regadiu és excel·lent i sa horta i sos fruiterars molt productius.

A l’església hi ha un hermós quadre de Sant Sebastià i boniques imatges de marbre en l'altar major; guarda ademés una casulla i una capa pluvial de notable mèrit i antiguitat i un copó per a les sagrades formes, del 1777, digne també d'esment; la creu processional, renovada i muntada de nou amb metall ordinari, té importants fragments de la creu gòtica de plata; la porta d’entrada conserva restes de la bonica antiga ferramenta.

En el voltant de la població hi queden encara vestigis dels antics murs i torres. En l’edat mitjana havia tingut molta importància, i tant els comtes de Cerdanya com els reis d’Aragó li havien concedit nombrosos privilegis, entre elles el de carrer de Vilafranca o de Perpinyà, a sa elecció, atorgat pel rei D. Martí.

L’establiment de les aigües medicinals de Vinçà o de Nossa se troba a dos kilòmetres de distància de la vila, al NO., i a la vora oposada del Tet. L’edifici fou construït en 1817. Té restaurant i bones cambres. El lloc on està situat i on naixen les fonts porta el nom de Coma dels Banys. Les aigües són sulfuroses, sòdic-alcalines i brollen a una temperatura de 23º a 25º. Són indicades especialment per a la curació de les afeccions dels pulmons i per a les malalties de la pell i vies urinàries.

Tenen efectes consemblants a les tant renomenades d'Aigües Bones. Eren ja conegudes dels antics amb el nom de Fonts del Sofre, amb que es coneixen avui encara.

Prop de l'establiment i en lloc enlairat s'hi troba l'antic priorat de Sta. Maria de Marcèvol, pertanyent abans a l'ordre del Sant Sepulcre. Sa església, que mereix esser visitada, està classificada entre els monuments nacionals; és obra del segle XII, formada per quatre compartiments, les voltes, esfondrades, foren fetes de nou en 1476. El campanaret és d’espadanya. La porta principal, oberta a l’O., és molt notable, les arcades són de marbre blanc i rosat, el timpà de marbre blanc i la llinda de granet roig, els pilars són estirats i l’arcada exterior està voltada d’un correcte dentellat; la ferramenta de la porta és molt interessant; ornen ademés la façana un gros finestral decorat a l’igual que el portal i altres dues finestres més baixes i separades; els absis estan també ornats amb finestretes.

Existeix la tradició de trobar-se enterrada dessota l’altar la mare de Sant Lli, el primer Papa després de Sant Pere.

Marcèvol pertany al municipi Arboçols, 299h., cantó de Sornià, districte de Prada.

Al ESE. De Vinçà, a l'extrem de la plana, a l'altra part de la ribera de Rigardà, dalt d'un turó emboscat, hi ha l’església de Domanova, que conserva notables ornaments sacerdotals. Havia sigut l'antiga, parròquia de Rodès i anteriorment ocupava en son lloc el castell feudal. És avui una ermita molt freqüentada.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat