104. De Camprodon als Estanys de Carançà

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per Fresers i Tirapits

7 hores 30. Practicable en cavalleria fins al Coll de Carançà. La davallada als estanys, molt fadigosa, ha de fer-se a peu. Serà millor emprar-hi dues jornades, passant la nit a Núria (vegeu aquest itinerari b), anar de bon matí als estanys retornant4el present itinerari, o pel c.

6 h. 25. Coll de Carançà. De Camprodon al Coll de Carançà. (Vegeu itinerari 43 a i b.) S'emprèn la descensió a la desolada Coma dels Estanys pel trossejat detritus, sense llei ni marca de camí, tantejant els llocs més franquejables, on les esllavissades són relativament més sòlides. Cal assegurar-se ben bé de talons i és de suma utilitat l'alpenstock.

Res de tant aterridor com aquest descarnat desert amb la nua aridesa de son terrer, ses immenses clapisses, els devessalls d’esmicolades llicorelles verdes, cendroses, ferruginoses; marbres blancs i quarsos, alçant-se a intervals en grops, grenys o brusques onades:; el color tètric dels penyals d'esquerpes formes que arreu ressurten, la soledat espantosa, el desolat i grandiós espai sembla tot en junt la naturalesa en ruïnes.

Estany blau de Carança

Els estanys són nombrosos en tot l'espai de la comarcada, més d'ells tres són els més notables: l'estany blau, l'estany negre i el gran o de les truites.

6 h. 40. Estany Blau, 2.580 metres altitud, el més petit dels tres, envoltat de penyals en ruïnes. Ses aigües manses prenen un color blavós.

En sa part inferior té una gola molt oberta, entre grans roques, per on se llença, endinsa i desapareix l'aigua sobrera de l'estany.

Continua la descensió per l'enorme clapissa.

6 h. 55. Estany Negre, 2.500 m., en una endinsada i pregona olla. Es major que l'anterior, i les ombres de son fosc i trencat circuit clonen un color sinistre a ses aigües.

Se guanyen en- alts i baixos les ondulacions de la trencada coma i es passa pel peu d'un insignificant estanyol.

7 h. 10. Es travessa el riu naixent de Carançà, format per l'aigua sobrera de l'Estany Negre i les continuades fonts que naixen entre el tarter.

7 h. 15. La vall se forma. L'olla aparenta la configuració d'un gros estany dessecat. A l'esquerra naix entre el rocatam una grossa dou per la que reïx l'aigua de l'estany blau i el riu de queda constituït. A dreta i esquerra les enterques muntanyes adquireixen ja una gran elevació i les rares i trencades formes de llurs cims i esquenalls acreixen la fantàstica i paorosa impressió de tant feréstega comarcada. Se baixa per la tartera i per perdedor corriol.

7 h. 20. L‘aspra vall forma altra gran olla amb marcats indicis d'estany extingit.

Estany gran de Carança

7 h. 30. Estany Gran o de les truites, de majestuós i imposant aspecte. En sa part superior està dominat per espadats i eriçats penyals que impedeixen donar-hi la volta. Per un dels indrets el devessall de roques baixa a llençar-se dins de l’aigua. Viuen en l’estany una gran munió de riques truites que es veuen belluguejar, a la més xica remor que vagi a interrompre aquell solemnial quietisme. No pot donar-se una propera idea de lo feréstec de lloc tant amagat, situat a 2.260 m. alt. , envoltat, abrigat i recobert per gegants tant altívols i de feixuga carcanada com el Puig de Bacivers, 2,844 metres altitud, del Gegant o de Bastiments, 2.881 m. alt. , que es redrecen a son llevant, gairebé verticals; el pic de l’Infern, de vessants inaccessibles, 2.870 metres altitud, i el dels Gorgs al SE.; els puigs de La Vaca, 2.830 i 2.812 m. alt. a Mig-jorn, al cim de la Coma; els emmerletats pics de Carançà, 2.783 i 2.787 m. alt. , a ponent; i altres secundaris de formes trencades i ferrenyes, que donen ombres estranyes i sinistres a les aigües i al trist circuit del llac, ombres i formes realçades sovint per les boires que s'arrosseguen i es recargolen tant prompte mandroses i atapeïdes, com juganeres i caragoladisses sobre lleugeres, subtils i esfumades.

Extenses congestes de neu de formes capritxoses i rares distreuen la fatídica i aterradora impressió del conjunt, aclaparadora de l’esperit.

Cap al N. s'obre l’aspre gorja de Carançà, per on s'escola la ribera formada principalment per les aigües de l’estany, que tenen l’eixida per la part més baixa i oberta.


b) Per Núria

9 h. Pot anar-se en cavalleria fins al Coll de Carançà, tenint de marcar des d’allí a peu. Serà lo millor fer nit a Núria, visitar el dia següent els estanys, deixant les cavalleries a la collada seguir de retorn el camí a Camprodon (vegeu aquest itin. a) o bé tornar-se'n a Núria si s'hi vol fer altra nit.

6 h. 30. Núria. De Camprodon a Núria. (Vegeu itinerari 40 i com a variants- els números 41 a 44).

7. h. 55. Collada de Carançà. De Núria al Coll de Carançà. (Vegeu en sentit invers l’itinerari 43 a.)

9 h. Estany Gran de Carançà. Del coll a l’Estany. (Vegeu aquest itin. a.)


c) Per la Coma de Bacivers

8 h. 30. Practicable en cavalleria fins a la ribera de Carançà.

5. h. 30. Coll de la Geganta. De Camprodon al Coll de la Geganta. (Vegeu itin. 29 b).

7. h. 25. Ribera de Carançà. Del Coll de la Geganta ribera de Carançà. (Vegeu itinerari 105c).

Travessada la ribera se puja en amunt per sa vorera esquerra.

7 h. Jaça de Carançà, cabanyes dels pastors a l'esquerra, de la vall.

A la part oposada s'obre la pregona Coma Mitjana, estimbada i coberta de bosc, que baixa de les vessants de Bacivers, Bastiments i Pic de l'Infern. A la dreta s'alça el Pic Redon.

7 h. 20. La vall s'estreny i el bosc baixa fins a la ribera; bonica cascata. El viarany, molt dolent, puja pel rocam.

7 h. 25. Hermosa cascata de Carançà, que es presenta a la vista amb tota sa majestat i bellesa. La ribera de Carançà, per a guanyar un estimbat barranc, salta de l'altura de 25 a 30 metres amb fúria impetuosa, avança fora el cingle recargolant-se i llençant un esclat de ruixims brillants que envolten el saltant d'una radiant aureola s'estrella impetuosa, abans d'arribar al fons, dessobre. uns trencats penyals avançats, se descompon amb el retop i cau allisada en regalims que s'ajunten novament pera baixar acoblats al fons del pregon gorg furgat pel saltant amb la consecució del temps.

El mal fressat viarany puja en ziga-zaga, evitant tant com pot les tarteres, i guanya el desnivell del saltant.

7 h. 30. S'arriba al cim de la cascata al costat de la ribera. Tarteres, bosc baix i pins esgarriats.

A la dreta s'alça el Pic de La Xemeneia, de forma rara i trencada, i més endavant l'aspre Pic Monellet, 2.728 m. alt.

7 h. 35. Altre bonic saltant d'enjogassat caient. Va pujant-se per un seguit de replans amb tarters i aiguamolls.

8 h. 10. La vall torna a eixamplar-se formant una gran olla que presenta tots els caràcters i fesomia d'un gros estany escolat; aiguamolls arreu, que cal anar evitant. Es travessa el riu.

8 h. 20. Jaça, 2.230 m. alt. La vall si estreny i es bifurca, obrint-se a l'esquerra la tenebrosa Coma de l'Infern, clotarada d'inexpugnables eriçalls, trencades i dretes vessants i descompost en orri de rocatam i pedregall en son fons.

Gran amplària de vall, en la que s'hi forma, amb la fosa de les neus, un gros estany que es va secant en els mesos d'Agost i Setembre.

Se puja per la vorera dreta del riberal de Carançà i en mig de grans estimballs sospesos a dreta i esquerra.

8 h. 30. Estany Gran de Carançà.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat