105. De Camprodon als Banys de Toès

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per les Nou Creus, Coll de Noufonts i Fontpedrosa

13 hores. Practicable en cavalleria. Molt interessant, de variats i grandiosos contrasts de valls i muntanyes; esplèndides vistes panoràmiques. És, en canvi, jornada molt llarga i es necessita un temps bo matinejar molt, queda, no obstant, un recurs, en cas de mal temps, és el de refugiar-se al santuari de Núria, d'on s'hi passa a mitja hora de distància. Pels qui trobin l'excursió L massa penosa els hi aconsellem aquest itinerari b, Fent nit a Núria.

7. h. 35. Jaça de baix de Les Mulleres. De Camprodon a la Jaça. (Vegeu itinerari 43). Se deixa a l'esquerra el camí de Núria, que continua baixant, i es va a trobar, planejant pel glevatge, el que puja des del Santuari dret a la Coma de Noufonts.


7 h. 40. Jaça de les Nou-

fonts. 
De la Jaça al Coll de les Noufonts. (Vegeu itinerari 49).

8 h. 15. Coll de les Noufonts, 2.600 m. Estil obert entre les serralades d'Eina i els trencalls de les Nou Creus, drets i estimbats; corre d'ONO. a ESE. Es la collada més fonda de tota la carena des de Puigmal al Pic de la Dona. A sos peus, per la part del N.. se presenten les dessolades comes dels Recons, els aguts cims de Carança i el difícil Pas del Porc; a la part del Mig-jorn el Puigmal i al fons la verda Coma de Noufonts, que condueix a Núria.

Se va pujant suaument per una aresta que es desprèn del Coll de Noufonts.

8 h. 30. Coll Bernat, 2.646 metres alt., separant els aiguavessos de les comarcades dels Recons de les altes vessants de la ribera de Prats de Balaguer o Conca de Tremps. Nou i esplèndid punt de vista cap aquests indrets, dominats pel Puig d'Eina i l'original pic de Torra d'Eina.

Se baixa fortament en direcció a l'O., tant prompte per recte viarany com per sobtes zigzagades.

Vall de Prats de Balaguer

8 h. 45. Se passa proper a un gros estanyol amagat en un i es va fent la descensió vers la clotarada coberta d’atapeït herbatge d’un verd esclatant, en el que hi rellú l'enjogassada i clara aigua que cau dels cims de les serres.

8 h. 55. Se guanya'l fons del riberal, 2.300 m. alt. aproximada, lloc pintoresc i de grandiós aspecte. Altes i abruptes serres dominades per la Torra d'Eina tanquen l'espai. El riu salta al fons de la vall des dels cims d'Eina per un seguit de violents saltants termenats per bella i hemorosa cascata que rebot furienta per a deixar-se lliscar després suaument al fons de la sotalada. Contrasta notablement la vegetació esplèndida i fortament acolorida del fondal amb els tons rogencs i cendrosos de les altes crestes que el voltegen, de formes rares i capritxoses.

Se segueix en avall la vorera esquerra del riu en la trencada Conca de Tremps, tenint al mateix costat l'original Roc dels Bocs. La vall s'estreny; però els pasturatges s'enlairen bon xic en amunt fins a esgotar-se en els pelats esquenalls. En el fons de la ribera s’hi agombolen grans masses de blocs colossals i l'aigua corre atribolada formant, bonics i escaients saltants. La baixada es fa per dolent i pedregós viarany.

8 h. 5. Comencen a trobar-se els primers pins que pugen del fons de la vall i van estenent-se gradualment, arrapats molts d’ells en les escletxes de les apilades roques, mostrant son descarnat arrelam.

8 h. 10. Bell caient d'aigua en forma de capritxós ventall envoltat de brillant espurneig que ruixa el camí. Va travessant-se una hermosa pinosa que s’estén a ambdós costats de l’agresta i encaixonada vall. Mouen l'atenció notables exemplars de pins, corpulents i de feixuga soca.

9 h. 20. Enforcament de la vall amb l'espadada clotarada que baixa dels deserts i àrids Recons. Les serres gairebé verticals d'abonyegat esquenall clonen tot just pas al riberal que per isarda gorja porta les aigües que s'escorren dessota les asproses timbes que volten els Recons. Hermosa fondalada en el punt d'unió, 1.925 m. alt. aproximada. Dessota d'uns magnífics pins hi naix una fresca i riquíssima font. El sot és ple de vegetació en extrem selvàtica; cims són alts, entercs i descarnats. Sempre el dur contrast

Des de aquí la vall va eixamplant-se; a l'esquerra alcen llurs agudes puntes, acompanyant-la el Pic de l'Orri, 2.556 m. alt., el Serrat de l’Escaldat, 2.275 m. alt., de quins caients baixa la ribera de Fontfreda, que ve a unir-se a la de Prats, La Rocacorba, 1868 m. altitud, i el Pic de Jonquines, 1.718 m. alt., coberts de bosc en el baix de llurs aspres vessants.

9 h. 30. Caos granític; immensa tartera. El riu salta per entre els blocs, que els vells pins i grossos matolls furguen amb llurs arrels, i per entre'ls blocs se perd també el camí, que cal anar tantejant per a trobar-lo enllà de rocatam. Es un pas molt fadigós, sobre tot per a les cavalleries; és, en canvi, bell i imposant.

9 h. 50. Palanca de fusta, per on es travessa a A la vorera dreta del riu. Des d’aquí el camí és ja fressat i sempre agradable per sos variats accidents, amb ms abruptes penyalars de rares formes, més lluny els verds prats estesos arreu, els cepats verns i roures que els clapegen, i prop de l'aigua els espigats pollancres i les rodones saules.

Es travessa la verda Jaça de l'Orri.

10 h. 20. Font d’Asmet sobre el camí.

Planell gran de Morens o del Bacivers

10 h. 25. Ras d'Asmet. La vall forma una forta recolzada i s'obre marcadament, veient-se a l'enfront les altes muntanyes de la part oposada del riu Tet. Les vessants de les serres que acompanyen la vall van essent ja en molts indrets més suaus i verdes. El camí deixa el riu al fons i segueix planer pel faldar de la serra. La nova direcció de la vall és oberta dret al N. Les preses d'aigua del riu se succeeixen i multiplicats canals van regant les closes i fertilitzin les terres de conreu.

10 h. 40. Envistes de Prats. El camí va seguint els revolts dena vessant. Antiga torra arruïnada.

11 h. 5. Prats de Balaguer, poblet agregat al de Fontpedrosa, 1.330 m. alt., en un contrafort avançat de la serra i dominant un hermós cop de vista sobre l'enclotada vall. del Tet i les muntanyes que la tanquen. Es un poblet molt pintoresc; l’església està situada en una placeta, de vista desembarassada, que té una font pública en un costat.

Des de Prats la baixada és ràpida i dolenta; al fons, al peu del riu i de la carretera se descobreix Fontpedrosa.

11 h. 25. Es travessa el riu per un pont pintoresc i se segueix la vessant oposada per dessota la carretera. Bell saltant d'aigua a la part contraria del riu.

11 h. 40. Fontpedrosa. De Fontpedrosa a l’Establiment de Toès. (Vegeu itinerari 108 en sentit invers.)

13 h. (7 km. carretera.) Establiment dels Banys de Toès.


b) Per Núria i Fontpedrosa

12 h. 15. Excursió interessant i còmoda, especialment per als qui vulguin fer-la en dues jornades quedant-se a la nit a Núria.

6 h. 30. Santuari de Núria. De Camprodon a Núria. (Vegeu itinerari 40, i per a variants d'itineraris els números. 41, 42 i 43.)

7 h. 30. Coll de Noufonts. De Núria al Coll de Noufonts. (Vegeu itinerari 49).

12 h. 15. Establiment de Toès. Del Coll de Noufonts als banys de Toès. (Vegeu aquest itinerari a.)


c) Per la Coma de Bassivés [Bacivers] i Fontpedrosa

Fons de les gorges de Carançà

11 h. 15. Excursió molt recomanable.

5 h. 30. Coll de la Geganta. De Camprodon al Coll de la Geganta. (Vegeu itinerari 29a). Des del Coll de la Geganta al macís de Bastiments la carena fronterera s'estén com una llarga aresta gairebé recta i pelada per la part de Franca, on pren el nom d'Esquena d'Ase.

El camí segueix per aquesta aresta en direcció OSO. I baixa després per una ziga-zaga ràpida.

5 h. 45. Planells de Morens o de Bacivers, grandiós circ de devastació, desert, sense aigua, sols un esmagreït estanyol format per la fosa de les neus i que filtra ses aigües, amagant-les per sota l'escorça del tarter; res de verdoral lloc, pedregall estès i roques immenses arreu, soledat aclaparadora i quietud gairebé absoluta. Formen el circ d’altes muntanyes abruptes, pelades, de seques arestes, que l'envolten, la Serra Gallinera, 2.628 m., el Pic de la Dona, 2.714 m., l'Esquena d'Ase, que s’alça com colossal muralla; el Puig de Bastiments, 2.881 m., i el Puig de Bacivers, 2,844 m., que forma un recolze avançat encarant-se amb l'Esquena d'Ase i tancant la Coma de Bacivers pel costat oposat a la Serra Gallinera.

Es travessa en avall aquesta comarcada isarda, on l'ànim pareix comprimit i l'esperit aterrat.

5 h. 55. Planell gran de Morens, immenses tarteres de ciclopis blocs apilats en espantós desordre.

6 h. Fonts de Bacivers, que naixen en la davallada del tarter, d'aigua molt freda i forta que comunica, allí on toca, un color negrenc al pedregam.

6 h. 10. La vall del riu naixent s'engorja, tancada a la dreta per la Serra Gallinera i el Puig de Bacivers. Es travessa el riu per unes passeres.

Davallant difícil pel rocatam; mal pas pera les cavalleries. La vegetació va apareixent arreu, i ben prompte la negra pinosa esgarriada va destacant-se bellament entre blancs còdols i blocs grisencs. De tots indrets aflueixen naixents corrents d'aigua.

Bell efecte, dret al fons, de la gorja i Clot de Bacivers, i a l'enfront, a 'la part oposada de la vall de Carançà, vers als faldars de Coll Mitjan i els pics de Gallinàs, i Redon, que s'aixequen a sos costats.

6 h. 35. Torna a travessar-se el riberal. La vall s'obre. Bell cop de vista dreta la gorja que s'acaba de baixar i vers els nous, severs, imposants paisatges que van desenrotllant-se realçats mel rocatam, l'aigua i la pinosa.

6 h. 55. Rivera de Carançà, que es travessa prop sa unió amb la Coma de Bacivers, 1.875 m. altitud. Lloc grandiós i d'aspecte fantàstic. El llit de la ribera agafa gran amplària i forma dos o tres cursos d'aigua. El bosc cobreix totes les vessants fins al peu mateix de la ribera.

S'emprèn la pujada en direcció al NNO., pels aiguavessos del costat esquer de la ribera de Carancà, i per entre pasturatges circuits d'arbreda.

7 h. 25. Ras de Carançà.

7 h, 30. Font del Ras. La pujada és molt sobtada i fadigosa, per entre boscúria.

Gorges de Carançà

7 h. 45. Coll Mitjan, 2.500 m. alt., entre Pic de Gallinàs, 2.624 m. al NNE. i Redon, 2.678 m., al SSO. Bell panorama de muntanyes. A Mig-jorn se drecen amb formes enasprades els cims de la Vaca, de l'Infern i de Bastiments, i en primer terme el Pic de Bacivers, d'aspres contraforts. La Coma de Bacivers, per complert, se destaca a l'enfront, al SSO., bonica, brillant, dominada per la gorja per la seva aresta d'Esquena; a son costat, el Pic de la Dona, i més endavant, tancant la banda dreta de la Coma de Bacivers, la Serra Gallinera, el Coll de Buru i tota la serralada que dona als aiguavessos a la ribera de Carançà, que corre des del SE., decantant-se cap al N. a endinsar-se en ses feréstegues gorges. Davant mateix, al dessota, bell efecte de vista de l'entreforc de Bacivers i Carançà.

En la part contraria, dret a l'O. i NNO., s'obiren al lluny les muntanyes de Madres i al fons emboscades fondalades.

Des del coll la davallada és fàcil per dalt de la Coma de les Salines, rublerta de ric herbatge i belles floretes.

8 h. es travessa la barrancada de la naixent ribera, i el camí va descendint suau i planerament.

8 h. 10. Deliciosa font dels Collets, gelada aigua al peu dei camí.

8 h. 15. Collets enasprats, en quin cap de serrat s'hi aixequen uns originals penyals que pareixen les ruïnes d'una torra-fortalesa. Jaça dels Collets; barraques de pastors.

8 h. 20. Portell d'Aixeques: 2.074 m. alt.; bell cop de vista a l'O. sobre la Conca de Tremps i clotada de la ribera de Prats amb els ferrenys pics i cimals que la circueixen.

A la dreta, al NNO., s'amaga l'estimbada barrancada de La Sorda.

D'aquí per molt mal baixant corre un viarany a l'esquerra que porta al Ras d'Asmet (vegeu aquest itinerari a) i a Prats de Balaguer.

El camí s'interna per una espessa i hermosa boscúria. Trajecte ombrejat i preciós.

9 h. Se descobreix Prats de Balaguer al fons. El camí continua internat en el bosc.

9 h. 5. Se surt d'aquest i es baixa ràpidament.

9 h. 10. Se troba una séquia que serveix pera regar els conreus i closes de Prats.

9 h. 20. Prats de Balaguer. De Prats a l’establiment de Toès. (Vegeu aquest itinerari a).

11 h. 15. Banys de Toès.


d) Per la Coma de Bacivers i les Gorges de Carançà

10 h. 45. Pot fer-se en cavalleria fins a la ribera de Carançà, des de allí sols és practicable a peu; tenen d’anar a voltar pel Coll Mitjan i Fontpedrosa. (Vegeu aquest itinerari c.) Es una excursió en alt grau recomanable.

5 h. 30. Coll de la Geganta. De Camprodon al Coll de la Geganta (Vegeu itinerari 29a).

Pujada a les gorges de Carançà

6 h. 55. Ribera de Carançà. Del Coll de la Geganta a la ribera de Carançà, (Vegeu aquest itinerari c.) Se va seguint la Coma de Carançà en avall tant prompte prop la ribera com enlairant-se pera evitar els grans devessalls de roques i penyals triturats.

7 h. 20. El camí va engorjant-se. Les vessants se fan més dretes i abruptes; el fons del riberal és emboscat i ple de rocatam; abunden en les vessants els avellaners. El camí té de buscar-se tant prompte perdut en l'espessetat de la boscúria com entre l'apilonat rocam.

7 h. 35. Cabana al cairó d'un gros tarter. Paisatges preciosos i incomparables formats pel llit tortuós i embarrancat del riu, les hermos es arbredes, l'agombolat rocatam, els penyalars de rares formes i l'enterc emmurallat de les continuades gorges.

8 h. Bauma situada en lloc emboscat i pintoresc, recoberta de verdor; el riu corre sota mateix; el camí és perdedor.

8 h. 20. Seguit d'herrnosos i esplèndids saltants d'aigua en el pregon riberal.

8 h. 25. Cabanya prop del perdedor corriol, entre ell i el riu. Deliciosa arbreda. Magnific saltant d'aigua.

L'aspre murallam de les gorges se va estrenyent i presentant-se a cada moment més vertical. El riu sembla que vagi a tenir barrat el pas.

8 h. 40. Se traspassa el riu per una palanca feta amb dos arbres travessats recoberts de rocs i gleves. Se creua el riu set vegades per altres tantes set palanques. Els penyals són talment verticals, de formes rares, i el riu, saltant i botzinant, corre esbojarrat tant prompte d'un costat com de l'altre per a sortir d'aquell caòtic i paorós laberint, en que els penyals s'encreuen com per a disputar-li el pas, en que a voltes amb prou feina es veu el blau del cel i on hi ha moments en que s’arriba a dubtar de si la vall podrà per fi tenir sortida; talment sembla vagi a penetrar-se en un pregon sot tancat. L'aigua pren seguidament variats tons verdosos, blaus, blancs, negrosos i violats.

9 h. 20. El curs del riu és talment dificultós que passa tot just encaixonat en un gran tall o bretxa de penya. El camí no hi té cabuda i emprèn una pujada bon xic fadigosa per a salvar aquest mal pas i guanyar el cim de l'alt penyalar de la vorera dreta.

9 h. 30. Cim de la pujada. Belles vistes de la gorja durant tot el trajecte. El camí va baixant dominant la timba.

9 h. 55. Fons de la gorja. Un pont travessa a la vora oposada. Se deixa el pont a l'esquerra i se segueix pel costat de la ribera, tenint tot just pas el camí al costat de l'aigua.

10 h. Entrada de les gorges. Un petit túnel que forada el penyal dóna sortida al camí. S’entra en la vall del Tet, ampla i desembarassada; camps i prats ombrejats per grans noguers.

Se deixa a la dreta el camí que puja a la pintoresca església de Toès i es baixa cap al poble, situat a ambdós costats del riu.

10 h. 15. Es travessa el poble i el riu per un pont que uneix les dues parts de la població i es puja per la vessant oposada a trobar la carretera.

10 h. 20. Toès, cases i hostals en la carretera. De Toès a l'establiment dels banys. (Vegeu itinerari 108).

10 h. 45. Banys de Toès.


e) Pels estanys i gorges de Carançà

13 h. Excursió molt hermosa, si bé molt cansada, puix pot fer-se sols a peu des del Coll de Carançà a Toès.

Fent-la en dues jornades se pot passar la nit a Núria, sortint l'endemà a la matinada per a esser a la sortida del sol a la carena damunt dels estanys.

7 h. 30. Estany Gran de Carançà. De Camprodon o Núria a l'estany. (Vegeu 104 a i b).

9 h. Jaça de Carançà. De l'estany Gran a la Jaça. (Vegeu itinerari 104 c, en sentit oposat).

9 h. 10. Encreuament amb el camí de la Coma de Bassibés [Bacivers] i de Font pedrosa pel Coll Mitjan. Se segueix el corriol que va dret a les gorges. De la ribera de Carançà a Toès (Vegeu aquest itinerari d.)

13 h. Establiment de Toès

f) Per la Portella de Mentet i gorges de Nyer

11 h. Excursió interessantíssima, practicable en cavalleria fins a la presa del canal de Nyer, el pas de les gorges del canal té de fer-se forçosament a peu. Si es porten cavalleries, tenen de deixar-se a Mentet, si es volen fer continuar cal que donin la volta per Pi i Escaró. (Vegeu aquest itin. h.)

6 h. 55. Palanca de Mentet. De Camprodon a la palanca.
(Vegeu itinerari 97a).
 Se segueix en avall la ribera, presentant-se a l'enfront els trencalls avançats de les gorges. El poble de Mentet queda a la dreta penjat en la vessant. A l'esquerra, la ribera de Caret baixa del Coll de la Pala al SO., tenint en sa vessant dreta magnific bosc.

7. h. Palanca de Caret sobre la ribera. Clotada pintoresca. El camí baixa per mals passants entre el riberal i els grenys enasprats, engorjant-se sota cingleres aspres que sembla vagin a tancar-li el pas. Llocs en extrem pintorescos.

7 h. 25. Presa d’aigua del Canal de Nyer, El camí deixa la ribera, que va engorjant-se dret al fons, i segueix pel costat del canal. Camí preciosíssim; timbes esfereïdores, treballs notables de fàbrica en la construcció del canal, gorges continuades que es dominen. El camí segueix, per l'espai de més d'una hora, estret, al costat del canal, tenint a la dreta l'aigua que corre rebenta i a l'esquerra pregones timbes.

Entrada de les gorges de Carançà

7 h. 45 La vall s'eixampla; el camí va faldejant, sempre planer, la serralada al costat el canal i dominant el riberal les intrincades gorges, a una gran elevació. Cal tenir el cap serè i el pas segur per a recórrer aquest passant.

7 h. 50. Clot de l'Esculissa, gran barrancada que s’obre a la dreta. Continuat panorama de fondes gorges que sembla talment el pas del piu, que revolta al fons, inaccessible a la vista, remorejant sordament.

8 h. 15. Se volta un estrep. de la serra, dominant,se nous horitzons i al fons altres rengleres d’horitzons i al fons altres rengleres de gorges.

8 h. 30. Se deixa el canal a la dreta, 1.210 m. alt., i es baixa per dolent camí pedregós amb brusques pendents i en vistes de Nyer.

8 h. 55. Collet a l'esquerra des d’on se domina un bell cop de vista sobre l'antiga capella de La Roca adjunta a les ruïnes d'un antic castell, enlairada i com sospesa damunt l'engorjat del riu, entre espadats precipicis.

Segueix baixant-se gaudint de bell punt de vista sobre Nyer i gran part de les vessants oposades de la vall del Tet, amb petits poblets penjats en els faldars.

9 h. 15. Nyer al peu de la ribera, 734 m. alt., 381 h., cantó i districte d'Oleta, en mig d'una vall, molt ben regada, coberta de conreus bella arbreda i bonica horta. Té un gran castell, de notable aspecte, restaurat de pocs anys i rodejat d'un hermós parc i jardins. El propietari del castell, Mr, Rovira, hi té recollida una notable col·lecció d'objectes arqueològics, mobles, quadros, armes i utensilis. L'escala noble és majestuosa, i en sala senyorial, convertida en museu, hi ha en lloc preeminent, damunt de l'antic trono, un quadro que representa al rei D, Pere V d'Aragó. En les vidrieres de colors del menjador hi ha pintats tipus del país, entre ells un caçaire d'isards, un pescaire de truites i una filanera. En els quartos de dormir s'hi veuen notables llits de preuada antiguitat. Les torres dels murs tenen superba presencia.

El castell de Nyer és cèlebre per esser el niu de les sagnants bregues de Nyerros i Cadells, tant memorables en els fets de nostra historia i que s'estengueren per tota nostra terra, Foren l'origen, per un costat els senyors de Nyer i per altre els nobles senyors cerdans de Cadell, barons d'Aransa.

En el terme de Nyer hi ha aigües termals sulfuroses utilitzades per la gent del país. Se segueix una bona carretera d'uns 4 km. que baixa per la bonica vall. Paisatges pintorescos.

9 h. 55. Enforcament amb la carretera de Montlluís a Oleta, que se segueix.

10 h. Oleta queda a la dreta a cinc minuts de distància. Se segueix en amunt la carretera de Montlluís. (Vegeu itinerari 108).

11 h. Banys de Toès.

g) Pel Pla de Camp-Magre i gorges de Nyer

Gorges de Nyer

10 h. Excursió recomanable a l'igual que l'anterior, tenint de fer-se les pròpies observacions referents a les cavalleries.

4 h. Coll del Pal. De Camprodon al Coll del Pal. (Vegeu itinerari 24a).

4 h. 15. Fonts del Tec. Del Coll del Pal a les fonts del Tec. (Vegeu itinerari 73a).

4 h. 30. Riba del Camp-Magre, De les Fonts del Tec al de Camp-Magre. (Vegeu itinerari 73b, en sentit oposat). Es travessa el Pla de CampMagre, deixant a la dreta el viarany de Pomarola i a l'esquerra el de la Portella de Morens, baixa dret al N. pels aiguavessos de la ribera del Callau.

4 h. 50. Jaça del Callau. Hermosos i extensos pasturatges que agafen les vessants de les serres. A l'estiu s'acobla en les barraques de la Jaça un gran nombre de pastors que guarden alguns mils de caps de bestiar de llana, provinents generalment d'Espanya, dels pobles de l'Alta Garrotxa.

5 h. 10. Aiguabarreig de la ribera dels Forquets amb la del Callau. La ribera dels Forquets baixa a l'esquerra procedent de la Portella de Morens i dels cims de Coma Ermada.

5 h. 20. Jaça de Riuseto de Cap de Roc.

5 h. 30. Es travessa la ribera i se segueix la vessant dreta per la solana de Riuset, dominant la vall.

6 h. Mentet. (Vegeu itinerari 97a).

6 h. 5. Palanca de Caret. De la palanca de Caret a Toès. (Vegeu aquest itinerari f).

10 h. Banys de Toès.


h) Per Camp Magre, Pi, Escaró i Oleta

Gorges de Nyer

12 h. 30. Practicable en cavalleria; és molt llarga fadigosa, i aconsellem al que sia bon caminador, que deixi la cavalleria a Coll de Mentet i es dirigeixi per aquest poble a peu vers a les gorges de Nyer. (Vegeu aquest itinerari f i g).

4 h. Coll del Pal. De Camprodon a al Coll del Pal. (Vegeu itinerari 24a).

4 h. 15. Fonts dei Tec. Del Coll dei Pal a les Fonts del Tec, (Vegeu itinerari 73a).

4 h. 30 Riba del Pla de Camp-Magre. De les, Fonts del Tec a la Tica del Pla de Camp-Magre. (Vegeu itinerari 73 b, en sentit oposat).

5 h. 55. Coll de Mentet. Del Pla de Camp-Magre al Coll de Mentet. (Vegeu itinerari 97 b).

8 h. 30. Saorra. Del Coll de Mentet a Saborre. (Vegeu itinerari 97 a). A la sortida del poble, deixant la carretera, es puja per un camí bastant dolent, veient-se a l'esquerra l'antiga església romànica que presenta des del camí un bonic punt de vista. A l'esquerra també, es deixa Torrent, veïnat de Saorra, i ben prompte la torre d'un castell en ruïnes alçat en un tossal.

8 h. 50. Coll entre les valls de Saorra i d'Escaró, la. primera molt més verda i rienta. Bonic cop de vista sobre ambdues valls i el macís del Canigó. Se van flanquejant els contraforts del Puig de les Tres Esteles.

9 h. Se deixa a la dreta, en el sot el veïnat d'Aituà, annexe d'Escaró, en la vora dreta del riberal de Vallmarsana, que baixa de la vessant N. del Puig de les Tres Esteles i va a desaiguar directament al Tet.

El camí faldeja les estribacions de la serra.

9 h. 30. Es travessa la ribera d'Escaró, provinent també de les Tres Esteles, i s'emprèn una pujada, deixant. la vall al fons a la dreta. Van trobant-se treballs i construccions mineres, Els alts de la serra estan furgats de boques-mines.

9 h. 45. Escaró, 344h.; cantó i districte d'Oleta, a 1.085 m. alt. en un planell emboscat. El poble està dividit en dues parts: Escaró d'Avall i Escaró d'Amunt. Esglesieta romànica molt interessant. Travessada la primera agrupació de cases, se troba la via que, per plans inclinats baixa el mineral de ferro de les mines que s’obren en les vessants del Puig de la Sagalissa. Se travessa un collet i es deixen al costal nombroses edificacions i treballs de les mines en explotació. Són de molta importància. El mineral es baixat per un camí de ferro de grans pendents, a la carretera de Montlluís a Vilafranca, entre Joncet i Serdinyà.

Se baixa per ràpides ziga-zagues a trobar la vall del Tet.

11 h. 15. Es travessa el riu Tet per un vell pont i es puja a trobar la carretera que va per la part oposada.

11 h. 20. Se troba la carretera que se segueix en amunt.

11 h. 30. Oleta. D'Oleta als banys de Toès. (Vegeu itinerari 108).

12 h. 30. Banys de Toès.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat