106. De Camprodon als estanys d'Èvol i Noedes i Pic de Madres

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per la vall de Noedes

5 hores 30 (des de Prada) al Gorg Estelat. 6 h (des de Prada) al Gorg Negre. 6 hores 30 al Pic de Madres (des de Prada). Practicable en carruatge des de Prada a Conat, a peu o en cavalleria fins als gorgs Estelat i Negre, i sols a peu al Gorg Blau i Pic de Madres.

Excursió molt important recomanable, que deurà fer-se en tres jornades, fent nit a Prada a l’anar i al tornar, seguint de retorn l’itinerari b a Oleta o Toès; a no ser que es vulgui fer nit a la barraca d’Èvol, que no ofereix cap comoditat.

De Camprodon a Prada. (Vegeu itineraris núm. 97 a 101). Se surt de Prada en direcció SO. Per la carretera de Vilafranca.

25 m. (2km.) Rià, 1.038 h, cantó i districte de Prada. Al peu de la carretera hi ha el veïnat de Pont, part de la població moderna alçada la voltant d’una gran fundició de la companyia dels Alts Forns de Rià que explota també la major part de pedreres de marbre del país.

Al raval del Pont se deixa la carretera de Vilafranca i es pren a la dreta la carretera de Conat. Rià està a l'enfront, hermosament col·locat en semi-circ damunt l'entreforc del Tet amb la ribera de Conat. Domina el poble l'antic castell d'Arrià, bressol del comte Guifre pare de Guifre el Pilós i primer comte sobirà de Barcelona. El castell està en ruïnes.

Es travessa el Tet per un pont i es passa pel mig de l'antic poble.

En amunt de Rià la carretera puja vers a l’O. per la vessant dreta de la ribera de Callan o de Noedes, dominant una pintoresca, encaixonada, vall i recorrent sovint per despenyats passants.

1 h. 25. (7 km.) Església de Conat, enlairada al costat esquerre de la carretera. Es una obra forta del segle XI o XII, de correctes i severes ratlles, construïda amb grossos i ben tallats carreus; la portada té elegants capitells i en el dintell, que és d'una sola peca, hi ha gravada una inscripció del segle XII; corona el ben perfilat absis i un dels murs laterals una faixa d'arquets, i entre ells i la cornisa s'hi retalla un pulcre dentellat.

Al deixar l’església, la carretera dóna un revolt, sorprenent la mirada el bell cop de vista que presenta el poblet rònec de Conat, esglaonat en la part oposada de la vall en la unió de les riberes de Noedes i Orbanyà, en un aspre morrot de la serra, dominades ses cases més altes per les ruïnes de l'antic castell. Es travessa el riuet per un pont i es troben tot seguit les primeres cases. En el pont termina la carretera. La vall de Orbanyà s'obre al NNO.; la de Noedes a l’O; les dues són accidentades i d'escaient aspecte.

Conat, a 520 m. alt., compta amb 283 habitants i forma part del cantó i districte de Prada. Prop del poble hi ha distintes fonts minerals, essent la més nomenada la de l'Aram, d'aigua ferruginosa.

Deixant el poble 's va seguint en amunt la vorera dreta de la ribera de Noedes o de la Mort, falaguera i pintoresca, fresca i rublerta de verdor.

1 h. 35. La vall s'estreny formant un bell engorjat voltat de penyals.

1 h. 40. Es travessa la ribera i se segueix la vorera esquerra. Molt bon cop de vista de la vall i de les altes muntanyes que l'enronden.

1 h. 45. Veïnat d'Abellans [Vetllans] prop la ribera, format per unes quantes cases acoblades. Se remunta la vall, dominant la en sa vorera esquerra.

2 h. Es travessa la ribera per un pontet. Trajecte bellíssim. La vall torna a eixamplar-se considerablement.

2 h. 5. Cortal Serralet, Bonics prats a son entorn. La vall torna a engorjar-se.

2 h. 10. Es travessa el riu per una palanca i es continua altra volta per la vorera esquerra amb bellíssims punts de vista sobre la part superior de la vall.

2 h. 15. Cortal. Es travessa una barrancada i es va pujant en marrincoles per la muntanya que domina la vora esquerra de la ribera deixant-la al fons. Pujada de Carbudell molt fadigosa i bastant aspre.

Gorg Estelat de Noedes

2 h. 30. Cim de la pujada. El camí faldeja la dreta vessant de la serra, enlairat sobre l'hermosa vall, dominant molt deliciosos punts de vista.

2 h. 40. Serrat Salmat. Creu de ferro en el caire de la serra. S'obira Noedes tot proper en un graó de la muntanya. Font de l'Aram, al peu del camí.

2 h. 45. Noedes, 295 habitants, cantó i districte de Prada, en el caient de la serra dominant sa pròpia vall o sia la de la ribera de la Mort. Ses cases estan mal arrenglerades, formant alts i baixos; son aspecte és pobre i de poca netedat. Al sortir de Noedes se baixa planerament a trobar la ribera.

3 h. 5. Se segueix al peu d'aquesta, que salta remorosa, unint-se-li en la part oposada el torrent de Mont Cornat.

3 h. 15. Es travessa per passeres la ribera de Torrelles, que baixa a la dreta del Pic de Portepàs, al NNO,

3 h. 20. Se passa a la part oposada de la ribera de la Mort o de Noedes i es puja deixant a l'esquerra la coma de la Punta, embarrancada, que baixa del SO.

3 h. 25. Cortals del Rec de l'Osta. El camí es va enlairant ràpidament.

3 h. 30. La vall va obrint-se al fons, on s'estén l'hermosa comarcada de Montellà, coberta de prats i conreus i regada per preses de les riberes dels Gorgs de l'Home Mort, que s'ajunten sota mateix. Se va costejant la vessant dreta de la de l'Home Mort, de recte pujant.

3 h. 50. Font del Camp del Roc, al peu del camí. Bella miranda. En la part oposada de la vall se redrecen el Pic de Portepàs i el de la Roqueta, i endarrere ressurt l'aspre punta del Bernat Salvatge.

S'entra en un extens i preciós bosc format per tan des d'arrogants pins i faigs de nervuda i ampla brancada, que van donant variats tons de llum i de claror i on el sol, amb durs treballs, hi pot introduir els seus raigs; agafa una gran amplada i s'estén de dalt a baix de la muntanya.

4 h. 20. Se surt de l'espessetat del bosc. Pla de Vall, estès dret al NO., cobert de pasturatge.

4 h. 35. Clot gran, extensos planells regats per la ribera de l'Home Mort, que naix allí propera sota el Coll de Font de Mill, a l'esquerra, i que comunica vall de Noedes amb la d'Èvol.

Pasturatges. i aiguamolls. A l'enfront, a l'altra part dels planells, se llença en cascates la ribera dels Gorgs. A la dreta de la comarcada, el Vacariçal [Bac de Rissal; Vacarissal?]; a l'esquerra, el Gispetar.

Van travessant-se'ls planells glevats. Jaça Vella, 1.859 m. alt., entre grassos pasturatges. Se va pujant prop de la ribera dels Gorgs.

4 h. 50. Jaça de Noedes, en altre gran pla de pasturatges. Barraca del Vaquer, bastant capaç. Font molt freda prop la barraca.

Se creua el dels Gorgs, que salta atribolat per dessobre el tarter i es puja per aquest, que s'estén amplament. La vall és molt dilatada.

5 h. Pla del Mig; altra extensió de pasturatges, regats per l'aigua de les fonts i la que prové dels gorgs. A l'enfront salta el riu en esbojarrat caient.

Torna a pujar-se pera guanyar la tassa superior. Des de la Jaça Vella se van remuntant seguidament grans graonades de tartera, entre les que s'estenen replans herbats, reblerts d'aiguamolls.

5 h. 5. Cortals enrunats al peu de la tartera.

5 h. 15. Pla del Gorg, estanyol format per la sobreeixida de l'Estany Estelat, Nou pla per on circula mansament el riu després de despenjar-se a l'enfront en bell davallant. Torna a pujar-se pel rocam.

5 h. 30. Gorg o Estany Estelat; 2.110 m. alt. que apareix sobtadament a la vista al guanyar l'última pujada, Està reclòs en sos costats per dreta muralla de serra tallada gairebé a dret fil. Té la forma carrada bastant regular i una llargària de 500 m. per uns 200. m. d'ample. Pot clonar-se-li la volta en poc més d'un quart. Els feréstecs cims de la Serra de Madres l'enronden en sa part superior, alçant-se quasi bé de dret, més de 300 m. damunt d'ell. Està dominat pel Roc Negre, 2.453 m. alt., al NO., i al N. pel Pic de La Roqueta. Les aigües de l'estany són tranquil·les i no s'hi crien truites. Son aspecte és misteriós i sinistre, envoltat de tant desfregada muralla de penya i rocam. Té sa sobreeixida prop de l'angle SE., on dóna naixement a l'alterosa vall dels Gorgs.

Un seguit de tradicions de fades i encantades se refereix a en aquest gorg, i el rector de Noedes puja a voltes a beneir-lo, puix en son fons, segons la tradició popular, s'hi congrien les pedregades; essent tant susceptibles ses invisibles i misterioses moradores, que al tirar-hi una pedra es remouen les aigües i es forma prompte furiosa tempestat. Al visitar-lo una volta, amb uns acompanyants de Noedes, ens succeí que, havent-hi engegat un tret de revòlver, al cap de poc temps s'estengué un núvol que hi havia damunt del cim de Madres, retrunyí el tro, i una forta pedregada ens acompanyà sens donar-nos temps de poder arribar a la barraca del Vaquer d'Èvol, on correguérem a refugiar-nos. L'atzar vingué a donar la raó a l'arrelada tradició popular.

El Gorg Blau se troba, més enlairat, a l'OSO. de l'Estelat i sota la Font de la Perdiu. Es petit i gairebé rodó i ocupa el fons d'una grossa tartera, en forma d'embut, que l'envolta per tots costats, Les aigües prenen un to blavenc. La soledat i el misteri el rodegen per complert; en ses vores no es veu més que immens pedregam, i el pur blau del cel s'emmiralla en ses aigües quan les boires, amanyagant-lo, no l'amaguen per complert.

Des del Gorg Estelat se guanya al S. l'aresta de la serra per entre rocam i esbarriat bosc de pins.

5 h. 45. Coll dels Gorgs. Magnífic cop de vista sobre el Gorg Estelat i el Gorg Negre d'Èvol, les comarcades d'ambdós costats i les aspres serralades del macís de Madres.

Se baixa al Gorg Negre per entre hermosa pinosa, d'arbres superbs, de gegantesca brancada, la major part descarnats, tocats del llamp o del torb. L‘arbreda del Gorg Negre és d’un efecte essencialment fantàstic.

Gorg negre d'Èvol

6 h. Estany o Gorg Negre d'Èvol, 2.081 m, alt., el més gran i notable de les muntanyes de Madres, Està a redors, en una feréstega raconada oberta sols a llevant i vorejat per la pinosa, d’arbres gegantins, que contribueix a donar una negrenca entonació a ses pregones aigües. Està poblat de riques truites que es veuen saltar per la superfície de l’aigua, a la caça de mosquits, que es posen a boirades sobre l’estany. El lloc és d’aspecte sinistre i encisador a la vegada, i la tradició popular li atribueix també, com a l'Estelat, llegendes fantàstiques de fades i encantaries, i, a l'igual seu, no està permès al mortal, remoure ses negres aigües sense que la turbonada esclati de prompte sobre el seu cap i la pedregada caigui iradament a assotar la comarca. L'inspirat poeta del Pirineu Massó i Torrents i el genial músic Enric Morera s'inspiraren en aquest estany i sos fantàstics envoltants per a escriure llur hermosa obra poètica i musical La Fada.

Situat a recer del Pic dels Gorgs, 2.360 m, alt., a son O., i de l'enasprat Passant del Mercader, al NO., dóna el sobrer de ses aigües a la ribera d'Èvol i d'aquesta al riu Tet,

El macís de Madres encapçala la vall.

Des del Gorg Estelat o des del Gorg Negre pot pujar-se al pic de Madres. Tant d'un costat com de l’altre cal guanyar el Coll dels Gorgs.

15 m. Coll dels Gorgs. Se pren l'enasprada aresta de la serra per l'estimbat Pas del Mercader, gaudint-se de preciós punt de vista sobre aspres comarcades i verament magnífic sobre el fantàstic Gorg Negre.

30 m. Font de la Perdiu, d'aigua gelada i riquíssima. Va carenejant-se per un estrep dc serra amarrat al Pic de Madres. L'últim tros de pujada és molt fadigós.

1 h. Pic de Madres, 2.471 metres alt., punt culminant de son gegantesc macís. Esplèndid panorama que s'estén a molt llunyans horitzons; al N. se redreça el Pic de Bernat Salvatge, d'arrogant i trencat tallat, i endarrere d'ell i d'aspres fondalades, muntanyes endinsades de la França; al N E. s'estén la carena de Les Corberes; a llevant, la plana i el mar; al SE., el simpàtic macís del Canigó, i endarrere d'ell, al lluny, la Serra de Les Alberes; al Sud presenta arrogant cop de vista la carena Pirinenca des de Costabona al Puigmal, i més al SO. part de la Serra de Cadí; a l'O. i SO., el Capcir i les muntanyes de Carlit i Andorra; al NO., muntanyes de l'Arieja; arreu, valls, muntanyes i fondals, i al lluny les crestes pirinenques del Pallars, les muntanyes Maleïdes i el Pic du Midi de Bigorra. La carena de Madres forma el límit del Conflent i terra catalana.


b) Per la vall d'Èvol

3 h. 45 (des d’Oleta) al Gorg Negre. 4 h. 15 (des d’Oleta) al Gorg Estelat. 4 h. 45 (des d’Oleta) al Pic de Madres; practicable en cavalleria fins als gorgs Negre Estelat.

De Camprodon a Oleta. (Vegeu itinerari 105).

Se pren a la part alta d'Oleta la carretera del Capcir, que no està encara del tot enllaçada, i es remunta amb ella la vall d'Èvol en direcció NNO.

20 m. (1,7 km) Entreforc de carreteres. Se deixa a l'esquerra la d’Orellà i Capcir, que travessa el riu i dóna un gros revolt en la serra, a la part oposada. La carretera d'Èvol segueix la vorera dreta amunt de la ribera.

25 m. (2 km) Èvol, 816 m. alt., poblet adjunt a Oleta, d'aspecte pobre, on acaba la carretera.

30 m. Església d'Èvol, d'estil romànic, obra del segle XI.

35 m. Pont de fusta, pel que es travessa la barrancada de Riell, que baixa, a la dreta, del NNE.

45 m. Se passa pel dessota de les ruïnes del castell feudal dels comtes d'Èvol, alçat ml el segle XIII per Guillem de Só. Presenten encara arrogant aspecte sos dos rengles de feixugues muralles, esgalabrades, i sa escapçada torra de l'homenatge, rodona, d'ampla circumferència i molt atalussada. AI peu del castell hi ha la capella de Sant Esteve, que té un notable retaule del segle XIV, oferint la particularitat de que un dels personatges representats és un fidel retrat del primer vescomte d'Èvol. El castell ocupa la plataforma d'un ample tossal i es troba a 864 m. alt.

50 m. Se creua altre barrancada que baixa també del NNE. i es contornegen els replecs de la vall. A l'esquerra, al sot del riberal, el veïnat de Tuïr d'Èvol.

1 h. 5. Es travessa la ribera d'Èvol per un pont-palanca de fusta i es remunta la vorera esquerra de la ribera, portant la direcció general vers al NNO. La vall va engorjant-se.

1 h. 15. Torna a travessar-se el riu i s’obre a la dreta l’aspre barrancada del Varal, que baixa de la pinosa de Bones. Revolts pintorescos i hermoses clotarades; penyals trencats de formes rares. Se van trobant cortals a curtes distàncies i meners de lloses. El riu, barrancós, corre adelerat.

1 h. 40. Torna a passar-se el riu per un rústec pont de fusta, d’aspecte pintoresc. Hermosos voltants engorjats. Se va pujant seguidament per la vorera dreta.

1 h. 45. Aspre i emboscada barrancada oberta a l'esquerra del camí, per on baixa saltironós un petit curs d'aigua. Segueixen trobant-se cabanyes o cortals a ambdós costats del camí.

2 h. 10. Barrancada molt pintoresca que s'obre també a l'esquerra, provinent dels clots del Roc de l'Abella i de l'enasprat Puig d'Escotó. A la part oposada de la vall s'estén en ses dretes vessants l’hermós bosc de La Pinosa.

2 h. 25. Es travessa el riu per un petit pont-palanca i es remunta la vora dreta. La vall s'obre i s'enforca pel costat oposat. En un replà La Molina, cabanyes de serrar fusta.

2 h. 30. El corriol, que es fa estret, dolent i perdedor, s'enfila dretament, endinsant-se en l'espès i hermós bosc de Les Mulleres, deixant el riu al fons, que en avall torç en direcció a l'ONO. En els extrems superiors de la vall se redrecen el Puig d'Escotó, 2.293 m., el Pic de la Pelada, 2.371 m., i el dels Gorgs, 2.360 m., de formes abruptes i enèrgiques. L'extens bosc que es travessa conté preciosos exemplars de corpulents pins.

3 h. Coll de Portús, 1.773 metres alt. a la dreta del viarany. És molt emboscat i per ell se baixa a la vall de Noedes. Se va planejant entre el bosc, en direcció NO., seguint per prop del cim de la serra.

3 h. 10. Coll de Font de Mills, planell herbat envoltat de bosc, en el cim de la serra que separa la vall d'Èvol de la de Noedes. Se va baixant suaument dret a la Coma, on hi ha la Jaça d'Èvol.

3 h. 20. Se surt del bosc i s'entra en els pasturatges de l'envellutada Coma.

3 h. 25. Barraca del Vaquer, bastant capaç, oferint un refugi hospitalari en cas de tempestat o si s'hi vol passar la nit. Se remunta la vall per molt dolent pujant entre bosc i clapisses. El riuet salta entaforat a l'esquerra entre estimbat tarter.

3 h. 40. S'arriba al cim de la fadigosa costa i es descobreix l'arraconat Estany Negre per entre les clarianes dels gegantescos pins.

3 h. 45. Gorg Negre d'Èvol. (Vegeu aquest itinerari a.)


4 h. 15. Gorg Estelat i Gorg Blau.

4 h. 45. Pic de Madres. (Vegeu el propi itinerari)


Comentaris itinerari 106. De Camprodon als estanys d'Èvol i Noedes i Pic de Madres


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat