11. De Camprodon a Ull de Ter

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per Murens [Morens]

5 hores. Excursió en alt grau recomanable, practicable sols a peu o en cavalleria.

Es surt de Camprodon pel Carrer de Cantallops [avui Ferrer Barbarà NdE.], a quin extrem, i en sa última casa s'entra ja en el terme de Llanars. Aquesta casa és Can Aulí, molt gran, d'aspecte de camp senyorial. A l'enfront de la casa, en la vessant de la Costinyola, hi ha un gran vedat abundós en conills, com qualsevol coto reial. El camí, que porta direcció al NO., vorejat d'hermosos arbres, saules i freixes, té a son costat molt belles closes, d'esclatant verdor, que s'estén fins al Ter.

5 m. Trencant de la Bellabriga. Camí que condueix a la casa i a la font (vegeu Fonts), per costat de pintoresc torrent. A la dreta, en el decliu de la serra, un petit i espès bosc de castanyers, l'únic de la regió. La plana s'eixampla. El camí segueix per entre prats i conreus,tenint a la dreta el sot de la Bellabriga; i bon xic a l'esquerra el Ter, i en dallà, al peu de Serra Cavallera, les hermoses vessants d'Espinauga, amb escampades cases, entre camps i closes i bonics bosquets. A l'enfront, al cap de la plana, el poblet de Llanars, el promontori de La Roca i les alteroses serres de Tragurà i del Catllar.

Closes en el camí de Vilallonga.

15 m. Oratori de Llanars. Creu de Sumanya. Petita capelleta al cap d'un pedró i al trenc del camí. Abans hi havia sols una creu. D'uns vint anys en aquesta part hi ha una imatge de la Verge del primer dolor. En altre temps es feia una professó que des de Llanars donava la volta fins a l'oratori.

La tradició conta que en temps llunyans es presentà en nit molt borrascosa, en la masia més veïna, una pobra dona demanant acolliment, i, com no volgueren dar-n'hi, se la trobà a l'endemà morta de fred en el lloc on avui existeix l'oratori. La manaren enterrar, els de la masia, i li feren fer funerals; però al tornar de l'església varen trobar sobre la taula de menjar els diners que els havia costat funerals i enterro. Amb aquests diners feren erigir, segons la tradició, el primitiu oratori.

Un camí carreter que ve d'Espinauga, travessant el Ter per la palanca del Collell i que es dirigeix al Sola d’Avall, encreua aquí amb el de Llanars i Vilallonga.

Passat l'oratori i un camí que porta, a la dreta, a la casa Les Saletes, propietat del conegut agricultor Sr. Barnadas, distingit en distints concursos i exposicions, la via va ombrejada per dues rengleres d'alts pollancres.

20 m. Pont sobre la ribera de Feitús, que ve a unir-se al Ter de l'indret NNE., a l'entrada del poble de Llanars. Llanars. (Veieu itinerari 6a) . Es travessa el poble davant l'església, del cementiri i de la plaça, i es segueix en amunt la vall del Ter.

Santuari del Catllar.

35 m. Torrent de Vilardell, que baixa de la clotada de Can Huguet vell, que s'obre a la dreta, al N. El camí s'estén per en mig de closes d'exuberant verdor vorejades i clapades de saules, pollancres, verns i freixes. Preciós trajecte, pintoresc i rioler.

A l'esquerra, el promontori espadat de La Roca, amb ses cases enrastellades en caire de la timba, destacant els foscos colors del penyal sobre els variats matisos de verdor relluint arreu.

50 m. S'ofereix a la vista, a la dreta, la gran i bonica Casa de Can Huguet, situada bellament, un xic enlairada damunt del camí i a curta distància, a l'altra part d'una closa. Presenta vistós efecte amb sos rengles de galeries a cada costat.

55 m. Torrent de Can Huguet, que es travessa. Al peu del camí, en son encreuament amb el torrent, la capella de Sant Domingo [Domènec], molt petita. i sense cap llei de pretensions. Es obra del segle XVII. S'hi diu missa el dia del Sant Patró, que oeix la gent des de fóra.

1 h. Vilallonga 1.025 m. alt. (Vegeu itinerari 7a). Es travessa tot el poble i es segueix a la sortida, per sa part superior, pel costat d'una grossa i furienta presa d'aigua.

1 h. 05. Ermita de la Mare de Déu dels Dolors. Petita capelleta, del segle XVII, senzilla i sens particularitat, pariona a la de Sant Domingo a l'altre cap de sortida del poble. S'hi diu missa el dia de la Verge dels Dolors. Es segueix prop del riu.

1 h. 10. Palanca de la Planella, sobre el Ter, a l'esquerra.

El camí és disputa el pas amb el llit del riu, que canvia sovint de curs, segons les avingudes. El travessa distintes vegades per palancots, puja per un trencat caient de penya, obligat per la corrent de l'aigua, i torna a baixar tenint a dreta vessants enasprades i a l'esquerra el verd pla de La Sala, on s'hi aixecava antiga casa senyorial. Els escassos vestigis que queden existents, dues ales de paret o muralla, són coneguts amb el nom de Castell dels Moros. En sos voltants s'hi han trobat monedes antigues.

La Sala, al mig del verd pla, serveix avui d'herbera.

1 h. 20. Palanca de Tragurà i Núria, sobre el Ter, que es deixa a l'esquerra. Tragurà està a l'enfront, esglaonat en el faldar de la serra. Més enllà de la palanca, a la dreta, el veïnat de Llebro, del que una de les cases està sobre el camí. Pertany al districte municipal de Vilallonga. La vall es va estrenyent i es decanta cap al N. pujant el camí sensiblement. Els paisatges van perdent suavitat i adquirint major vigor. La vegetació va desapareixent dels cims de les muntanyes que acompanyen el curs del Ter. Aquest, que fins ara s'escorria lleugera i quietament, remoreja molt.

1 h. 30. En un revolt de la vall apareix de sobte santuari del Catllar, avançat en un aspre promontori, pintorescament situat i semblant tancar la vall.

1 h. 35. Passeres del Catllar, per on es travessa el Ter per a anar al santuari. (Vegeu itinerari 10). El camí va pujant, tenint al fons i a l'esquerra el riu, que corre frisos; a l'enfront i en la vessant oposada, el pintoresc promontori del Catllar, avançant majestuós com la carena d'un vaixell. Bell cop de vista dret a la superba clotada de la Coma del Catllar.

1 h. 40. Es deixa de banda l'alterós serrat i el santuari. La vall va eixamplant-se. S'estenen en el fons prats i conreus. Els vessants de les serres són molt inclinats. Es presenta al fons el poble de Setcases, esglaonat al peu del riu, en sa bifurcació amb la Vall-llobre. Abans d'entrar al poble es travessa el Ter per un rústec pont a dues vessants, fet amb grossos i grollers palets.

Setcases

2 h. 15. Setcases, poble de 603 h., a 1230 m. altitud, partit de Puigcerdà, província de Girona, bisbat d'ídem. Hostal Can Musicas. Té puesto de carabiners, per esser el poble més proper a la frontera per aquest indret. L'aspecte de la població és rònec i miserable. Els carrers són estrets i torts, i les cases mal arrenglerades i en totes elles, per un regular, s'hi entra per la cort o per l'estable. Son clima es molt fred i no s'hi coneix l'estiu, puix el termòmetre, a l'ombra, rarament puja de 20ºC. L'hivern hi és en extrem rigorós i la neu té sitiats sovint a sos habitants. Els productes de la terra són especialment les patates i el segle. El blat hi és molt migrat i no pot arribar a segar-se fins a últims d'estiu. Es cria molt de bestiar en ses extenses pastures. Els habitants tenen fama de contrabandistes. L'església parroquial, baix l'advocació de Sant Miquel, no ofereix cap particularitat notable. Son campanar, emblanquinat darrerament, desentona d'una manera extraordinària sobre el to fosc de les demès edificacions.

Celebra festa major per Sant Miquel, patró de la parròquia, el dia 29 de Setembre.

No hi ha cap hostal que puga oferir lloc ni comoditat als viatgers, i és una llàstima, perquè Setcases és un magnífic centre d'excursions, un punt a propòsit per a fer-hi nit, matinejar el següent dia i poder així fer d'hora als cims de les muntanyes. Setcases té correu peató diari amb Camprodon; compta amb escola per a nois i noies.

Es surt per la part de dalt del poble seguint la vorera dreta del Ter i en direcció al NO. A curta distància es troba la caseta dels carabiners.

Vall de Carlat, deixant Setcases enrere.

2 h. 20. es travessa el riu pel rústec Pont Nou i es segueix la vorera esquerra. El camí és en extrem pedregós.

2 h. 35. S'obre a la dreta e Clot de Felin [Felinc], dominat pel cim de la Baydana [Baidana].

2 h. 40. Es travessa la ribera de Carboners per un pont-palanca. Aquesta, ribera, que baixa dels vessants del Roca Colom, porta molt sovint més aigua que el mateix Ter, motiu pel qual, sens dubte en alguns mapes i tractats de geografia es posa erradament el naixement del Ter a Roca Colom, no essent així, puix les fonts d'Ull de Ter són molt més altes i a major distància que aquelles, i porten, per tant, ses aigües molt més recorregut.

A l'altra part del Ter altes i primes cascates, com fils de plata, llencen aigua des d'alts xòrrecs, per les espadades serres. El camí segueix per la Vall de Carlat, de negres vessants per l'espessor dels sos boscos, i aspre i trencada en els cims i caients de les serres. En el fons, rocam estès per tot arreu, per entre el que el riu canvia de curs a cada avinguda.

A l'esquerra es presenta la Baga de Caràs [Queràs], hermosos i extensos boscos d'avets i pins negres, que omplen la sobtada pendent de la serra. A l'enfront a NO. S'aixeca la gegantina ossamenta del Gra de Fajol, simpàtica de tons i d'aspecte; muntanya de les més interessants del nostre Pirineu, no tan sols per sa fesomia, per sa estructura i ses esgarrifoses cingleres, sinó que també per sa flora i per sa geologia. És residència i refugi d'isards.

A son costat de ponent s'obre la pintoresca Coma de l'Orri, accidentada i envoltada d'estimballs i cingleres, verda i riolera a prop del llit de ses clares i enjogassades aigües.

3 h. 10. S'alcen a la dreta els feréstecs cingles de Xurriguera [Xoriguera]. A l'esquerra omple la vessant de la serra la fosca Baga de Caràs [Queràs].

3 h. 15. Entreforc del Ter amb el riu de la Coma de l'Orri. 1.550 m. alt. Aquesta s'obre a l'enfront, oferint un bell cop de vista. La vall del Ter es decanta al N. i va estrenyent-se empresonada pel Gra de Fajol i les arestes de Xurriguera [Xoriguera]. El camí puja mig perdut per entre el rocam.

3 h. 25. Estret de Murens [Morens], format per l'encaixonament del riu, que salta atribulat per entre grans roques despreses, tenint a un costat les vessants estimbades de Gra de Fajol, i a l'altre les no menys verticals de Xurriguera. És un lloc altament fantàstic i grandiós. Timbes espantoses; cims enasprats, alts i entercs, que deixen tot just veure el puríssim blau del cel, si no és que les boires onejants coronin llur testa, el riu salta esfereït, formant remorosos saltants, escorrent-se ràpid, espurnejant i escumós, per entre immenses masses de rocam que sembla que acabin tot just de despendre's de les gegantines cingleres; pregones gorgues, ja blavenques, ja negroses, sobreïxen en blanc escampall d'aigua remorejant; colossals rocasses apilades, mig caigudes, en espantosa confusió disputen el pas al riu; altres penyals amenaçadors sembla que vagin d'un moment a l'altre a estimbar-se, esperant potser tant sols la torbonada que els somogui; soledat la més espantosa; desolació immensa; tot junt estremeix i aclapara l'esperit, aterrat de sa petitesa davant de tant imponent grandiositat.

Des de dalt de les cingleres del Gra de Fajol baixen fondes i llargues canals i esberles que són escorrancs de rocs, a la vegada que de les aigües.

Canal del Príncep

La Canal del Príncep és la més assenyalada i és renomenada especialment per esser el parany dels isards que s'hi endinsen perseguits en els cims pels caçadors; i com no tenen altre recurs que seguir en avall o estimbar-se, son parats abaix per altres que els esperen posats a l'aguait. Són notables també la Canal Gran i la Mort del Goday [Godall].

Verament te d'esser esfereïdor, en les fortes tempestats, veure baixar des dels cims, per aquestes canals, aigua i pedregam en espantós devessall. En un dels cingles avançats s'hi obre la grandiosa Bauma de l'Argila [Balma de l'Argila].

Passat l'estret, el congost del riu s'eixampla un xic. El Gra de Fajol, que acompanya al Ter des de son origen, va presentant variats aspectes en ses aspres i feréstegues vessants. A l'enfront es descobreixen les altures de Murens [Morens] i el Puig d'Umbriaga o Pic de la Dona. A la dreta s'obre el clot emboscat i feréstec de Coma Armada [Ermada].

3 h. 40. Font del Saüc, 1.800 m. alt., al peu del camí i a la sortida de l'esvoranc de Coma Armada. Son aigua és freda i abundosa i en extrem cristallina. Naix entre les roques i al peu de grans mates d'acònit que llepen l'aigua. La planta de l'acònit és coneguda en el país amb el nom de Tora. És lloc indicat per a descans i refrigeri en la travessa de l'alta vall del Ter. El quadre que l'envolta es d'una sublim grandiositat.

El riu de Coma Armada, abans d'entrar en la vall s'entafora entre el rocam, perdent-se enterament son rastre, anant a fondre's al el Ter, corrent amagat sota el gegantí tarter.

El viarany segueix en amunt la corrent remorejanta del Ter.

3 h. 45. Deixant el riu al fons, i per a salvar sos sobtats caients, el camí guanya per brusques ziga-zagues. entre rodolant pedregall, la fatigosa pujada dels Hospitalets, en direcció N.

4 h. Pla dels Hospitalets, 1.900 m. alt., veritable oasis de verdor entre els cingles i el rocam. Forma un ample replà, esquitxat de pins i encatifat d'atapeït glevatge, avançat cap al riu, que s'estimba a son costat. En un de sos caients hi brolla una font molt fresca.

4 h. 05. Es travessa la ribera de Murens, que barreja allí mateix ses aigües amb la de La Portella i va a unir-se més en avall amb el Ter. Forta pujada pel contrafort englevat que separa el Ter de la ribera de Murens.

4 h. 15. Ras de Puig dels Lladres, planell sota el caos granític d'aquest cim enasprat que, com guaita avançat de l'alt circ d'Ull de Ter, s'avança alterós, estimbat, entre el barrancós curs del Ter a sa dreta i els plans de la Coma de Murens a sa esquerra. Hermosa vista sobre l'aspre territori que s'acaba de recórrer, tancat al fons perla negra baga de Caràs [Queràs] i limitat als costats pel Gra de Fajol, els escarpaments de Xurriguera i els entercs cims de Coma Armada destacant-se la taca verdosa del pla dels Hospitalets.

Es deixa a esquerra el mal fressat caminet que puja a Ull de Ter pels Recons.

4 h. 20. Es travessa la ribera de Murens.

4 h. 25. Pla gran de Murens. Hermosos pasturatges on hi sol haver grans remades a l'estiu. Es deixen a la dreta les barraques de la Jaca de Murens i el camí que puja a la Portella, i més enllà la Font del Pla i el caminet que munta cap a Les Xemeneies.

La vista, que fins ara no abastava més que cingleres amenaçadores i penyals de ferrenyes formes, es dilata ja més, estenent-se per l'espai, en el que s'hi obre l'ample circ de Murens, sobresortint el Puig dels Lladres, darrera de quin, i més alt encara, hi naix el Ter. Limiten l'horitzó el Puig dels Bastiments, Les Xemeneies, el Puig l'Umbriaga o Pic de la Dona i els cims de la Portella i Coma Armada [Ermada].

4 h. 40. Es travessa el riberal naixent de Murens i, deixant a dreta el clot de la Regalèssia en direcció ONO., es puja al pla xic de Murens i al d'Umbriaga, tant prompte per atapeït herbatge com entre rocam que desnivella un planell de l'altre, remuntant-se així el dilatat circ i deixant, per últim, més baix el Puig dels Lladres, que en sa part superior ve a morir gairebé planer en l'immens caos d'Ull de Ter.

En els plans de Murens s'hi troba abundosa la rosa pirinenca, similar de l'alpina, i munió de bonicoies flors, algunes pròpies de la vall, la que es molt rica en la varietat de sa flora.

Ull de Ter.

5 h. Ull de Ter, 2.325 m. altitud . El riu naix entre grans, blocs granítics apilotats, al peu del massís de Puig dels Bastiments. Son aigua és cristallina, molt bona i tant glaçada que sa temperatura no arriba a 5°C. Sa deu és molt abundós i, seguint un xic en amunt de son Ull, se sent el soroll de l'aigua corrent al fons per entre les grans masses de rocam. Arreu en avall hi ha altres menys notables naixements d'aigua que, unint-se a l'originaria corrent, formen ben prompte un notable cabdal que se'n va en avall a llençar-se en cascates pel costat del Puig dels Lladres cap els Recons.

En les vessants de Gra de Fajol solen haver-lli algunes congestes de neu que no queden del tot foses quasi bé mai: la mes grossa afecta la forma d'un colossal llangardaix. La desolació més immensa envolta tots els indrets. Arreu on es gira la vista, enderrocs, i més enderrocs, apilament de grossos blocs; callament sublim no interromput més que pel tènue remoreig de l'aigua; soledat aterradora, misteri indefinit.

El panorama és grandiós en extrem. El circ de Murens o d'Ull de Ter és dels mes imponents i grandiosos del nostre Pirineu. El tanquen: des del S. al SO., la gegantina massa de Gra de Fajol desfeta en ruïnes per aquest indret; a l'O., el coll de la Marrana, ample i trencada depressió; a l'ONO., el Puig de Bastiments, alterós i estimbat; al N. formen el punt culminant o centre del circ el clot de la Regalèssia, les encinglerades Xemeneyes, i més en amunt les Crestes d'Esquena d'Ase i el Coll de la Geganta. Limita l'espai, al NE., el Puig d'Umbriaga o Pic de la Dona; a l'ENE., les collades de la Portella, i a l'ESE., els cims de Coma Armada, que Venen a tancar el circ al S. En l'estret de Murens. Poc més pot haver-hi tant majestuós com aquest ample circ, com aquesta accidentada vall de Murens, de muntanyes alteroses i trencades, de formes superbes, rica en vegetació agrest i abundosa en naixements d'aigua que es llencen llà en avall en remorosos saltants. Tot son ample espai un conjunt d'enderrocs immensos acoplats per ses extenses clapisses de gra de nyella, de licorelles i de quars, que li donen entonacions variades, clapejades, mes en avall, per les taques de verdor de sos plans, jaces i pasturatges, enquadrat el tot per penyals alterosos, cingleres espadades, timbes esgarrifoses.

Per l'esvoranc de l'estret, en la part de Mig-jorn, per allí on queda obert el circ, es distingeixen, fins a perdre's en l'horitzó, en la calitja o entre les nuvolades, una serie d'esglaonades muntanyes, entre les que destaquen les del Montseny i Puigsacalm.


b) Pels racons de Murens [Morens]

5 h. A peu o en cavalleria.

Es una excursió molt interessant, i hem, per tant, d'aconsellar a l'excursionista, que vagi a Ull de Ter, que no deixi de fer-la d'anada o vinguda, essent, amb tot, preferible d'anada pel millor efecte pintoresc, prescindint de les consideracions dels guies o mossos de peu que la desaconsellin per ésser més fatigosa, puix de sobres ho compensa l'espectacle de sa feréstega bellesa.

4 h. 15. Ras del Puig dels Lladres. (Vegeu el mateix itinerari a) Es deixen a la dreta el Puig dels Lladres i la més ample Vall de Murens [Morens], per a internar-se en l'aspre esvoranc per on baixa el Ter entre els estimbats despreniments granítics de Puig dels Lladres i Gra de Fajol.

4 h. 20. Jaça dels Racons, 2.030 m. alt. Lloc arrecerat i salvatge, sota el claper del Puig dels Lladres, que té a la dreta, i el Ter a l'esquerra. Unes quantes barraques de pastor estan escampades per la jaça, en en la que s'hi acoblen a voltes, en l'estiu, alguns cents de caps de bestiar de llana, puix la de les vaques i eugues acostuma a ésser o més amunt, en el pla gran de Murens, o en més en avall, cap al pla dels Hospitalets.

Racons de Morens. (Gra de Fajol petit, a l'esquerra i tallat, i Gra de Fajol, a la dreta, passat el coll. NdE.)

El Ter salta atribulat, espurnejant i brunzent pel net rocall. A l'altra part del riu les imponents cingleres i estimballs de Gra de Fajol avancen llurs trencats penyals i obren llurs esquerdades canals i esvorancs sobre gegantines clapisses, aterridores, immenses. Al peu mateix d'aquestes clapisses, sota els amenaçadors penyals, hi ha altra bella raconada, encarada amb la Jaça dels Racons, de la que la separa el riu: és el Solei bonic, petit planell entre el rocater, rublert d'herbam i belles floretes i envoltat d'hermosos pins de cepades soques.

Al bell peu de la Jaça es travessa el riu i es puja sobtadament per entre grenys i roques despreses, entre els que s'hi arrelen espessos matolls en especial nerets (rhododendrons ferrugineum), atapeïts d'hermoses floretes vermelles, i en determinats llocs l'hermosa flor blava del acònit. Els negres pins de torçades branques i de recargolat arrelam s'arrapen arreu, allí on poden, entre les esberles dels penyals i els intersticis dels apilonats blocs granítics.

4 h. 25. Racó petit, planell herbat entre cingleres i clapisses. La naturalesa es presenta en confós desordre, en espantós enrenou. Les furioses allaus, despenjant-se dels alterosos cims en les fortes torbonades d'hivern, arrosseguen en avall, amb el pes de les neus, roques i boixos i fins els pins que desarrelen, i amb la pròpia força impetuosa ho llencen bon xic en amunt a l'oposada part del riu.

Es va guanyant camí i altura per fatigosa pujada. El riu va rebotent en seguides cascates per a anar sortejant els obstacles que se li presenten i fer-se pas.

4 h. 30. Racó Gran. Altre planell herbat, més gran que l'anterior. A l'esquerra, nous i variats efectes d'esllavissaments colossals en els enrunaments de Gra de Fajol. A la dreta, el riu passa mansament, mig amagat en reguerols per l'herba del planell. Enllà, els grenys del Puig dels Lladres.

4 h. 35. Nova i fatigosa pujada, que es va guanyant en reblincola. La vegetació selvàtica no abandona el fondal, i en mig de tanta devastació, com a hermós contrast, s'ofereixen al pas boniques i rares floretes d'exquisits colors.

4 h. 45. Racó de Dalt. Punt de vista el més superb del camí, sobre l'esvoranc del Ter, els accidentats Racons i les clapisses de Gra de Fajol i Puig dels Lladres. És el punt on el Gra de Fajol presenta son caos més gegantí: sembla talment que s'hagin agombolat allí les desferres d'una gran acròpolis ciclòpia en ruïnes. Els pins arriben, encara que esgarriats, fins en aquesta regió.

4 h. 50, Altra ferma pujada que salva el Ter, formant bells caients. Es va pujant al nivell del Puig dels Lladres, que presenta ja solament la forma d'un morrut avançat.

4 h. 55. Pas del Pi Tort, on acaba la forta pujada i s'entra en el circ d'Ull de Ter per entre enormes tarteres que s'estenen arreu en el dilatat espai fins a les altes vessants dels alterosos cims que l'envolten; tarteres que cal sortejar amb compte, buscant els passos mes accessibles.

5 h. Ull de Ter.



Comentaris itinerari 11: De Camprodon a Ull de Ter.
Wikiloc: Itinerari a) per Morens.
Wikioc: Itinerari b) pels Racons de Morens.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat