15. De Camprodon al Sitjar

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon


a) Per la vall del Ter

1 hora 15. Practicable en carruatge lleuger.

40 m. Teuleria del Sitjar. (Vegeu itinerari 3b). Pot guanyar-se mig quart, a peu, seguint fins aquí itinerari 3a.

Passada la teuleria es deixa a l'esquerra el camí carreter del Remei i es va seguint damunt la vora esquerra del Ter.

Camprodon paisatge d'hivern. (Potser l'entreforc del Ritort amb el Ritortell, amb St. Antoni Vell al fons. NdE)

45 m. Es travessa el torrent de Salelles, gairebé sempre en sec, davant mateix d'aquesta casa, i es puja en amunt per la part esquerra del torrent. La pujada és bastant rapida per als carruatges, i el trajecte ofereix poc interès.

1 h. 10. Collada del Sitjar, 1.015 m. alt. aprox. Oratori a la dreta del camí. A l'esquerra, a pocs passos, curiós avenc anomenat La Tomba, que es un gran forat obert arran de terra, guardat per esbarzers per a que no hi caigui el bestiar. És quasi bé vertical, i llençant-hi pedres se les sent, a gran profunditat, rebotre en un relleix i perdre's pregonament sa remor, al botar encara. No es té notícia de que aquest avenc hagi estat explorat fins ara per ningú, i la tradició popular i la superstició li atribueixen comunicacions imaginaries i fets extraordinaris.

Des del Coll del Sitjar se descobreix preciós panorama de muntanyes en llunyans horitzons.

La collada que forma part de la gran carena divisòria del Ter separa, per tant, les aigües d'aquest riu de les de la ribera de la Vall-del-Bac, tributaria del Llierca. Es baixa dret a aquesta segona vessant.

1 h. 15. El Sitjar, 950 un. alt. Magnífica casa d'aspecte senyorial antic, que es presenta de sobte a la mirada, produint agradable impressió. Té grans construccions annexes per a dependències, d'edificació més moderna, un bon jardí sota la casa i el bosc a son voltant. Sa situació és magnífica i domina i esplèndid punt de vista, fondalades atapeïdes de bosc, esglaonats termes de retallades serres i extensos llunyans horitzons.

La casa del Sitjar és de les més antigues i nobles de la comarca. La tradició la fa remuntar a l'època romana i visigoda, i conta que quan va venir a Catalunya Carlemany, tornaren amb ell a sa terra els avantpassats del Sitjar i reconqueriren llurs dominis perduts. La casa del Sitjar s'havia anomenat La Fàbrega i, més anteriorment, Puigpardines.

Els noms de Sitjar i Puigpardines sonen en antics documents i en fets notables de la noblesa catalana; el cronista de Ramon Berenguer, Berenguer de Puigpardines, entre d'altres. Des del 1463, en que Bernat de Sitjar es casà amb la pubilla Fàbregues del Bosc de Sant Bartomeu, segons consta en documents de l'arxiu de la casa, s'ha conservat sempre en ella el nom de Sitjar.

Joan de Sitjar casà amb la filla de Gilabert de Cruïlles, i son fill Bernat de Sitjar amb Francisca de Fàbregues en 1463. Gilabert de Cruïlles era vescomte de Palau de Montagut, baró de Castellfullit, etc.

Posseïa la casa alta torre senyorial, més en la guerra de 1808 el mariscal francès Suchet hi feu posar canons i l'arruïnà, havent-se vist obligats després sos posseïdors a rebaixar-la de dos pisos i posar-hi teulat, tal com està avui.

A escassa distancia de la casa, en un avançat replà herbat, voltada de grossos roures, hi ha l'església antiga de Sant Bartomeu, Obra del segle XII, romànica, petiteta, de volta de canó seguit, amb rodó absis, senzilla de ratlles i amb una sola finestreta aspitllerada en forma de creu, per a dar-li llum, damunt de la portada. És aquesta també senzilla, i té en son remat un campanaret d'espadanya. En la finestra s'hi veu part d'un tronc de roure, i conta la tradició que, pasturant les cabres del Mas Fàbrega, s'alçaren algunes a trencar branques d'un vell roure, i que les que tal feren quedaren cegues a l'acte. Se feu estellar el roure i s'hi trobà en son cor una antiga imatge de Sant Bartomeu. En son honor se feu alçar en el mateix lloc l'actual capella. La imatge avui no hi es; desaparegué en una de les guerres d'invasió. En l'altar es guarden relíquies del Sant. Hi ha un retaule, representant el martiri de Sant Bartomeu, i en un costat del mateix el miracle de les cabres. Es Obra del pintor Olotí Basil, de primers del segle XVIII. Hi ha també una antiga imatge de Nostra Senyora de Gràcia.

Aquesta església fou habilitada durant alguns anys, segons consta en antics documents, com a parroquial de Creixenturri, quan aquesta quedà destruïda en gran part pels terratrèmols de 1428.

Per Sant Bartomeu es fa la festa major i s'hi celebren oficis aquest dia, i el següent per a els difunts de la família Sitjar. També s'hi celebra el 9 de Març, per la festa de Santa Francisca Viuda. L'església té concedides moltes indulgències.

Darrera de l'església, en una torrentera, al caire d'una timba, hi ha una gran cova de penós accés, gran en son interior, d'enlairada volta. amb estalactites i estalagmites que afecten capritxoses formes. Es coneguda amb el nom de la Casa Falsa del Sitjar.

A cosa de mig quart escàs del Sitjar hi ha la renomenada Font Fresca, situada en lloc deliciós i ombrejat. Hi condueix un ample camí des de la casa, pintoresc en extrem i rodejat de bosc, poblat de faigs gegantins. Prop la font s'hi veuen exemplars verament notables de descarnades arrels i magnífica socalada. Davant de la deu hi ha formada una placeta resguardada dels raigs del sol per l'esplèndida brancada dels faigs.

L'aigua brolla d'un senzill monument en el que pot llegir-s'hi llarga inscripció en dolent vers gongorià, buit i ampul·lós, la que recorda una visita feta a la font pels bisbes de Vic i de Girona. Al costat de la font hi ha pedrissos i al davant una taula rodona de pedra.


b) Pels cims de Bolòs

1 h. 20. Practicable sols a peu i difícilment en cavalleria.

25 m. Sot de les Pedreres. (Vegeu itinerari 4b). El corriol s'enlaira sobtadament per la vessant dreta del sot.

30 m. Es deixa al propi costat el mig perdut viarany que condueix al Pla de Bonaire i a Sant Antoni.

35 m. Portella d'en Pitansa, 1.215 m. Alt. Collet aspre trencat entre abruptes penyals. Bell cop de vista sobre la vall de Bolòs, tributaria del Llierca. Les cavalleries tenen de donar un rodeig gros per a evitar el mal pas d'una roca encinglada que es troba passat el coll. El camí gira per l'indret de la dita vall, donant la volta a sa capçalada. Camí entre rocam, trencat en molts llocs, i encinglerat sota els Castellets de Sant Antoni. Al fons, la bonica vall de Bolòs, coberta d'hermosos boscos, entre els que hi clapegen els conreus de les escampades cases de pagès, destacant el campanaret de la solitària església.

45 m. Coll d'en Sivilla, 1.150 metres, que es deixa a la dreta dominant la vall de Creixenturri. El corriol, des d'aquí molt planer, volta la part superior de la vall de Bolòs, gaudint de bellíssim panorama, variat sovint en sos dilatats punts de vista. Al lluny, les retallades cingleres de Talaixà i Gitarriu.

50 m. Collada del Remei, 1140 m. alt. , que es deixa també a la dreta. Des d'allà bonica vista sobre el Santuari i la vall del Ter i panoràmica de muntanyes. El camí va seguint el pla, sobre la recta vessant emboscada, dominant esplèndid panorama de trencades serres i agudes puntes, sobresortint com per sobre ample balconada, per l'esqueixat Coll de Malrem, les enasprades Torres de Cabrenys.

1 h. 05. Collada de l'Alech [Alec], 1120 m. alt. aprox. Es travessa la collada, descobrint-se al fons la vall i coll del Sitjar. Es segueix en avall per entre bosc baix.

1 h. 15. Coll del Sitjar.

1 h. 20. El Sitjar.


Comentaris itinerari 15: De Camprodon al Sitjar
Wikiloc: Itinerari per la vall del Ter.
Wikiloc: Itinerari pels cims de Bolòs.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat