2. De Sant Joan de les Abadesses a Camprodon

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

De Sant Joan de les Abadesses a Camprodon

14 Km. Carretera. Servei de carruatges a l'arribada dels dos tres de passatgers. Preus: 2 ptes cupé; 1,50 pessetes interior. Trajecte en 1h. 15m. o en 1h. 30m.

Arrencant de l'estació, la carretera baixa donant un gran revolt, travessa el Ter per l'antic pont gòtic, tot just per a l'amplada d'un carruatge, i de vessants molt dretes; entra per un costat de la vila de Sant Joan i en torna a sortir tot seguit per son extrem ENE.

1 km. Embrancament amb la carretera que es dirigeix a Olot pel Coll de Santigosa, a la dreta, a l'ESE. Fita del km. 10 de la carretera de Ripoll a Camprodon: en projecte de Ripoll a Sant Joan. La carretera segueix portant marcada des d'aquest punt aquesta indicació quilomètrica.

Es deixa a l'esquerra, a curta distància, el cementiri de Sant Joan, en el que hi ha alçat un monument en record dels soldats afusellats pel capitost carlista Saballs [Savalls], després de la derrota del general Nouvilas a Castellfollit.

Un rengle d'arbres acompanya a la carretera a cada costat fins al pont del Cubilà [Covilar], en el km. 11.

Es va remuntant la vall del Ter, que s'obre de dret, a l'enfront, fins a les muntanyes de Capsacosta, darrera de les que en surt el tossal de Montmajor a l'extrem de la Vall del Bac. A l'esquerra de la carretera i a la dreta del Ter, en amunt, puig Cornadó i puig d'Estela a continuació de la serra Cavallera, més a prop les clotades i estreps d'Ogassa i Surroca, sota la Portella i coll de Jou, i més en avall el puig de Taga i la serra de Sant Ayman [Amand]. Es passa per un petit pont el torrent de les Mentides.

2 km. Pont del Cubilà [Covilar], d'un sol ull, sobre la barrancada del mateix nom. Font fresca prop la casa del Cubilà. Pont del Pagès, d'una sola arcada. A l'esquerra fort estimball sobre el Ter. La carretera dóna un revolt.

3 km. Pont del Privat. Caseta dels peons al costat del pont.

4 km. Pont del Noguer; d'un sol i ample arc, en una bella recolzada. Pont de la Falguera, també d'un sol ull, molt alt, damunt d'un sot molt pintoresc, a dreta la Girona.

5 km. Pont del Mayans. A la part oposada del riu, a l'esquerra, Can Marquès, casa de camp gran, ben restaurada i de galant aspecte. Plans conreats. A la dreta, bosc en les vessants. Dalt d'un turó, a la part oposada del Ter, dominant la vall, la casa de Parella [Perella], amb antiga esglesieta a son costat. Pont dels Plans.

6 km. Es travessa el Ter pel pont de la Forcarà, de pedra amb dos grans arcs, a molta elevació. Es remunta la vorera dreta del riu, deixant a l'esquerra, passat el pont, la casa de la Forcarà.

7 km. Pont de Quatrecases sobre un barranc que baixa a l'esquerra. A la part oposada, plans conreats entre el riu i la carretera. A l'esquerra s'entén en el faldar de la muntanya una hermosa roureda engalanada per alguns molts cepats arbres de ferrenya soca i rabassut brancam.

La Vall del Ter va obrint-se dret al N., d'on baixa el riu. Es descobreix ja el massís de Sant Antoni de Camprodon, coronat per l'ermita. A l'enfront s'estén la gran ondulació de la serra del Capsacosta. Endarrera a l'OSO., la vista abasta la vall del Ter que s'acaba de recórrer, i més enllà, en apartats termes de muntanyes, les de Ripoll, Pinós, Les Lloses. Lluçanès, i al lluny, les de Berga i Peguera.

A l'entrar en el terme de Sant Pau, que s'ovira a l'esquerra més enllà del riu, s'entra ja en la comarca de Camprodon.

Pont de la Sala, d'un sol arc, sobre el Ter, que baixa del N., a l'esquerra, i torç sobtadament, en havent passat el pont, per a embocar en avall, dret a l'OSO., la vall de Sant Joan. Riu amunt, bella perspectiva del pintoresc i rònec poble de Sant Pau.

Creuat el pont, la carretera gira dret al N., deixant a la dreta la serra de Capsacosta.

Professó a St. Pau de Segúries.

8 km. Sant Pau de Segúries, 850 metres alt., poble de 461 h., districte de Puigcerdà, província de Girona, bisbat de Vic. Hostal d'en Jep.

Té dues escoles incompletes de nois i noies i germandats d'auxilis mutuals. La població està situada a l'esquerra de la carretera, a curta distància; l'església a dreta, un xic en amunt, en l'antic camí ral de Camprodon a Olot. En la carretera hi ha sols tres cases: la del ferrer, la dels peons i un hostal on acostumen els carruatges fer parada. Celebra festa major el tercer diumenge de setembre, molt concorreguda per gent de la comarca, especialment de Camprodon. Aigües minero-medicinals sulfuroses de la font Pudosa, en el bac d'en Nich, d'excel·lents resultats. Aquest poble deu son origen al monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'abat Pere Soler el funda en 1151. L'abat Arnau de Cursavell, en 1217, concedí als habitants de Sant Pau la plena propietat de llurs cases. No fa gaires anys que hi abundaven els cretins d'una manera extraordinària; avui han disminuït molt en nombre, però encara se'n veuen bastants.

La carretera segueix la part esquerra del Ter, travessant bella planúria; deixa a dreta un xic separada l'església de Sant Pau, i a curta distància, a cosa d'un kilòmetre, en una collada, la gran casa del Mariner.

És de notar que la conca del Ter es molt baixa i molt limitada per aquest indret, puix la casa del Mariner està en una collada que vessa ses aigües, en la part oposada, a la ribera de la Vall del Bac, tributària del Llierca.

9 km. Trencant a Olot. A dreta, el camí ral antic de ferradura que per Capsacosta condueix de Camprodon a Olot. Avui hi va encara el correu de Girona, que el porta un peató, amb tot i haver-hi fa alguns anys comunicació per carretera. S'estén a la dreta l'hermós bosc del Mariner, d'abruptes aiguavessos; a l'esquerra, en el riu, s'hi noten les ruïnes d'un antic pont; a l'enfront, al N., pel costat de ponent del massís de Sant Antoni s'ovira el Costabona per damunt de les altres serralades.

10 km. Pont de la Rovira, sobre el Ter, de cinc arcs, de gran elevació. Abans de passar el pont, es deixa a la dreta una gran pedrera, de la que se n'ha tret molt material per a construccions. Passat el pont es deixa a l'esquerra la casa de la Rovira, i poc després l'hermós casal modern, de bon estil català, del senyor canonge Vilarrasa.

A la dreta, entre la carretera i el riu, s'estén enllà d'un pla conrat, al peu del Ter, el petit poblet de la Real [La Ral], d'aspecte miserable, adjunt al municipi de Sant Pau.

S'ovira també a l'altra part del riu, dret al NE., en una clotada sota el massís de Sant Antoni el santuari del Remei.

11 km. Hostal de Can Ralich [Ralic]. Punt de parada dels carruatges. Pont de Can Beya [Beia] sobre el torrent de la Falguera. Sota la carretera, al peu del pont, l'hostal de Can Beya [Beia], d'on arrenca el camí que baixa a travessar el Ter per anar al Remei i al Sitjar.

12 km. Pont Roig, sobre una barrancada de color rogenc. Fàbrica de Can Matabosch. A més de la fàbrica hi ha una barriada de cases, la majoria per a obrers, i una capella pública. Té bona aigua potable i llum elèctrica.

Pont de la Molina, sobre una torrentera que baixa de les vessants de Cavallera. En un caire de la serra, la antiga torre de Cavallera.

13 km. La Farga; ruïnes d'una antiga fundició que havia pertanyut a la societat El Veterano. Rica font ferruginosa.

A mig kilòmetre escàs es travessa el riu pel pont de les Rocasses, d'un sol ull, gran, sobre el Ter, i altre de petit sobre l'antic camí del Remei. El riu passa encaixonat entre roques colossals, saltant atribolat i remorós. Curiosa roca de la Campana en avall del riu. Les estribacions de Sant Antoni i les de serra Cavallera venen just a obrir l'estret pas, tancant la vall de Camprodon i la conca alta del Ter. Lloc en extrem pintoresc.

La carretera segueix la vora dreta del Ter, ombrejada de saules i freixes, tenint a son costat tel riu que corre engorjat entre les grosses rocasses que li disputen el pas. Es deixen a la dreta els enasprats del bac de Sant Antoni, i s'eixampla la vall en el pla de Sant Ramon, cobert d'hermoses closes de verdor. Camprodon està arrecerat a l'enfront, a la falda de la Costinyola: a un costat s'obre la vall del Ritort, dominada pel puig de les Forques i el Montfalgars, en la serra fronterera, i en l'altra la vall del Ter, coronada per l'enlairada serra del Catllar.

14 km. Camprodon. En el kilòmetre 23,400 de la carretera de Ripoll a Camprodon.

Comentaris itinerari 2: De Sant Joan de les Abadesses a Camprodon.



Camprodon

Pont Nou de Camprodon.

Vila de 1.500 h., a 950 m., altitud mitja sobre el nivell del mar; partit judicial de Puigcerdà, província de Girona, bisbat d'ídem. Té duana i secció de carabiners manada per un capità. Fondes: Hotel Barra, Fonda del Comerç (posteriorment Hotel Güell, NdE). Posadas. Llaudetes, Xicoy, Xanturri, Peiró, Sayola, Baleta i altres. Guies i cavalleria per a excursions: Joan Pagès, carrer Cantallops (posteriorment carrer Ferrer Barbarà, NdE); Noy Casanova, vila de baix; Tinet, Prat; Petit de la Sayola, Carme; Quey, carrer València; cinc pessetes diàries per home i cinc per cavalleria.

Correus i telèfons en la plaça del Prat (posteriorment Pl. Dr. Robert, NdE). Administració dels cotxes de Sant Joan a Camprodon en la Fonda del Comerç. Duana: oficines en el Planet de Santa Maria. Banca i canvi de monedes: G. Prat i fill, en el carrer de València.

Està la vila bellament situada en la unió de tres valls, la del Ter al NO., la del Ritort al NE., i la del Ritortell a llevant. La vall del Ter, unida a les abans dites, s'estén cap a mig-jorn.

Aquestes valls formen en els extrems de la vila hermosos planells, exuberants de verdor, recoberts de boniques closes o bé camps de fajol, segle o patates; les planes de Llandrius en el costat del Ritort, les de Llanars en la part de dalt del Ter, i la de Sant Ramon en la part baixa; en les voreres dels rius variades i poètiques arbredes, i en les vessants de les serres, verdor de prats o delitosos bosquets i fonts arreu.

La Costinyola, derivació de la serra que arrenca del Costabona, dividint les aigües del Ter de les del Ritort, ocupa el quadrant nord, tenint ses vessants damunt mateix de la Vila. L'espadada serra de Sant Antoni s'alça en verticals caients a son SE., i a l'O. i SO. s'estén l'alterosa i llarga serra de Cavallera. Son horitzó més desembraçat al NO., barrat per la gegantina serra del Catllar, qual cim superior arriba a 2.694 metres alt. i que ostenta constantment clapes de neu en algun de ses indrets. Al NE. tanquen l'espai el puig de les Forques i el Montfalgars, a 1.610 metres, en la carena fronterera. A l'E., a l'extrem de la vall del Ritortell, s'hi redreça la serra de Navà [Nevà], 1.175 m., encinglada en sa part superior. No cal enlairar-se molt en els envoltants de la vila per a ovirar el Costabona i el massís del Canigó.

La vila està dividida en dues parts, Vila de Dalt i Vila de Baix, pel Ritort, que s'uneix al Ter gairebé al peu mateix del pont que separa ambdues parts de població; afectant la forma d'una Y, qual angle d'intersecció és el pont del Ritort. La Vila de Baix està travessada de baix a dalt per un carrer que comença a la Carretera de Sant Joan, a l'extrem de la Vila, s'interromp en la plaça Major i torna a seguir fins al citat pont passant per sota el típic arc de Sant Roc. Té dues places: la Major, on hi ha la Casa de la Vila, i la del Carme, ombrejada d'arbres, centre del barri de son nom, en son extrem més inferior. Te algun carreró molt típic, com el de La Fia.

Riu Ter a Camprodon, a la proximitat de la Font de la Forcarà.

El carrer principal de la Vila de Dalt és el de València, que corre des de la bonica i ben arbrada plaça del Prat [avui Dr. Robert] al Planet o plaça de Santa Maria, en la que hi han també plantats arbres. Els darreres d'una banda d'aquest carrer donen al Ritort. Altres carrers hi ha, a més a més, que van a les afores, com el carrer Nou, el de Cantallops [avui Ferrer Barbarà. NdE], que surt a la vall superior del Ter, i el de Freixanet, que va, des de la plaça de Santa Maria, a la vall del Ritort. A més de les quatre places citades, totes elles de bon aspecte i dimensions, en té encara una altra, la placeta dels Basters, que, si bé petita, és important per sa situació central en l'encreuament del carrer de València amb el de Cantallops i el que ve de la Vila de Baix. En ella s'hi acoblen en els dies de mercat els pagesos de la comarca i marxants de distints indrets per a resoldre tractes i lligar llurs afers. Es d'un efecte molt pintoresc i d'un bell colorit de la terra el cop de vista que presenten en els expressats dies aquesta placeta, el carrer de València i el Prat, ressaltant en la major part dels caps, donant animació al quadre, la galana barretina vermella.

A Camprodon es celebra mercat tots els diumenges, essent molt concorregut, no tant sols per gent de tots els pobles i pagesies de la comarca, sinó també dels de la vall de Vianya [Bianya], de la Vall del Bac i altres indrets.

El mercat de Camprodon data del 1118 per privilegi concedit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer el Gran a l'abat i veïns de Camprodon per a que se'n celebrés un tots els dilluns, prohibint que se'n efectués cap més des de Coll d'Ares a Pòrtoles, i des de Coll de Pendis al Pla de Camp Magre. Aquest, document existeix en l'arxiu municipal de la Vila.

En els dies de fires i festes majors augmenta la nota pintoresca del típic aire de vestir de la terra, el dels catalans francesos de les comarques veïnes, del Vallespir i del Conflent, destacant en mig de la vermellor de les barretines la blancor de les cofes que llueixen les vistoses demoiselles.

Les fires que es celebren a Camprodon són les de les festes majors i la de Santa Teresa, el 15 d'Octubre, aquesta última de bastanta importància per als contractes de bestiar.

Les festes majors són: la de Sant Palladi [Patllari], que es la principal, el 21 de juny; el Roser, en el segon diumenge de juliol, en la que es balla un típic ball dels confits; la de Sant Víctor, patró de la vila, el 21 de setembre, que es la, festa xica; i la de la Vila de Baix, el 8 de desembre, festa de la Puríssima.

Camprodon, carrer de La Fia (avui, Antic Carrer Major).

El ball predilecte del país es la sardana i el característic, i airós ball francès, en el que després d'un ràpid temps de galop, en un punt sostingut marcat pel flabiol o la tenora, s'ajunten les parelles de dues en dues, formen un rotllo i els balladors alcen a les balladores per sota el braç i les sostenen enlaire fins que la cobla torna a rompre el pas de galop. Per les festes majors es contracta cada any alguna de les millors cobles de l'Empordà, encara que de poc temps en aquesta part, degut a la direcció del mestre Sr. Espígol, compta també Camprodon amb una bona cobla de músics, la que posseeix un bell repertori de sardanes de bon colorit popular.

A mes de la cobla citada té Camprodon, des de l'anada de l'Orfeó Català a la vila, un ajustat Cor, dirigit també per l'expressat Sr. Espígol, qual societat coral va fent cada dia nous progressos. El formen 43 coristes homes i 31 nois.

A més a més de les escoles públiques oficials de nois i noies hi ha varies escoles particulars i una altra per a noies, dirigida perles monges, Filles del Sagrat Cor de Maria.

Camprodon compta amb un periòdic comarcal, il·lustrat amb gravats, quinzenal, dirigit per D. Sever Barnadas, essent de doldre tant sols que no sia escrit del tot en català, llenguatge propi de la comarca, fet que el faria, ademés, més llegidor, sobre tot en les veïnes comarques de la Catalunya francesa, que parlen nostre idioma i que desconeixen el castellà per ésser el francès la llengua oficial de l'Estat a que pertanyen.

La beneficència publica no està pas oblidada a Camprodon. La vila posseeix un hospital, que compta més de tres centúries de fundació, sostingut per migrats recursos propis que donen escassament set-centes cinquanta pessetes anyals, i per la caritat pública; està emplaçat en el monestir baix el patronat de l'Ajuntament: té 18 llits parats, i poden habilitar-se'n d'altres en cas de necessitat. Es exclusiu per a malalts de la vila. Les Germanes vetlladores de Sant Joseph, cuiden malalts a domicili, prestant un gran servei al veïnat. Existeixen també dues germandats de mutual socors, la de Sant Roc i la de Sant Antoni, així com una Societat Obrera.

Camprodon, passeig de la Font Nova a l'estiu.

Els llocs d'esbarjo o reunió, a més dels cafès d'en Cisco i Domènech, en el carrer de València, Petus en el Prat, Casino del Centro en la Placeta i cafès d'Olot i Artístic en la Vila de Baix, són el Casino Camprodonense i el de la Unión Veraniega, obert aquest últim sols a l'estiu i formant part d'ell camprodonins i forasters. La Unión Veraniega, nom que acredita de no molt bon gust a qui l'inventà, té un edifici propi construït fa uns vint anys, situat en molt bon punt, encarat amb el passeig de la Font Nova, amb sala-teatre i salons per a cafè, billar i tresillo. El Casino Camprodonense, en el Prat, té també un petit teatre en el que s'hi donen algunes funcions a l'hivern, especialment per aficionats.

Els atractius principals de Camprodon són el seu magnífic clima d'estiu, veritablement primaveral, sos preciosos voltants i ses riques i abundoses fonts. Això fa que en aquella època augmenti la població doblant-se quasi bé amb la colònia forastera. Els pisos que es llogueu a l'estiu moblats són en gran nombre i se'n troben de tots preus i dimensions. S'han anat construint a Camprodon, engalanant ses vies i passeigs i donant-hi vida i animació, noves cases, villas i chalets, alguns de molt bon gust, pertanyents a famílies forasteres.

La temporada dura des de primers de juliol a fins de setembre, encara que el fort d'ella es limiti a dos mesos curts, puix a voltes a primers de setembre fa alguns dies rigorosos de veritable hivern, que allunyen els forasters, encara que siguin de curta durada i torni tot seguit el bon temps.

En aquesta època d'estiu l'animació és gran, puix a més de la colònia constant, la flotant és considerable, i fondes i posades estan a vessar no havent-hi habitacions per qui en vol. Les festes són seguides, i en places i carrers, per un motiu o altre, gairebé cada nit es ballen sardanes i en el Casino s'hi donen sovint festes i funcions de teatre. Tot hi que el clima de Camprodon és agradable i deliciós a l'estiu, és, en canvi, rigorós a l'hivern. La neu cobreix constantment els cims de la serra del Catllar, molt sovint la de Cavallera i la fronterera, i molta part d'hivern la serra de Sant Antoni. A voltes s'estaciona també dies i dies en el fons de la vall, en les clotades i en la pròpia vila. El sol, que surt en els dies més curts darrera del massís de Sant Antoni, no arriba a guanyar el cim i a tocar per tant a la vila fins a les deu del matí; en canvi, a poc més de les tres es pon ja darrera la serra Cavallera.

Camprodon comunica amb Sant Joan de les Abadesses per una carretera d'uns 14 km.; amb Olot, per Sant Joan i per un camí de ferradura que es recorre en cinc hores; amb Ribes per Sant Joan i Ripoll, però té un camí directe de ferradura pel que s'hi pot anar amb quatre hores i mitja. Comunica amb Puigcerdà, cap del districte per Ribes, d'on hi ha encara 46 km. fins a la capital de la Cerdanya; també es pot anar a Puigcerdà amb onze o dotze hores per camins de muntanya. Tres hores i mitja de camí de ferradura es necessiten per a anar a La Presta, i quatre hores en igual condicions per a arribar a la vila fortalesa de Prats de Molló. No cal dir el que afavoriria a Camprodon la carretera internacional, no sols per al tràfec comercial, sortida de productes, sinó per la nova animació i vida, que li donarien la facilitat de comunicació amb les concorregudes estacions d'estiu franceses, Prats, La Preste [La Presta], Amélie [Els Banys d'Arles], El Vernet, etc.

Camprodon, passeig de la Font Nova a l'hivern.

Una xarxa telefònica comunica Camprodon amb Ripoll i amb el servei general telegràfic de l'Estat. Dos correus diaris hi ha establerts actualment entre la vila i Barcelona, un que surt a la matinada i un altre al migdia, rebent-se'n un a la nit i un altre a les dues de la tarda. Hi ha servei directe diari per peató a Olot, qual peató porta també el correu de la part de Girona. També hi ha correu diari a França per Prats de Molló, servit igualment per peató. La vila està il·luminada per electricitat.

Les produccions agrícoles del país són les senyalades al parlar de la comarca en general. En sos rius s'hi pesquen molt riques truites, entre elles de salmonenques. A més d'indústries pròpies del país hi ha dues fàbriques de teixits una en la part superior de la Vila, moguda per l'aigua d'una presa del Ritort, i una altra a l'entrada de la població moguda per la força del Ter. En la part oposada d'aquest riu hi ha un taller de torneria i fàbrica de bitlles i rodets de D. Angel Barnadas. Més avall del pont de les Rocasses hi ha l'important fàbrica Matabosch.

La vila està molt ben dotada d'aigües. Tenen deu pròpia: la font de la Cordera al peu del Ritort, en un carreró a l'extrem del carrer de València, i la font de la Placeta, també al peu del propi riu. Les fonts de la Plaça de Baix i de la Plaça del Carme reben l'aigua de la Mare de la Font, propera a la vila. Amb tot i les abundoses fonts existents junt a la població i de les distintes deus quals naixements tenen molts veïns en llurs pròpies cases, totes aigües potables de primera qualitat, com que totes elles surten a baix nivell i no tenen prou pressió per a pujar als pisos superiors, un dels primers propietaris de Camprodon, senyor Brandia, portà a la vila les riques i abundoses aigües de la Bonafont, provinents de les vessants de Serra Cavallera. Brollen d'unes considerables deus que es troben a una hora ruta de distancia de Camprodon, naixent a una gran elevació sobre la vila, el que fa que arribin a la major alçaria desitjable. Llàstima que no s'estableixin, amb elles, sortidors i enlairats jocs d'aigua en les principals places i passeigs, com se tenia, segons noticies, projectat, així com boques per a regar en els carrers, utilitzables per a un cas d'incendi, puix encara que les deus de la Bonafont assorteixin a gran part de la vila, són tant abundosos que hi hauria aigua sobrera pera tot.

Monestir de Sant Pere

Camprodon, porta del Monestir de Sant Pere.

De la part antiga i artística de l'històric cenobi en queda tant sols l'església, que jeia en estat de ruïna i abandonament fa pocs anys, i qual restauració està avui a mig fer, baix els plans de l'arquitecte de Barcelona D. Antoni Serrallach. És un monument notable i digne d'estima, obra dels segles X o XI, de pur estil romànic i gran correcció de ratlles arquitectòniques, de majestuosa severitat i bella senzillesa de detalls. Afecta la forma de la creu llatina, per més que en son origen tindria, segons parer de persones facultatives, la de la creu grega, havent-se prolongat el braç inferior, sens dubte pera engrandir el temple. Els tres braços superiors d'ella tenen l'arc de volta de mig punt, més primitiu que l'arc apuntat que té el braç inferior. A l'allargar l'església es traslladaria també al punt on avui es troba, la senzilla i elegant porta d'entrada, de la pròpia època que els braços superiors. Lo que dóna més esveltesa a l'edifici és la torre quadrada de dos cossos, amb airoses obertures, recolzada sobre altre cos vuitavat que descansa airosament sobre el quadrat creuer. Els absis són cinc, també quadrats: tres en la part superior, dels que el central, corresponent a l'altar major, és més gran que els altres, i els dos restants estan a cada cap dels braços laterals. La volta de l'església, que estava oberta i esfondrada, està actualment recoberta havent-se assegurat i reforçat els murs i netejat la torre d'herbes i arrels. La restauració avança poc a poc, feta amb els sols recursos d'una subscripció iniciada pel senyor Bisbe de Girona i començada i impulsada amb molt de zel i entusiasme pel senyor Vicari General D. Ramon Font, desgraciadament avui difunt. El Claustre, i la part del monestir ocupada actualment per l'hospital i escoles de les monges, és relativament modern, obra dels últims segles i sense interès artístic.

La fundació del monestir de Sant Pere data de mitjans del segle X. Fou fundat per Guifré, comte de Besalú, net de Guifré el Pilós, comte de Barcelona, qui hi establí disset monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll, essent son primer abat el monjo Jaufret; havent-lo dotat de bones rendes i territoris, donacions, i privilegis que anaren augmentant altres comtes i reis d'Aragó. En 1078 passa al domini del monestir de Moysach, [Moissac] de la reforma de Cluny. En 1249 la comarca i vila de Camprodon fou emancipada de la jurisdicció del monestir de Sant Pere pel rei En Jaume I, per mitjà de compra i permutes de territori, i creada la Vegueria de Camprodon. En 1325 el monestir se desfé de la dependència del de Moysach [Moissac]. En 1835 l'abandonaren els monjos per a retirar-se a França. Sofrí incendis i ruïnes en distintes ocasions, especialment en la guerra del 1689 i en la del 1703, en que, segons testimonis de l'època, no quedà en peu mes que l'església profanada i sense portes, que foren també cremades.

Església parroquial de Santa Maria

Camprodon, església de Santa Maria, baixada del Planet.

Es d'arquitectura gòtica d'una, sola, nau, molt ample i eixatada. Un sens nombre d'additaments moderns l'ha desfigurada del tot. El pintat de sa volta, d'extremat mal gust, carregat de pàmpols és més propi d'un celler que d'un edifici religiós. En son portal d'entrada, sens acabar i coronat per un balcó de casa particular amb barana de ferro, hi ha dos elegants capitells sobre desapariades columnes procedents de la primitiva església o més bé de l'antic claustre del monestir de Sant Pere.

Fundada la primitiva església de Santa Maria, anterior a l'actual, en el segle X, dintre la clausura del monestir, fou substituïda posteriorment per l'actual, reformada en varies èpoques. La parròquia de Santa Maria depengué del monestir fins a 1759 en que fou segregada de sa jurisdicció.

La capella del Sagrament, del 1710, enclou una notable obra de l'escultor català Amadeu, en l'agrupament de son altar que representa la Verge amb el Sant Crist als braços i un àngel agenollat plorant a sos peus. Amadeu l'estimava com a una de ses obres preferides.

En la sagristia es guarden les precioses relíquies de Sant Palladi [Patllari] en una massissa i rica caixa gòtica de plata, i les de Sant Víctor en un cap de bisbe de mida natural, del propi metall.

Convent del Carme

El convent està arruïnat; l'església, en la que s'hi han fet últimament algunes obres de restauració, no ofereix particularitat artística digne d'esment, en sa arquitectura. Té una gran volta central i dues baixes laterals, amb altars als costats i creuer. En un dels altars de l'ala esquerra hi ha un Sant Crist, obra d'Amadeu, que desentona notablement de la imatge de la Dolorosa asseguda al peu de la creu. Fou fundat el convent en 1352 i no gosà mai de gran esplendor. Fou abandonat pels frares en 1835.

Casal del Marquès d'Alfarràs

Al costat de l'església del Carme, amb la que comunicava per un pont, hi havia un magnífic palau, del que no en queden avui més que les robustes parets. És d'un sever estil gòtic català, essent molt elegants l'adovellat portal rodo i les esveltes finestres.

Casa de la Vila

Té alguns detalls apreciables en sa façana d'estil ogival, molt desfigurada i en mal estat. En l'arxiu s'hi guarda, entre altres objectes i apreciables documents, una hermosa porra, de plata massissa, que lluïa antigament el porrer de la corporació municipal. També es guarden els espasins que usaven els regidors.

Pont Nou

Està emplaçat sobre el Ter, un xic més avall de son aiguabarreig amb el Ritort. És de gran elevació, a dues vessants molt pendents i d'un arc molt airós i atrevit. Per la part de la vila termina en una robusta i enlairada torre sota la qual s'hi obre un feixuc arc, el pont de Sant Roc, per on hi passa el carrer. Aquest pont, obra, segons es creu del segle XVI, era l'únic pas per a anar a la vora oposada del Ter des de les Rocasses a Llanars, i estava situat en el camí ral de ferradura que passant per Camprodon i Ribes conduïa d'Olot a Puigcerdà. Actualment hi ha mes avall un pont-palanca de fusta, ample, pel trànsit rodat, que uneix des del costat de la Plaça Major les dues voreres del riu.

Capella del Roure

Petita capelleta situada en l'extrem de la vila, a la fita de son terme, en el carrer de Freixanet. És de petites dimensions, modesta i senzilla. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Roure, que, segons tradició piadosa, fou trobada en el segle XV en el tronc d'un cepat roure, on estava amagada, havent servit algun temps aquell arbre d'ara i altar. La capella fou erigida el 1477 per Aldric de Campa, qui la dotà d'un benefici; en 1851. D. Francisco Xavier de Campa la feu restaurar, fent-li perdre son bell aspecte d'antigor.

Castell i capella de Sant Nicolau

Aquest castell s'enlaira, dominant la vila, en un turó baixet conegut amb el nom de Puig de les Relíquies, on, segons tradició, existí una capella en la que els fugitius cristians hi dipositaren precioses relíquies de sants, quan la invasió sarraïna. Adjunt a la capella de Sant Nicolau hi havia hagut, abans que el castell, un hospital o hospici de pelegrins, cuidat per unes monges agustines que hi tenien annex el llur convent, el que persistí encara llarg temps dintre dels murs del castell. En 1196, en virtut de llicència concedida pel rei En Pere II d'Aragó, a causa de la guerra dels albigesos, es traslladà l'abat i els monjos de Sant Pere al Puig de les Relíquies, junt amb gran part dels habitants de la vila per a salvar-se de les incursions d'aquells heretges, fent-se aleshores les primeres fortificacions del castell de Sant Nicolau. Acabada la guerra, tornaren els monjos a son monestir. El 1451, amb motiu de les fortes guerres sortiren les monges de la llur estada per a ésser incorporades al monestir de Perelada, també de la canònica de Sant Agustí. En 1689 fou arvolat [arbolat] el castell i la capella en les lluites que ensangonaren per aquella època la vila i comarca de Camprodon. En l'actualitat pertanyen les ruïnes esmicolades del castell a una distingida família barcelonina que ha fet alçar en el cim del puig una capelleta dedicada al Sagrat Cor de Jesús, que no està encara acabada.

Per a majors notícies històriques de Camprodon, vegeu Historia de Camprodon, per D. Joseph Morer i D. Francesc Galí, Pbre. -Barcelona. Impremta Casanovas, 1879, i Camprodon. Noticias históricas, per D. Francisco Montsalvatge, Olot. Impremta Joan Bonat, 1895.

Comentaris itinerari 2: Camprodon.



Fonts i passeigs

Passeig de la Mare de la Font.

El terme de la Vila de Camprodon és molt reduït: per l'indret del Ritort acaba a la meitat del carrer de Freixanet i a mig passeig de la Font Nova; per la part de dalt del Ter les últimes cases del carrer de Cantallops toquen al terme de Llanars. I per la part d'avall del propi riu no és tampoc mica estès son territori: així és que la major part de les fonts i passeigs, per propers que siguin, surten ja de son terme.

Mare de la Font

Un passeig plantat d'arbres alts i frondosos, en una de ses seccions, hi condueix des de l'entrada del poble, a l'extrem de la carretera. També dona accés a aquest passeig la sortida de la plaça del Carme, on hi havia fins fa poc temps un antic portal adovellat, en un massís llenç de muralla. La font està situada a cinc minuts escassos de la Vila, en el faldar del Bac de Sant Antoni; l'aigua és molt fresca, abundosa i rica en qualitat, tenint fama ben adquirida d'esser apropiada per a l'alleugement de les dispèpsies, afavorint les digestions i estimulant la gana. Són molts els estiuejants que van a beure'n abans de les hores de menjar. Està ben arreglada, amb bons pedrissos i una gran taula rodona de pedra en el centre d'una plaça quadrada formada a son entorn, ben ombrejada, havent-s’hi plantat nous arbres darrerament per a hermosejar-la encara més. Damunt de la font hi ha, en la rosta vessant, un bosquet de pins que tot just comença a néixer. Son panorama és molt agradable sobre la vall del Ter, des de les Rocasses a la Vila, i sobre les muntanyes de Cavallera, de Feitús, de Tragurà i del Catllar.

Font Nova

Font Nova abans de sa transformació.

Una magnifica arbreda d'alts pollancres, el mes hermós passeig de Camprodon, hi condueix des del Casino d'Estiu. L'espessor d'arbres, augmentada aquests últims anys amb noves plantacions de verns, saules i freixes, arriba fins al marge del Ritort. A la part de passeig oposada al riu s'hi aixequen bonics chalets. La font brolla al cap-d'amunt del passeig, en dos abundosos raigs. Té a son voltant una gran plaça rodona rodejada de pedrissos i d'arbres novells, puix els antics que donaven ombra i hermosura a la font foren tirats a terra per a formar la plaça i donar-hi -ben trista- simetria destruint amb aquesta malaurada reforma un dels llocs més pintorescs dels voltants de Camprodon. En el passeig prop del Casino s'hi ballen sardanes al mig-dia, a la sortida de missa, en els mesos d’estiu. El Camí Dalt, al que hi donen també eixida elegants chalets, comunica el passeig de la font Nova amb la Vila de Baix.

Altre bonic passeig condueix de la Font Nova al pont palanca de Freixenet i a les hermoses planes de Llandrius, gaudint de molt bell punt de vista sobre el Ritort i son enforc amb el Ritortell.

Passeig de la torre del Coll

Serà un dels més agradables quan s’urbanitzi, i és sens dubte una de les millores més necessàries per a l’orneig de Camprodon. Aquest camí, que creuant amb el passeig de la Font Nova i el Camí de Dalt puja cap al collet on hi havia l'antiga torre del Coll, té també bons xalets a son costat, i des de la dita torre baixa a trobar el passeig ben ombrejat de la Mare de la Font. Rebaixant el terreny la part alta i plantant arbres en tota sa extensió serà una bonica passejada de circumval·lació que unirà el passeig de la Font Nova amb el de la Mare de la Font, gaudint en sa part mes enlairada d'un bell i alegre cop de vista.


Vall del Ritort Planes de Llandrius

Font de Can Moy [Moi]

Des de la palanca de Freixanet un bonic camí travessa la bella plana de Llandrius, verda i rienta amb hermosos camps i prats a ambdós costats, essent llàstima que, desproveïda d'arbres, no tinga empar d'ombra en les hores del sol. Enllà de les planes segueix el camí la vorera esquerra del Ritort, dominant bellíssims paisatges, el Botàs gran, bonica resclosa; el poètic molí de Can Moi i l'ombrejat Botàs xic.

La font, situada en un racó amagat atapeït d’arbreda, està molt ben arreglada, amb pedrissos a son entorn i una gran taula rodona. És un lloc molt freqüentat i atractívol. L’aigua és en extrem freda.

Font del molí de Can Moy [Moi]

Abans de travessar el pont-palanca de Freixenet, un ample camí passa per la vorera dreta del Ritort, vorejant primer el rec de la fàbrica, tenint una bonica arbreda entre el canal i el riu; després dóna revolts pintorescs arrimat als herbats vessants, plens de floretes en les belles margenades, dominant el Tort per delitosos punts de vista.

Font del Ferro

Travessant el torrent de la Gironella s’entra en un magnífic prat rodejat d’arbres i de penyals en qual extrem superior s’hi destaca el pintoresc molí. La font neix en un sot entre l’herbei a l’entrada d’aquest prat, on s’hi celebra el dia de l'Assumpció, festa major de Freixenet, la tradicional anada a Can Moi. Per tots els camins i caminets que condueixen a la font és una professó feta la gent que hi transita aquella tarda. Col·locada la cobla en un cap de l’hermós prat i reunida la gran gentada, als animats sons dels característics instruments, ballen i salten uns sobre la atapeïda catifa de llors i de verdor, mentre que altres, fent rotllos en terra, berenen i beuen amb gran joia i delit. Totes les petites eminències d’aquells voltants, formades pels accidents del terreny, estan plenes d’animació i vida. Hi ha gent en la font, en el prat i en la verneda, i és un seguit anar i venir per tots aquells camins, la majoria a peu, alguns muntats en matxos o bé en rucs, altres en tartanes o carrets; i de lluny presenten un brillant cop de vista, amb la bellugadissa general, els virolats trajos de les dones i les flamants i enceses barretines, destacant sobre la verdor del paisatge. En sent a entrada de fosc, riuades de gent envaeixen les vies i corriols que van a la vila, a les masies i als veïns pobles.

Des del molí, travessant un pontet pintoresc de fusta sobre el canal i altre sobre el riu, se va a trobar -prop d’ella- el camí de la font de Can Moi, citada anteriorment.

Font de les Espones

En el camí de la font de Can Moi, més enllà de Les Planes, gairebé al davant del Botàs gran, hi ha una grossa esllavissada, gran despreniment de roques i terres, i dessobre d’aquesta esllavissada la font. Hi porta un petit caminet que arrenca del peu de l’ensulsiada i que per a guanyar altura descriu una gran angulositat. Està amagada en lloc molt pintoresc i ombrejat, en el recer d’atapeïda verneda. L’aigua és molt fresca i bona, però la font està molt mal apariada. Si s’arregles com està projectat, fent-hi una petita esplanada a son entorn, sense destruir l’arbreda i fent més viador el camí per planeres giravoltes, seria una de les fonts més delicioses, per sa situació enlairada sobre la vall del Ritort, a escassa distancia de Les Planes i en lloc ombrejat per bella arbreda.

Font de Llandrius

Sota la casa de Llandrius, a l’extrem de Les Planes.

Font de la Gabatxa [Gavatxes]

De la palanca de Freixenet arranca un camí ombrejat d’arbres, en son costat dret, que va a la vall del Ritortell. Abans d'arribar al Mas Llandrius es deixa aquest camí i se'n pren un altre a l’esquerra que puja també dret a la casa. Dalt de la pujada deixa també aquest, a la dreta, i es baixa per l’altre que va a trobar l’extrem de Les Planes pel camí de Can Moi. Al començar aquest caminet, sota d’uns ombrosos arbres, neix la font, que no està gens arreglada, i és de doldre, puix per sa situació a mig camí de voltar Les Planes que domina, la fan lloc a propòsit de descans per als poc caminadors que van a fer aquesta curta passejada. És d’esperar que son propietari, Sr. Vila, que de tant de gust i interès ha demostrat en l’arreglo d’altres fonts que radiquen en ses hisendes, la faci apariar.

Font dels Sàlics

Al peu del Ritort, en sa vorera esquerra, prop de la palanca de Freixenet. Sa situació és molt agradable, al peu del riu. Està ben arreglada.

Font del Forat

També prop del riu i a la mateixa vorera i no lluny de l’anterior, des de la que hi condueix un petit viarany. Està molt descuidada i gaudeix de poc nom. No obstant, el lloc on es troba és molt deliciós, prop de la tranquil·la corrent del Tort, mig amagada per variada arbreda que desenrotlla, en combinacions d’aigua i llum, preciosos efectes. En la vorera oposada, davant per davant, hi ha la Font del Ferro, on s’hi pot anar per un corriolet que segueix un xic en amunt el riu, que travessa per unes passeres tornant enrere per la vora oposada.

Font del Ferro de la Campa i camí dels enamorats

Camí dels enamorats.

Es segueix el camí de dalt de Can Moi pel costat del canal de la fàbrica. Davant del Torrent Fosc es travessa el canal per un pontet i es baixa a la Font del Ferro, molt ben emplaçada, prop del riu, rodejada d’arbreda i tenint a son voltant una placeta amb pedrissos, i en el centre una gran taula rodona de pedra. El Ritort corre juganer allí sota mateix. L’aigua té un gust de ferro molt accentuat, i son ús és de vertadera importància en el tractament dels anèmics, escròfules, limfatisme i en totes les altres malalties provinents de pobresa o impuresa de les sangs per la quantitat de ferro que porta en dissolució en la forma de bicarbonat ferrós.

Per les bones propietats de l’aigua i per la proximitat de lloc tan agradable, és aquesta font molt freqüentada, especialment els matins, per la colònia d’estiu. Al costat mateix de la font arrenca un camí que es segueix al costat del canal fins al peu del Botàs. Aquest camí, estret i planer envoltat d’un costat pel rec i de l’altre pel riu i cobert per deliciós embrancament d’arbreda, és conegut amb el poètic nom de Camí dels Enamorats.

Font de les Violes

Està situada en un sot amagat, sobre ombrívola torrentera, prop de la casa de La Campa. Dos camins molt bonics hi condueixen: l’un, que va a La Campa, puja pel costat del torrent que cau prop de la Font del Ferro, i abans d’arribar a la casa es deixa aquesta i camí a l’esquerra i es pren un corriol que mena de dret a l’amagada font; l’altre arrenca de davant el Monestir, i passat aquest deixa un altre caminet a la dreta i puja de primer sobtadament, per a seguir després més planer vorejat d’arbres, dominant bell cop de vista sobre la part alta de Camprodon, Les Planes, les vessants de Sant Antoni, la serra del Nevà i petita vall del Ritortell, i la serra de Cavallera dret a ponent. Es volta un sot de preciosa arbreda abans d’arribar a La Campa, i després d’aquesta es troba tot seguit la font un xic en amunt del torrent. Son emplaçament en lloc ombrívol, amagat pels arbres, fa sa estada molt agradable en qualsevulga hora del dia. El lloc que enronda la font és molt reduït.

Font del Ferro de Salelles

Aigua ferruginosa de qualitats similars a la del ferro de La Campa. Està situada a mig camí de dalt de Can Moi, sota la casa de Salelles, en un planell cobert d'arbres. Està desarreglada, i l’aigua, desconduïda, es perd per tots indrets. És llàstima que no es faci arreglar aquesta font, una de les bones dels voltants de Camprodon.

Font de la Gironella

Seguint el camí de dalt de Can Moi, poc abans d'arribar a la Font del Molí es troba el torrent de la Gironella i un camí de carretes que puja a son costat. Es segueix aquest camí, i abans d'arribar a la casa es troba la font, que te una plaça formada a son enfront i que està envoltada de frondosa arbreda.

Font de la Mosquera

Es puja per la casa de La Campa i es segueix després el camí de carretes que munta en giragonses a la casa de la Coma, gaudint de bellíssims punts de vista. Abans d'arribar a la casa torç per un camí a la dreta que porta a l’oratori del Myàs [Miàs], en el caire d’un serrat, on en una capelleta oberta dalt d'un petit padró hi ha una tosca imatge de Sant Isidre; es deixa, la casa a dalt i es gira per la, vessant oposada, trobant-se ben prompte la font baix del camí, amagada entre l'arbreda, sota un marge. L'arbreda s'estén clotada avall. La caminada és llarga, puix la font dista uns tres quarts d'hora de la vila; però ho compensa l’atractívol camí, la variació de panorames i de paisatges de que es gaudeix. Per a completar la passejada pot baixar-se després dret a la casa de les Fonts i a la de les Serres, i des d’aquesta última, per un hermós camí entre arbreda, donar la volta a la clotada per a venir a parar a la casa de Salelles, prop de la que hi ha, un padró amb un modern oratori en el que s'hi veu una imatge del Sagrat Cor de Jesús. Des del serradet on l’oratori s’aixeca es gaudeix de bell punt de vista sobre Les Planes i les valls del Ritort i Ritortell. Des de la casa es baixa al camí de dalt de Can Moi i a la Font del Ferro de Salelles.

Font medicinal d'En Rodó

Des de la font de Can Moi es segueix riu amunt fins al pont del Ritort, per on es travessa el riu; d'allí es puja a la casa dels Solans, que és dessobre mateix, en un cap de serrat, i es va seguint un caminet enlairat que pel cim de l'estrep de serra porta a Can Bola. Des d'aquesta casa, passant per entre un camp de falgueres, es va en poca estona a la font, que dista prop d'una hora de Camprodon. Naix en un hermós sot rodejat de bosc. L'aigua, d'una finura i puresa exquisida, es salina-alcalina-tèrrea, i per anàlisi fets per l'il·lustrat farmacèutic de Camprodon Sr. Cuatrecasas, -qui ens ha donat també indicacions sobre les aigües ferruginoses de La Campa, Salelles, Bellabriga i Farga i l'anomenada, de la Magnèsia o de la Bellabriga- conté, en dissolució, sals de potassa, sosa, magnèsia, calç, àcid carbònic lliure i altres principis en més ínfima quantitat. Aquesta aigua ha donat magnífics resultats en la curació de les diarrees, en especial en les rebels o de caràcter crònic. L'Acadèmia de Medicina de Barcelona donà, fa alguns anys, un dictamen molt favorable respecte a aquestes aigües, i alguns facultatius havien indicat son ús, amb molt bon èxit; però, abandonades pels interessats en sa explotació, no són conegudes tal com es mereixen i queden gairebé oblidades, quan podrien donar, tal volta, molt de nom i prestigi a aquesta comarca.


Vessants del Sant Antoni i vall del Ritortell

El nom de Ritortell porta en documents antics el petit curs d'aigua provinent en son extrem superior de la serra de Nevà, d'aiguavessos del massís del Sant Antoni en sa part esquerra, i dels puigs de les Assuques i serralada que el separa del Ritort en ses vessants de la dreta. Avui és més conegut amb el nom de torrent de Sant Palladi [Patllari] o del Masot.

Font de la Saula

De sobre la Font Nova surt un caminet que faldeja la vessant del massís de Sant Antoni fins al torrent de les Pedreres. Aquest camí enlairat gaudeix d'un bell cop de vista sobre les valls de Camprodon i serres que les enronden. Seguint aquest camí,a curta distància de la Font Nova, sota unes ombrívoles saules, un xic en amunt, es troba aquesta font, que té una mareta per a la conducció i distribució d'aigua.

Font de Sant Josep

Seguint aquest mateix camí i deixant-lo després de passar per damunt d'unes cates efectuades en busca de carbó mineral, es baixa, a la font, situada en mig d’un camp, brollant al peu d’unes pedres, no gaire lluny del vernatar de Llandrius, que es al dessota. L’aigua és de les més fredes i bones de Camprodon. Son propietari, Sr. Vila, la batejà amb el nom de de Sant Joseph. També s’hi pot anar seguint la vora esquerra del Ritortell des de son enforc amb el Ritort i passant per dins de l’hermós vernatar de Llandrius, d'atapeïda Varietat d'arbreda, en la que s'hi sent gairebé a tota hora, i en especial a la caiguda de la tarda, deliciós xarroteig i cantadissa d’ocells.

Font de Sant Palladi [Patllari]

Font de Sant Palladi [Patllari]

Travessades les Planes, pel camí que tenint son començament en el pont-palanca de Freixanet passa per sota el Mas de Llandrius, es troba un hermós sot, dominat per esplèndida arbreda. Allí el camí es bifurca; el de la dreta travessa el Ritortell, el de l'esquerra segueix de dret pel mateix restat. Continuant pel primer, després de passat el torrent per un rústic palancot sense barana, o bé, per les passeres, es travessa també el torrent de les Pedreres, que s'uneix allí mateix al Ritortell, i es recorre un viarany molt pedregós que domina l’hermós curs del rierol mig amagat entre els arbres que l’enronden; més enllà es deixa aquest camí i se'n pren un altre a la dreta que condueix pel costat d'uns prats a la font, situada al redós del massís de Sant Antoni. L'aigua fresquíssima surt en tres cabalosos raigs. Damunt de la font hi ha un petit oratori, senzill monument erigit en 1717, en el que està representada en una làpida esculpturada amb figures d’alabastre, la tradició de l'origen de la font. Llàstima que mans ignorants o criminals hagin destruït a cops de pedra algunes d'aquestes polides figuretes! Sota la Capelleta hi ha altre làpida, en la que hi ha escrites les indulgències concedides el 1731 pel bisbe de Girona a tots els que resessin un parenostre davant del propi oratori. Al davant de la font hi ha formada una placeta ben ombrejada per saules i altres arbres, tenint una taula rodona, al mig i pedrissos al voltant.

La tradició referent a l’origen de la font és la següent: que quan foren traslladades les relíquies de Sant Palladi al monestir de Camprodon, la mula que portava el preciós depòsit s'aturà, en aquest lloc i, donant tres forts cops amb la pota, obrí tres grans forats, pels que sortiren tres deus d'aigua que regaren copiosament tota la vall. Aquests tres raigs no s’han vist mai eixugats ni en temps de molta sequedat.

A la matinada de Sant Joan de Juny els camprodonins hi vénen a cercar la bonaventura i collir la flor groga de Clouclou, que es troba sols en aquest sot, i encara només els dies propers a Sant Joan.

Hi puja la música i s’organitzen ballades i bons esmorzars. Al tornar, tothom va engalanat amb la flor de Clouclou.

Un caminet drecera porta a la font des del pas per on es travessa el Ritortell; segueix en amunt el torrent de les Pedreres i passa després al costat d’un camp fins a trobar la font.

Fonts del Vern i del Grau

Deixant a dreta el palancot del Ritortell, es segueix per un bonic camí al costat d’hermosos prats i talussos de verdor, que estava vorejat per gegantins pollancres, els més hermosos e tots els encontorns, i que han desaparegut fa poc temps, substituïts per petits arbrets que, tardaran molt de temps a donar tanta ombra i hermoseig com els que hi havia. A l'eixamplar-se la vall es pren un caminet a l'esquerra que puja a la Font del Vern. Està arrecerada en lloc molt pintoresc i molt ben arreglada i cuidada pel seu propietari, Sr. Vila. És de les més boniques i ombrejades de Camprodon. En amunt de la font s'estén una hermosa roureda. És un dels passeigs afavorits d'estiu, pujar pel camí indicat i tornar pel de dalt, vorejat tot ell d'arbres en tot quant toca a les propietats de l'expressat Sr. Vila.

Es travessa un verd prat rodejat per tots costats d'arbres jovenets i es troba en son extrem, al peu d'una torrentera, la Font del Grau. Raja per un canó de plom dessobre d'un receptacle que serveix de rentador i d'abeurador. Passada la torrentera es segueix per entre prats a trobar la pintoresca casa del Grau, on fa el camí una recolzada a l'entorn d'una torrentera reblerta d’arbres, de la que se n'han arrencat fa poc hermosos exemplars, i es continua entre prats i novelles plantades d'arbres, dominant boniques perspectives sobre la vall del Ritortell i ben prompte sobre Les Planes, la part alta de Camprodon i les muntanyes de Freixanet, Cavallera i vall del Ter. En sent a Mas de Llandrius es deixa la casa a l'esquerra i es baixa a trobar el camí de Les Planes.

Font de Reals i passejada de volta per Can Moi

Des de la Casa del Grau, abans citada es puja per un pintoresc camí que travessa la roureda, per damunt de les fonts del Grau i del Vern; passada l'arbreda es planeja per entre prats dominant bell punt de vista sobre la vall. La font raja al peu del camí sota un arbre que li dóna ombra. Des de la font se segueix dret a la casa de Reals [Rials] que es deixa a sota, i torçant a l'esquerra s'arriba tot seguit a un collet entre les valls del Ritort i del Ritortell. Magnific panorama sobre ambdues valls i mes llunyans horitzons. El camí baixa, en reblincola a trobar la vall del Ritort davant del pont de Molló i a curts passos de la Font de Can Moi.

Font del Boix

Es segueix el camí de la Font de Sant Patllari fins a ésser a son enfront; allí es deixa a la dreta el camí que hi porta i es segueix de dret faldejant la serra pel camí de Bolòs i serra de Nevà; després d'una curta, pujada es troba la font. És aquesta una de les d'aigua més rica i fresca d'aquestes valls; està ben arreglada i molt ben situada. S'ha fet un gran replà a seu voltant, circumdat de pedrissos formant com una gran balconada, magnífica miranda sobre Camprodon i sos voltants. A la part de baix de la font hi ha plantats gran munió d'arbres que a l'ésser més alts formaran una bella pollancreda.

També s'hi puja pel camí de baix de la Font del Vern, travessant el Ritortell, davant del camí que puja a aquella font i muntant de dret per un corriol que s'enfila per l'herbatge.

Font del Masot

Es segueix sempre en amunt la vall del Ritortell per son costat dret. Enllà de la Font del Vern el camí corre prop del riuet, en quines vores s'han fet grans plantades d'arbres. Per dos punts distints se pot pujar a la font; seguint el camí de carretes que va a la casa, més llarg però més planer, o bé per la drecera, travessant el Ritortell davant del bosquet de pins i enfilant-se per un corriol que munta pel costat de pintoresca torrentera. La font que es troba prop de la casa està gairebé amagada sota un toldo de fullatge i verdor. A l'altra part de la casa i de la font hi ha un espès bosquet de pins, l'únic de tots els voltants de Camprodon.


Vessants de la Costinyola i Bellabriga

Fonts de Dalt, dels Castanyers, de la Saula, del Camp de la Boixeda i de la Miranda

Sortint de Camprodon pel carrer de Cantallops [avui carrer Ferrer Barbarà] i camí de Llanars, un xic enllà de la gran casa Aulí, de senyorial aspecte de muntanya, es troba a mà dreta un camí ombrejat de roures i freixes que s'enlaira faldejant la vessant. Seguint un tros en amunt aquest camí es troben les maretes o distribuïdors de les fonts que surteixen d'aigua a la casa; sobre la segona mareta bosc amunt i molt amagada, es troba la Font de Dalt, del tot ombrejada, rajant per una teula. Per a pujar-hi més còmodament, val més anar seguint el camí, donant la volta pel peu del camp de la Boixeda.

A l'extrem d'aquest camí i abans d'entrar en el nomenat camp, es troba la Font de la Saula, que naix a la penya, sense arreglar, al bell dessota d'una saula. Bonica vista sobre Camprodon i la vall del Ter.

Enllà de la Font de la Saula i vorejant a dreta l'anomenat camp, es troba altra font, la del Camp de la Boixeda, que naix al peu del marge. Està sense arreglar. Al començar el camí que puja a les esmentades fonts i junt a les saleres de la vacada de Can Aulí, puja un camí de carretes per entre una espessa castanyeda, l'única en totes les valls del Ter i del Ritort. Un xic en amunt es troba un mig perdut corriol que condueix per entre l'espessor del bosc a la Font dels Castanyers, que naix entre frondosos arbres, dels que en sobresurten dos magnífics castanyers. La font no està gens arreglada, però l'aigua és bona i el lloc molt agradable i frescal.

Voltant el camp de la Boixeda, citat abans, per sa part superior, i seguint encara bon tros en amunt, es troba la Font de la Miranda, molt abundosa, formant a sa sortida, com un gros estanyol, qual sobre eixida dóna principi a un torrent que baixa dret al sot dels Castanyers. Domina bell panorama sobre Camprodon, Espinauga i la vall del Ter.

Font de la Magnèsia o de la Bellabriga [Vallabriga]

En el camí de Llanars, passat el bosc de castanyers que és a la dreta, la vall s'eixampla notablement i es troba, a la dreta també, el trencant de la Bellabriga. El camí segueix de primer planer al costat de l'aigua del torrent. tenint a la dreta la citada castanyeda i a l'esquerra magnífica plana herbada o conreada. Al ser al sot d'on baixa la torrentera i a l'atansar-s'hi es troba un bell rengle d'estirats pollancres el camí de carretes fa una giragonsa i va enlairant-se dominant airosament la vall del Ter, les riques planes de Llanars i els jolius bosquets i pasturatges d'Espinauga, salpicats de rònegues casetes, sota els rectes aiguavessos de l'alterosa Serra Cavallera.

Al ser a prop de la casa de la Bellabriga es deixa a l'esquerra un caminet que, faldejant garbosament sobre les planes del Ter, baixa al Solà de vall de Llanars, d'on va a trobar-se el camí que condueix a aquest poble.

Passada la casa de la Bellabriga, el camí s'endinsa per sobre la frondosa torrentera, trobant-se a son extrem, en un bell sot pintoresc. la Font de la Magnèsia; raja per un canonet i té pedrissos a sos costats.

L'aigua no és molt abundosa, però ix sempre per un mateix seguit, sense estroncar-se mai. Aquesta aigua, segons assaig fets pel nostre amic el citat farmacèutic Sr. Cuatrecasas, té propietats medicinals que la fan molt apreciable, contenint en dissolució bicarbonats de magnèsia, potassa, sosa, calç i alguna quantitat de sulfats de sosa i magnèsia i protòxid manganós, a més d’altres principis en més ínfima expressió. Son ús ha vingut donant magnífics resultat en el tractament de moltes dispèpsies, catarros gàstrics, catarros intestinals i distintes altres expressions de dolències del ventrell. Son ús s’ha generalitzat molt entre vàries de les famílies que acudeixen l’estiu a Camprodon.

Pot fer-se la tornada per un camí que surt del costat de la font i, faldejant per dalt de la serra de la Costinyola, dominant preciosos panorames de muntanyes i magnífic punt de vista sobre Camprodon, arriba en vistes de la casa de la Coma; allí es deixa i se torç en avall a trobar el camí de carretes de la casa que condueix a la Campa i de la Campa a Camprodon.

És una volta llarga, però molt agradable. També pot retornar-se seguint l'indicat camí, fins a un cap de serrat d'on es baixa al Camp de la Boixeda i d’allí a la Vila.

Font del Ferro de la Bellabriga [Vallabriga]

Seguint el camí de la Bellabriga fins al sot del torrent, per comptes de continuar pel camí de carretes que va a la casa, s'emprèn torrentera amunt, accidentada i frondosa, i a poc de pujar es veu néixer l'aigua ferruginosa a la part esquerra del torrent. Ses qualitats son similars a les del ferro de la Campa. Està desarreglada. Seguint en amunt l'hermosa torrentera, ufana de vegetació, s'arriba a la Font de la Magnèsia, fent-se una gran drecera.

Font del Solà de la Vall

Camí en amunt de Llanars. en mig de la rica plana es troba un petit oratori en l'encreuament de quatre camins. Es segueix el de la dreta, que porta al Solà de Vall. Darrera de la casa, s'obre l'hermosa torrentera, recoberta d'arbres; es segueix torrentera amunt, i a la dreta, al peu d'un marge, hi ha la font, poc abundosa, però emplaçada en lloc ombrívol i en extrem agradós.

Font Calenta

Entre el trencant de la Bellabriga [Vallabriga] i l'Oratori, en el camí de Llanars, a l'esquerra, sota unes saules i quasi al peu del camí, naix una cabalosa deu de fresca aigua, que és aprofitada per a regar les planes de Can Aulí, amb un petit embassament que un xic enllà del naixement del torrent s'ha construït per a conduir i aprofitar les aigües.

Quan a l'hivern la temperatura està, sota zero i recs i riu estan glaçats o poc menys, les dones van a rentar en aquest abundós doll d'aigua, que, brollant sempre a igual temperatura, troben relativament calenta; d’aquí prové el seu nom.

Fonts del Roure i de la Perdiu

En amunt de la torrentera del Solà de Vall. S’hi pot anar des de la casa seguint un camí de carretes que volta per dessobre el sot, o be remuntant l’ombrejada torrentera.

La Font del Roure es troba prop de l’esmentat camí; la de la Perdiu, molt més enlairada. Tant l’una com l’altra frueixen de bella perspectiva. No estan gaire ben apariades. Des de la Font de la Perdiu pot donar-se la volta, faldejant la serra per sota les coves de la Bellabriga cap a la casa d’aquest nom.

Font del Llanarès

Tocant a Llanars, abans d’entrar al poble, hi ha un pont sobre la riera de Feitús. Ençà del pont, un caminet a la dreta condueix a les extenses valls d'aquell petit riu. A poc de seguir aquest camí es troben un parell de cases, i enfront d'elles i no lluny del riu, la font que està regularment apariada.

Deus del Vilardell

En el rami de Llanars a Vilallonga es creua la torrentera que baixa a la dreta de la vall de Can Huguet vell. Entre aquesta torrentera, el camí de Vilallonga i la casa del Vilardell naixen aquestes deus, molt cabaloses i fresques, ombrejades d’alta arbreda i vorejades de verdor.

Vall de Feitús

Fonts d’en Nonó, de Can Darré, del Gat, del Griu. (Vegeu itinerari 8).


Vessants en avall del Ter

Font de les Rocasses

Sota la carretera de Sant Joan, al cap de l'estrep del Bac de Sant Antoni, tocant al Ter i al peu d'unes saules. Sa situació prop del riu és molt agradable. Té pedrissos en son voltant en forma d’arc de circ. Raja molt abundosa, encara que, per defecte de conducció, es perd molt sovint per dessota o pels costats.

Font del Mas de Molló

Des de l’estrep del Bac de Sant Antoni es segueix el caminet que va a la casa de Mas de Molló, i abans d’arribar-s'hi, sota bella ombra, es troba la font, que raja d'un dipòsit fet per a conduir-la. Prop d'ella, i damunt de la casa, hi ha una muntanyeta, coberta en el mes de Juliol de precioses floretes i sobretot d'olorosos clavells bosquetans.

Font dels Romeus

Situada a poca distancia del Pont de les Rocasses, entre unes pintoresques roques un xic enlaire del riu. Bella perspectiva del pont i de la vall del Ter cap a la Real [Ral]. És l'aigua que canalitzada assorteix a la colònia fabril Matabosch.

Font dels Enamorats

Sota de l'anterior, prop del riu, en un lloc deliciós, entre bella agrupació de roques. Bonic cop de vista, dret a l'engorjat de les Rocasses.

Font de la Farga

Prop de la carretera, entre el Pont de les Rocasses i la colònia Matabosch, raja en un sot entremig de les grandioses ruïnes d'una farga molt important que havia existit, pertanyent a la societat El Veterano. Les qualitats d'aquesta aigua ferruginosa seu paregudes a les de la Font del Ferro de la Campa, encara que de major importància per contenir més quantitat de ferro en forma de bicarbonats. Son ús és de gran eficàcia en les afeccions motivades per la pobresa i impuresa de la sang. Per sa situació tocant a la carretera, que facilita, si convé l'anar-hi en carruatge, i sa proximitat a les pintoresques vores del Ter, i sobretot per l'excel·lència de ses virtuts profilàctiques, mereixeria ésser més atesa i que es procurés arreglar-la més convenientment, fent-ne un bell lloc agradable, que seria aleshores, sense dubte, un dels més predilectes dels estiuejants.

Font de les Lleteres

A la part oposada de la carretera, a l'enfront de les ruïnes citades, naix sota la vessant de la serra, en mig de l'herbei, i raja ben arreglada.

Passejada d'allà Ter i font de la Casica

Havent travessat el Ter per la palanca nova de la Vila de baix pel costat del molí d'allà Ter, es segueix un caminet que baixa prop del riu, trobant-se la Font de la Casica davant la casa d'aquest nom. El camí va vorejant el riu, gaudint de bellíssims paisatges, venint a trobar la carretera en el pont de les Rocasses, des d'on pot tornar-se a la vila seguint carretera amunt. Es un passeig pintoresc i agradable.

Font de l'Annich

Tocant a la casa d'aquest nom i prop del camí que va a Cavallera, a cinc minuts escassos de Camprodon. Forma com una capelleta i està ben aconduïda, rajant per medi d'aixeta.


Vorera dreta del Ter

Vernatar i Espinauga [Espinalba]

Un dels llocs més deliciosos de Camprodon és l'anomenat Vernatar, bosc preciós de regular extensió, que s'estén en la falda de Serra Cavallera, davant del puig de les Tres Creus. L'hermosegen gran varietat d'arbres, agrupats bellament per naturalesa,donant-li ombra deliciosa, i orna son sol una atapeïda catifa de verdor espurnejada de belles floretes. Distints són els caminets que condueixen al Vernatar i que l'encreuen, i tots ells en extrem agradables.

Els més importants són el de Cavallera, que arrenca del pont palanca del Ter, el de Can Munné [Cal Moner], que corre damunt de l'anterior, el que, sortint del mateix punt, volta el puig de les Tres Creus i altre que, enforcant-se en aquest últim al capdamunt de hermosa closa que s'estén sota l'expressat puig, puja per la casa de les Cortades.

Font del Vernatar

Al bell mig de la boscúria, en una plaça o explanada bellament ombrejada, al costat de pintoresca torrentera, amagada entre l'arbrat. Està ben arreglada amb pedrissos a son costat. Al peu de la font, que raja abundosa per un cap de canó de plom, hi ha una abeurada per als bous. L'aigua és de les més gelades.

Font d'En Munné [Cal Moner]

Situada part de dalt del Vernatar, en son extrem superior més oriental, prop d’uns quants arbres esgarriats, en una verda pendent. Està aconduïda i tancada en una mareta i canalitzada fins a la casa de Can Munné, que es troba bon xic distant, a la part oposada, a redós del puig de les Tres Creus, bellament orientada a mig-jorn. La sobreeixida raja a fora per una canaleta. Es gaudeix de superb punt de vista.

Font del Cucut

En la part alta del Vernatar, en son punt més emboscat i en recte devallant. És aigua molt rica i abundosa. No està gaire ben arreglada avui, però tenim entès que sos propietaris, que ho son els de Can Munné, pensen arreglar-la convenientment.

Font d'En Tresich

També, en la part superior del Vernatar, dominant aquest, i en el peu d'un marge. Està més a ponent de l'anterior i és també, aigua molt freda i bona.

Font del Bach [Bac]

A la dreta del Vernatar, o sia la més occidental, en sa part superior, en mig d'uns prats, prop d'uns conreus i d'un xaragall.

Font de la Salut

En el camí que pel costat del Ter, i voltant el Puig de les tres Creus, puja al Vernatar i a Can Munné [Moner]. Està situada sota d'un bell espadat d'arbres i verdor, en un pintoresc recolze al peu d'una torrentera provinent del Vernatar. Posseeix molt bones qualitats. És en extrem pintoresca.

Font de la Forcarà

Seguint el camí anteriorment citat, es pren altre brancat a la dreta que va a la font situada en una placeta molt ben formada, voltada de pedrissos; raja en el centre de la placeta, d'un senzill i rústec padró. El lloc és molt agradable, i per sa situació propera a la vila –5 minuts escassos- acostuma ésser molt freqüentada.


Espinauga

És un veïnat de cases escampades, mig amagades entre preciosos bosquets, verds prats i alguns conreus, en els replecs dels faldars de Cavallera. Forma part del municipi de Llanars.

Font d'En Feliu

És a la vessant de Serra Cavallera i domina bell punt de vista sobre Camprodon, Espinauga i les valls del Ter, Feitús i Ritortell. Raja per una canal de pedra. Té prop seu hermoses arbredes, la casa del Pagès tocant a son preciós bosquet i la d'en Genís amagada en el racó d'una poètica clotada.

Font d'En Pericó

En una bonica torrentera prop de la casa del mateix nom.

Font de la Coma

Al peu de la riera d'Espinauga, sota les cases La Badia i Beguda.

Font del Bes

Sota el serrat de la Bonafont, damunt la ribera d'Espinauga, en lloc placèvol i ombriu.

La Bonafont

Cabalosa deu que assorteix abundosament d’aigua a Camprodon i que, amb tot i la grossa presa de la vila, sa quantitat no desmereix en ses abundoses deus. Està situada en un serrat que arrenca de Cavallera i cau sobre la ribera d'Espinauga; es troba la casa Bonafont abans d'arribar-hi.

Font de la Ginestera

Prop la casa d'aquest nom, del veïnat d'Espinauga. Es travessen sots deliciosos i precioses arbredes abans d'arribar-hi. Raja al peu d'un marge, sobre un caminet, dominant bonica clotada.

Font de l'Urdiàs

(Vegeu itinerari 20c). Està ben apariada i son aigua és superior. Es troba bastant distant de Camprodon.

Font del Molí de Llanars

Travessat el pont de Llanars sobre el Ter i torçant a l'esquerra es troba tot seguit sota del camí, i al peu del riu, un cabalós viver d'aigua. És molt agradable venir en aquesta font per la vora dreta del Ter passant els bosquets d'Espinauga i tornar pel camí de Llanars, ja sia pel pont abans dit o bé retrocedint més avall del riu a la pintoresca palanca del Collell travessant per ella el Ter i enforcant el camí de Llanars al peu de l'Oratori.

Fontalles

En lloc un xic enlairat damunt de l'anterior, sobre una torrentera a curta distància del Ter i del poble de Llanars.

Fonts d'En Gispert i de la Tosca

Prop de la vora dreta del Ter, en les vessants de serra que s'estenen entre Llanars i la ribera que ve de la Collada Verda.


Moltes d'altres fonts podríem senyalar, doncs per tot n'ixen en aquesta privilegiada comarca; però basta amb les enumerades, que són les més conegudes.

Aquestes fonts tenen moltes d'elles, com ja haurà pogut observar-se, propietats medicinals, tals com les ferruginoses de la la Farga, Campa, Salelles i Bellabriga, la d'en Rodó i la de la Magnèsia o Bellabriga. A aquest conjunt ha d'afegir-s'hi l'arsenical de Francó a Cavallera, distant cosa d'una hora (vegeu itinerari 8a), i la Font Pudosa de Sant Pau (vegeu itinerari 2).

L'anteriorment citat D. Joseph Morer, en una, nota a la Història de Camprodon, diu, referint-se a les aigües dels encontorns de la vila:

«L'assaig hidromètric precedit d'un tanteig d'anàlisi qualitatiu, en general ha acisat en les aigües de més de 8° hidromètrics gran predomini de les sals de calç (carbonats i bicarbonats, fosfats i sulfats) sobre les de magnèsia, i en les de menys de 8°, al revés, disminució de les de calç, augment de les de magnèsia, potassa, sosa i clorurs, amb indicis, en algunes, de nitrat potàssic i en altres de ferro i tal volta arsènic.» 
«Les dues fonts ferruginoses de la Campa i de la Farga, a més de les sals comuns a la generalitat de les aigües, la quantitat de ferro que tenen en absolut per cada 40cc. d’aigua és de 0,12 grams la primera i 0,16 grams la segona.»   


Comentaris itinerari 2: Fonts de la Vall de Camprodon.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon - Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat