20. De Camprodon al cim de Serra Cavallera

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Pel Coll del Pal

Es surt de Camprodon per la plaça major i per un petit carrer que porta al pont-palanca sobre el Ter. Travessat el pont, es segueix per un caminet que passa per sobre el molí d'enllà Ter i Mas Ventós, i s'enlaira pel faldar del Puig de les Tres Creus, dominant bell punt de vista sobre Camprodon i ses valls.

15 m. Es travessa un petit torrent provinent del vernatar de Can Munné [Moner], i, deixant aquell bonic bosc a la dreta, es puja ràpidament en ziga-zaga per molt pedregós camí.

30 m. El camí, que ha guanyat ja considerable altura, va planejant pels darrers estreps de Serra Cavallera.

40 m. Collet de Cavallera. A l'enfront, i a l'esquerra. el turo avançat on s'aixeca l'antiga torre. (Vegeu itinerari 18a). A la dreta, Can Puxeu. Font al peu del camí. Mas Pomer a la dreta.

Es travessa una torrentera i es deixa a l'esquerra el camí que porta a l'església de Cavallera. Se van faldejant els estreps de Serra Cavallera. Hermós panorama de muntanyes.

1 h. 10. Can Roc, 1.220 m. alt. El camí corre amagat entre brosta i bosc baix. Prop de la casa, un pintoresc penyal i un aplec de grosses roques. Se deixa a la dreta, mes enlaire, cal Noy de Cavallera. Se Va pujant marcadament.

1 h. 25. Pla d'en Plata, en un replà de la serra, 1.325 m. alt. Del pla n'arrenca una estribació de serra que avança dret al Ter. Hermosa vista panoràmica sobre les muntanyes de la Garrotxa, formant aspres rengleres de capritxoses formes per darrera el massís de Sant Antoni; més en avall, les serres de Rocarorba. Cabrera i Puigsacau [Puigsacalm], i més al S. el Montseny, i al lluny les retallades crestes del Monterrat.

Font al repeu del pla, a la dreta.

Es deixa el camí que va a les Mines de Surroca i s'emprèn la pujada, a la dreta, per un petit corriol que passa per prop la Font del Boix i travessa sa torrentera. Forta pujada.

1 h. 40. La Font Gran, sota el camí. Raja ben arreglada. Se va flanquejant el faldar de la Serra Cavallera per pendent englevada sobre els plans de Fogonella, extensos pasturatges. Bell panorama sobre d'aquesta vall, i més enllà sobre la del Ter.

2 h. 10. La Gran Jaça, on se troben a l'estiu grossos ramats de bestiar de llana. Font molt fresca i apariada pels pastors. Bonics punts de vista. Al fons, i en el replec de la gran extensió d'herbatges, hi corre el torrent de Fogonella, que es forma sota mateix del Coll del Pal i baixa de dret cap al Ter.

2 h. 30. Coll del Pal, 1.760 m. alt. Entre el Puig del Pla de les Pasteres, extrem superior de Serra Cavallera al NE. I el Puig de Pla Cubilà al SO.

Bell cop de vista sobre nous horitzons; els hermosos plans de Pòrtoles, el Puig de Taga, la carena pirinenca de la que en destaca el massís del Puigmal, les valls del Rigart i del Sagadell.

Es puja a la dreta sense camí, escalant la pedregosa vessant.

2 h. 45. Cim de Serra Cavallera, 1.908 m. alt. Esplèndid panorama. Magnific belvedere del Pirineu oriental, que es desenrotlla a l'enfront amb tota sa majestuositat des del Puig de Coma Negra al Puigmal, oferint un preciós efecte de conjunt i de detalls amb sa gegantina nervadura, ses testes colossals, ses brillants congestes, els esvorancs de ses multiplicades valls, la nuesa de sos cims, la verdor de sos fondals. Dret a llevant, les retallades crestes i arestes de les encinglerades serres des del Bassegoda a Sant Grau i la Mare de Déu del Món, i llà d'enllà la plana i la mar.

Cap a ponent, dret a la Serra de Cadí, sobresurten en primera ratlla el Puig d'Alp i el Puig Llançada, perfilant-se més lluny, per sobre la collada de Tosses, les llunyanes muntanyes de part d'allà de la Cerdanya i part ençà d'Andorra. Vers a Mig-jorn, la vista no te aturador, l'espai immens, el panorama indescriptible, els límits indefinibles, perdent-se en els horitzons mes o menys apartats segons la major claredat o puresa de l'atmosfera; tot se veu aplanat com en un mapa, no tenint a seu voltant la serra cap gegant tant alt com ella per a oposar-se a sa mirada. Sols el Taga, estrebat en un extrem de la pròpia carena, es redreça a seu costat. Sota el peu, son panorama de primer terme no és menys esplendent; a dalt i a baix, la vall del Ter; a son costat de ponent, les del Rigart i Sagadell. La Serra Cavallera s'estén travessada de llevant a ponent en una extensió de prop de dues hores de tirada, amb insignificants alts i baixos, baixant insensiblement cap a l'E., verament serrada, amb rectes caients a ambdós costats, precipicis sovint de centenars de metres de fondària.


b) Pel fil de la serra

2 h. Es practicable sols a peu i més recomanable per a la baixada: és ascensió molt fatigosa.

15 m. Torrent del Vernatar. (Vegeu aquest itinerari a). Es deixa a l'esquerra el camí de Cavallera i es puja a la Font de Dalt, de Can Munné [Moner] (vegeu Fonts), d'on s'escala de dret el rost caient de la serra.

40 m. Es guanya l'aresta de la carena, que es va seguint constantment. A la dreta i a l'esquerra es desenrotllen panorames dilatats, immensos. Van guanyant-se les continuades crestes esqueixades de la serra, sense grans depressions pujant seguidament. Al guanyar el cim d'una cresta sembla que es tingui ja l'ultima, i sempre se'n van presentant de noves. Es verament descoratjador: sort que ho compensa tot en alt grau la grandesa del panorama, la riquesa de l'aire i la puresa de l'atmosfera. Continuats precipicis s'obren a cada pas. Agombolament de destarterades roques obliguen sovint a tantejar passatge, tant prompte dret a l'una com a l'altra vessant.

Sensiblement va guanyant-se altura; l'esperit, l'ànim es fatiga amb tant seguit encadenament de serra; per fi es guanya el cim més enlairat: ja no queden més anelles de la cadena: sols a l'altra part del Coll del Pal s'alcen orgullosos el cim de Pòrtoles, 1.996 m., i Puig l'Estela, 1.924 m. i més apartat encara el superb Puig de Taga, 2.027 m. alt., a l'extrem d'aquest gegantí murallam que s'estén des de l'estret de les Rocasses a la Vall de Ribes encreuat amb la carena que des del Puig de Bastiments fins a Ripoll separa les conques dels dos rius, Ter i Freser.

2 h. Cim superior de la serra.


c) Per Espinauga [Espinalba]

2 h. 15 a la pujada. Pot anar-se en cavalleria fins a la Font dels Aucells; l'ascensió practicable després sols a peu i més fatigosa que pel Coll del Pal.

Travessat el pont-palanca sobre el Ter, a la sortida de Camprodon, se deixa a l'esquerra el camí de Cavallera i es pren el d'Espinauga, tenint a l'esquerra, a l'altra part d'hermosa closa, el Puig de les Tres Creus.

5 m. Es deixa a la dreta el camí que va a la Font de la Forcarà, i a l'esquerra el que mena a la Font de la Salut i al Vernatar. (Vegeu Fonts.)

10 m. Es travessa la ribera d'Espinauga.

15 m. El Roig, casa de camp.

30 m. El Pujol, molt proper El Grau i altres pagesies del veïnat d'Espinauga. Es travessa la ribera, i es puja per un estrep embarrancat entre els dos brancals de la mateixa. El de l'esquerra és originari de la Font del Boix; el de la dreta, de la Font dels Urdiàs i escorrancs de la Serra Cavallera. El paisatge va fent-se trist i àrid, desapareixent l'arbreda i presentant-se a la vista grans trencalls i esquerdes, i grosses esllavissades.

40 m. Cap de serrat entre les dues riberes. El camí segueix mes planer al costat de grossos estimballs i de grans roques conglomerades de formes rares. Els fonsos, erms i desolats.

45 m. Oratori de Sant Isidre. És una capelleta damunt d'un padró. Dintre hi ha una tosca i petita imatge de Sant Isidre. Fou erigit pels veïns d'Espinauga en el segle XVII, en agraïment de gracies obtingudes, segons piadosa tradició, per intermediació del Sant. En el segon dia de Cincogessima (Pasqua de l'Esperit Sant) s'hi fa un aplec per a la benedicció del terme, repartint-se ofrenes. Aquestes consisteixen en un pa, generalment de segle, de lliura i mitja. A les cases encarregades de fer les ofrenes l'any següent, se'ls dóna un pa gros.

Es deixa a l'esquerra un caminet que porta a la freda Font dels Urdiàs. Es segueix pujant,

55 m. Collada d'Espinauga. S'entra en la comarcada dels Plans d'Abella. A l'esquerra, les vessants aspres i verticals de Serra Cavallera. Va avançant-se per territori trencat i trist, franquejant les esllavissades provinents dels escorrancs de la serra.

1 h. 20. Pla Rodó: pasturatges i migrats conreus.

1 h. 30. Barraca d'en Pey. A la dreta, en avall, els conreus d'Abella. A l'esquerra, el recte esquenall de la serra. Extensos pasturatges.

1 h. 55. Font dels Aucells. Aigua molt bona, a la temperatura de 4°. S'emprèn en amunt per la vessant de la serra, recta i pedregosa, deixant a la dreta la collada de Pòrtoles.

2 h. 15. Cim de Serra Cavallera.


d) Per la Collada Verda

2 h, 45. Practicable en cavalleria, fins a Pòrtoles; la resta, sols a peu.

20 m. Llanars. (Vegeu itinerari 11a). Es surt del poble travessant el Ter per un vell pont de pedra al costat del molí; paisatges pintorescs prop del riu.

30 m. Es travessa la ribera d'Abella, d'ample llit, prop sa unió amb el Ter. Es puja per ample camí de carretes per sota el cingle de La Roca.

35 m. Collet de La Roca. Es deixa a l'esquerra el poblet i el trencat penyal. El camí puja sensiblement per l'aresta de la serra.

40 m. Es deixa a l'esquerra un camí que porta al poble d'Abella, i es segueix sempre en amunt. en direcció a l'OSO., tenint a un costat, al fons, la clotada d'Abella, i a l'altre la vall del Ter. Bonica vista sobre Vilallonga i ses verdes i rientes closes. El panorama molt extens i alegre per tots indrets.

55 m. Es travessa el camí que va d'Abella a Vilallonga. Vilallonga es destaca a la dreta, en mig d'una vall plana, envoltat de prats i arbreda i vorejat pel Ter. El poble d'Abella queda a l'esquerra, amagat en la vessant, de la serra.

El poblet d'Abella, de 186 habitants, és un agregat del municipi de Vilallonga. Compta amb una trentena de cases, la majoria agrupades al voltant de l'església parroquial, a recer de la tramuntana, en una pendent escabrosa de serra. L'església, que te per patrona a Santa Llúcia, d'antiga construcció, encara que molt desfigurada.

1 h. 20. Enforcament amb el munt que puja d'Abella cap a la Collada Verda, es va pujant seguidament. Pasturatges a ambdós costats. A mesura que es puja van desenrotllant-se preciosos panorames de muntanyes.

1 h. 30. Roques Blanques. 1450 m. alt. Uns grans grenys de blanques roques, sobresortint de l'herbatge, li han donat nom. Aquest lloc porta un funest record d'afusellaments en la guerra carlina dels Set Anys. Des de aquí el camí planeja faldejant la vall d'Abella fins a son extrem superior. A l'altra part de la vall, mines d'antimoni explotades superficialment.

2 h. Clotada a la dreta que baixa dels cims de Montroig. Mines d'antimoni, explotades fa poc temps i avui abandonades. Casetes de les mines, sota el camí. Boques de galeries obertes en la penya, en bastant nombre i a distintes alçaries i distàncies. S'havien practicat treballs d'importància havent-se tret bastant mineral, que era baixat en carros als forns, construïts a propòsit a Camprodon. Segons veus, fou suspesa l'explotació perquè la combinació de l'antimoni amb altres substancies minerals dificultava en la fosa l'extracció, fent-la molt costosa, no sortint, per tant, a compte, amb els medis dels que disposaven per als treballs. En el curt temps que fa que són abandonades les mines, el camí carretera arreglat per la Companyia estrangera que les explotava, ja està del tot espatllat i torna a esser sols practicable pera les cavalleries.

2 h. 05. Font de la Collada Verda, a uns dos minuts, 1.580 m. alt. Lloc generalment de descans pels que transiten de Camprodon a Ribes.

2 h. 15. Collada Verda, altitud 1.600 m. aprox., entre les collades de Pòrtoles al SE. i el Puig de Montroig, a l'ONO. Gran ondulació coberta per extensos pasturatges verds i hermosos.

Extens i alegre punt de vista sobre la vall del Sagadell, pasturatges de Pórtoles i Puig de Taga. Forma partió d'aigües entre el Ter per la ribera d'Abella i el Sagadell, afluent del Freser. S'obre entre el Puig de Montroig i el tossal de la Collada Verda, que la separa de la collada de Pòrtoles.

Es deixa el camí de Ribes, i es faldeja pel glevatge el puig de la Collada Verda, en vista de la vall de Sagadell, i seguidament la collada de Pòrtoles per sobre els extensos i hermosos pasturatges, en els que s'hi acoblen milers de caps de bestiar de tota mena, eugues, vaques, xais i ovelles.

2 h. 35. Es puja de dret per la rosta vessant de la serra.

2 h. 45. Cim de Serra Cavallera.


Comentaris itinerari 20: De Camprodon al cim de Serra Cavallera
Wikiloc: Itinerari a) pel coll del Pal.
Wikiloc: Itinerari b) pel fil de la serra.
Wikiloc: Itinerari c) per Espinauga.
Wikiloc: Itinerari d) per Collada Verda.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat