21. De Camprodon al Montfalgars

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Pel coll d'Ares

2 hores 15. A peu o en cavalleria fins a Coll d'Ares. Aquest és el camí ral de França, que va a Prats de Molló i al Vallespir.

40 m. Passallís [gual] dels Vilars, sobre la ribera de la Boixeda. (Vegeu itinerari 13a). Es travessa la ribera i s'emprèn de dret, serra amunt, la forta pujada dels Vilars, per camí dolent i pedregós, deixant abaix, a la dreta, la ribera de la Boixeda i a l'esquerra la vall del Ritort, que conflueixen allí sota mateix.

50 m. Cim de la pujada dels Vilars, 1.130 m. alt. El camí va pujant suaument, faldejant una clotarada que baixa de Pla Jugador a unir-se a la ribera de la Boixeda, sota els Vilars.

1 h. Plans d'en Becaina. Can Becaina queda dalt, a l'esquerra.

1 h. 05. Es troba el camí que va de Molló a Rocabruna.

1 h. 10. Collet de La Costa, 1.165 m. alt., des d'on s'ovira Molló en el cim d'un serrat, dominant la vall del Tort, enquadrant el conjunt un bell panorama de muntanyes.

1 h. 15. Font de La Costa, en un clot al peu del camí. S'emprèn la forta pujada de La Costa per verd glevatge.

1 h. 25. Pla Jugador. Gran extensió de pasturatges, prolongada cosa de mitja hora en el llarg de la serra, alt. 1.350 m. Hermosos panorames. A la dreta sobre la verda i rienta vall de Rocabruna, amb ses cases esgarriades entre prats i arbreda, sa romànica esglésieta i les alteroses ruïnes de son superb castell; més enllà, cingleres retallades de formes capritxoses, i seguides onades de muntanyes. A l'esquerra, la vall del Ritort i les gegantines serres i cimals de la vall alta del Ter. Endarrera, Camprodon i llunyans horitzons. Al davant, el gros massís de Montfalgars.

1 h. 45. Roca del Gall, 1.375 m. alt., en la vessant de Pla Jugador i damunt d'aspres pendents sobre la ribera de Can Marsal [Marçal] o de Rocabruna. L'aspecte de la Roca del Gall és en extrem original i afecta a certa distancia un tipus estrafet d'aquell animal. Per sa forma es distingida a gran distancia, i per ella i per les tradicions que hi fan referencia té molta anomenada per tots aquests territoris. El camí segueix per llocs molt estimbats i sobre l'ondes terralleres.

2 h. Coll de Prugent, 1.350 m. alt., entre el massís de Montfalgars i la serra de Pla Jugador, donant vessant per un costat a la part superior de la ribera de Rocabruna, i per l'altre a la ribera de La Ginestosa, afluent del Ritort.

El camí puja notablement faldejant el Montfalgars per sobre la clotada de La Ginestosa. En l'altra part de la serra, en la solana de Ciuroles [Siuroles], hi ha varis meners explotats superficialment. Grosses terralleres i aspres vessants en el Montfalgars.

2 h. 20. Coll d'Ares, 1.527 m. alt., frontera franco-espanyola. Es un dels colls mes estratègics i renomenats en nostres guerres internacionals, per esser el passatge que comunica Camprodon amb la plaça forta de Prats de Molló. Està obert entre el gros massís de Montfalgars i la solana de Ciuroles [Siuroles]. Ses aigües van al Ritort pel costat, d'Espanya, i al Tec pel costat francès del Vallespir. Panorama extens sobre les valls afluents del Tec, Prats de Molló, Costabona, Canigó, Alberes, Rosselló, la Mediterrània, les torres de Cabrenys, Bassegoda, Coll de Falgueres, la fosca baga de Bordellat, colls de Malrem i Vernadell, santuari del Coral, Torre de Mir i un gran nombre de pobles i pagesies.

Des del coll es puja a la dreta escalant la muntanya per sobre d'herbatge i clapissa.

2h 30. Cim de Montfalgars, alt. 1610 m. Afecta una forma cupular. Extens panorama. Al N., l'immens muradal del Canigó, Set Homes i Tretze Vents, la vall del Tec al fons, amb la vila i ciutadella de Prats i els petits poblets enrastellats en els baixos estreps del Canigó. Al NO., el Puig dels Armaris, el Coll de les Moles i les Esquerdes de Rojà, que uneixen el massís del Canigó amb la carena general. A l'O., dret a Costabona, la carena pirinenca, sobresortint Roca Colom i els pics de la Dona i del Gegant o Bastiments. Al NE., el Rosselló, les Corberes, els Aspres i la mar. A l'E., les Alberes, les terres de Cabrenys, Montnegre, Bassegoda per sobre del coll de Les Falgueres, les serres de Massanet [Maçanet] de Cabrenys i l'enlairat puig de ComaNegra rodejat de les espesses boscúries de Bordellat. A l'ESE., les aspres i trencades crestes de Talaixà i Sant Aniol i la Mare de Déu del Món, i més enllà la vall del Fluvià, Besalú, Argelaguer, Banyoles amb son estany, Tortella i altres pobles; i més lluny la plana de l'Empordà, el mar de Roses i la serra d'Armen Roda o de Sant Salvador de Verdera [Sant Salvador Saverdera]. A Mig-jorn, les serres de Rocacorba, les Gavarres, els plans d'Olot, les muntanyes de les Guilleries, de Cabrera, Puigsacau [Puigsacalm], Montseny i moltes d'altres.

El massís de Montfalgars està estrebat a l'O., amb el Coll d'Ares, i a l'E amb el Coll de les Moles, immediat al Coll de Vernadell. Al SSO. arrenca de son massís per sa unió amb el Coll de Prugent, la gran serra divisòria que, seguint per Pla Jugador, Coll de la Boixeda, Serra de Navà [Nevà], massís de Sant Antoni, Capsacosta, Coll de Santigosa, serra de Santa Magdalena i Puigsacau [Puigsacalm] i, donant després la volta cap a les serres de Cabrera, Finestres i Rocacorba, va separant les aigües del Ter de les del Fluvià. Es per aquest motiu un dels cims més assenyalats de nostre Pirineu català, puix dóna origen a gran nombre de muntanyes molt importants de nostra terra.

Dóna aigües a tres rius: al Tec al N., al Ritort, afluent del Ter, a l'O., i al Fluvià al S., per la ribera de Rocabruna, una de les corrents més altes del Llierca, afluent del propi riu. Tota la part alta del Montfalgars està coberta d'herbatge no havent-hi ni un sol arbre.


b) Per la ribera de Rocabruna

3 h. Practicable en cavalleria fins prop del cim.

1 h. 30. Roca Sabella [Sabeia]. (Vegeu itinerari 13a). Es deixa el camí de Rocabruna i es segueix un petit corriol que faldeja una bella torrentera que va a caure a la ribera de Rocabruna.

1 h. 40. Can Roca. Es puja per entre prats i camps de conreu. Al fons corre la ribera de Rocabruna. El camí travessa hermoses arbredes i molt pintoresques recolzades.

1 h. 55. Can Marsal [Marçal], 1.200 m. alt. Es deixa a l'esquerra un corriol que mena a Molló per Pla Jugador.

2 h. Hermosa fondalada d'arbres, amb un seguit de saltants d'aigua.

2 h. 05. Extrem superior de la vall de la ribera de Can Marsal o de Rocabruna. Fons pelat. Al davant s'aixequen molt de dret els escorrancs i esllavissades del Montfalgars. S'emprèn ferma pujada per un petit viarany a l'esquerra.

2 h. 20. Es deixa a l'esquerra també, i a curta distancia, el Coll de Prugent, i es puja a trobar un corriol que va d'aquell coll al de Vernadell; tot faldejant les vessants de Mig-jorn del Montfalgars per sobre la vall naixent de la ribera de Rocabruna.

2 h. 30. Font de Perafita, al peu del camí. Aigua molt bona.

2 h. 35. Font de la Sangonella, també molt fresca, tocant al camí.

2 h. 40. Serrat de partió, entre les aigües de les riberes de Rocabruna i Les Farreres. Es deixa'l corriol i es puja de dret per l'englevat massís.

3 h. Cim de Montfalgars.


c) Pel Coll de Prugent

2 h. 45 m. Pot fer-se en cavalleria fins al Coll de les Moles.

2 h. Coll de Prugent. (Vegeu aquest mateix itin. a). Deixant a l'esquerra el camí de Coll d'Ares, s'emprèn per un petit corriol que faldeja la vessant de Mig-jorn de Montfalgars i es troba ben prompte el caminet que puja de Can Marsal.

2 h. 15. Font de Perafita. (Vegeu aquest mateix itin. d).

2 h. 45. Cim de Montfalgars.


d) Per les Farreres

3 h. 45. Fins al Coll de Vernadell camí de ferradura que va al Coral i a la vall del Tec.

2 h. Rocabruna. (Vegeu itinerari 13a). Se passa per darrera de l'hostal de Can Gana, i pel peu de La Masó, gran casal que havia servit de quarter al destacament de tropa que guarnia la frontera, i es va pujant a trobar el faldar de la serra que tanca la vorera dreta de la ribera de Les Farreres o de Coll de Vernadell,

2 h. 05. Can Magí, en un replanet avançat de la serra.

2 h. 10. Can Gabusa. Es faldeja aspre torrentera amb vistes a la vall de la ribera de Les Farreres.

2 h. 15. Els Cortalets, pagesia. Es va pujant per ben fresat corriol que gaudeix d'alegre vista.

2 h. 35. Les Farreres, casa. de pagès. El camí puja de ferm.

3 h. Mines de Les Farreres, 1.315 m. alt. Estan abandonades, havent-s'hi treballat en distin èpoques. Foren explotades pels romans, i en els treballs interiors se troben rastres d'aquella explotació que demostren, com en altres llocs, el grau d'avenç que tenien en aquesta llei d'indústria. Hi ha galeries i treballs de verdadera importància. Se n'ha extret mineral de plata. Segons la tradició popular, les galeries de les mines tenen més de tres hores d'extensió, i al fons d'elles s”hi troba un riu cabalós, sobre del que hi ha un pont guardat per un terrible fantasma.

Actualment, una societat francesa ha emprès de nou els treballs d'exploració, i amb ells, si els van portant endavant, se fondrà l'horrorós fantasma que guarda les riqueses amagades en les entranyes de la terra.

Des de la boca-mina, la pujada es fa molt penosa per rocall i glevatge. Es domina al fons la bonica vall, i al lluny extensos panorames.

3 h. 05. Coll de Vernadell 1.102 m. alt. Ample collada que forma frontera entre Espanya i Franca. El panorama es molt preciós, tant pel costat de França com del d'Espanya, però molt més encara des del cim de Montfalgars. En tota la collada, el terrer i les roques presenten un color vermellós tirant a mangre [ocre vermell]. Es deixa el camí que va al santuari del Coral. Es puja a peu pel cim de la serra en direcció a l'O.

3 h. 25. Coll de les Moles, 1.450 m., a l'extrem del massís de Montfalgars. S'escala la muntanya pel glevatge i pedruscall.

3 h. 45. Cim de Montfalgars.


Comentaris itinerari 21: De Camprodon al Montfalgars.
Wikiloc: Itinerari a) pel Coll d'Ares.
Wikiloc: Itinerari b) per la ribera de Rocabruna.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat