23. De Camprodon a la Torre de Mir

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per Favert [Fabert]

3 hores 15. A peu o en cavalleria.

1 h. 35. Can Freixa. (Vegeu itinerari 12). Es deixa a l'esquerra el camí d'Espinabell [Espinavell], i es baixa a trobar el Ritort. A la dreta, bell paisatge sobre la vall del riu, verda i rienta, engalanada en son curs per pintorescos molins i salts d'aigua.

1 h. 45. Palanca de Favert, en l'aiguabarreig del Ritort amb la ribera de Favert. Bonic paisatge.

Es travessa el Ritort per la rústega palanca i es segueix la vessant dreta de la vall de Favert. Aquesta, que és prou estreta i de pendents molt inclinades, ofereix un seguit d'hermosos paisatges, realçats per bonics jocs d'aigua. Arreu corren preses entre verda i molsuda herba. Tot el faldar de la muntanya està constituït per grans prats ben cuidats i regats. La ribera de Favert es abundosa en riques truites.

De tant en tant, entre la verdor dels prats, apareixen grans devessalls de pedres, arrabassades, per les corrents, dels grenys de la serra.

2 h. 10. Es deixa el riu al fons i es puja per pedregosa costa.

2 h. 15. Favert, veïnat pertanyent a l'Ajuntament i parròquia de Molló, alt. 1.350 metres, 67 habitants. Es el veïnat mes pintoresc de totes les valls del Ritort. Està format per unes deu o dotze cases aplegades en la vessant de la muntanya, situades de 60 a 80 metres sobre l petit riu que es forma allí mateix per la unió de dues grans torrenteres, i en mig d'exuberant verdor i de bella arbreda que les mig amaga. Un gran avet d'estesa brancada, frondós i negre, s'aixeca en mig d'un deliciós prat, al que hi dóna ombra, envoltat a la vegada d'altres varietats d'arbres. Es l'arbre patriarcal i el lloc adequat per a les festes i reunions del veïnat.

Deixant Favert, es segueix la vorera de la torrentera que s'obre a l'esquerra coneguda amb el nom de Clot de la Closeta i que baixa dels cims de la frontera per l'indret de les Basses de Favert. El Viarany recorre un trajecte molt agradable, passant d'una vora a l'altra del saltironós torrent, entremig de prats, arbres i conreus, enfilant-se després cap a la dreta tot donant la volta a un verd tossal, per a anar a sortir al damunt de l'altra torrentera, la de les Adous, que aflueix al fons a la ribera de Favert.

2 h. 30. El camí segueix planer per dalt del Clot de les Adous. Camps i prats molt ben regats per distintes preses d'aigua, que rellueixen en avall.

2 h. 40. Font de les Adous, 1.450 m. alt. Gran abundor d'aigua naixent arreu en el clot, de distintes deus, allí aplegades l'una prop de l'altra, donant naixement al rieral. La més grossa, de la que en brolla una bona quantitat d'aigua, forma una font ben arreglada.

De les Adous en amunt es puja per un replec de la serra per dessobre atapeïda i lliscosa gleva. A l'altra part, cap a l'esquerra, en un replà de la carena, hi ha una gran creu de ferro que recorda, al qui s'escau a passar-hi, una grossa tempestat, en la que la fúria del llamp matí al pastor i gran nombre de caps de bestiar.

2 h. 50. Collada de Prats, 1.580 m., frontera. En el costat de França s'estenen bon xic endins una serie de planells englevats. Es una collada molt desabrigada, sense una mata ni un arbre ni tant sols un penyal on arrimar-se: sols una immensa extensió herbada. Al davant se destaca la Torre del Mir sobre un morrot avançat de la carena.

Es baixa gradualment pels planells englevats fins al peu del penyal on s'alça la torre.

3 h. 15. Torre del Mir, 1.540 m. alt. Està situada en un avançat turó, qual cim ocupa per enter. Aquest turó està estrebat on el massís de la serra sols per una aresta i és accessible únicament per un gran devessall de gros rocam. Totes ses demès vessants són fortament espadades. A causa d'aquesta situació presenta la torre un arrogant aspecte i abasta una extensió de vista considerable.

Domina tota la vall del Tec fins al mar i gran part de la plana del Rosselló endallà dels Aspres, distingint-se guapament una gran munió de pobles. L'efecte de la vall del Tec, tant plenament encarada, d'un preciós cop d'ull. Prats de Molló i sa ciutadella queden dessota mateix. La vista de muntanyes és superba; des de la grandiosa massa del Canigó, unint-se amb les retallades Esquerdes de Rojà, corre cap al Roca Colom al gegantí Costabona, anant donant la volta a tota la carena fronterera amb ses inflexions, contraforts i alts i baixos fins a parar al mar; i per sobre els colls de Malrem i de les Falgueres s'obre un extens panorama sobre la Catalunya espanyola, destacant-se les trencades cingleres de Sant Aniol, Gitarriu i Bassegoda.

La torre està construïda amb pedres de totes mides, unides per una forta argamassa gairebé petrificada. Sa forma es circular. Els murs tenen un gruix considerable: miden prop de tres metres d'espessor. El diàmetre interior és de quatre metres i mig. Té tres pisos en volta, avui foradada de dalt a baix, com també està son cim esqueixalat. Tindrà l'alçada d'uns 8 o 10 metres. Comunica un pis amb l'altre una escala d'alts i estrets graons practicada en el gruix del mur i al costat de la porta d'entrada. Els primers graons s'alcen a 1,80 metres del pla de terra, i això es igual en tots els pisos. Cal, doncs, enfilar-se per a guanyar l'escala.

La torre està voltada per una plataforma atalussada d'uns tres metres d'amplada, que cau sobre una especie de fossar, bastant ample i de regular fondària. Els murs són espitllerats, tal vegada pera donar llum a l'interior, quan estava sencera.

S'hi entra per un sol indret i es puja a la plataforma pel davant mateix de la porta o forat d'entrada, i per una escala de pedra, caiguda avui a trossos.


b) Pel Coll Pregon i les Basses de Favert

3 h. 45 m, Pot fer-se a peu o en cavalleria.

2 h. Espinabell [Espinavell], 1.325 m. alt. (Vegeu itinerari 24d). Al capdamunt del poble s'emprèn una fatigosa pujada per caminet molt dret.

2 h. 10. La pujada es suavitza, alt. 1.460 m. Es va faldejant llà i amunt la clotada de Coll Pregon. Sols es troben pasturatges i algun camp conreat, sense cap arbre enlloc.

2 h. 30. Coll Pregon, 1.635 m. alt., entre'l Puig de l'Artiga i el Puig de la Clapa, frontera entre Espanya i França. Les aigües de la vessant francesa van al riu Tec. Bon cop de vista sobre aquesta vall al massís del Canigó.

Es segueix a la dreta pel cim de la carena. Extensos planells coberts de pasturatges, que es prolonguen dret al costat d'Espanya per les Basses de Favert [Fabert]. Per l'indret de França la vessant és més abrupte i espadada; mes, en canvi, el bosc s'estén per la faldada en avall.

2 h. 50. Es va pujant pel glevatge faldejant el Puig de la Clapa, que s'aixeca a 1.652 m. d'altitud.

3 h. 10. Coll de les Basses de Favert. Es va planejant pel cim de la carena, travessant pastures constantment.

3 h. 30. Es deixa el fil de la serra, anant-se a trobar dret a l'esquerra el turó enasprat on s'aixeca la Torre del Mir.

3 h. 45. Torre del Mir.


Comentaris itinerari 23: De Camprodon a la Torre de Mir.
Wikiloc: Itinerari a) per Favert.
Wikiloc: Itinerari b) per Coll Pregon.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat