24. De Camprodon a Costabona

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per Ascensió

4 h. 15. Excursió molt recomanable. A peu o en cavalleria.

Es surt de Camprodon pel pas obert entre l'església de Santa Maria i l'antic monestir de Sant Pere, emprenent-se per un camí que ve al davant i que puja cap a la Costinyola, descrivint una angulositat sobre les precioses closes de La Campa.

5 m. Bonica torrentera amb grossos arbres.

Casa la Campa.

10. m. La Campa, gran casa de camp, pertanyent ja al districte municipal de Freixanet.

El camí de carretes deixa la Casa a un costat i va pujant en ziga-zaga pel faldar de la serra en direcció al N., dominant la bonica clotada del Torrent Fosc. Es gaudeix d'excel·lents punts de vista sobre la vila i valls de Camprodon i les serres de Cavallera, Sant Antoni i Navà [Nevà].

25 m, La Coma, 1.075 metres altitud, casa de camp que es deixa a l'esquerra. El camí de carretes va faldejant en amunt. Es descobreixen constantment nous i amples horitzons.

35 m. Oratori del Miàs, 1.110 m. alt., situat en un cap de serrat. Ostenta una tosca imatge de Sant Isidre. Un xic en amunt hi ha la casa del Miàs. El camí deixa la casa a dalt ,i dóna la volta cap a la clotada de Les Fonts. Bonic camí planejant, vorejat d'extensa i atapeïda arbreda.

40 m. Font de la Mosquera, sota del camí, en l'espessor de l'arbreda.

Es volta una amagada torrentera emplenada d'arbres.

45 m. Les Fonts, casa de camp, bella vista sobre la Clotada, en la que s'hi veuen varies cases escampades. Se pren un camí que puja a l'esquerra traçant una aguda angulositat per entre conreus. A l'acabar-se aquests, el camí de carretes es perd i cal pujar pel glevatge.

1 h. 05. Cim d'Ascensió, 1.300 m. alt. Petit oratori en el que hi ha una imatge de l'Ascensió del Senyor. Per aquesta diada hi reparteixen ofrenes els veïns de Freixanet. Bell panorama sobre les valls i feudals del Ritort, i mes llunyà vers a distants territoris i muntanyes.

Es va faldejant prop del cim la serra que separa les valls del Ter de les del Ritort, per les vessants de Freixanet. Extensos pasturatges. Al fons, rases esbarriades i conreus del districte municipal de Freixanet, formant un conjunt de preciosos paisatges.

1 h. 25. Coll de Subiras [Sobiràs]. Entreforc amb el camí que ve de Can Rodó. Es deixen enrere els fondals de Freixanet i es faldeja la serra per damunt de la verda i rienta vall de l'Avellanosa, que va a parar al Ritort en el camí de Molló.

1 h. 45. Serrat entre l'Avellanosa i les aspres barrancades de les Caroses [Queroses], que cauen sobre la vall de Feitús. Rapida pujada per glevatge.

2 h. Cim de Sant Joan. Oratori de Molló, 1.640 m. alt. En la capelleta no hi ha cap imatge: sols una senzilla creu. Sembla que havia caigut en desús el pujar-hi a fer les ofrenes, més des de fa poc temps que s'hi tornen a fer.

La vista abasta una gran extensió de territori. Es va carenejant la serralada que separa les valls de Molló de les de Feitús, o sia la divisòria del Ter i del Ritort, desservint-se un gran arc de circ per dessobre la part alta de la vall de Feitús, que presenta un bell aspecte en son fons. Extens panorama de muntanyes.

2 h. 15. Font ferruginosa, al peu del camí.

2 h. 40. Collada de Fembra Morta, 1.830 m. alt., estrebada en el Puig Sistre, des d'on arrenca la gran serra divisòria d'aigües que s'acaba de recórrer. Nou panorama de muntanyes des de Costabona, les Esquerdes de Roja i Canigó, fins a les muntanyes de Favert.

Es deixa de vista la vall de Feitús i es faldeja el Puig Sistre seguint un estret corriol, per dessobre la vall de la Casassa, tributaria del Ritort, vall verda i glevada, però sense gens d'arbrat.

2 h. 50. Font de la Solana, entre l'herbei, sota el camí.

3 h, Collada verda, 1850 m. altitud, entre les valls del Ritort i la Vall-llobre, afluent del Ter.

Per l'indret de la Vall-llobre es descobreixen les muntanyes de les valls altes del Ter i del Freser, formant una bella agrupació el Gra de Fajol i el Puig de Bastiments.

Enforcament amb el camí del Conflent.

Es segueix planejant per damunt de la Vall-llobre. Vista de Setcases al fons.

3 h. 10. Collada Fonda, 1.890 m. alt., que corre en ondulacions des del Puig Sistre i la Collada Verda fins a les roques d'en Merce [Mercer], que es presenten enfront. Es va carenejant entre la Vall-llobre i la vall del Ritort.

3 h. 20. Roques d'en Merce [Mercer], 1.950 m. alt. Grans penyals que s'aixequen en mig de la verdor dels pasturatges; estrep avançat del Costabona, d'on arrenca la gran serra divisòria del Ter i del Ritort, que s'acaba de recórrer de llarg a llarg des de Camprodon.

Es puja ràpidament tenint a la dreta la vall del Ritort.

3 h. 30. Se deixa a la dreta aquesta última vall i es faldeja Costabona per sobre la Vall-llobre.

3 h. 45. Font de Fra Joan, sota del camí. Aigua riquíssima, una de les millors de la muntanya. 40 temperatura, 2.230 m. alt. Se puja de ferm pel faldar de Costabona, tenint sempre als peus els tristos fondals de la Vall-llobre.

Panorama pirinenc des de Costabona

4 h. Coll del Pal, 2.325 m. altitud, entre el Costabona i la serralada que es destaca del Roca Colom, donant ses aigües a la Vall-llobre al S., i a la Coma alta del Tec al N. Nou punt de vista sobre aquesta última gran clotarada, dominada pel Roca Colom, el Costabona i les Esquerdes de Rojà. Preciós panorama pirinenc, des del Puigmal a Canigó.

Des del Coll del Pal se segueix en amunt la falda del massís per entre pasturatges i devessalls de detritus. Ascensió fàcil.

4h. 15. Cim de Costabona, 2.464 m. alt. El massís grandiós del Costabona el gres nus d'on es destaca la gran carena que, seguint pel Roca Colom, les Esquerdes de Roja i el Pla Guillem, termina en l'arrogant grop del Canigó. Dóna ses aigües al Ter, al Ritort i al Tec. És el darrer dels grans cims de la carena fronterera, puix després d'ell cau sobtadament aquesta de 2.464 m. a 1.678, que te el Coll de Siern, i no torna ja a alçar-se més, en sa tirada fins al mar.

Tot el que sa ascensió té de suau i fàcil pel costat del Coll del Pal, es difícil pels altres indrets, essent verament inexpugnable pel costat del Tec, on son gros massís avança estimbat, deixant del tot encaixonat el riu. En sa vessant oriental dóna naixement a La Solaneta, important brancal del Tec. En sa part meridional dóna origen al Ritort, i part de ses aigües a la Vall-llobre, tributaria del Ter. Si el Costabona és notable per sa situació topogràfica, a causa d'aquesta mateixa situació, és interessant per són magnífic panorama, superior en alguns conceptes als del Canigó, Puigmal i Bastiments. La vista es cansa de mirar tant i tant de territori, valls i rengleres de muntanyes que es descobreixen en nostra Catalunya cap a la part de Mig-Jorn, distingint-se clarament nostra barcelonina serra del Tibidabo. Al SE., l'Empordà, el golf de Roses i la Mediterrània; a llevant, tots els alts i baixos de la serra fronterera pirinenca fins a les Alberes, sobresortint el Puig de Comanegra, el Bassegoda i les cingleres de Talaixà, Sant Aniol i la Mare de Déu del Mont; al NE., tot el Vallespir, el Rosselló, i les Corberes al lluny, i més lluny encara les platges del golf de Lyó [Lió] i en dies molt clars les boques de la Ròdan [Roine]; al NNE., el Canigó, i, més a prop, la carena que la uneix al nervi general, Puig dels Armaris, collada de les Moles i aspres Esquerdes de Rojà; al N. i NO., el Conflent amb ses aspres muntanyes; i a l'O. l'intrincat aplec de pics i cims pirinencs, dels que en sobresurten Puigmal, Gra de Fajol, Bastiments, cims de la Vaca i pics de l'Infern i de la Dona; mes en avall, al SO., les serres de Cadí, Coma Armada de Montgrony, Taga, etc., és a dir, un verdader oneig de cims i serralades.

Les vessants del Costabona estan furgades pels minaires, essent molt notables les varietats de menes que son massís entranya.


b) Pel pont de Molló

4 h. 15. A peu o en cavalleria; tant apreciable com l'anterior.

30 m. Pont de Molló. (Vegeu itinerari 12). Un cop travessat el pont, es deixa a la dreta el camí carreter que va a Molló i s'emprèn la pujada en direcció N. per l'estrep de la serra.

35 m. Els Solans, casa de camp que es deixa a la dreta. Es segueix un caminet que faldeja la serra per damunt la torrentera de Can Rodó.

50 m. Can Bola. (Vegeu Fonts). Font d'en Rodó. El camí segueix enllà i amunt.

1 h. 11. Can Rodó. Es puja sobtadament. Vista interessant sobre la clotada del Rodó i masies de Freixanet.

1 h. 15. Serrat entre les dues valls. Bella perspectiva dels clots de Freixanet i ses escampades cases. Es va seguint la serralada.

1 h. 25. Enforcament amb el camí que ve d'Ascensió. (Vegeu aquest mateix itinerari a).

4 h. 15. Costabona.


c) Per la vall del Ritort

4h. 30. A peu o en cavalleria. Interessant.

2 h. 45. Enforcament amb el camí de les fonts del Ritort (Vegeu itinerari 12). Es deixa el Ritort a l'esquerra i es segueix per la vora del rieral de Siern. Bonic bosc d'avellaners.

2 h. 50. Es travessa la ribera de Siern i es puja suaument per un estrep de serra entre els clots de Siern i el Ritort.

2 h. 55. Clot de l'Avellanosa, que s'uneix amb el de Siern i que es deixa a la dreta. Es va pujant entre els clots de Siern i la vall del Ritort, que queda a molta fondària. El terrer es va fent més aspre i l'espai s'engrandeix.

3 h. 20. Mines del Turon [Toron], 1.650 un. alt. Tenen galeries i treballs molt antics que se suposen de l'època romana. Fa uns cinquanta anys que una companyia estrangera començà els treballs d'explotació; mes, sia que no els satisfés la qualitat del mineral, que impossibilites son aprofitament la dificultat del transport o be' que s'acabessin els fondos, el cert és que abandonaren l'explotació. En les terreres de la boca-mina s'hi troba encara molt de mineral. Sembla que buscaven plom argentífer. Els treballs antics consisteixen en pous molt fondos i dues llargues galeries, qual fons, segons la tradició, no ha pogut trobar-se. Actualment està la galeria d'entrada molt esfondrada i no es possible penetrar-hi sense treballs de desobstrucció. El camí s'enfila per la serra, per dreta vessant, fent recolzades entre els grenys i la gleva.

3 h. 30. Fonts de Soms, 1.975 m. alt., les més altes del Ritort, en el mateix faldar del Costabona. Són moltes, però poc abundoses. L'aigua es molt freda. Es gaudeix d'un magnífic panorama.

3 h. 40. Bifurcació amb el camí que puja de les Roques d'en Merce [Mercer]. (Vegeu aquest itinerari a).

4 h. 30. Costabona.


d) Pel Coll de Siern

4 h. 15. A peu o en cavalleria. Molt recomanable.

1 h. 55. Pont d'Espinabell [Espinavell]. (Vegeu itinerari 12). Es travessa el pont i es puja l'estrep de la serra on està esglaonat el poblet d'Espinabell, entre la vall del Ritort, que es deixa a l'esquerra, i el rieral de Coll Pregon, que ve a la dreta.

La pujada es ràpida.

2 h. Espinabell, 1.225 m.alt. Està esglaonat en una aspre pendent, dominant en avall bona part del Ritort. Sos carrers, més que carrers, són escorrancs de la serra. Encara que son aspecte no és gens de netedat, presenta, a causa de sa situació, un conjunt molt pintoresc. La petita església, que no ofereix cap particularitat especial, té per patrona a la que ho és també del poble, la Verge de les Neus.

Al cap-d'amunt del poble, en les últimes cases, es deixa a la dreta el camí que va a Coll Pregon i es pren un corriol a l'esquerra que domina la pintoresca casa de la Gresa i les valls altes del Ritort.

2 h. 15. Es passa per sota de l'oratori de Sant Joan i es va costejant al voltant del clot de Masanells [Maçanells].

2 h. 30. Serrat entre el clot de Masanells i el de la Comalada o de Coll Pany. Es segueix pel cim de l'última clotada. Pasturatges i algun conreu.

2 h. 40. Coll Pany, planell herbat. El petit corriol faldeja per damunt dels clots de Siern.

2 h. 50. Coll de Siern. 1.678 m. alt., frontera entre Espanya i França. Es deixa el coll a la dreta i es continua faldejant per sobre les vessants espanyoles. Pasturatges arreu, sens un arbre enlloc.

3 h. 15. Fonts de Soms. (Vegeu aquest itinerari c).

4 h. 15. Costabona.


e) Per l'antic camí del Conflent

4 hores 15. A peu o en cavalleria. (Vegeu itinerari 11).

20 m. Llanars. Es travessa el pont sobre la ribera de Feitús i, trencant abans d'arribar a l'església, es surt altra vegada del poble pujant en amunt per l'estrep de la serra, a la dreta de la ribera de Feitús, i per rapida costa.

30 m. Roques de la Rendilla. Hermosa vista sobre les valls del Ter i de Feitús. Es segueix en amunt per la forta pujada de Les Casulles.

40 m. Collet de la Roureda. Forma un serrat entre les valls de Feitús i de Can Huguet vell. El camí va pujant en vistes d'aquesta última vall. Fondals de verdor i arbreda, destacant-se en el replà d'un tossal la grandiosa masia de Can Huguet, i prop d'ella l'ermita del Roser, entremig d'ufanosa arbreda.

S'ascendeix sobtadament per la pujada de Rocapollosa.

55 m. Pla de la Mata, ras atapeït d'herbei. Continua ferma la pujada.

1 h. 05. Collada dels Homes Morts, 1.375 m. alt., entre les valls de Can Huguet i de Feitús. Es puja faldejant els contraforts del serrat de Sant Pere, qual cim alterós limita els termes de Llanars. Vilallonga i Setcases i les valls de Feitús, Can Huguet i Vall-llebre, corresponents cada una als tres indicats pobles.

No es troba ja enlloc un sol arbre: sols pasturatges.

1 h. 10. Font Verenera, al peu del camí. Aigua molt fresca.

1 h. 25. Pla de Sant Joan, 1.500 m. alt. Extensos pasturatges. Per Sant Joan hi pugen en professó a resar-hi els sants evangelis i s'hi reparteixen ofrenes de pa moreno. Va faldejant-se la part alta de la vall del Roda, tributaria de la de Feitús. La vista va estenent-se sobre dilatats espais.

1 h. 45. Es travessa el clot de Pallarols, afluent de la ribera de Feitús.

1 h. 50. Font Roja, 1.625 un. alt. Aigua ferruginosa de les bones d'aquestes muntanyes. Sa temperatura es de 6°. Continua faldejant-se la serra i es gaudeix d'extens i esplèndid panorama.

2 h. Clot de les Socarrades. Bell saltant d'aigua. Es segueix faldejant en amunt.

2 h. 20. Font del Forat, 1.760 m. alt. temperatura 6° i surt d'un gros forat obert sota una roca. Es puja de dret a la collada.

2 h. 25. Pla de les Bigues, i 1.800 m. alt. Collada plana i herbada, unida d'una part amb la carena del serrat de Sant Pere i de l'altra amb el Puig Sistre, separant les aigües del Feitús pel riberal de Roda de les de la Vall-llobre per la clotada de Lliens. Verds pasturatges emmantellen l'ample planell. Bell cop de vista de la carena pirinenca i dilatat panorama.

2 h. 30. Se planeja per sobre la vall de Lliens, dominant-se les clotades de la Vall-llobre. Es desenrotlla a l'enfront galan efecte de muntanyes des del Costabona al puig de Balandrau, sobresortint entre elles el capritxós conjunt format pel puig alterós de Bastiments i l'enasprat Gra de Fajol.

2 h. 35. Coll de Lliens, 1.810 m. alt. Aquí s'encreua el camí que va de Molló a Setcases pel cim de les serres.

Va tot planer faldejant el Puig Sistre, nus on s'estreben les serres que tanquen per un costat les valls del Ritort i de son afluent la ribera de la Casassa, i per altre la de Vall-llobre i la de Feitús amb la de son afluent la ribera del Roda.

Les pendents són molt dretes i recobertes de lliscós glevatge. El fons que s'obre a l'esquerra verd i llis, sense un arbre ni una mata, fa estremir. El corriol és molt estret.

2 h. 45. Font de Lliens. Aigua molt freda. Raja sota el camí.

3 h. Collada Verda. (Vegeu aquest itinerari a).

4 h. 15. Costabona.


f) Per la Vall-llobre

4 h. 30. A peu o en cavalleria.

2 h. 15. Setcases. (Vegeu itinerari 11a).

Passat el pont sobre'l Ter, a l'entrada de Set-Cases, es travessa la part baixa del poble i es repassa el Ter per una palanca de fusta prop de l'aiguabarreig d'aquest riu amb la ribera de la Vall-llobre. Lloc molt pintoresc i bell efecte d'ambdues valls.

Es segueix -prop de son llit- vorera dreta de la citada ribera. La vall es estreta, coronada de conreus en les altes vessants i ombrejada en son fons per un seguit de variada arbreda que llepa ses aigües. El riu salta endinsat, amagant-se tant prompte entre feixuc rocam com corrent suaument a l'ombra de la delitosa arbreda. Trajecte de camí molt agradable.

2 h. 30. Clot de Torrent Fosc, que baixa a trobar el riu en la vessant oposada. Bonica i festosa cascata. El camí contínua essent molt pintoresc. Es travessa el riu varies vegades.

3 h. Cabana del Ferrer. Aquí es deixa el riu al fons i s'emprèn per la vessant esquerra la penosa pujada de La Seca.

A mida que es va pujant, les altes clotades de la Vall-llobre, tristes i sense un arbre, van obrint-se als peus; el panorama es va estenent, Costabona es destaca a l'enfront, i per sobre la serralada oposada de la vall van apareixent els trencats caients de Roca Colom dessobre Concròs, els trencalls de La Llosa, els faldars de Carboners, les verdes collades de Mardanya, i, més lluny, Gra de Fajol, Bastiments i Pic de la Dona.

3 h. 25. La pujada és més suau a través de les vessants.

3 h. 30. Roques d'en Merce [Mercer]. (Vegeu aquest itinerari a).

4 h. 30. Costabona.


Comentaris itinerari 24: De Camprodon a Costabona.
Wikiloc: Itinerari a) per l'Ascensió.
Wikiloc: Itinerari b) pel pont de Molló.
Wikiloc: Itinerari c) per la vall del Ritort.
Wikiloc: Itinerari d) pel coll de Siern.
Wikiloc: Itinerari e) per l'antic camí del Conflent.
Wikiloc: Itinerari f) per la Vall-llobre.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon - Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat