25. De Camprodon a Roca Colom

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per Carboners

4 hores 30. A peu o en cavalleria. Excursió interessant.

2 h. 40. Entreforc del Ter amb la ribera de Carboners. (Vegeu itinerari 11a). Deixant la vall del Ter, es segueix la vorera dreta de la ribera de Carboners. A curta distància, prop del camí i en una verda closa, hi naix una cabalosa deu d'aigua, fresca i bona.

Les pendents de les muntanyes són molt abruptes i el trajecte és en extrem agradable, a causa dels bonics paisatges que es van oferint a la vista.

2 h. 50. Palanca de baix de Carboners. Es travessa el riu per aquesta pintoresca palanca, davant mateix del Salt del Cossi, hermosa cascata que es pot contemplar des de la palanca a tot plaer.

2 h. 55. Palanca de dalt de Carboners, per on es torna a travessar el riu. Salt del Bassot d'en Malet. Bellíssims paisatges, continuats jocs d'aigua, bonics efectes de penyals i roques, vegetació esplèndida, extensos boscos en els faldars de la serra.

3 h. S'obre a l'esquerra l'accidentada vall de La Llosa. Es travessa el riberal de Carboners.

3 h. 10. La ribera queda al fons, a la dreta, rebotent-se per una aspre barrancada. S'emprèn forta pujada; bonic cop de vista sobre la pintoresca vall.

3 h. 15. Salt del Gallagós. El riu salta, a la dreta, en alta i encaixonada cascata per entre rectes penyals cap al fons del barranc. Magnífic punt de vista. Tot seguit la vall s'eixampla i es descobreixen noves i extenses boscúries. El camí torna al costat del riu.

3 h. 20. Barraca de la Jaça de Carboners. Puja fortament.

3 h. 25. Barraca d'en Garidà, 1635 m. molt ben construïda i ofereix un bon refugi pera la nit. Forma dos pisos: l'inferior, al que s'hi entra per la part que mira al riu, estant arrimat a la penya en la part oposada, serveix per a quadra; i el superior, al que s'hi entra a peu pla per la part de la muntanya, per un estret corredor que forma amb la pròpia penya, per a refugi i dormitori. Està així resguardat de l'aire pel recer on es troba i de la humitat amb motiu de la quadra inferior que li comunica escalf, sobre tot si hi ha bestiar tancat. Una rengla de cabirons sense cap mena de revoltó, sols amb un sostre d'una gran gruixa de palla separa l'un pis de l'altre. Aquesta palla constitueix un bon jaç tou i calent. El sostre està format per cabirons ben ajustats entre si i recoberts de grans lloses pissarroses per a ben evitar les inclemències del temps. La clau es facilitada, a Setcases, per l'amo de la barraca, a totes les persones de confiança.

Llàstima que una barraca igual o pareguda no sia a Ull de Ter.

Prop de la barraca, així com també en distints punts de la ribera, hi ha notables criaders de coure, quals filons surten a la superfície. Lo molt separats en que es troben de regulars medis de conducció fa per avui sa explotació difícil.

Per tota la vessant oposada de la ribera s'hi estén el magnífic bosc de Carboners, el més gran i notable que queda en tot aquest indret de Pirineu. Es molt frondós, l'espessor el brancatge tapa gairebé del tot la claror del sol. A terra està atapeït de molsuda gleva, contrastant son bell color verd clar amb la negror dels pins. Sa extensió es molta, essent de notar la gran varietat d'espècies de pins que s'hi troben, entre ells exemplars molt estimables.

Un gran incendi devora fa algun temps una bona part d'aquest hermós bosc, i avui una extensa socarrada clapeja. la negror de la boscúria, alçant els pins llurs descarnats brancatges, com braços recargolats pel sofriment i blanquejant son crostam a força de l'acció del temps. Aquesta socarrada, com totes les dels grans boscos, presenta un aspecte fantàstic i desconsolador. Sembla l'arbreda maleïda.

Altra calamitat amenaça la pineda de Carboners, com també l'obaga de Caràs [Queràs], i és el poc compte amb que s'hi va a fer llenya i el poc mirament que és té en llur replantada i conservació. Per això acaben ja de desaparèixer els boscos de les vessants espanyoles, quan cada dia, en canvi, van fent-se més ufanosos en les vessants franceses.

3 h. 30. Es travessa la naixent ribera pels Forquets, brancals d'aigua que baixen a fermar el riu des de dalt de distints indrets de la serra. Es puja pel pla del Rebost, i seguidament, serra amunt, per continuades reblincoles.

4 h. 05. Collades de Carboners, que separen aquesta vall de la Vall-llobre. Nou punt de vista sobre el varal superior de la Vall-llobre, trist, pelat, aspre i desert, sense un arbre ni altra vegetació que el glevatge amarrat al rocatam. Contrasta fortament amb les valls de Carboners i de La Llosa, rublertes d'espesses boscúries fins a llurs cims enasprats. El panorama es dilatat per tots indrets, tancant-lo en la part superior el massís de Costabona a la dreta, Roca Colom a l'enfront, i a l'esquerra un bonic arreplec format per Gra de Fajol i Bastiments, La Llosa i Coma Armada.

Des d'aquí va seguint-se el fil de la serra entre les predites valls.

4 h. 20. Es guanya el cims de Roca Colom, ovirant-se a la dreta la vall del Tec.

4 h. 30. Cim de Roca colom, 2.464 un. alt. Dóna ses aigües a tres rius: al Ter al S., pel les riberes de Concròs i de Carboners; al Tet al N., per la ribera del Callau', al Tec a llevant, per sa pròpia vall. Les fonts que donen naixement a aquest riu brollen al peu mateix de Roca Colom. Forma el centre d'un circ obert a l'E. que, arrencant de Costabona, s'avança, engorjant la vall del Tec,-i seguint pel Coll del Pal dóna la volta per Roca Colom i el pic i Esquerdes de Rojà, que s'encaren amb el Costabona. L'aresta enasprada de les Esquerdes de Rojà prolonga vers al Puig dels Armaris i Pla Guillem, on s'estreba amb l'aïllat gran massís del Canigó. En sa vessant de llevant s'hi destaquen unes trencades penyes marbrisses, blanquinoses, que són les que li donen nom. En son costat SO. és del tot inaccessible; ses esgarrifoses timbes cauen damunt les feréstegues clotades de Concròs. S'uneix al SE. amb el Costabona per l'indret del Coll Pal; al NE., amb el Pic de Rojà per la Riba del pla de CampMagre, i a l'O. amb els cims de La Llosa i Coma Armada, envers la carena general.

Son panorama es molt dilatat. Vers a llevant domina tota la vall del Tec fins al mar, que presenta un bellíssim efecte d'engorjada en són començ, i eixamplant-se poc a poc fins a obrir-se extensament al lluny en la plana; cap al NE., més enllà de les Esquerdes de Rojà, s'ovira la verdejant llisura de Pla Guillem, dominada per l'hermós massís del Canigó, del que se'n detallen sos alts cims i trencalls, valls i clotades; i més enllà. encara del Rosselló, la grandiosa carena de les Corberes; vers al N. s'estén als peus el pla de Camp-Magre, la tant rica en pasturatges ribera del Callau, Pomerola. el pic de les Tres Esteles, muntanyes de Madres i altres serralades i feudals del Conflent; en direcció al NO. i O., el superb Pic de la Dona, l'altiu Pic del Gegant o dels Bastiments, el típic Gra de Fajol, els pics de l'Infern, de La Vaca, Fossa del Gegant i Torreneules, Puigmal i altres cims i puntes alteroses; vers al SO. per sobre les esfereïdores timbes de Concròs i aguts trencalls de La Llosa, l'enlairat Puig de Pastuira i la Serra del Catllar, Balandrau, el Taga i les serres de Coma Armada, de Montgrony, Pla de Pujals i el Puig Llançada; mirant al S., enllà de la negror de l'hermós bosc de Carboners, horitzons sense límits, ample espai de mar, plans, i muntanyes sobre tota la Catalunya d'Espanya; al SE., les muntanyes enasprades de la Garrotxa l'Empordà i el golf de Roses; tapant la Vista a l'ESE. el rabassut massís de Costabona.


b) Per l'estret de Concròs

5 hores. A peu a en cavalleria. Excursió molt recomanable, però en extrem fatigosa.

3 h. 40. Enforcall del Ter amb la ribera de Carboners. (Vegeu itinerari 11a).

3 h. 10. Passeres de La Llosa (Vegeu aquest mateix itinerari a.) Travessades les passeres, es deixa a la dreta la vall de Carboners i es va pujant per fatigosa costa, menys penible per la bellesa dels punts de vista que es dominen. A una banda s'ovira l'hermosa vall de Carboners amb ses extenses boscúries, a l'altra part, el preciós fondal del Lladre, amb sa font cabalosa que es llença en esplèndida cascata, i en amunt les aspres barrancades de La Llisa, La Llosa i Concròs.

Es va pujant constantment a l'aguait de magnífic punts de vista.

3 h. 15. Serrat de Carboners. Es pren cap a l'esquerra, perdent-se de vista aquesta vall.

3 h. 20. Barrancada de La Llosa. S'entra en el bosc de la baga de La Llosa, seguint clotada amunt. Bells arreplecs d'arbreda.

3 h. 30. Se deixa el clot de la baga i es travessa cap a l'esquerra, pujant pel bosc de La Pedregosa, bastant espès, dessobre trencat territori, sobresortint arreu roques despreses.

3 h. 40. Pla de La Llosa, ben entallat i atapeït de verd herbatge i envoltat per tots indrets de bosc o d'altes cingleres, barrancades i clapisses. Paisatges grandiosos. Lloc d'excepcional bellesa. A l'esquerra s'alcen les collades de Mardanya, cobertes de boscúria sobre catifa de verdor; més ençà, el Clot de dalt de La Llisa enterament enasprat, i en amunt els aspres cims de La Llosa; a l'enfront, les canals de Concròs; a la dreta, els estimballs feréstecs de Cambra Fosca, sota Roca Colom; en avall pregons barrancs; i enllà, la ribera i bosc de Carboners.

Es deixa a la dreta la tenebrosa clotada de Cambra Fosca on és tant gran el derrumbament de roques despreses i penyals estimbats o mig partits que sembla talment que acabi de lliurar-s'hi una gran brega de titans. Es d'un efecte gegantesc, que impressiona vivament. El pinetar, esmagreït, arriba a arrelar-se en els caiguts o mig tombats penyals, i alguns dels pins se n'han vingut en avall amb els arrastres originats per les torbonades i desglaces de les neus, tot junt amb la clapissa on estaven arrelats.

3 h. 50. Es travessa el riberal de Concròs i es segueix clotada amunt.

4 h. Estret de Concròs, entre les espadades canals de Concròs i les feréstegues clapisses del serrat de Cambra Fosca. Desolació espantosa. El torrent salta remorós i atribolat. Es va pujant pel costat de son tormentós llit, per dessota de les encinglades canals, rectes i amenaçadores, verdaders escorrancs de rocall.

4 h. 10. Font de Concròs, que es deixa a la dreta, al fons del clot; aigua freda i riquíssima. Amunt de la font, immens pedregam sense un bri d'herba ni una gota d'aigua. La vall s'eixampla, més les vessants són sempre estimbades.

4 h, 20. Estanyols de Concròs, 2.250 m,, alt. aprox., en el fons pedregós d'una gran olla tancada per les canals de Concròs, la Cambra Fosca, l'estimbat esquenall de Roca Colom i els espadats cingles i clapisses de la Portella de Concròs. Congestes de neu arrecerades en els sots o enrastellades en els relleixos de les cingleres. L'aigua dels estanyols i de les congestes filtra pel rocam agombolat i no apareix fins molt més en avall. Des del fons d'aquella olla colossal sembla impossible que hi hagi lloc accessible per a escalar La Portella: tant dretes se presenten arreu les vessants, enlairades de 200 a 300 metres. Roca Colom s'alça a la dreta, i, no obstant, és menester pujar pel cantó oposat pera trobar punt vulnerable, escalant en ziga-zaga, sense camí ni viarany, l'enrunat pedregam, el llis pelat o la clapissa de grossos rocs, creuant sovint alguna blanca congesta que, fonent-se poc a poc, va esperant que vinguin noves neus a reforçar-la i engruixir-la.

4 h. 40. Portella de Concròs. Nous horitzons sobre les vessants franceses i les muntanyes del Conflent. Es dóna la volta per sobre la infranquejable clotarada.

4 h. 50. S'escala la vessant NO. de Roca Colom, la més suau de totes encara que rocallosa.

5. h. Cim de Roca Colom.


c) Per la Portella de Murens [Morens]

5 h. 45. A peu o en cavalleria

4 h. 25. Pla gran de Murens. (Vegeu itinerari 11a). Es travessa el pla en direcció a les barraques de pastor que s'oviren prop del rampant de la serra.

4 h. 30. Barraques de la Jaca gran de Murens. Prop d'elles la fresca font del pla gran de Murens. S'emprèn la pujada al peu mateix de les barraques per estret i pedregós corriol que munta en giragonsa. Es va desenrotllant, a mida que es puja, un bell panorama sobre el circ de Murens i vers els enasprats trencalls de Gra de Fajol.

4 h. 40. Enforcament de camins: el de l'esquerra va a la Portella de Mantet [Mentet]; el de la dreta al pla de Camp-Magre. Es segueix el de la dreta.

4 h. 50. Portella de Murens, 2.420 m., entre les ondulacions que la separen de la Portella de Mantet al N., i els cims de Coma Armada al SE. Separa les aigües del Ter de les que van a parar al Tet per la ribera de Les Forques, un de quins brancals naix sota del coll. Bella vista panoràmica de muntanyes sobre el circ del Ter i enlairat muntanyam que l'envolta, sortint per darrera del Coll de la Marrana els alterosos pics de la Coma de Fresers. En l'indret oposat o de llevant i NE., vista extensa cap a Roca Colom, pla de CampMagre, Canigó, Pomerola. Tres Esteles, fondals de Les Forques i muntanyes del Conflent. Al N. se redreça el Pic de la Dona.

S'entra en els plans de Coma Ermada, que s'estenen des de La Portella; gran extensió de rics pasturatges, on hi pugen a l'estiu grossos remats de bestiar. A l'esquerra sobre la vall de la ribera de Les Forques, que porta son nom de tres cursos d'aigua que naixen al peu dels plans de Coma Armada i que s'enforquen o trifurquen mes en avall, constituint la ribera.

Es va planejant per sobre la dita vall i per territori francès.

Els plans de Coma Armada i CampMagre s'estenen prop de dues hores des de La Portella pel costat dels cims de Coma Armada, La Llosa i Roca Colom, fins al Puig de Rojà i Pomerola. Sembla estrany trobar uns rasos tant extensos coberts de pasturatges a una elevació de més de 2.000 metres. A la temporada d'estiu són a mils els caps de bestiar que s'hi troben, vacades, eugassades i bestiar de llana, d'aquest especialment, que s'acobla en les jaces de Riuset i del Callau. Hi ha hagut anys que han passat de 8.000 els que hi han pujat dels pobles de la Garrotxa, indret d'Espanya.

4 h. 55. Font de Coma Armada [Ermada], molt abundosa, a la temperatura de 6°, en l'extrem del pla, separada un xic del camí a la dreta, en les caients dels fondals de Coma Armada. És lloc general de descans dels romeus del Vallespir que van a Núria i segueixen aquest camí des de les Fonts del Tec cap a Ull de Ter. Els plans de Coma Armada deriven en suau decliu del cim i collades del mateix nom que avancen sos extrems en direcció al N., separant els tres brancals de la ribera de Les Forques.

5 h. 10. Collada de La Llosa i puig del mateix nom, que queden enlairats a la dreta sobre els plans.

5 h. 20. Es voreja altre brancal de la ribera de Les Forques.

5 h. 25. Serrat del Callau, estrebat en el puig de La Llosa i separant la vall de Les Forques de la del Callau. El camí va planejant tenint a la dreta, a curta distancia, La Portella i els esfereïdors precipicis de Concròs. Sorprenent i feréstec cop de vista, separant-se un xic a la dreta del camí sobre el sot de Concròs i la Cambra Fosca. A l'esquerra s'estén l'extens pla de CampMagre, que s'allarga fins a Pomarola.

5 h. 35. Es deixa el camí i es puja la pendent NO. del Roca Colom.

5 h. 45. Cim de Roca Colom.


d) Pel Coll del Pal

4 h. 30. A peu o en cavalleria

4 h. Coll del Pal. (Vegeu itinerari 24a). Es va carenejant la serra, dominant esplèndids panorames, tant prompte dret a la Vall-llobre com a la coma del naixent del Tec. La vista s'estén a molts llunyans horitzons.

4 h. 20. Es pren de dret la pujada al cim de Roca Colom per son massís, entre la vall del Tec i la de Carboners.

4 h. 30. Roca Colom


Comentaris itinerari 25: De Camprodon a Roca Colom.
Wikiloc: Itinerari a) per Carboners.
Wikiloc: Itinerari b) per Concròs.
Wikiloc: Itinerari c) per la portella de Morens.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon - Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat