29. De Camprodon al Puig de Bastiments

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Pel Coll de la Marrana

6 hores. A peu o bé en cavalleria fins al Coll de la Marrana. Ascensió molt recomanable.

Coll de la Marrana des d'Ull de Ter.

5h. Ull de Ter. (Vegeu itinerari 11). Es travessa l'enorme clapissa que s'estén des de les vessants de Bastiments al Gra de Fajol. Grosses roques posades de punta, a tall de fites, marquen el camí a seguir quan les congestes de neu cobreixen encara la comarcada.

5 h. 10. S'arriba al peu del fort rampant del Coll de la Marrana i s'emprèn l'ascensió. La pujada és valenta, puix la vessant es quasi vertical. Va pujant-se en ziga-zaga, i arreu s'estén rodolant pedregam. El punt de vista que s'obre als peus a mida queis puja es aterrador Sembla mentida un tant gran agombolament de roques i roques, algunes d'elles de proporcions colossals.

5 h. 20. Coll de la Marrana entre les altes valls del Ter i del Fresser, 2.430 m. alt. aprox. Gran depressió ample i extensa que separa els dos imponents massissos de Gra de Fajol i Bastiments. Nou punt de vista sobre l'alta vall del Freser, aspre i desfregada, rodejada d'alterosos i descarnats pics i serralades, els cims de La Vaca, pics dels Gorgs i de l'Infern, Puig de Bastiments o del Gegant. Gra de Fajol, Puig de Pastuira, Balandrau, Torreneules. Freser avall s'ovira el desert enforcament de Coma de Vaca i l'inaccessible gorja de Fresers; i més al fons, endallà de tanta desolació i de tantes males terres, la verda i joliua vall de Ribes i dilatats i bells horitzons. No és menys bella la vista sobre el caòtic circ d'Ull de Ter i les valls de Murens, més hermoses que les altes afraus del Freser pelades d'arbres i de plantes mentre que galegen aquelles ses pinoses i sa vegetació selvàtica, tan rica i exuberant, en mig de son major destroçament de rocatam. Es va carenejant la gran ondulació del Coll de la Marrana.

5 h. 33, Comença a fer-se penible l'ascensió pel massís de Bastiments, practicant-se una veritable escalada pel glever i el pedregam, tenint compte d'evitar, en lo possible, la gran tartera, així com el paorós precipici que sobre pel costat del Ter.

5 h. 50. Es guanya l'extrem oriental del gran massís, extrem que cau sobre la vall del Ter, i es continua amunt tot carenejant, i amb prou treballs, a causa del gran rocam, en direcció a l'O.

6 h. Pic del Gegant o Puig dels Bastiments, 2.881 m. alt. Amb aquest darrer nom es conegut ja d'antic en nostra vessant pirinenca, suposant-se, per tradició dels pastors, que li prove tal nom d'ésser la primera punta de muntanya distingida des d'alta mar pels marins des de llurs vaixells o bastiments.

Els francesos li donen el nom de Pic del Gegant, ja sia per sa massa gegantina i sa considerable altura, ja sia també relacionant-ho amb la tradició pirinenca de la Fossa del Gegant.

Clot de la Regalèssia sota les Xemeneies.

Naixen en ses vessants de mig-dia el riu Ter i el riu Freser, i arrenca de son massís, també cap a mig-jorn, la gran serralada que, estrebada en el Coll de la Marrana, s'enlaira en el Gra de Fajol i corre per la serra del Catllar cap al Coll dels Tres Pics, l'alterós Balandrau, Mayanells [Meianell], la Collada Verda i Serra Cavallera, anant a morir a Ripoll, on, lliures d'aquest murallam que els separa, ajunten ses aigües el Ter i el Fresser. En sa part nord s'hi obren també dues valls, desfregades i desertes: la de Bassibés [Bacivers], a la dreta, i la Coma Mitjana, a l'esquerra, separades per la serra de Bassibés, i que s'uneixen en avall amb les no menys aspres de l'Infern i de Carençà [Carançà], per a portar juntes ses aigües al riu Tet.

La part més accessible és la que estreba amb el Coll de la Marrana, essent extremadament trencada l'aresta que l'uneix amb el Puig de l'Infern i vertical la de l'Esquena d'Ase, essent prou estimbat el costat que mira a Fresers.

Son panorama és de tot punt magnífic. Des de NO, a NE. tanca l'horitzó l'antemural pirinenc des de Puigpedrós i les muntanyes d'Andorra dret a Fontviva, Carlit i Puigperich, amb sos alts i baixos d'aguts cimals i la brillantor de ses eternals congestes; més a la dreta, les muntanyes de Madres i les Corberes, i a l'esquerra, al lluny, les muntanyes d'Ariège i del Pallars, les de l'Aran i La Maladetta. Entremig, un conjunt de valls i muntanyes; la verda Cerdanya, amb sa munió de poblets entre prats i arbres; l'alt pla de La Perxa, amb l'emmurallat Montlluís; el Capcir i les fondalades del Conflent. Més prop, el laberint d'ensotades comes, enasprades serres i esfereïdors trencalls, que s'originen del nervi de la carena pirinenca, i sota mateix, la solitària Coma Mitjana i el sot de Murens de França, amb son tètric i estany envoltat tant sols de ruïnós pedregall, de soledat i tristesa, d'esfereïdor desballestament. Semblen terres maleïdes. Seguint amb l'ullada l'estreta aresta de l'Esquena d'Ase, s'alça al d'allà el Pic de la Dona, i més lluny, cap a llevant, se es descobreix el pla de Camp-Magre, Costabona, Canigó i altres cims enlairats, serres i més serres; a una part, l'extensa plana del Rosselló i el mar, i a l'altre els plans de l'Empordà i el golf de Roses, i mes enllà del Rosselló, mar endins, la recolzada del golf de Lyó [Lió], ovirant-se en dies ben clars i serens, lliures de tota boira i calitja, les llunyanes boques del riu Rodan [Roine] i les muntanyes de les Cevenes. Dret a ponent, bell conjunt també de muntanyes, el Pic de l'Infern, els cims de La Vaca, la Fossa del Gegant, el Puigmal i altres. Cap a Mig-jorn, dret avall de l'imponent circ de Murens [Morens] i de la trista comarcada de Fresers, un seguit de valls i plans i muntanyes, gairebé les muntanyes de la Catalunya entera.


b) Per les Xemeneies i l'Esquena d'Ase

6 h. 15. A peu o bé en, cavalleria fins el Coll de la Geganta. Ascensió molt recomanable, encara que fatigosa.

4 h. 25. Pla gran de Murens [Morens]. (Vegeu itinerari 11a). Es travessa el pla deixant a la dreta la font i barraques de la Jaça i el camí de La Portella i a l'esquerra el camí que va a Ull de Ter.

4 h. 35. El camí puja en ziga-zaga per l'encinglerat Clot de les Xemeneyes [Xemeneies], desolat i rocallós. Grans llisos dominats per cingles s'estenen per tots indrets. Un gros desfet d'immens rocatam, de colossals tarteres, omple els sots i raconades. Sembla talment impossible que hi hagi medi de poder arribar als cims. El corriol es perd sovint entre l'arrapada gleva o l’agombolada clapissa. A mida que es va pujant va estenent-se als peus un imponent panorama caòtic que s'estén cap a Ull de Ter i les arruïnades vessants de Puig dels Lladres i Gra de Fajol.

Des del cim de les Xemeneies.

5 h. Font de les Xemeneyes o de la Perdiu, rajant en la meitat d'un llis gairebé vertical, envoltat de gegantesca tartera. L'aigua es la mes rica i gelada de la vall del Ter. La temperatura no excedeix de 2°C. Altitud 2.475 metres. A voltes s'arreglen els pastors. Des de la font, esplèndid punt de vista sobre la desballestada clotarada de les Xemeneyes i tot el circ d'Ull de Ter i Murens. L'estret de Murens com titànic esvoranc s'obre davant per davant, al fons, i darrera d'ell negreja la fosca Baga de Caràs [Queràs]. Per darrera del Coll de la Marrana apareix el Puig de Torreneules. Un callament i una soledat espantosos aterren l'esperit. La desolació més esfereïdora envolta arreu; als peus, precipicis i llisos gegantins; a la dreta i sobre el cap penyals en cinglera, mig partits, avançats en l'espai com si anessin tot-d'una, a l'hora més impensada, desplomar-se tots plegats. Un xic en amunt de la font respon un eco clar i robust. Sota la font, poc abans d'arribar-hi, se pren un mal fresat corriol que faldeja els llisos inclinats per sota els encinglerats penyalars de les Xemeneyes. El corriol és estret i voreja pregona timba. A la dreta, la muntanya quasi bé és vertical.

5 h. 15. El corriol revolta i el territori és menys espadat. Al fons s'obre el Clot de La Regalèssia, i més enllà, s'ovira Ull de Ter. A l'enfront s'aixeca la collada del Gegant.

5 h. 30. Coll del Gegant o de la Geganta, 2.633 m. alt. Vista sobre les comes de Murens [Morens] d'Espanya i de França. A la dreta s'aixeca el Pic de la Dóna, a l'esquerra el Puig de Bastiments, i a l'enfront el Puig de Bassibés [Bacivers]. Als peus s'obre el sot desert de Murens de França, i més lluny la coma de Bassibes, el Gallinàs i Puig Redon. Se deixa a la dreta un camí que, travessant el coll, baixa a Carençà [Carançà] i va a Fontpedrosa i Thués [Toès].

Se va carenejant l'estreta. aresta de l'Esquena d'Ase, pel costat de pregons precipicis, dominant esplèndid punt de vista sobre el grandiós circ d'Ull Ter i la desfregada clotada de Bassibés [Bacivers].

5 h. 55. S'escala l'espantosa tartera amb el precipici als peus. Els grans blocs formen com gegantins graons enrunats. L'ascensió és penosa i cal evitar les escletxes i traus oberts entre bloc i bloc per a no agafar-s'hi un peu.

6 h. 15. Puig de Bastiments.


 Comentaris itinerari 29: De Camprodon al Puig de Bastiments
 Wikiloc: Itinerari a) pel coll de la Marrana.
 Wikiloc: Itinerari b) per les Xemeneies i l'esquena d'Ase.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon - Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat