30. De Camprodon al Gra de Fajol

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Pel Coll de la Marrana

5 hores 45. A peu o bé en cavalleria fins al Coll de la Marrana. Ascensió interessantíssima.

4 h. 15. Ras del Puig dels Lladres. (Vegeu itinerari 11a).

4 h. 55. Pas del Pi Tort. (Vegeu itinerari 11b). Deixant a Ull de Ter cinc minuts a la dreta, es travessa penosament la clapissa del costat de Gra de Fajol i va a trobar-se el corriol que puja cap al Coll de la Marrana.

5 h. 20. Coll de la Marrana. (Vegeu itinerari 29a). Des d'aquí cal escalar de dret el cim pels enderrocs apilonats, pel devessall de clapissa, fent-se més difícil l'ascensió a mida que es va guanyant altura.

5 h. 45. Cim de Gra de Fajol, 2.728 m. alt., envoltat de grenys, enderrocs, despreniments i precipicis. La punta del Gra de Fajol és molt aguda, i en son cim no hi ha ni el més petit planell. El massís es, en canvi, grandiós i avança cap al Ter, oprimint-lo i encaixonant-lo en l'Estret de Murens [Morens]. Es la muntanya de formes més aspres i trencades i de més original aspecte des del Pedraforca, de la Serra de Cadí, al mar. Ses puntes afecten la forma del gra del fajol, i d'aquí prové son gràfic nom. Sos grenys i barrancades són el refugi dels isards, on van sovint a buscar-los els caçaires de Setcases, essent difícil, penible i perillosa la cacera per la inaccessibilitat de les vessants.

Gra de Fajol des de Portella de Morens.

Està estrebat a la carena central amb el gegantí Puig de Bastiments pel Coll de la Marrana, i amb la gran carena que separa les aigües del Ter de les del Freser per la collada de Coma de l'Orri. Esplèndid panorama s'estén a sos voltants. Sos primers termes són d'una grandiositat incomparable. Del N. al NE. s'obre al fons d'horroroses timbes de centenars de metres l'ample i sorprenent circ d'Ull de Ter i de Murens [Morens], amb el Puig dels Lladres gairebé al mig, semblant des d'aquesta altura un petit promontori avançat.

A l'E. els trencalls i arestes del propi Gra de Fajol s'estenen cap a l'Estret de Murens, presentant l'efecte d'una gran muntanya en ruïnes. Cap al costat de Migjorn s'obre l'accidentada Coma de l'Orri, enfilant de dret la vall de Carlat. A ponent s'estén la desfregada comarcada de Fresers des de Bastiments, i els erissalls del Puig de l'Infern fins a sa enasprada gorja, tancada pel superb Puig de Balandrau i el Torreneules.

Al N. s'alça majestuós, davant per davant, separat per l'ample depressió del Coll de la Marrana el gegantí Puig de Bastiments, seguint a la dreta cap al NE. l'Esquena d'Ase, les Xemeneyes i el Pic de la Dona, que s'enlaira al costat de les collades de La Portella. Darrera de l'Esquena d'Ase destaca el Puig de Bassibés [Bacivers], i al lluny les muntanyes de Madres a l'altra part del Conflent.

Per sobre de La Portella, a l'ENE., s'ovira el pla de CampMagre, Pomerola, Tres Esteles, i l'hermós massís del Canigó, que s'ostenta amb tota sa magnificència; destacant-se a l'E., darrera dels aspres estimballs de Coma Armada, Roca Colom i Costabona, i a l'endallà, a l'ESE. les agudes puntes de la Mare de Déu del Món i Bassegoda i les capritxoses cingleres de Talaixà i Gitarriu. Al lluny, l'Empordà, Armen Roda,les Gavarres, Rocacorva [Rocacorba] i Finestres i la mar Mediterrània.

Del S. al SO. limiten l'espai a l'altra part de l'accidentada Coma de l'Orri, l'espadat Puig de Pastuira, les arestes de Betes Blanques i totes les serralades del Catllar i Fontlletera, Balandrau, Taga i Serra Cavallera. Del SE. al S., enllà de la vall del Ter, la vista s'estén cap als llunyans horitzons, on se perden esfumades rengleres de serralades i muntanyes. Al SO., al fons de la gorja de Fresers, llà d'enllà, s'oviren les serres de Queralbs, Gorrablanch [Gorrablanc], Coma Armada [Ermada] i Cadí.

Tanquen el quadre, a l'altra part de la comarcada de Fresers; a l'0., els cims de Torreneules i la gran massa del Puigmal, darrera d'ells; a l'ONO., els cims de La Vaca i Fossa del Gegant, i al NO. el Puig de l'Infern, que es dóna la mà amb el Puig de Bastiments.


b) Per la Coma de l'Orri

5 h. A peu o bé en cavalleria fins al coll de Coma de l'Orri. Excursió interessant, però molt fatigosa, tant per a peatons com per a cavalleries.

3 h. 15. Entreforc del Ter amb la Coma de l'Orri. (Vegeu itinerari 11a). Es travessa el Ter, deixant a la dreta, al NNE., sa engorjada vall, i es segueix per la vorera esquerra de la ribera de la Coma de l'Orri, que baixa del NO. A l'esquerra s'estén la negrosa Baga de Caràs [Queràs]. A la dreta s'alcen els encinglerats i aguts esquenalls de Gra de Fajol.

3 h. 20. Torrent Fosc o de La Rama, emboscat i barrancós que baixa de l'indret de Caràs [Queràs] i ve a unir-se a la ribera.

3 h. 25. Es travessa el riu de la Coma de l'Orri i es segueix sa vorera dreta. A l'esquerra, en amunt, avança de la serra el pla de La Llosena, pasturatges amb arbres.

3 h. 40. Jaça dels Marrans, La vall s'eixampla. Riells i extensos pasturatges. La Coma presenta un aspecte en extrem pintoresc i accidentat. S'alcen al costat dret els escorrancs i precipicis esgarrifosos de Gra de Fajol amb llurs blanques i cantelludes arestes, i sota d'elles, a mig caient, les Hortes de la Coma de l'Orri, petits trossos herbats de ben difícil accés entremig dels cingles, destacant com alegres taques verdoses, en la freda blancor dels penyals. S'aixequen a l'esquerra els aspres cingles de les Arbretes, que tenen arrapat en llurs escletxes una munió de torçuts i negres pins, coronant els cims de Betes Blanques [Arbretes blanques] l'aspre i espadada carena.

Gra de Fajol des de Fresers.

3 h. 55. Jaça del Mig. Verda vegetació que contrasta amb les trencades cinglateres, llises i pelades, que s'aixequen a cada costat, i la barrancada enforcada que s'aixeca a l'enfront.

4 h. Barrancada de l'aigua a l'esquerra. El naixement d'aquesta aigua en el cim de la barrancada es molt cabalós. Son aigua es molt forta i ofereix la particularitat de que mata el bestiar que arriba a beure'n en dejú. Els pastors tenen bon compte de no deixar-lo arrimar al mati per aquell indret. S'han dat casos de mort de molts caps per descuit o imprevisió dels pastors.

Del bell mig de la Coma avança una carcanada rocosa que cal escalar. La ribera, partida en dos brancals, es precipita a ambdós costats, rebotent pel rocam i formant bonics jocs d'aigua. Altes cingleres d'esquerpes formes tanquen la vall.

4 h. 05. Es travessa el curs d'aigua. Va pujant-se per pineda esgarriada. Arreu naix, salta o brolla aigua. Fonts riquíssimes.

4 h. 10. Jaça de Dalt, 2.150 m. alt., bell planell de pasturatges. Arran de dalt de la barrancada, les cabanyes de la Jaça. Davant per davant s'alça al cim de la vall un punxegut penyal que la domina i que es conegut amb el nom de Roc de la Coma.

4 h. 25. S'arriba al peu del Roc o penyal i s'escala per un de sos costats.

4 h. 30. Roc de la Coma de l'Orri. Bell domini de vista sobre tota la coma, ses verdes jaces i aspres barrancades i l'esquerpa mala terra que l'envolta, i més al fons, sobre la vall de Carlat, Xurriguera [Xoriguera] i Baga de Caràs [Queràs]. Se puja penosament per rocall triturat.

4 h. 40. Coll de la Coma de l'Orri, 2.460 m. alt., entre el Gra de Fajol i l'alterosa serra del Catllar. Ses aigües van al Ter per la Coma de l'Orri, i de l'altre costat van al Freser. Nou panorama sobre aquesta última comarcada.

Es deixa el camí que passant el coll segueix cap a Núria i es puja, escalant els enderrocs apilats en confós devessall, en la fragosa vessant. Ascensió penosa, completament impracticable a les cavalleries.

5 h. Cim de Gra de Fajol.


Comentaris itinerari 30: De Camprodon al Gra de Fajol.
Wikiloc: Itinerari a) pel coll de la Marrana.
Wikiloc: Itinerari b) per la coma de l'Orri.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon - Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat