31. De Camprodon al Puig de Pastuira

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per la Coma del Catllar

4 h. 45. A peu o bé en cavalleria fins a la carena. Panorama de primer ordre.

1 h. 35. Passeres del Catllar. (Vegeu itinerari 11a).

1 h. 45. Santuari del Catllar. (Vegeu itinerari 10). Pocs passos abans d'arribar al santuari s'agafa un camí de carretes, al costat mateix de la masoveria del Catllar. El camí descriu un angle agut sobre la vall del Ter, que domina fins a Setcases. Pintoresc punt de vista. La pujada és bastant ferma, girant seguidament per sobre la vall del Catllar. Hermós efecte panoràmic de la vall del Ter cap a Vilallonga, del promontori avançat on s'alça el santuari i de la vall del Catllar, fresca i rienta, coberta d'arbreda en sa bella fondalada. El camí s'endinsa per sobre aquesta última vall.

Carrer de Tregurà.

2 h. 05. Cabana del Ras, bastant espaiosa i ben construïda. El camí va planer, més aviat baixant, tot faldejant la vall del Catllar. A la part oposada destaca el Roc de l'Àliga, avançat del massís de la serra. L'aspecte general de la vall i de sa hermosa fondalada alegra la mirada i fa deliciós el trajecte de camí.

2 h. 20. Cabana de Dalt, molt gran. Sembla gairebé una masia. Prop de la cabana hi ha una font molt fresca i abundosa. Al fons, el riberal del Catllar rellú juganer entre verdor i bella arbreda. A l'altra part del riu domina la vall el cim de Castell de Moros, quals rocs tenen de lluny l'aspecte d'una fortalesa, especialment des de sa vessant oposada.

2 h. 25. Clot de les Milloneses. La vegetació comença ja a esser més pobre. Va desapareixent l'arbreda: sols s'estén arreu el glebvtge. La vall s'estreny i es presenten mes verticals els clots i les serralades.

2 h. 55. Jaça del Roc. Cauen per la part oposada de la vall les corrents d'aigua dels Sagalisans formant dues llargues i primes cascates. La vall s'eixampla bifurca. A la dreta s'obre la barrancada de Canal Mala, estimbada y abrupte; a l'esquerra, la clotada del Triador. Es puja sobtadament pel contrafort englevat que s'avança, entre les dues, tot separant-les.

3 h. 15. Jaça de les Eugues, gran replà atapeït de ric pasturatge. Continua essent l'ascensió molt fadigosa, reblincolant el viarany seguidament i perdent-se sovint entre el glevatge. La vista abast tota l'hermosa vall del Catllar, que presenta al fons una preciosa tirada i, més a prop i als costats, les trencades clotarades que van enfondint-se a cada, moment.

3 h. 40. Jaça del Triador [Triader]. Bonic conjunt de barraques de pastor acoblades a l'entorn d'una de central, millor que les altres, molt ben construïda, adossada a la roca i amb cobertura a dues vessants. Té pedrissos al costat de sa porta i forma com una plaça a son voltant. L'aspecte del conjunt d'aquestes cabanes fa concebre l'idea d'un exemplar dels antics pobles de pastors. Es la jaca més ben ordenada d'aquest Pirineu i la més pintoresca, i es molt digne d'atenció. Tots els pasturatges d'aquesta comarcada són molt rics i estimats. Des de la jaca la mirada s'esplaia en un extens i magnífic panorama, que s'estén al fons enllà de la vall del Ter. Distraient-la tot seguit cap a l'indret de Canal Mala, se sent fortament la impressió del contrast davant de sa espantosa desolació i de l'aspresa de l'esquenall dels cims que l'envolten. Enllà de la jaca el camí és molt perdedor la pujada molt rapida i lliscosa i de mal bregar per a les cavalleries.

4 h. 15. Collada del Catllar, 2.450 m. alt., en la carena divisòria d'aigües del Ter i del Freser. Esplèndid punt de vista sobre la Coma del Catllar, la barrancada de Canal Mala i la vall del Ter per un costat, i per l'altre sobre les desertes comarcades de Freser i Coma de Vaca i els alterosos cims que les circumden.

Fins aquí amb prou treballs poden arribar-hi les cavalleries: d'aquí ja no passen. Cal fer l'escalada cap a la dreta, tot carenejant per damunt de la Canal Mala.

4 h. 30. Puig de la Canal Mala. Cim arrunat, que a certa distancia sembla ostentar les ruïnes d'una gran fortificació. Petita depressió i nova escala per la clapissa, amb el precipici a la dreta.

4 h. 45. Puig o pic de Pastuira, 2.694 m. alt. Està alçat en un punt culminant de la gran carena, que es desprèn des del Puig dels Bastiments, corrent en avall, cap al Puig de Balandrau per a abaixar-se a Mayanells [Meianells] i la Collada Verda, tornant a alçar-se en la Serra Cavallera i Puig del Taga, per a anar caient fins damunt de Ripoll, separant amb son gran murallam les valls del Ter de les del Freser. Del cim de Pastuira n'arrenca la serralada que separa la Coma del Catllar de la Coma de l'Orri i vall de Carlat. Es magnífic el punt de vista que presenten per un costat la Coma de l'Orri sota esgarrifosos precipicis, per altre la Canal Mala i la Coma del Catllar al fons sota no menys perilloses timbes, i d'altre encara les grandioses comes de Fresers i Aigols Podrits i Coma de Vaca, aspres i desertes. El panorama general és també de primer ordre i summament extens, un dels millors, sens dubte, de tots aquests cims que enronden la vall del Ter. Del NO. al N. ostenta sos enasprats cims la carena fronterera des de Puigmal a Bastiments. Al N., davant d'aquest gegantí massís, es presenta l'imponent Gra de Fajol, de capritxosa estructura, amb ses sorprenents i enèrgiques vessants damunt de la pintoresca Coma de l'Orri. Del N. al NE. se desenrotllen a la dreta de Bastiments totes les muntanyes que tanquen el circ d'Ull de Ter fins al Pic de la Dona; i mes enllà per sobre les collades de La Portella, el pla de CampMagre. el Conflent, les muntanyes de Madres i les Corberes, i aïllat de les altres serres el colossal massís del Canigó, que es presenta molt ben encarat, mostrant ben destriats tots sos alts cims: La Pica, Quazemi [Gasamir], Puig Sec, Set Homes i Tretze Vents, el Pla Guillem i les valls de Cadí i de la Llipotera [Llipodera (arboç)]. Més a la dreta s'enlairen Coma Armada [Ermada], l'eternal Congesta de La Llosa, Roca Colom i Costabona, i al lluny el Rosselló, els Aspres, les Alberes, Coma Negra, Bassegoda, la Mare de Déu del Món, l'Empordà, i el mar. Dret a l'ESE. i S. s'albiren entre altres serres, les muntanyes de Rocacorba i de Finestres, els plans d'Olot i de Vianya [Bianya], sobresortint mes cuca, galana i riolera, l'hermosa vall del Ter, de la que en destaquen sos pintorescos poblets, i a l'extrem inferior, sota l'alterós Sant Antoni i la llarga Serra Cavallera, la poètica Vila de Camprodon en mig de ses precioses valls. A Mig-jorn se retallen en l'horitzó les serres de les Guilleries, Montseny, Cabrera, Puig Sacau i altres i altres, i vers a ponent les muntanyes de Berga, Peguera, Cadí i Pedraforca, les serralades d'Andorra per sobre el pas dels Lladres i les del Pallars mig confoses entre la boira i la calitja. El massís de Puigmal es presenta tant ben encarat com el del Canigó, amb tota sa majestat, distingint-se molt be el cabalós naixement de la Fontalba i sa més alta cascata. Moltes altres serres i comarcades ben llunyanes es descobreixen més a més, i seria un mai acabar el detallar-les.

Totes les vessants del Puig de Pastuira són enasprades, més són avencs se'ns mida les que guaiten a l'indret de la Coma de l`Orri i s'encaren amb les no menys feréstegues de Gra de Fajol, com són també timbes esgarrifoses les que cauen a l'indret de la Canal Mala. Les aigües van al Ter, al NE., per la Coma de l'Orri, i al SE. per la Coma del Catllar; per ponent cauen totes al Freser.


b) Per Tragurà i camí de Núria

4 h. 45. Practicable en cavalleries fins al Coll de Fontlletera.

1 h. 20. Palanca de Tragurà [Tregurà]. (vegeu itinerari 11a). Es travessa el riu per la palanca de troncs, rocs i terra, i s'emprèn per l'esquerra de la ribera de Tragurà, al costat de belles arbredes.

1 h. 30. El camí s'enlaira per la vessant de la serra, deixant al fons el riberal.

1 h. 45. Tragurà de baix, 1.350 m., cases esglaonades en la pendent de la muntanya. Ermita de la Mare de Déu del Roser. El camí continua en amunt i faldejant.

1 h. 55. Tragurà, 1.425 m. alt., en el faldar de la serra, església parroquial que no ofereix particularitat notable. Tragura, poblet de 327 h., forma Ajuntament amb Vilallonga. Es surt per la part alta del poble i es continua pujant.

2 h. 10. Creu de Fusta, petit turonet a la dreta, on hi havia existit una creu. Avui no hi és, però s'hi puja encara a beneir el terme. El camí segueix pujant amb hermoses vistes sobre la clotada de Tragurà, la vall del Ter, del costat de Camprodon i del de Vilallonga, i sobre extensos horitzons.

2 h. 40. Pla de Pedrís, planell verd i herbat, 1.710 metres alt. aprox.

2 h. 45. Se deixa a l'esquerra un camí queis dirigeix a Serrat.

2 h. 50. Font Fresca, sota el camí, a curta distància i sobre del que va a Serrat.

3 h. 05. Collet sobre l'estribació de la serra, Se deixa de vista Camprodon i la vall del Ter, alt, 2.100 m. aprox. Preciosa clotada. A l'enfront es redreça el Puig de Balandrau, els Tres Pics i la serralada del Catllar.

3 h. 10. Coll de Fontlletera, 2.173 m., estrebat en el Castell dels Moros, cim de la muntanya de Tragurà, que queda allí proper, a la dreta, presentant grenys abruptes que simulen les ruïnes d'un castell i separen la Coma de Fontlletera de la del Catllar. Es deixa el camí de Núria a l'esquerra i es puja de dret pel caire de la serra, escalant el Puig de Fontlletera. La pujada es fatigosa pel pedruscall.

3 h. 40. Puig de Fontlletera, 2.600 m. alt. damunt del coll dels Tres Pics, que s'obre a son costat de ponent i queda molt mes fondo. Bellíssim panorama. Se va carenejant la serra del Catllar per molt mals passants, clapisses i detritus esquistós i pendents molt rectes. Extensos panorames.

4 h. 15. Collada del Catllar. (vegeu aquest itinerari a).

4 h. 45. Puig de Pastuira.


Comentaris itinerari 31: De Camprodon al Puig de Pastuira
Wikiloc: Itinerari a) per la coma del Catllar.
Wikiloc: Itinerari b) per Tregurà i camí de Núria.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon - Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat