35. De Camprodon a Ribes

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

Per l’antic camí ral de ferradura d’Olot a Puigcerdà

4 hores 30. A peu o en cavalleria.

2 h. 15. De Camprodon a la Collada Verda. (vegeu itinerari 20 d). Al deixar el planell herbat de la collada s'emprèn suaument la descenció per la vessant dreta de la vall del Segadell, que baixa en direcció ONO., tenint son origen sota el Coll del Pal.

2 h. 40. S'obre a la dreta l'ample clotada de la Boixetera. Es travessa aquest riberal, donant el camí un gran revolt i contornejant seguidament els faldars de la serra, dominant bellíssims cops de vista.

2 h. 50. Clot de la Muscatosa, que s’obre també a la dreta, descendent de les vessants de Puig Cerverís. Es travessa també son riberal.

A l'esquerra, enlairats a l'altra part de les caients del Segadell, s'hi estenen els magnífics de la vall del Segadell, que baixa plans de Pòrtoles, de rics pasturatges d'exuberant verdor, en els que s'hi reuneixen, en la bona estació, alguns milers de caps de bestiar, entre vacades, xais i eugassades. Dominen els extensos plans el Taga, el Puig de l'Estela i el cim de Pòrtoles.

3 h. 5. Font de les Fontanelles, sobre el camí. L'aigua raja d'uns esqueis de les penyes.

A l'altra part de la vall, sobre un petit serrat, l'ermita de Santa Magdalena, i prop d'ella el veïnat de Vilaró pertanyent al poble de Pardines.

3 h. 15. A la dreta del camí baixa la pintoresca barrancada de l'Infern.

3 h. 20. Barrancada del Grèvol, dominada pel serrat de La Guilla. Salta l’aigua per un bell caient al costat dret del camí. Aquest emprèn dreta pujada.

3 h. 30. Pardines, alt. aproximada, 1.225 m. Poble de 333 h., que junt amb els veïnats del Vilaró, El Pujal, Puigsac, L'Orri, La Llavanera i cases escampades, forma un Ajuntament de 573 hab. L'església posseeix detalls romànics molt apreciables en son absis, sobre del que s'hi aixeca una gran torre de forma rodona, molt massissa, aixafada pels costats. Aquest absis i la torre serien, sens dubte, de la primitiva església, i a l'esser reconstruïda, per a son engrandiment, quedaren en un costat. Junt a l'església hi ha les restes d'un castell o mansió senyorial.

Anys enrere es trobà una làpida romana que es conserva en el Museu d'antiguitats de la Comissió de Monuments de Girona.

Pardines està molt ben situat en un serrat avançat dominant tota la vall del Segadell i un extens panorama. La població és rònega.

Celebra festa major per Sant Esteve d'Agost. Se conserven encara alguns costums tradicionals i balls propis de la terra.

Té molta nomenada pels seus formatges i pels recuits (matons).

Posseeix un col·legi per a noies, de Germanes Dominiques, qual institució, creada per un bon patrici, té un edifici senzill, de bon aspecte.

A la sortida de Pardines se troba un petit oratori, on bifurca el camí. El de la dreta va a Ribesaltes, a Queralbs, a Núria i a Puigcerdà pel Pas dels Lladres.

Se pren el camí de l'esquerra, que baixa per entre rouredes dret al fons de la vall.

4 h. Les Vinyes, casa de pagès ben situada entre arbreda. Se baixa a trobar el curs del riu; voreres molt ben ombrejades per bonica i variada arbreda, de la que en ressurten, prop de l'aigua, els pollancres, i els roures en les vessants.

4 h. 30. Vila d'Amunt de Ribes. Se destaquen a la dreta, sobre un turó enasprat, les ruïnes del castell. Es travessa el Freser per un pontet, prop de l'embrancament d'aquest riu amb el Segadell, A l'esquerra, a curta distancia, un xic enlairada sobre el riu, la Font de la Margarideta, un dels llocs predilectes dels forasters que estiuegen a Ribes.

Creuat el pont s'entra en la Vila de Baix passant abans per davant de la capella de la Verge de Gràcia i de l'hospital de Sant Eudald.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vall de Ribes, Valls del Llerca 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat