36. De Camprodon als Banys de Ribes

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

5 hores 45. A peu o bé en cavalleria

1h. 25. Pla d'en Plata. De Camprodon al Pla d'en Plata. (vegeu itinerari 20 a).

2 h. 15. Església de Surroca. Del Pla d'en Plata a l’església de Surroca. (vegeu itinerari 130).

2 h. 25. Se deixa a l'esquerra el camí que baixa a Les Mines i es recorre un corriol que va faldejant la serra.

2 h. 35. Pous i excavacions de Les Mines. A sota hi ha la mina del Pinté [Pinter]. Se va pujant per terrer furgat pels minaires.

2 h. 45. Coll del Juncà [Joncar], 1.260 m. alt. Bell punt de vista sobre la vall i mines de Surroca i els fondals d'Ogassa,

2 h. 50. Mina del Juncà, abandonada. Es travessa una fonda barrancada.

2 h. 55. El Juncà, casa de pagès. Van faldejant-se aspres vessants d'aspecte pintoresc.

3 h. 10. L'Esllavissada, gran devessall de rocatam, després de gran elevació i agafant una extensió molt regular. Aquests llocs contenen molta terra refractaria, pedra per a calç hidràulica i hermosos marbres.

3 h. 15. Basseganya [Vesseganya], casa de camp situada bellament en un planell avançat que domina les fondalades que l'envolten,

3 h. 20. Ogassa, 1.370 metres alt., poble de 59 h., que forma Ajuntament de 1.410 hab. amb Surroca, Les Mines i Saltor.

A l'entrada la població hi ha un oratori a la Verge de la Bonanova que porta la data de l'any 1708.

L'església parroquial de Sant Martí d'Ogassa està envoltada d'unes quantes cases pintorescament agrupades, dominades per les inclinades valls de Coll de Jou i de la Portella d'Ogassa.

Fou consagrada la primitiva església en 1024 per Oliva, bisbe de Vic, i estigué durant algun temps baix la dependència del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Es venerada en l'església la Mare de Déu del Puig de França, a la que es té molta devoció en l'encontrada, existint la tradició de que portant-la, de passada, des de llunyes terres, se féu immòbil a Ogassa, no volent passar del Coll de Jou ni de la Portella.

En el terme d'aquest poble, prop de Can Coll, hi ha el serrat dels Cadells, on s'han trobat sovint, removent la terra, ferros i ossos humans, en el sot anomenat Sepultura dels Nyerros, lloc on se lliurà a últims del segle XVI una batalla entre aquells dos bàndols, en la que quedaren els últims derrotats. S'emprèn fadigosa pujada per la vessant del Coll de Jou.

3 h. 50. Serrat que domina les clotades d'Ogassa. La vall s'estreny, corrent al fons a l'esquerra el riberal naixent de Coll de Jou.

4 h. Coll de Jou, 1.633 m, altitud, ample collada, suau i herbada en son rampant; està oberta entre els rectes vessants de Puig de Taga i els caients aspres de l'alterosa serra de Sant Aymant [Amand]. Separa les corrents d'aigua del Ter de les del Freser. El Puig de Taga se redreça a son costat nord a 2.027 m. d'altitud, i serra de Sant Aymant, en sa part de Mig-jorn, a 1.824 m. en son punt culminant.

Se baixa pel glevatge i per perdedor viarany.

4 h. 10. Camp dels Dous [Dois], planell de pasturatges per entre els que es va baixant ràpidament.

4 h. 20. Coll Pan, 1.460 metres alt., entre les cinglateres del Pla de Pena i les de Sant Eloi.

El camí revolta per les cingleres de Sant Eloi.

4 h. 30. Coll de la Portella, 1.300 m. Alt.

La baixada es fa molt dreta cap a la vessant de la ribera de Bruguera.

4 h. 45. Bruguera, 1.150 metres alt. Poble de 210 hab., agrupat en la clotada de son riberal al voltant de sa antiga església parroquial, antiga obra d'estil romànic, de molt correcte traçat arquitectònic i de belles proporcions i puresa de detalls. Té parròquia pròpia i per patronal a Sant Feliu. Forma Ajuntament amb Ribes.

5 h. El curs del camí, que baixa al costat del riu, és molt pintoresc. El poble de Bruguera queda enlairat, presentant bell punt de vista col·locat en semicercle dominant la vall.

5 h. 15. Can Perramon, antiga casa amb capella, situada en lloc agradable, fresquívol i ombrejat de bella arbreda. La casa queda a l'esquerra en un replà avançat, i el camí torna a baixar al peu del riu.

5 h. 20. Es travessa la ribera i se segueix acompanyant-la en avall, anant a trobar amb ella el Freser.

5 h. 40. Es travessa el Freser per un pontet davant de l'establiment Montagut.

5 h. 45. Banys de Ribes. (vegeu itinerari 33).


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vall de Ribes, Valls del Llerca 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat