37. De Camprodon al Puig del Taga

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Pel Coll del Pal

4 hores. A peu o bé en cavalleria fins prop del cim.

2 h. 30. Coll del Pal. De Camprodon al Coll del Pal. (vegeu itinerari 20 a).

Se segueix un corriol que va a l'esquerra, faldejant en direcció al SO. la serra de Pla Cubilà [Covilar].

2 h. 40. Font de la Baga, molt fresca, bona i abundosa.

Se faldeja el Puig Cornadó de Pòrtoles, que s'alça a 1.996 m. alt. per dessobre els hermosos i extensos pasturatges de ses vessants, on al volt de ses diverses jaces s'hi apleguen grossos remats de bestiar. Se disfruta d'hermosa vista de muntanyes, dominades pel Puigmal, i d'extens panorama de planells herbats, en primer terme, i més al lluny, sobre les valls del Freser, del Segadell i del Rigart [Rigat].

Aquesta última es presenta del tot oberta des de la collada de Toses i Puig Llançada, destacant-se el llarg serpeig de la carretera de Ribes a Puigcerdà.

2 h. 55. Se passa pel peu d'una gegantesca tartera, de grossos enderrocs.

3 h. Estany del Tarter, al peu mateix de la gran esllavissada de rocatam. Sense esser molt gran, té un aspecte digne d'atenció pel color sinistre de ses aigües; sovint ondulades, qual color li donen les ombres dels trossejats penyalars, sots quin recés s'abrigalla.

Se deixen a esquerra els trencats declius de Puig de l'Estela, que s'alça a 1.924 m., i es puja a dreta als pasturatges de Pla de Cases, deixant en aquest costat la Coma de l’Olla, que s'enfonsa en avall. Ben prompte es dominen els estanyols i la barraca de l’Orri vell. Dessota, gran extensió de rics pasturatges.

3 h. 30. La Portella d'Ogassa, que es deixa a l'esquerra. És un coll molt trencat i de penós accés pel costat oposat, on dóna ses aigües al Ter. El corriol, mig amagat per l'herbei, va pujant per la Comallonga.

3h. 40. Coll de la Comallonga, des del que es disfruta ja d'un soberc panorama; bella vista sobre el Coll de Jou i muntanyes de Sant Aymant [Amand]. Sos aiguavessos són al N., al Segadell i al S., a la ribera de Bruguera, que naix a Coll de Jou i és afluent del Freser, en el que desaigua a l'enfront de l'establiment Montagut.

S'emprèn de dret la pujada. Ascensió fàcil.

4 h. Cim del Taga, 2.027 metres altitud. Forma en son cim una llarga estreta llenca de pendents englevades i rectes a ambdós costats.

Son panorama és magnífic i extens. Domina en primer terme, per sa part nord, la verda vall del Segadell amb l'encastellat poble de Pardines i els envellutats pasturatges de Pòrtoles i la Collada Verda; més al NO., la vall del Rigart, oberta de cap a cap, amb son estol de petits poblets i veïnats aclofats prop del riu o enlairats atrevidament en les altes vessants, i la carretera de la collada do Toses serpejant pels faldars; més a prop, la vila de Ribes, i la vall del Freser i la de Bruguera a l’O.; més a Mig-jorn, les valls del Freser i del Ter, amb Sant Joan de les Abadesses i l'embrancament dels dos rius a la vila de Ripoll. Son panorama de muntanyes és de tot punt soberc. Al N. s’estén en preciós amfiteatre la gran carena pirinenca des del Puigmal al Canigó, presentant llurs variades puntes i enasprats massissos, Puig de Segre. Finestrelles, Eina, la Fossa del Gegant, els cims de La Vaca, Torreneules, Balandrau, la Serra del Catllar, Gra de Fajol, Infern, Bastiments i Costabona entre d'altres, i de tot aquest enrenou ressortint-ne les trencades i feréstegues gorges i valls. Al llevant, més avall del Canigó, l'ardit Coma Negra, l'enasprat Bassegoda i la rastellera de cinglateres de Ribelles i Sant Aniol, la muntanya de la Mare de Déu del Món, i al lluny les planes de l’Empordà i el mar. A ponent, les serres de Campelles, Coma Armada [Ermada], Puig Llançada i Alp, i més al lluny, per dessobre la collada de Toses, les d'Andorra i altres molt llunyanes. Al SO., les serres de Guardia, de Pinós i Matamala, i més distants les retallades de la Serra de Cadí, Pedraforca, rasos de Peguera i Queralt. Al SE., el Puigsacau i serres de les Guilleries. A Mig-jorn, plans i muntanyes en remolí confós, de les que es destaquen el Montseny per sa gegantesca massa i el Montserrat per sa capritxosa estructura.

El Taga forma el límit occidental i el punt culminant de la gran serra que es travessa enlairada, encarant-se amb la carena general del Pirineu, des del Ter al Freser, des de l'estret de les Rocasses sota Cavallera, tocant al primer, al pas engorjat de les coves de Ribes, junt al segon.

Tota sa gran massa és englevada i puja el bestiar a pasturar fins a son cim.


b) Per Espinauga

4 h. A peu o en cavalleria.

2 h. 10. Font dels Aucells. De Camprodon a la Font dels Aucells. (vegeu itinerari 20 c). Se puja en suau decliu.

2 h. 15. Collada de Pòrtoles, grans ondulacions de serra que s'estenen des de la Collada Verda, ai NNO., al coll del Pal, al SSE. Hermós panorama, en primer terme sobre els magnífics pasturatges de son propi nom. i més enllà sobre les valls del Segadell, del Freser i del Rigart, dominades per un ample volt de muntanyes, de les que en destaquen el Puig Cerverís, Torreneules, el Puigmal, el Pas dels Lladres, la serra del Pla de les Salines, collada de Toses, Puig Llançada, Costaborda, cim de Pla de Pujals, Coma Armada [Ermada], Taga i Puig de l'Estela. Endarrere, extensos horitzons també sobre les muntanyes de la vall del Ter, i altres més llunyanes, a un costat la llarga i ferrenya Serra Cavallera.

Se baixa pels hermosos pasturatges travessant petits cursos d'aigua naixent que donen origen al Segadell.

2 h. 15. Barraca d'en Piqué al mig de la verda planada de la Jaça de les Eugues.

Se puja dret al Pla de les Arenes, sempre entre terres de pastura rublertes de bestiar vaques, eugues; xais i ovelles

3 h. Estany del Tarter. (Vegeu aquest itinerari a).

4 h. Cim del Taga.

c) Per la Collada Verda

4 h. 15. A peu o en cavalleria.

2 h. 15. De Camprodon a la Collada Verda. (vegeu itinerari 20 d).

Se faldeja el puig de la Collada Verda i es travessen seguidament els hermosos pasturatges de Pòrtoles.

2 h. 30 Barraca d'en Piqué, (Vegeu aquest itinerari b).

4 h. 15. Cim del Taga.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vall de Ribes, Valls del Llerca 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat