4. Ascensió a la muntanya i ermita de Sant Antoni

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Pel camí propi en la vessant nord

45 m. A la pujada, ascensió fàcil, encara que un xic penosa, a peu o en cavalleria.

Del capdamunt del passeig, que puja des de l'antic portal del Carme dret a la torre del Coll, en surt un viarany que s'enfila a trobar el faldar de la muntanya de Sant Antoni i torç aviat vers a llevant faldejant el massís.

20 m. Es travessa el torrent d'en Turul·lura i es costeja la serra en continuats zig-zags, deixant a la dreta, en amunt, el petit bosc de faigs del Santuari.

35 m. Coll de Bonaire, 1.200 m. alt. Ample depressió formada entre els dos bessons turons de Sant Antoni. Dalt del turó de la dreta, el mes occidental, s'hi alça l'ermita, al cim d'una fageda. En l'altre turó sols hi queden trossejades desferres d'antigues construccions. Es travessa la collada, i, decantant el camí a la dreta, sempre pujant,dona la volta al cimal per la part de mig-jorn, per sobre el pla de Bonaire, verd i envellutat, que parteix ses aigües entre el torrent de les Boleteres i el de les Pedreres, el primer dret a ponent, el segon vers a llevant, i que uneix el massís avançat de Sant Antoni amb el nervi general de la serra.

40 m. Es guanya el cim del puig per la part de ponent, dominant la vall de les Boleteres.

45 m. Cim de Sant Antoni. 1.360 m. alt. Petita ermita que no ofereix particularitat especial, sent de pèssim gust l'altar i les pintures de la capella, en la que s'hi venera el Sant. Ocupa el cim del turó la citada capella, una caseta per a l'ermità, on hi ha cuines amb sos utensilis i menjador. i una placeta davant d'ambdues construccions, descoberta en sos costats de ponent i de mig-Jorn, ocupant el de llevant la capella i el del nord la casa. Al centre de la petita placeta hi ha un pedró que té al cim una creu de ferro. No viu ningú a l'ermita. L'ermità, en Pere Pastor, que habita a Camprodon, prop l'església de Santa Maria, facilita la clau de la capella i de la casa, servint a la vegada de guia, mediant una mòdica retribució.

Muntanya de St. Antoni a l'hivern.

Sota l'ermita, en la vessant N., hi ha una cisterna oberta en la roca viva, on s'hi recullen les aigües pluvials i que facilita, per tant, aigua per a beure. A l'ermita hi ha parallamps.

La serra de Sant Antoni forma part de la gran carena divisòria del Ter i del Fluvià, una de les més importants de Catalunya, que arrenca des de Montfalgars i segueix acompanyant els accidentats cursos de les aigües d'aquests dos rius. Està estrebada en sa part superior amb la Serra de Navà pel coll de la Creueta; pren des d'aquest punt la direcció de llevant a ponent, corre cap al a collada dels Aucells i muntanya dels Oms, descriu un arc de circ, formant una fonda vall on hi naix el torrent de les Pedreres; segueix cap els eriçalls de la portella d'en Pitansa i pel pla de Bonaire, s'ajunta amb el massís major i culminant, que s'avança, format pels turons bessons de Sant Antoni vell i del propi Sant Antoni, i l'espadada muntanya del Bac; des de sobre el pla de Bonaire segueix la serra, decantant-se al SO. pels aspres trencalls de les Devesases. En sa part N. el massís de Sant Antoni vessa ses aigües al Ritortell, al propi Ritort davant de Camprodon i al Ter per l'indret del Bac. Forma en son cor, com hem dit, el sot àrid del Torrent de les Pedreres, que corre al N. a unir-se al Ritortell. Sota el pla de Bonaire, a l'O., forma la vall de les Boleteres, que rep aigües del propi Sant Antoní i del Bac per un costat i per l'altre de la muntanya dels Forquets, anant a llençar-se al Ter, prop de les Rocasses.

En la part de mig-jorn dels Forquets cau sa vessant sobre la petita vall de Creixenturri o del Remei. Els restants aiguavessos de mig-jorn i SE., al costat oposat de la collada del Remei, van a la ribera naixent de Bolòs, tributaria del Llierca.

Per sa magnifica situació enlairada, encarant-se amb les Valls del Ter i del Ritort per una part i dominant per l'altra un seguit de termes de serres molt més baixes, gaudeix el cim de Sant Antoni d'un preciós punt de vista panoràmic dels més esplèndids de la comarca. Al NO. Des de Malandrau (Balandrau), els Tres-pics i la ferrenya serra del Catllar, se redreça la carena pirinenca, sobresortint el Gra de Fajol, Puig de Bastiments i l'enèrgic circ d'Ull de Ter, la congesta de la Llosa, els cims del Pla de Camp Magre i el Costabona al N., i més a la dreta, per sobre la més baixa carena fronterera, el massís de Canigó.

Més endavant, Puig de les Forques i Montfalgars; més enllà per damunt del Coll de Malrem i el Montnegre, les torres de Cabrenys i altres muntanyes més llunyanes de la vall francesa del Tec. Dret al NE. S'enlaira el superb Puig de Coma Negra, i en confós i bell desordre el Roc de Bassagoda, les cingleres de Gitarriu, Entreperes, l'estimbat Bestracà i les demès retallades serres de capritxoses formes que constitueixen el circ muntanyós de Sant Aniol i Talaixà sobresortint més a llevant l'aguda punta on s'alça el santuari de la Mare de Deu del Mon.

Davant del gran amfiteatre pirinenc, entre aquest i el Sant Antoni, s'obren al NO. l'esplèndida vall del Ter amb sos poblets i veïnats de Llanars, Espinauga, Abella, La Roca, Vilallonga i Tragurà, en mig d'esplèndida verdor i tranquils paisatges dominats per feréstec muntanyam, i al NE. la xamosa vall del Tort, de tons generals mes: plàcids i harmònics en son conjunt de valls i serralades, ressortint en lloc enlairat el pintoresc poble de Molló i sobresortint encara del poble la majestuosa torre romànica de sa notable església; al N., entre els replecs d'ambdues valls, avança la serra alterosa que les separa i que a arrenca de les Roques d'en Mercè sota Castabona per a venir a morir a la Costinyola sobre Camprodon, quina vila s'estén al fons entre l'aiguabarreig dels dos rius afectant l'exacta forma d'una Y, quals braços superiors s'estenen al Ter i al Tort (Ritort). El mirador de Sant Antoni no té verament matador com a punt d'observació de tota la comarcada de l'alta muntanya del Ter.

Ermita de St. Antoni en temps d'hivern.

Dret a llevant, per entre unes baixes serres de la Garrotxa, s'ovira la plana de Banyoles, amb son estany, i, més allunyat, l'extens Empordà amb sos nombrosos pobles, el golf de Roses, les Medes i la Mediterrània. Cap al SE. i a dreta de l'ullerós Puig Ou, per entre les serres de la vall del Bac i de Vianya [Bianya], es descobreix part d'aquest pla i de la plana d'Olot; més enllà les serres de Roca Corba, i inclinant la vista més a mig-jorn, entre un sens fi de serres i clotades, el Far, Collsacabra, Puigsacalm, Milany i moltes d'altres muntanyes que seria un mai acabar l'enumerar-les. A ponent, la gegantina Serra Cavallera detura la mirada obstruint l'espai amb sa imposant massa.

NOTICIES HISTÒRIQUES. La primitiva capella de Sant Antoni fou erigida en 1679, en el tossal que porta avui encara el nom de Sant Antoni vell, de la que en queden tant sols trossejades ruïnes sense forma. La concessió fou feta pels propietaris del Mas Llandrius, que donaren llicència i facultat d'edificar una capella i casa per a ermità. L'any 1689 fou destruïda pels francesos en la invasió en la que tants d'estralls causaren també a la vila i en la que fou volat el castell. En l'any 1702 les cases Alentorn i Sivilla de Freixanet concediren facultat per a construir en el tossal veí al que hi havia l'antiga, l'actual ermita. Estant altra volta l'obra en mal estat, l'Ajuntament de Camprodon, per medi d'almoines, la feu restaurar en l860, tal com està avui.

La tradició popular conta els fets de distinta manera de la que resen els documents. Diu que l'ermita de Sant Antoni vell no fou mai acabada perquè a les nits desapareixien per poder desconegut i sobrenatural les eines dels treballadors i els materials per a l'obra, que els trobaven a la matinada en el cim on s'aixeca l'ermita actual, el que els feu desistir de l'obra en dit lloc per a alçar-la en el que es troba avui.

S'hi fan aplecs i festes molt concorregudes per gent de tota la comarca per Sant Marc i per Sant Antoni de juny, que és la principal. En aquestes diades s'hi celebra un ofici, i acabat la gent s'escampa. per tots els costaruts voltants de l'ermita a dinar, i tot és gatzara i animació fins al caient de la tarde. El cop de vista es molt pintoresc. En la casa de l'ermita s'hi troben aquells dies tota llei de queviures guisats i en cru.


b) Pel sot de les Pedreres

Font Nova.

55 m. on la pujada, més llarga que l'anterior i de més perdedor camí, però més descansada.

S'emprèn camí per un corriol que, sortint de la Font Nova, puja dret a la Font de la Teula. Es deixa aquesta a la dreta, enlairada, a curta distancia, i es va faldejant en amunt la serra de Sant Antoni.

10 m. Torrent d'en Turul·lura, sota el coll obert entre els dos grossos tossals de la serra.

20 m. El camí, enlairat en la vessant del massís de Sant Antoni vell, torç a la dreta endinsant-se en el sot del torrent de les Pedreres per viarany pedregós.

25 m. S'arriba la fons del clot i es travessa la naixent seca torrentera, 1.150 m. alt. Sot rocós que forma una amagada olla, quals aigües escasses vessen al Ritortell pel torrent de les Pedreres. Es puja sobtadament.

30 m. Sota el coll o Portella d'en Pitança es deixa el caminet que va dret a la vall de Bolòs i es dóna la volta a l'amagada vall per corriol perdedor, entre l'herbatge, tenint a la part oposada el massís de Sant Antoni vell, a l'altre costat del sot.

40 m. Pla de Bonaire, 1.300 metres alt., entre el propi massís de Sant Antoni i l'aresta general de la serra. Es travessa el planell englebat i es puja a trobar el camí directe de l'ermita. (Vegeu a. Mateix itinerari)

55 m. Cim de Sant Antoni.


c) Pel Bac

Mare de la Font.

40 m. a la pujada, per gent avesada a les muntanyes. Ascensió molt fatigosa.

5 m. Mare de la Font. Damunt mateix de la font arrenca un dolent caminot de cabres que s'enlaira diagonalment per l'aspre vessant de la muntanya, estant arruïnat en molts indrets, especialment en els xòrrecs, pels arrastres de les aigües. És un passant molt rost i perdedor. L'aiguavés de la serra és gairebé sempre vertical. És una camí que, no essent-hi molt avesat, se'n fa poca via.

20 m. Coll de les Forques en l'extrem de la serra del Bac. Es puja per l'aresta d'aquesta serra, entre enderrocs i espadats, al caire d'esfereïdors estimballs.

35 m. Collada dels Malalts, 1.300 m. alt., entre el tossal de Sant Antoni i la muntanya del Bac. Bell punt de vista. Es troba el camí directe de pujada a pocs passos del coll.

40 m. Cim de Sant Antoni.


d) Per les Boleteres

50 m, a la pujada. A peu.

Es segueix la carretera de Sant Joan.

10 m. En l'estrep del Bac de Sant Antoni es pren un camí de carretes que puja suaument per sobre la font font i la casa de Mas de Molló.

20 m. Les Boleteres, casa de camp. Per darrera de la casa es pren un mal fressat corriol i, travessat el torrent, es puja en amunt per verds pasturatges i per la vessant esquerra del torrent de les Boleteres.

40 m. S'arriba al repeu del Pla de Bonaire i es dóna la volta per sobre la citada vall.

45 m. Collada dels Malalts. Es troba el camí propi de Sant Antoni.

50 m. Cim de Sant Antoni.



Comentaris itinerari 4: De Camprodon Sant Antoni.
Wikiloc: Itinerari a) pel camí propi.
Wikiloc: Itinerari b) pel sot de les Pedreres.
Wikiloc: Itinerari c) pel Bac.
Wikiloc: Itinerari d) per les Boleteres.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon - Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat