40. De Camprodon a Núria per la Coma de Vaca

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

6 hores 30. Camí de ferradura. És el camí propi i directe a Núria que segueixen els romeus de les valls de Camprodon, Olot i la Garrotxa.

3 h. 10. Coll de Fontlletera. De Camprodon al Coll de Fontlletera. (vegeu itinerari 31 b).

El camí va donant la volta l‘hermosa Coma de Fontlletera per entre verds i extensos pasturatges.

3 h. 25. Fontlletera. Aigua freda i riquíssima, 5º C temperatura, que naix entre l'atapeït herbei. Alt, 2.320 m. aprox.

S'emprèn la pujada cap als cims de la serralada que separa les aigües del Ter de les del Freser.

3 h. 40. Clot de la Congesta, fondal on s'hi troben constantment grosses congestes de neu.

3 h. 45. Coll dels Tres Pics, alt. 2,450 m, aprox., entre els punxeguts cims anomenats els Tres Pics i el cim de Fontlletera. Panorama extens sobre la trista afrau de Fresers, la deserta Coma de Vaca, els boscos de Serrat, la vall de Queralbs i la pregona gorja del Freser, que s'estimba frisós després d'haver-se unit amb el riu de Coma de Vaca, i sobre llunyans territoris. Al davant s'enlairen el Torreneules, el Pic de la Fossa del Gegant, els cims de La Vaca i de l'Infern, Bastiments i altres pics pirinencs. Girant la vista enrere per les vessants del Ter, el panorama no és menys dilatat sobre les valls d'aquell riu, fresques, verdes i rientes, els hermosos pasturatges de Fontlletera, la Collada Verda i pintoresques i enlairades serres.

3 h. 25. Des del coll s'emprèn la forta baixada del Mantinell, cap al Freser, entre glevatge i pedregall.

Se faldeja de primer per sota el Puig de Fontlletera i es baixa després en reblincola dret al sot de Coma de Vaca. A l'enfront s'obre aquesta comarcada, verda en son fons i en ses baixes vessants i abrupte i trencada en els alts cims que la circueixen.

Coma de Vaca des de Tres Pics

4 h. 15. Entreforc del Freser amb la Coma de Vaca, 2.050 m. alt. El fons de la vall està envellutat de fina i verda herba. El camí travessa el riu per unes passeres, un xic en amunt de l'aiguabarreig. Més en avall, els rius acoblats se ]llencen per estreta gorja cap a la vall de Queralbs a trobar el riu de aquesta gorja una de les més feréstegues i impracticable d'aquestes muntanyes, no tant sols per son ràpid desnivell i paorós estimbat, sinó també per lo vertical de les parets que la tanquen.

Prop l'entreforc hi havia el monument megalític originari de la poètica llegenda de la Fossa del Gegant. Avui sols en queden grosses pedres escampades ençà i enllà. Els pastors el destruïren totalment, sense saber el que feien, no fa pas molts anys.

Se deixa l'esquerpa vall del Freser i se segueix amunt, en direcció al NO., la Coma de Vaca. La vall és bastant estreta, trista i deserta i vorejada d'altes serres. Arreu s’estenen continuats aiguamolls. Els pasturatges són grassos i abundosos. El camí va pujant prop de la corrent del petit riu.

Se troben grossos remats de bestiar a l’estiu escampats per la coma.

4 h. 35. Pla Gran; extensió de pasturatges en el suau devallant de la serra; la vall és més ample i els vessants menys verticals.

4 h. 45. Font Gran. Grossa déu d'aigua que salta tosa a unir-se al riu al fons de da Vall.

4 h. 50. Font de la Jaça de Dalt, 2.250 m. alt., fresca i gemada i ben arreglada. Prop de la font hi han acoblades les barraques de pastors. És la jaça més important de tots aquests indrets. El lloc és en extrem pintoresc, d'un aspecte desolat, em però d'una sublimitat imposant. El riuet naixent va saltant joguinós entre un bell fons de verdor; ornen el conjunt l'aplec de les barraques enlairades sobre el riu i sobre la font, formant un poètic poblet de pastors; i tanca l'espai un gegantesc enquadrament d'alteroses muntanyes: Torreneules, la Fossa del Gegant i les Arques de Coma de Vaca.

Se deixa l'enfonsada vall i es puja penosament en direcció al SO. per damunt l’engrunall produït per despreniments esquistosos.

5 h. 20. Coll de Torreneules, alt. 2.600 m. aprox., al costat mateix del Pic del mateix nom i en l'alt murallam que separa la Coma de Vaca de les valls del riu de Núria. Preciós panorama d'estimballs, clots i muntanyes. Bell efecte de la vall del Freser dret a Ribes. Llunyans horitzons.

Travessat el coll, se va faldejant en direcció al NO., disfrutant de belles vistes.

5 h. 40. S'emprèn aspre baixada per detritus cap al Clot de la Fontnegra, dominant nous punts de vista dret als fondals de les valls de Núria.

6 h. Fontnegra, la més glaçada i forta de les valls de Núria, alt. 2.200 m. aprox. Alimenta un riuet que es llença impetuós i per a anar a caure més en avall en bella cascata al riu de Núria, al peu del camí que puja del Santuari.

Se dóna la volta pel costat dret de la clotada de la Fontnegra.

6 h. 15. Jaça de la Coma del Clot, en un planell herbat a l'estrep de la serra. Sota la jaça, un xic en avall, hi ha el menhir de la Pedra Dreta.

Des de aquest punt se domina quasibé tota la vall de Núria i el Santuari de la Verge de les muntanyes.

Envoltat de tant solemne quietisme, d'aquell cercle d'enlairades muntanyes que enclouen l'espai a una naturalesa, per demés salvatge, festejada tant sols per l'afalac de l'aigua i remoguda ben sovint pels vents desenfrenats i per torbonades imponents, esfereïdores, que somouen els cingles, trinxen els penyals i estimben les roques, causa un consol inexplicable, un sentiment d'hermosa poesia la vista del santuari, voltat de ses hospitalàries dependències, atirant al fadigat romeu, atret ja per endavant, per la fe i l'amor a la Verge de les muntanyes, a fer hores i més hores de camí, molt sovint des de ben llunyes terres, per a assolir el goig de saludar-la en tant enlairat palau, de complir un vot fet en moments atribolats o de sol·licitar-li una gracia allí on, lluny del món i a prop de les nuvolades, sembla se sia més a prop del cel.

És tanta la grandiositat del conjunt format per la vall amb les gegantesques serralades, que el santuari sembla petit, no sent-ho, davant de la grandiositat de la naturalesa.

Des de la Jaça de la Coma del Clot se va faldejant per dessobre la vall de Núria i per dessota del bosc de la Verge.

Davant del santuari es travessa per un pontet el riu de Les Mulleres.

6 h. 30. Santuari de Núria, 1.985 m. alt. Causa verdaderament sorpresa, després de camí tant accidentat i abrupte, trobar-se amb una vall gran i oberta, si bé trista i solitària, on les neus que l'emmantellen gran part de l'any hi deixen, al retirar-se, una atapeïda catifa de verda per extensos aiguamolls i per corrents d'aigua que arreu brollen. Passa pel mig de la vall el riu que naix allí a l'enfront en els aiguavessos del Puigmal i del Coll de Finestrelles i que s'uneix a altra notable corrent que ve a ajuntar-se-li allí mateix, darrera el santuari, formada per tres cursos d'aigua, que van acoblant-se: el de Les Mulleres, provinent de les Noucreus; el de les Noufonts i el de la Coma d'Eina.

El santuari es destaca a la vall entre les dues corrents, arrecerat al peu del Roc de la Malè, turó alt i espadat, consemblant a un titànic monòlit i que per son tall vertical sembla decanti sa enorme massa damunt del santuari.

La vall té sa major extensió de N. a S., en un pla d'un kilòmetre de llarg per mig kilòmetre escàs d'amplària d'E. a O. Té la sortida d'aigües S., en quin indret s'alça el turó de la Creu d'en Riba com un sentinella a l'aguait del pas per on puja el Camí de Ribes per les gorges i per on se llença el riu per un seguit de trencats barrancs entre gegantesques serralades i penyalars granítics, pel trau o esvoranc que formaren les aigües del grandiós llac que ompliria la vall al rompre son mur de contenció buscant la sortida a sa corrent. Tanquen l'espai cap a ponent. les cingleres on s'hi obren les coves de Sant Gil i d'Amadeu. Del NO. al NE. hi corre la carena fronterera, destacant-se entre l'esvoranc de la Coma de l'Embut, provinent del Puigmal, i el replec de la Coma de Finestrelles, el boterut Roc de la Maula. Al N. avança vall endins, separant les corrents del riu de Finestrelles de les de la Coma d'Eina, l'encarcarat Roc de la Malè. Segueixen a continuació els alts estreps que, arrencant del Pic d'Eina en la carena, vénen a rematar en I 'espadat Cap de Porc, penyal abrupte de forma rara i capritxosa, i que separa les aigües de les comes d'Eina i de Noufonts. Tot seguit se redrecen a l'ENE. les retallades crestes de les Noucreus i Pic de la Fossa del Gegant, que coronen la conca de Les Mulleres, A l'E, tanquen la vall els contraforts de les serres de La Vaca i Fossa del Gegant, veient-se en elles el migrat bosc de la Verge, única arbreda de tota aquella comarcada.

Núria des de la cova de Sant Gil

El santuari i les seves dependències estan agrupats al voltant d'un pati quadrat edificat en tres de les Seves cares i tancat per un reixat en la cara de ponent. Davant d'ell, la part de fora, hi ha quatre petites casotes que són destinades, com ho indiquen uns rètols en català, a Casa dels Pastors, Ferreria, Escorxador i Rentador. Tots els rètols del santuari estan escrits en català: així poden entendre'ls bé tant els romeus que hi concorren de la part d'Espanya com de la part de França, puix el català és el llenguatge comú a uns i altres en les comarques veïnes.

En un angle del pati hi ha l'església, que és de petites dimensions i molt encofurnada. Fou edificada en l'any 1642. La primitiva església anterior a l'actual era de l'any 1072. El reixat de l'altar major és d'un bon treball de serralleria.

La venerada imatge de la Verge de Núria és antiquíssima, de fusta, i de mig metre d'alçària. Està seguda en un trono o cadira de braços amb respatller; porta l'infant Jesús assegut sobre son genoll esquer, li posa la ma esquerra a l’espatlla i la dreta davant del pit; l'infant té uns 20 centímetres d'alt; amb la mà dreta dóna la benedicció, i té l'altra dessobre un llibre pla posat damunt del genoll esquer. El color de les dues imatges és moreno molt fosc. La Verge porta mantell adornat amb estrelles, així com també les faldilles; la forma de son calçat és punxeguda; l'infant Jesús està descalç. Les fesomies de les dues imatges són expressives i afables. La bellesa i antiguitat de la Verge de Núria no pot apreciar-se a causa de portar sobreposats vestits de roba que, si bé alguns d'ells són molt rics, per sa forma de paperina desfiguren completament son caràcter i majestat. La tradició atribueix a Sant Gil l'obra d'aquesta preuada imatge. La pròpia tradició diu que Sant Gil féu penitència a Núria de l'any 700 al 704, ja que, fet perseguir per Witiza, fugí, amagant abans la creu que servia per a sos resos, l'olla que li servia d'ús i la campana amb que cridava als pastors a l'oració. Fou trobada la imatge per uns bouers, a qui els cridà l'atenció la perfídia d'un toro furgant la terra amb la pota. Moguts de curiositat, cavaren en el lloc indicat i descobriren la Cova amb la Santa Imatge, la creu, la campana i l'olla de coure.

Pera detalls històrics i miraculosos de la Mare de Déu de Núria, vegeu L'Historia de Nostra Senyora de Núria, composta pe Dr. Francesc Marés, prevere, estampada on la Llibreria Religiosa (Barcelona, 1882); la que es ven en el mateix santuari. En ella s'hi troben també noticies molt curioses sobre la geologia de la vall, escrits pel Dr. D. Jaume Almera i apreciables noticies botàniques donades per D. Estanislau Vaireda.

En un costat de l'església, en un espècie d'armari, hi ha l'olla, de forma que el devot puga ficar-hi el cap estant agenollat. La campana és a l'altar major. L'advocació principal a la Verge; és per a obtenir successió els matrimonis que careixen de fruit de benedicció.

En el cambril s'hi conserva una antiga casulla de forma, primitiva i estrany teixit que, segons la tradició, és la que fou baixada per mans dels àngels per a esser posada al capellà que digué la primera missa davant de la santa imatge. En el cambril hi ha també unes pintures que representen la troballa de la Mare de I Déu. Posseeix el santuari un molt antic calze romànic i ademés objectes del culte de molt valor. Les parets del temple estan plenes de presentalles.

Actualment s’està alçant una nova església que es troba, ja forca avançada, la que tindrà capacitat per a unes 1.500 persones. La sagristia està ja del tot acabada i el presbiteri i altar major, molt endavant; dintre quatre o cinc anys se confia poder-hi traslladar la Sagrada Imatge. L'obra és d'un estil imitant al bizantí, i s'edifica baix la direcció de l’arquitecte D. Calixte Freixa. En cada temporada d'estiu, quan està obert el santuari, hi ha un sacerdot encarregat especialment de predicar en les funcions que se celebren en l'església; a més lli ha dos altres sacerdots, qual càrrec és l'administració dels sagraments; se poe durant els tres mesos guanyar el Jubileu, segons con cessió obtinguda de Roma pel Cardenal Casañas.

Darrerament, s'ha constituït una Capella de música pera donar major solemnitat a les funcions religioses; tots els dies se canta una missa per la dita capella, i després del Rosari de la nit, els goigs, himnes, i cantades especials, a la Verge del Pirineu.

Visiten el santuari, uns anys amb altres, en els tres mesos en que està obert, des de Sant Joan de juny a Sant Miquel de setembre, unes 18.000 persones a peu i 3.000 en cavalleria, segons les estadístiques fetes en el propi santuari.

Pertany aquest al bisbat d'Urgell, qual prelat el regeix amb intervenció del municipi de Queralbs; essent la Junta d'obra composta de tres sacerdots de la Vall de Ribes i seglars.

Dels tres cóssos d'edifici que hi ha a la placa, el de l'enfront al costat de l'església porta el nom de Casa Principal. En el primer pis hi ha l'administració i la rectoria, i en el fons habitacions; en els baixos hi ha les quadres per a les cavalleries. L'edifici de la dreta, entrant, és nomenat la Casa de Loreto; en el primer pis hi ha les habitacions per al senyor bisbe i els habitacions per a les persones que mengen en el restaurant; en els baixos hi ha la Reixa o lloc de venda d'objectes religiosos i records del santuari, on se n'hi troben de tots preus, i alguns de bon gust i novetat; hi ha, ademés, la cuina i els menjadors. En l'altre edifici, porticat com el de Loreto, i anomenat Casa de Betlem, hi ha les habitacions destinades generalment per als qui volen fer-se vida apart, a quin objecte es tenen disposades quatre cuines, facilitant-se tots els estris necessaris. En els baixos hi ha la carnisseria, fleca, celler, estanc, etc.

El santuari posseeix en l'actualitat 142 habitacions: d'aquestes n'hi ha 60 en la Casa de Loreto entre els dos pisos; les del primer, estan ben decorades, i tenen bons llits amb somier, lavabo i demés moblatge amb relació, i molta netedat; les del segon pis, més senzilles quedes del primer, estan també ben arreglades, i empaperades o pintades de nou. Les habitacions de la Casa de Betlem s'han millorat molt de dos anys en aquesta part. La Casa Principal experimentarà, a no tardar, grans, millores si es realitzen els projectes de l'actual administrador, reverent mossèn, Eudald Batlle, que es desviu en bé del llustre i bon nom del santuari i rep als romeus i visitants amb exquisida amabilitat i atenció.

En els baixos de la Casa de Loreto s'ha habilitat un espaiós menjador per als que volen la despesa per cobert i altre per als que volen menjar a peces. La cuina és feta per un cuiner de professió i es menja bé i amb relativa baratura, atès el lloc desert on se troba el santuari i les dificultats de son aprovisionament. Tots els dies van les garboses mules del santuari, enflocades a la catalana amb vistosos guarniments, a proveir a Ribes: així és que es menja sempre bona carn, algunes voltes peix de mar, a més de l'exquisit de riu que es pesca allí mateix, i pa pastat de fresc.

Fins ara el santuari no es trobava en disposició de poder rebre a qui volgués passar-hi més de tres dies; més, d'aquí enclavant pot donar acolliment als que desitgin estar-hi una temporada per a fruir a la vegada del culte donat a la Verge i de les belleses amb que la naturalesa ha adornat tant privilegiat lloc.

Prop del santuari, a l'altra part del riuet, hi ha l'ermita de Sant Gil, alçada en el lloc en que fou trobada la Verge. Prop de l'ermita hi ha la fresca font de Sant Gil.

Comuniquen amb la vall de Núria distints camins de ferradura que tots anys són arreglats, en els punts més dificultosos, per compte de l'Administració del santuari. Són aquests: el Ribes, per la gorja del riu; el Camprodon, per la Coma de Vaca; el de Prats de Molló, pel Pla Camp-Magre i les Noucreus; el de Fontpedrosa, pel Coll de les Noufonts; el de Montlluís, pel coll d’Eina; el de la Cerdanya, pel coll de Finestrelles; el de dalt de la Fontalba, comunicat ambla vall del Rigart i amb la Cerdanya espanyola. Per tots aquests camins transiten a l’estiu llargues colles de caminants i és un seguit d’entrar i sortir del santuari.

Els aplecs més concorreguts són per les festes de la Mare de Déu, el 15 d’agost i el 8 de setembre, i el més curiós el dels pastors, per la diada de Sant Gil, el 1er de setembre, on hi concorren aquests amb llur típica indumentària mig vestits de pell, calçats amb esclops o sabates ferrades.

Cova de Sant Gil, enlairada 2.125 m. alt., en els trencats penyals de ponent que miren al santuari, distingint-se des de lluny la gran creu de fusta col·locada en el petit replà, damunt del cingle, davant la boca de la cova. Per a anar-hi se segueix un tros el camí de la Fontalba, que es deixa després a l’esquerra, prenent-se un caminet que va serpentejant i guanyant seguidament els pelats cingles. La costa és bin xic cansada, mes a cada recolze va dominant-se gradualment preciós panorama sobre la vall de Núria, el bosc de la Verge, els fondals per on s’endinsa els riu, les comes de Noufonts i d’Eina, la de les Mulleres, la del Clot amb els pasturatges de Fontnegra, i sobre tot plegat les crestes pirinenques que envolten de més a prop o de més lluny el santuari, i més enllà encara, i dret en avall, les muntanyes de Torreneules, Fontlletera i Taga.

A mig camí es troba la font de la cova, fresca i gemada, més fresca encara que la de baix de Sant Gil. La cova està oberta en un relleix del cingle i vorejada de precipicis. Dista una mitja hora del santuari.

La imatge de Sant Gil, de talla de mida natural, en místic arrobament, fent oració, ocupa l’interior de la cova, tancada per una reixa.

Aquesta cova era coneguda amb el nom de Cova dels Mosquits; pel sens fi d'aquests insectes que la poblaven. Davant mateix de l'entrada, en el petit replà que el cingle i el precipici hi deixen pera donar-hi pas, a la vora de la timba, encarada amb les altes serres pirinenques que envolten la vall de Núria, hi ha alçada una gegantesca creu de fusta que porta una llegenda en català, al·lusiva al lloc.

Un camí que va vorejant el cingle per damunt de la vall de Núria porta des de aquesta cova a la d'Amadeu situada sobre mateix del santuari. Enclou en son interior apreciables escultures fetes per l'escultor Carbonell, de Barcelona.

Altre camí va directament de la cova d'Amadeu al santuari.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vall de Ribes, Valls del Llerca 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat