41. De Camprodon a Queralbs i Núria

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per Pardines i Ribes Altes

7 hores 15. Practicable en cavalleria. Excursió molt interessant.

2 h. 25. Collada verda. De Camprodon a la Collada Verda. (Vegeu itinerari 20 d).

3 h. 30. Pardines: De la Collada Verda a Pardines. (Vegeu itinerari 35). A la sortida de Pardines se deixa a l'esquerra el camí de Ribes, i remuntant la vall se va faldejant per les altes vessants,

3 h. 35. Can Nofre.

4 h. Font fresca prop del camí. El camí segueix faldejant dominant bell panorama sobre la vall del Segadell fins a Ribes.

4 h. 10. Font d'en Mauri, molt ben arreglada.

4 h. 15. Caseriu de Ribes Altes, veïnat de cases escampades amb 133 hab., pintorescament esgraonades per la pendent de la muntanya; pertany al districte municipal de Ribes.

El camí descriu un arc de circ combat, deixant a l'esquerra la vall del Segadell. Bell punt de vista sobre Ribes i les dues valls, Segadell i Freser.

Paisatge de la Vall de Ribes

4 h. 25. El camí acaba de descriure l'arc de circ i segueix enlairat per la vall del Freser, disfrutant d'alegre vista sobre el fons d'aquesta vall verda i frescal i les altes serres que la tanquen.

Prop del riu se veu serpejar tant prompte a son nivell com enlairant-se en sa vorera, tant aviat apropant-s'hi com allunyant-se'n, el camí de Ribes a Queralbs.

4 h. 35. En la vessant oposada de la serra, el caseriu de Batet, 24 cases amb 81 hab., pertanyent també al districte municipal de Ribes.

Se descobreix Fustanyà, pintorescament situat a l'enfront, i més enllà Queralbs en amfiteatre a la meitat de la serra.

4 h: 55. Se baixa al fons de la vall.

5 h. Ribera de Serrat, que es travessa anant-se a trobar camí de Ribes a Queralbs molt poc en amunt de l'enasprada roca i coves de Rial, molt notables, gairebé inaccessibles, obertes en lo més espadat de l'aspre penyal i poc recorregudes, motiu pel qual ses hermoses estalactites estan ben conservades. Son bastant grans. Al peu del penyal hi naix un gran doll d'aigua molt fresca.

És aquest lloc en extrem pintoresc. Per un costat els ferrenys penyals que estrenyen la vall, per altre l'apacible bellesa de les verdes vessants, l'atapeïda boscúria de Serrat, que ombreja la faldada esquerra de son riberal, i arreu l'abundor d'aigua que s’escola de tots indrets.

5 h. 5. Es travessa el Freser pel rústec pont de Rial, presentant-se ben prompte a l'enfront el poble de Queralbs, a mig aire de la serra que s'alça davantera tancant la vall.

Se segueix la carretera que puja de Ribes a les mines de Queralbs.

5 h. 15. Pont Nou, on torna a travessar-se el riu. Hostal i Ferrer; 1.135 m. alt. Quan el santuari de Núria és obert hi sol haver una taula d'aigua i anís a la porta de l'hostal, que acostuma a ser punt de parada dels anants a Núria, que pugen a peu per la vall de Ribes i que s'aturen a fer un bufec; abans d'emprendre la fadigosa costa de Queralbs.

A l'altra part del pont hi ha un pintoresc moli, i allí mateix la unió del Freser amb la ribera de Queralbs o d'Estremera, que baixa de sota el Pas dels Lladres. Bell cop de vista dret als cims i esvorancs de les pròpies valls.

Se deixa el camí carreter que segueix vora riu amunt fins als edificis miners, situats prop l'enforc del Freser amb el riu de Núria.

La pujada és penosa per sobtat i pedregós camí en reblincola.

Queralbs

5 h. 30. Queralbs, 1.218 m. alt., 318 hab., partit de Puigcerdà, província de Girona, bisbat de la Seu d'Urgell. Forma un districte municipal de 609 hab., amb els pobles de Serrat, 138 hab., els veïnats de Vilamanya, 31 hab., Fustanyà, 15, i altres caserius escampats.

Hostals: Siset, Tinet, Donato i Apremiant. La posada de Cal Siset, inaugurada l'any últim, ocupa una casa de nova construcció i s'hi troba un confort relatiu de muntanya, espaioses habitacions, bona taula, sobre tot a l'estiu, netedat i preus modestos. En tots ets hostals proporcionen guies i cavalleries per a excursions.

Caralps s'escriu avui oficialment el nom d'aquest poble; Caraups pronuncia la gent del país, i és Queralbs son antic i verdader nom.

L'església parroquial, senzilla i de construcció romànica, fou consagrada en 978 per Wisaldo, bisbe d'Urgell, essent subjecte la parròquia de Fustanyà, segons consta en un document existent en l'arxiu eclesiàstic de la Seu d'Urgell. En ell s'anomena al poble «Villa Cheros Albos in comitatii Cerdaniensi»,

Posseeix un notable atri de sis arcs romànics amb esveltes columnes i esculturats capitells. Es tradició que fou aquest atri un assaig fet per a l'ornamentació del claustre de Ripoll.

Queralbs compta amb un nou edifici, construït fa dos anys, de bon aspecte i espaiós, molt ben orientat, en el que hi ha instal·lades les escoles municipals. El local destinat a estudi és capaç pera 70 o 80 deixebles, En el mateix edifici hi ha la Casa de l'Ajuntament i l'habitació per al mestre. Sorprèn trobar en un poble tant rònec edifici tant polit, que honra la Corporació municipal que l'ha fet alçar, tant més quan ho ha fet sense gravar pera res l'erari comunal.

Són en gran nombre les mines que radiquen en el terme de Queralbs, especialment de ferro, arsenic, plom i coure, portant algunes d'elles un bon tant per cent de plata, i es diu que també d'or. Actualment no s'exploten més que les d’arsènic, quina proporció és de 35 a 40% de dit producte. Estan prompte a obrir-se importants treballs pera l'explotació del ferro, quals filons son de gran potencia i agafen molta extensió. Solament D. Antoni Gironès posseeix ja unes 3.000 pertenències demarcades i n'hi ha altres 2.000 en tramitació.

Compta aquest poble amb dos boscos comunals, de pins, que proveeixen de llenya als veïns en el rigor de l'hivern, tant cru en aquestes terres. No es permeten les tallades per a la venda o exportació. Amb tot i esser el poble de la província que ingressa major quantitat de 10%, creat fa ja la friolera de vint anys sobre'ls productes forestals i que deu destinar-se per l'Estat pera la repoblació i millora dels boscos, aquí no s'hi ha gastat fins ara ni un sol cèntim pel nostre paternal Govern. Molt convindria que, com en els boscos de la veïna França, s'obrissin camins forestals per a poder penetrar en certs indrets d'ells, que, si es fa difícil entrar-hi a peu, és impossible fer-hi arribar cavalleries.

Queralbs celebra festa major el dia 25 de Juliol, per son patró Sant Jaume. Per Sant Joan se celebra la festa de la Caritat, en la que l'Ajuntament reparteix a tothom un pa de lliura i mitja després de la benedicció del terme que es fa en un paratge a dues hores del poble, on s'hi va en processó.

La situació de Queralbs és molt accidentada i sos estrets i rònecs carrers molt pintorescos.

Pont del Cremal

En un promontori avançat de la serra, en lloc estratègic per a defensa del poble i en siti enasprat, se veuen les trossejades ruïnes d'un castell feudal del segle XII, que no ofereixen en detall cap importància, per més que en conjunt i a distancia presentin encara un soberc aspecte.

A la sortida de Queralbs se va faldejant en amunt la muntanya per dessobre la vall del Freser. Des de Queralbs a Núria, a calculades distancies, hi ha capelletes i creus a propòsit per a fer les estacions del Via-Crucis.

5 h. 50. Font de la Roïra 1.300 m. alt.

Es lloc on gairebé descansen de les fatigues de la pujada tots els romeus que van a Núria.

Hi acostuma. a haver també, al peu de la font quan és obert el santuari, una barraca on, a més d'alguna cosa de menjar, s'hi vénen anissos i begudes.

Des de la font, el panorama és molt extens. A l'esquerra, al NNE., l'esquerp Torreneules vigila el pas de les gorges del Freser i de Núria, encarat amb l'enterc Puig de Balandrau. Cap a Mig-jorn s'estén la riolera vall del Freser, veient-se aparèixer, entre tandes de muntanyes, l'alterós cim del Taga. A la dreta de la vall, l'espès bosc d'Estremera, i a l'esquerra els foscos i extensos boscos de Serrat.

El camí segueix faldejant tot fent seguits revolts. Es travessa una forta esllavissada,

6 h. 10. Extrem de la serralada. El camí deixa de vista la vall del Freser i, decantant-se cap al N., faldeja el curs del riu de Núria, que va a unir-se més avall amb el primer. Sorprenent cop de vista sobre les feréstegues gorges de Núria i els fondals del riu. El pont de Cremal se destaca al fons a l'entrada de la gorja, al peu mateix de les duos altes i verticals muntanyes que s'alcen a ambdós costats.

El camí segueix tenint al costat, sobre el riu, aspre i pedregosa vessant. A l'altra part, les espadades Roques de Núria i de Tot lo Món.

Va baixant-se marcadament per a anar a trobar al riu a l'entrada de la gorja. A mida que es va apropant-s'hi, l'esperit sembla posseir-se d'un cert imposant respecte, paregut a l'esporuguiment, barreja indefinida d'aclaparament i d'admiració.

Gorja del Cremal

6 h. 15. Pont de Cremal, 1.575 m.; pont rústec de pedra per on es travessa el riu. Tenebrós esvoranc que s'ha fet l'aigua per a obrir-se pas a volta de centúries i a força d'inqualificables afanys. El grandiós aspecte d'aquest lloc és indescriptible. Supera a tota idea que la imaginació puga formar-se'n. Les altes cingleres que estrenyen la gorja, immenses masses amenaçadores i enterques, de formes esquerpes, gegants de pedra que guarden el pas; la remor atordidora de l'aigua rebotent adelerada, cansada de tant bregar amb continuats obstacles; l'antic pont de pedra tombat sobre l'atribolat riu, d'un sol arc, petit i humil davant de tant imposant grandesa; la soledat i misteri que entranya lo desconegut que va a buscar-se en el pregon d'aquell feréstec fondal, tot plegat produeix un efecte inexplicable capaç d'impressionar fondament, per poc accessible que se sia als entusiasmes despertats per l'amor a la bella naturalesa i a sos plaers indefinibles.

Travessat el riu i seguint prop del mateix per dessota les rectes cingleres, ben prompte comença a veure-s una part de la cascata de la Fontalba.

6 h. 25. Font de la Bauma Foradada al peu d'una roca i en un recolze del camí, al començ de la pujada del Salt del Sastre. Aigua riquíssima, molt millor i molt més fresca que la de la Font de la Roïra. Lloc en extrem bonic. Bella vista sobre el Salt del Sastre, la Fontalba i dret la gorja enfora.

Se va pujant per una brusca ziga-zaga, damunt del precipici, seguint els punts més vulnerables de les aspres muralles de rocam. Va deixant-se el riu al fons, desenrotllant-se a la vista, a mida que es puja, l'hermosa cascata de Fontalba, una de les més elegants i escaients del nostre Pirineu, que es llença a l'enfront, a l'altre costat de l'esgarrifós precipici i del riu de Núria, que corre impetuós al fons.

L'abundosa aigua blanca i escumosa de la Fontalba es desprèn d'una alçaria extraordinària, en variats jocs i festoses cintés de plata.

6 h. 35. Salt del Sastre, en el cim de la pujada. Grandiós balcó sobre timbes i penyals amenaçadors, encarat amb la gola del Pont de Cremal, dominant encara gran part de la cascata de la Fontalba.

Paorós precipici, a quin fons s'hi obira una negra gorga en la que hi rebot el riu enfurismat.

En tota aquesta part de camí s'hi han posat baranes de pedra per a evitar accidents i preservar a la vegada del vertigen que produeix a molta gent tant esfereïdors estimballs. Abans d'haver-hi les baranes impressionava molt i molt més aquest atrevit passant i oferia doble perill. Aquella lleixa espantosa, que corria a la meitat de la cinglera sense empar de cap mena, està avui modificada. A més de la barana, s'ha eixamplat el pas, obrint camí en la dura penya a força de barrinades i prou treballs.

El camí segueix des d’aquí a prop del riu, per entre gegantesc i aspre muntanyam, en part emboscat en les vessants. Van desenrotllant-se a cada pas sobercs paisatges, rublerts de vigorositat i energia. El riu, lleuger, rebot enjogassat en continuats i jolius saltants. Al lluny tanca l'horitzó l'alta serralada de Finestrelles.

Salt d'aigua

6 h. 50. Salt de l'Aigua, 1.775 m, alt. Aquesta bella cascata del riu de Núria es presenta de cop ten un estret que forma la vall, El camí dóna un rodeig a son entorn, lo que fa que puga admirar-se a tot plaer. Forma com una gegantesca cua de cavalli i el ruixim que llença al rebotre on les roques i la bromera que alça al caure en son pregon gorg formen una boirina espurnejant i brilladora que mulla suaument al caminant que s'atura a contemplar-la.

La vall s'obre formant el petit pla de Sallent, cobert d'atapeïda i menuda herba d'un verd exuberant, que contrasta amb la negror dels pins que s'estenen per les vessants del riu.

7 h. Notables i escaients saltants.

7 h. 5. Cascata de la Font Negra, 1.825 m. alt. A la dreta del camí, per un esvoranc de cingleres, s'estimba el riuet que naix en la Font Negra, formant, per un seguit de petits replans com tasses d’un sortidor, una m unió d'enjogassats saltants i bells entrellaços que es desprenen des de una considerable alçaria.

7 h. 15. Pont dels Tres Molins, que travessava l'antic camí pujant per la vorera oposada del riu fins al turó de la creu d'en Riba. Avui se segueix per la mateixa vora esquerra, deixant-se el pont al costat i es passa per l'aspre i engorjat congost per camí entallat en la pròpia penya.

7 h. 25. Pont d'en Riba, on es travessa el viu. A l'esquerra mateix s'alça el tossal de la creu d’en Riba, que tanca la vall de Núria, deixant tot just el pas al riu. Al peu del pont s'hi ha col·locat una nova creu de ferro, en vistes dol santuari. Des d’aquí es domina aquest i tota la vall, que s'obre considerablement, formant un pla enrondat de gegantesques muntanyes i envoltat de solemnial quietisme, on l'aigua del riuet s'hi escorre mansament, contrastant d'una manera notable amb l'accidentació del camí recorregut, el moviment de tons i ratlles dels aspres murallams que l'enronden i el repetit brogit del seguit bregar de l’aigua que l'acompanya.

7 h. 30. Núria.


b) Per Mayanells [Meianell] i emprius de Serrat

7 h. Practicable pera les cavalleries.

2 h. 45. Collada de Mayanells [Meianell]. De Camprodon a la collada de Meianell. (Vegeu. itinerari 32 a). 


El camí segueix enlairat per la part dreta de la collada,
 
dominant bells punts de vista sobre la vall del Segadell, Taga i llunyans horitzons de valls i muntanyes, destacant-se al NO. la gegantesca massa del Puigmal amb ses eternes congestes.

3 h. Se faldeja el Puig Cerverís, tot planejant per un fresat corriol entre l'atapeït glevatge, 1.950 m.

3 h. 15. Font dels Abeuradors, ben arreglada i abundosa.

El camí es bifurca, seguint-se el superior; el de baix porta cap al bosc de Serrat.

3 h. 20. Pla de Batibaumes, replà herbat des d’on se dominen nous i extensos punts de vista. A l’enfront tota la comarcada de Serrat, i a l'esquerra l’extensa i espessa pinosa negrejant per tot tel faldar de la serralada. És el bosc més important de tots aquests indrets. Al fons, en la vessant oposada, es destaca el poble de Serrat. Se dóna la volta per la part superior de la vall, o sia els emprius d’aquest poble.

Camí de Núria. Saltant del riu

3 h. 35. Abundosos manantials que naixen propers un de l'altre reunint un notable cabal d'aigua.

El camí és molt dolent i embarrancat. A la dreta se redreça la muntanya de Costa Rubí.

3 h. 50. Torrent de Cungolls, que salta en bonicoia cascata.

Travessat el torrent, acaba de donar-se la volta a la vall i es baixa per l'aresta de la serra, que forma la vessant dreta de la ribera de Serrat. En tota la faldada oposada s'estén de dalt a baix la magnífica pinosa.

4 h. 10. Font del Toll, al peu del camí.

4 h. 30. Serrat, petit poblet amb teulades de pissarra en ses mal arrenglerades cases, esglaonades en el faldar ràpid de la muntanya. Sa situació és molt pintoresca, alt. 1.370 m. Té una petita esglesieta. Pertany al municipi de Queralbs i parròquia de. Fustanyà. 138 hab. Celebra festa major per Sant Sadurní.

Se baixa des de aquí molt ràpidament en vistes del poble de Queralbs i de la vall del Freser i clot d'Estremera. Queralbs se desenrotlla en amfiteatre, enlairat bon xic en amunt de la vessant dreta del Freser.

4 h. 45. Fustanyà, 1.240 metres altitud, veïnat de sis focs, amb antiga església parroquial, que ho és també del poble de Serrat. La vella i pintoresca església està molt ben situada en un cap de serra, al costat de grandiosa, masia, a l'ombra de grossos arbres de cepada soca i dominant bella porció de territori. Lloc pintoresc i d'alegre punt de vista sobre les valls del Freser i les gegantesques muntanyes de l'envolt.

Se baixa ràpidament.

5. h. Entreforc del Freser. (vegeu aquest itinerari a).

7 h. 15. Núria.


c) Per Meianell i Bosc, de Serrat

7 h. 15. Difícil el pas del bosc per a les cavalleries.

2 h. 45. Collada de Meianell:, De Camprodon a la Collada de Meianell. (Vegeu itinerari 32 a).

3 h. 15. Font dels Abeuradors. (Vegeu aquest mateix itinerari b). Sota la Font dels Abeuradors se deixa a l'esquerra el camí que va a Serrat voltant la fondalada, i es baixa pel cim del brancal esquer de la serra.

3. h. 30. Pia de la Bassa de Dalt, planell englevat. Se va baixant pel glevatge tenint el bosc a la dreta.

3 h. 35. Pla de la Bassa de Baix.

Se segueix baixant per l’arrodonit cim de serra.

3 h. 40. Pla Rodó, gairebé envoltat per la pinosa. En aquests planells hi ha petits estanyols.

Se deixa la cresta de la serra i es baixa per un corriol molt perdedor i molt pendent, per dins de l’espessa pinosa del Siat de Serrat, que es dóna la mà amb la pinosa de la vila de Ribes. Són uns magnífics boscos de gran extensió, en els que no hi penetra la llum del sol. Els brancatges dels pins s'encreuen i dificulten el pas. Una gran socarrada clapeja el bosc.

Aquesta socarrada es deixa en un costat. La descensió és penosa, i és fàcil d'esgarriar-se dins l'espessor de l'arbreda. En canvi, és aquest trajecte de bosc fantàstic i imposant.

4 h. 10. Molí d'en Bonada, molt pintoresc en el sot del riuet Masanell o ribera de Serrat, al peu de la boscúria. Travessat el riu, se segueix per camí fresat i bastant planer que queda enlairat sobre'l riu.

4 h. 30. Serrat. (vegeu aquest mateix itinerari b).

7 h. 15. Núria.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vall de Ribes, Valls del Llerca 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat