43. De Camprodon a Núria per Fresers i les Noucreus

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per Ull de Ter i Coll de la Marrana

8 hores. Practicable en cavalleria. Excursió molt recomanable.

5 h. Ull de Ter. De Camprodon a Ull de Ter. (Vegeu itinerari 11).

5 h. 20. Coll Marrana. D’Ull de Ter al Coll de la Marrana. (Vegeu itinerari 29 a).

Des del coll se rodeja la part alta de la Coma de Fresers, faldejant-se el Puig de Bastiments. Paisatges desolats i d'aspecte aclaparador.

5 h. 40. Es travessa una tremenda esllavissada que s'estén dret al fons des d’una altura considerable; devessall de rocatam verament esfereïdor. L'administració de Núria fa obrir-hi camí cada any, puix a l'hivern desapareix amb l'agombolament de les neus.

Es travessa la trista afrau coneguda amb l'antipàtic nom d'Aigols Podrits, 2.450 m. alt„ la que forma un dels extrems superior de l'alta vall del Freser en els aiguavessos més enlairats de les aspres i seques muntanyes que la circueixen, o sien, els cims de La Vaca, Pic de l'Infern i dels Gorgs i Puig dels Bastiments. Tot el territori està ple d'aiguamolls revestits de glevatge, els que cal anar evitant per a no enfonsar-s'hi. El paisatge és desconsolador, trist en extrem, sense arbres, ni ma tes, ni un sol aucell: sols la immensitat de les grans muntanyes que van acompanyant en avall el Freser, i els llunyans extensos horitzons que a Migjorn s'obiren. Tot convida més al callament que a l'expansió.

Sols de tant en tant els isards travessen l'espai ràpids com un llamp o se'ls distingeix plantats, el cap eixerit i amatent en el caire d'una penya. No és pas difícil trobar-los a voltes en colles de deu o dotze, llur guia al davant, vigilant sempre i avisant amb un estrident xiulet qualsevol fet extraordinari a sos companys de colla.

5 h. 45. Fonts del Freser; naixen sota els estreps arruïats del Puig de l'Infern, que s'aixeca a la dreta amb sos inaccessibles trencalls.

Se remunta l'extrem superior de la vall.

5 h. 55. Pujada de Tirapits per on s'escalen els cims de la Vaca. Son gràfic nom indica prou bé lo fadigós de sa ascensió. Va en ziga-zaga, deixant a la dreta el cim superior de La Vaca i els trencat esquenall que separa aquest macís de l'enasprat Pic de l'Infern, Per aquests indrets se troba l'asbest o amiant, conegut pels pastors amb el nom de Ili de montanya.

6 h. 5. Cim de Tirapits a la dreta del puig superior de La Vaca. Panorama de muntanyes i pregones valls en extrem imponent i majestuós.

Se faldeja el Puig de La Vaca, gairebé a son cim, que té 2.830 m.

6 h. 10. Collada de La Vaca, entre els dos cims d'aquest nom. Seguint la carena en amunt se descobre d'un costat la deserta Coma de Vaca i de l'altre la Coma dels Gorgs, afraus agrestes i .salvatges plenes d'estimballs, ruïna i desolació. Se va marxant constantment amb el precipici als peus. Els estanys de Carançà, uns 500 m. en avall, s'obiren al fons. Engegant una escopetada es veu en remoure llurs. aigües agitades per la munió de truites que els poblen i que salten a l'oure [oir] aital soroll, que interromp la constant quietud de que frueixen. Escruixeix veure saltar una pedra rostes avall des d’aquells drets cims.

6 h. 20, Cim inferior de La Vaca, 2.812 m. alt. Esplèndida vista sobre els deserts de Carançà i la solitària Coma de Vaca i l'abrupte muntanyam que els envolta, El Pic de la Fossa del gegant se redreça a l'enfront gairebé tallat a pic per tots indrets menys per la nervadura que l'ajunta a la carena. Per l'indret de Coma de Vaca ostenta la gran llepassa roja que, segons tradició, és la colossal empremta del mantell del Gegant. Al fons de la Coma de Vaca hi ha la Fossa, havent desaparegut el monument megalític que li havia donat renom.

Se baixa seguint el fil de la carena.

6 h. 25. Coll de Carançà, 2.725 m. alt., entre el Puig de la Vaca i el de la Fossa del Gegant.

Torna a pujar-se en direcció a aquest últim macís, qual cim queda a l'esquerra.

6 h. 45. Collada les Noucreus, 2.800 m. alt., immediatament al costat del Pic de la Fossa del Gegant.

Des de les Noucreus

Grenys enasprats i escarpaments infranquejables arreu. Panorama extens de muntanyes. Superba vista de feréstecs fondals. S'obiren al lluny les muntanyes de Carlit, del Capcir i de Madres. Entre'ls grenys s'alcen senzilles creuetes i recordant al vianant la mort d'altres sers humans sepultats allí pel torb, entre les una diada de mal temps„ Eren romeus de la vall del Tec que feien la travessa de la muntanya anant o. Venint del santuari. En lloc tant hòrrit i solitari imposa sobiranament el sagrat signe Redempció modestament ostentat. Des de les Noucreus se veu ja al lluny i al fons de la comarca, sota el soberc macís de Puigmal, que tapa tot el quadrant, el santuari de Núria, i tot pelegrí i tot bon cristià se descobre la testa i entona una salve a la Verge, Senyora de cels i terra, que tant digne palau té en lloc tant afavorit per les meravelles de la grandiosa naturalesa.

Des de les Noucreus se baixa penosament per recte davallant, en mig de llicorella trossejada i grenys descrostonats. Tots els aiguavessos se presenten gairebé verticals, nus i descarnats.

7 h. Comarca de Les Mulleres, 2.600 m. alt. Comencen a trobar-se pasturatges i naixements d'aigües. La conca de Les Mulleres és rica per sa flora i per la varietat d'insectes. Arreu. naix aigua entre el glevatge, que sembla una colossal esponja llençant sempre aigua i frescor. Va baixant-se en vistes seguides del santuari i tenint constantment, davant per davant, la grofolluda massa del Puigmal.

7 h. 15. Font d'en Guillem, sota el camí un xic en avall. Aigua quasibé gelada.

7 h. 20. Jaça, de dalt de Les Mulleres. Grassos pasturatges. Se continua baixant entre el glevatge per un marcat corriol que corre enlairat per la dreta de la coma.

7 h. 35. Jaça de baix de Les Mulleres. Tota la coma està poblada, a l’estiu, de bestiar de llana, vaques i eugues.

7 h. 40. S'obre a la dreta la vall de Noufonts. Es travessa el riuet de Les Mulleres prop de son aiguabarreig amb el de Noufonts.

Se segueix la vorera esquerra pel fons de la vall. A la dreta s'alça l'estrany penyal que porta l'estrafolari nom de Cap de Porc. A l'esquerra baixa fins a banyar-se en el riuet el bosc de pins de la Verge.

7 h. 55. S'obre a la dreta la coma d'Eina i s'entra en la pròpia vall de Núria.

8 h. Santuari de Núria.


b) Per la Coma de l’Orri

7 h. 30. Practicable en cavalleria. És el camí que segueixen els romeus de Set-Cases per a anar a Núria.

4 h. 40. Coll de la Coma de l’Orri. De Camprodon al coll de la Coma de l'Orri. (Vegeu itinerari 30 a). Se faldeja el Gra de Fajol per un marcat corriol, entre gleva i clapissa.

4 h. 55. Bifurcació amb el camí que ve del Coll de la Marrana, a uns cinc minuts de distancia, dessota del propi coll.

Del Coll de la Marrana a Núria. (Vegeu aquest itinerari a.)

7 h. 30. Núria.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vall de Ribes, Valls del Llerca 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat