51. De Camprodon al Puigmal

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per Queralbs i Cometa de la Fontalba

8 hores 45. En cavalleria fins a la Serra del Borrut. Excursió recomanable, fent l’ascensió a la matinada des de Núria per a veure sortir el sol al Puigmal i efectuant de retorn aquest itinerari del Puigmal a Camprodon.

5 h. 30. Queralbs. De Camprodon a Queralbs. (Vegeu itinerari 41).

Se surt de Queralbs per la part de ponent del poble i pel costat de la casa rectoral, seguint-se un camí de ferradura.

5 h. 35. Ermita de Sant Sebastià, des d’on se deixa el camí del Pas dels Lladres i es puja cap a la casa del Puig en direcció N.

6 h. Mina de Sant Joan, pertanyent a la Sociedad Aurífera de los Pirineos Orientales, fou explotada ja en 1843, encara que foren d'escassa importància els treballs llavors practicats. Ho ha sigut novament en 1895 per la referida societat, i d'ella se'n treia un ric mineral de plom argentífer qual filó es va perdre, més amb l'esperança de tornar-lo a trobar. Ademés se n'extragueren una porció de tones de terres roges que contenien alguns grans d'or per tona, quals terres eren tingudes en gran estima per sos explotadors. Els treballs practicats són d'alguna consideració, puix existeixen varies galeries, una de les quals mesura uns 30 metres. Ara estan parats els treballs; També s’hagueren d'alguna de les galeries pintés arsenicals, que és la classe de mineral més abundant en el país.

Se va faldejant la muntanya per un estret camí.

6 h. 40. Pla de la Maonella [Monella], planell herbat. A l'extrem pla hi ha una molt rica font.

6 h. 55. Pla del Pedró. Es travessa en pujada el bonic bosc nomenat el Pinetar.

7 h. 25. Collada de la Fontalba. Sense arribar a la dou de la Fontalba, que és a sota, a uns 300 passos, s'emprèn dret a l'O. faldejant sempre.

7 h. 40. S'entra en l'aspre Cometa de la Fontalba, que es remunta cap Serra del Borrut. Clotarada salvatge, d'una bellesa feréstega. El macís del Puigmal clapejat de congestes, la domina en sa part superior.

8 h. 5. Serra del Borrut. (Vegeu itinerari 50 d). Se segueix carena amunt, anant-se fent la fadigosa escalada pel devessall de detritus, fruint d'excel·lents punts de vista.

8 h. 45. Cim del Puigmal. (Vegeu itinerari anterior a).


b) Pel Pas dels Lladres

9 h. 15. Practicable en cavalleria fins al Pas dels Lladres.

5 h. 30. Queralbs. De Camprodon a Queralbs. (Vegeu itinerari 41). Se surt del poble de Queralbs pujant en amunt per darrera de l’església en direcció a l'O.

5 h. 35. Ermita de Sant Sebastià l faldejant la serra dels Planassos decantant-se cap al N. per la Vall d'Estremera.

5 h. 50. Es travessa el torrent dels Plans, que salta remorejant.

6 h. 5. Cabanya dels Plans.

Puigmail des de la Cometa de la Fontalba

6 h. 10. Serra dels Plans. Hermosa vista sobre els negres i espessos boscos d'Estremera, que cobreixen l'aspre vessant oposada de la ribera, D'entre el bosc en sobresurten penyalars de capritxoses formes, baumes, esfereïdors escorrancs i paorosos cingles. La bauma més notable és la dels Fadrins, de gran extensió i fondària, prop del riu.

6 h. 15. Font del Roc del Clot, que naix en mig del camí. Damunt s'alcen també grans penyals enasprats.

6 h. 20. Serrat dels Pujols. Nous i variats paisatges de la clotada i de l'hermosa boscúria de la vessant oposada.

6 h. 25. Font de la Rovirola, sota el camí, i dessobre d'altre viarany que baixa al clot per a internar-se en el bosc.

6 h. 35. Bac de la Foradada. Trajecte de camí de voreres molt aspres i espadades i que val més passar a peu que en cavalleria.

6 h. 45. Font de l'Home Mort, 1.800 m. alt., entre un gros claper de roques al peu de la ribera i en son entreforc amb el clot del Borrut, que s’obre estimbat a la dreta. És font molt freda i abundosa. Encreuament amb el camí que va de Ventolà a Núria per la Fontalba, quin camí segueixen els romeus que van a aquest santuari des de la vall del Rigart [Rigat] o de les altes valls del Llobregat.

En amunt s'obre la gran cova dels Penitents, en la que hi caben 300 caps de bestiar, més de tant petita obertura que cal entrar-hi ajupit.

Se deixa a la dreta el Clot del Borrut i s'entra en la comarca del Ginestar seguint-se sempre prop del riu, qual llit està ple de roques. El bosc va ja desapareixent dels faldars, en els que s'hi troben grans pasturatges entre el rocatam.

7 h. 5. S'obren a dreta les clotxes del Puigmal i la verda coma de les Setfonts dominades per aquell cim, que s'obira al fons. El riu, que baixa d'aquells indrets, forma bonics saltants. Arreu naixen rics manantials d'aigua.

7 h. 10. Jaça del Ginestar, en un replà que forma el llit del riu, 2.050 m. alt. aprox. Hi ha una bona barraca. En la jaça del Ginestar hi acostumen a trobar-s'hi grosses vacades en els mesos d'estiu.

Es travessa la ribera, que baixa des d’aquí per un seguit de barrancs, pujant-se per la banda dreta en ziga-zaga per les pendents englevades,

7 h. 30. Clotada de Fontseca. Bella extensió de pasturatges. Naixement de fresques i riques aigües.

Se troba el camí que va a Núria pel Pas dels Lladres que el segueixen per a anar al santuari els romeus dels pobles d'Osseja, Vallcebollera i altres de Cerdanya, com també els de Dòrria i altres poblets de la Baronia.

Continua pujant-se en giragonses pel glevatge per a guanyar l'ampla i recta collada.

7 h. 50. El camí va de pla a trobar la collada,

8 h. Pas deis Lladres, 2.600 m. alt. aprox., al costat de la serra de Gorrablanc i de la Tossa del Pas dels Lladres. Frontera entre Espanya i França. Partió d'aigües del Freser i, del Segre. Ample collada molt desembarassada que domina immens espai. Des del Pas dels Lladres pot seguir-se cap a Dòrria i dret a Cerdanya pel Pla de les Salines, pot baixar-se a Vallcebollera i Osseja pel riu de Feiton [Faitó], afluent de la Vanera [Llavanera], i aquest del Segre, i pot anar-se a Er i Cerdanya francesa per la Serra de l'Artiga. Era camí, per lo solitari i aspre i de mal port durant la major part de l'any, molt freqüentat pels contrabandistes. A l'hivern és molt exposat pels torbs que s'hi congrien. Des de la collada es puja a la Tossa del Pas dels Lladres seguint-se la carena.

8 h. 10. La Tossa. Fa un gran replà de forma esferoidal en son cim. En el centre hi ha un gran munt de pedres posat per l'Estat Major francès al practicar-hi treballs geodèsics. Es un gran nus estrebat amb el Puigmal per la cresta del Clot de la Pastera al NE., amb la Serra de Gorrablanc a l' ESE., i amb la Serra de l'Artiga, que s'endinsa en la Cerdanya al NO. Gaudeix d'un bell i extens panorama. Té al fons, al NE., la Jaça de Prats de Toses i el Clot de la Pastera dominant gairebé tota la comarcada de la ribera d'Er amb sos cims trencats, sos emboscats fondals o verdejant glevatge; al NO, hi té la Jaça de les Cledes, el Clot de Montells i la vall de Feiton [Faitó], dominant-se l'extens Pla de les Salines; del costat d'Espanya, la verda coma de Setfonts i les comarcades de Fontseca del Ginestar cap a la ribera de Queralbs o d'Estremera i la vall del Freser.

Des de la Tossa se pren a dreta faldejant la carena pel costat de Migjorn, i seguint carenejant s'arriba per dessobre les Setfonts, al peu de la cúpula del Puigmal.

8 h. 55. S'emprèn l'escalada pel detritus.

9 h. 15. Cim de Puigmal.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vall de Ribes, Valls del Llerca 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat