61. De Camprodon al Puig de Coma Negra

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Pel Coll de Malrem

4 hores 15. En cavalleria fins sota el cim

2 h. Rocabruna. De Camprodon a Rocabruna. (Vegeu itinerari 13a). Se deixa a la dreta el planell avançat, on està situada l'església de Rocabruna.

2 h. 10. Caseta dels Carabiners, dessobre la vall de la ribera de Vernadell o de Les Ferreres.

Se baixa en direcció a la ribera, amb bonic punt de vista sobre el fondal i l'aplec de cases del Clot dels Polls.

2 h. 15. Clot deis Polls, veïnat de cases de pobre, però pintoresc aspecte. Molí de l'Espada, al peu de la ribera. Bell fondal; penyals, arbreda, aigua saltant, rònegues construccions, rústega palanca.

Es travessa la ribera de Les Ferreres i s'emprèn la pujada per un viarany pedregós entre aspres grenys.

2 h. 20. Collet en una aresta de la serra. Bell efecte de muntanyes.

2 h. 25. Se volta altre serrat entre penyals i es descobren nous i pintorescos punts de vista. El corriol va pujant ràpidament per les vessants dretes de la ribera de Boca Bartella, que baixa a unir-se a la de Les Ferreres.

2 h. 30. Coll de Boca Bartella, 1.060 m. alt. aprox. , en un contrafort avançat de la serra, que termina en un gran penyal espadat de rara forma que s'alça encinglat damunt del llit de la ribera; dóna nom al coll i a una casa que hi ha dessota. S'obre a l'enfront l'ample i fonda ondulació del Coll de Malrem, sobresortint darrera d'ella, en les vessants franceses, el Montnegre i les torres de Cabrenys.

Se segueix pujant, encara que més suaument, i per camí menys pedregós, envoltat de pasturatges.

2 h. 45. Coll de Malrem, 1.135 m. alt. Ample collada, la més baixa de tot aquest indret de Pirineu, oberta entre'ls cims del Roc del Tabal i la serra llarga de Monars, qual punt culminant és el Puig de Coma Negra. En el faldar francès d'aquesta serra s'estenen els hermosos boscos de la Baga de Bordellat, que agafen una gran extensió.

Des del coll se pren, en direcció E., un caminet ramader que segueix la carena fronteriça.

2 h. 50. El corriol entra per la vessant francesa en un bonic bosc, que travessa, bellament ombrejat.

2 h. 55. Rasos englevats.

3 h. Se deixa a l'esquerra el camí que s'endinsa en la magnífica fageda de Bordellat, i es puja per perdedor viarany, de molt dolent pas, faldejant-se pel costat d'Espanya la serra de Monars, dominant-se extens panorama d'esplèndids horitzons.

3 h. 50. Collada Fonda; 1.370 m, alt., entre Franca i Espanya, ample i verda en son llom, però espadada en ses dues vessants i atapeïda d'hermosa espessor de bosc per la part de Franca. A l'indret d'Espanya s'estén sota seu l'apacible pla de la Primavera, d'atapeït herbatge i belles floretes.

Se segueix pujant, redreçant-se a l'enfront el Puig de Coma Negra. Ràpida pujada pel glevatge i per grenys i enderrocs ressortits.

Puig del Coma Negra

4 h. 15. Puig de Coma Negra, 1.615 m. alto Forma dos puigs, separats per un trencat esvoranc, de quasi igual elevació. Vista extensíssima, limitada al N. pel Canigó i al NE. per les Corberes, que tanquen la, part septentrional del Rosselló, obirant-se més enllà, a la dreta, les costes franceses del Golf de Lió. En mig d'aquest ample espai se destaca bon tros de plana del Rosselló i dels Aspres, amb sa munió de viles i pobles, destacant-se entre elles Perpinyà, Ceret , i Elna; més prop, la vall la Menera, dominada pel Montnegre i les torres de Cabrenys; la carretera de Serrallonga, el sot del Coral i serres i fondals del Vallespir, formant un pintoresc conjunt; cap a ponent, la carena pirinenca que es mantén més baixa fins a Montfalgars, on s'aixeca un xic de nivell pera enlairar se sobtadament en el Costabona. A l'esquerra d'aquest formen pintoresca agrupació Gra de Fajol, Bastiments, Infern, Puigmal i altres enlairats cims; més enllà, la Serra de Cadí, els rasos de Peguera, muntanyes de Queralt i altres més llunyanes. A llevant, molt més baixa, queda la carena fronteriça, que s'ajup marcadament en el coll de Les Falgueres; i seguidament, a un costat, el magnífic circ calcinós de Talaixà. Sant Aniol i Bassegoda, de soberc aspecte amb ses imposants cinglateres; el cònic cim de la Mare de Deu del Mont, la vall de la Muga, Costoja, Sant Llorenç dels Cerdans, les torres de Pradella, Montcapell i les muntanyes de Maçanet de Cabrenys; més lluny, les Alberes; i més lluny encara l'hermós Empordà, presentant un galan aspecte amb sa extensa plana rublerta de pobles, banyada a l'extrem pel Mediterrani, destacant-se al fons l'alterosa muntanya d'Armén Roda o de Sant Salvador de Bardera, banyant sos peus en el preciós Golf de Roses. Més al SE. se destaquen les illes Medes, el Castell de Santa Margarida de Torroella de Montgrí i les muntanyes de l'Estartit i les Gavarres. Dret a Mig-jorn, esplèndida vista, sens límits, d'onades de serres i més serres, per entre les que s'obiren la conca del Fluvià, Besalú, Tortellà i Argelaguer, Banyoles amb son renomenat estany, la plana d'Olot, i més prop el clot del Trull i els fondals de Bianya, de Beget i de Salarça, i sota mateix els rasos i basses de Monars, amb son veïnat esgarriat de cases. Seria interminable nomenar el sens fi de muntanyes que en el dilatat horitzó van retallant-se i esfumant-se. És una vista panoràmica que no té preu.


b) Per Can França

5 h. 15. En cavalleria fins al Serrat del Boix.

3 h. 40. Serrat del Boix. De Camprodon al Serrat del Boix. (Vegeu itinerari 63 c).

Se deixa a la dreta el camí de les Basses de Monars i es puja de dret pel glevatge en direcció al cim de Coma Negra. Pujada bastant dreta i lliscosa.

4 h, 10. S'arriba sota els aspres grenys del puig, que cal anar escalant.

5 h. 15. Cim de Coma Negra.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vall de Ribes, Valls del Llerca 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat