63. De Camprodon a Sant Aniol per Talaixà

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per la Collada dels Muls

8 hores. A peu o en cavalleria.

2 h. 30. Beget. De Camprodon a Beget. (Vegeu itinerari 58).

3 h. 15. La Farga. (Vegeu itinerari 59 b).

El camí va pujant pel Bac del Pairé, deixant el riu a l'esquerra.

4 h. Collada dels Muls o de Les Feixanes, en una estrebació del Bestracà.

Esplèndida vista sobre les valls d'ambdós costats i les aspres cingleres i trencalls que les envolten.

Se baixa per l'Arbussà [Arboçar], entre roures, alzines i castanyers, a trobar altra volta el riu Llierca.

4 h. 30. Es travessa el riu per unes passeres trobant-se'l camí que ve d'Escaladuix. S'entra en el joliu pla de les Plansesilles, cobert de verdor i arbreda,

A l’esquerra s'obre l'embarrancat clot del Toll, encinglerat i furgat d'esquerpes baumes —anomenades vores en el país— inaccessibles la major part. Al fons s'obira, per un seguit de cingleres i estimballs, el Puig de Sant Marc o de les Bruixes. S'alça a la dreta del clot del Toll el cingle Esgarrifós, i a l'esquerra els cingles del Tossal.

El camí puja.

4 h. 55. Sant Miquel d'Ormoyer [Hortmoier], dependent de la parròquia d'Oix. Senzilla esglesieta, acusant encara son antic origen d'arquitectura romànica. Posseeix un notable Crist que ha estat a punt de desaparèixer, com tantes altres preciositats arqueològiques, i que s'ha salvat gracies al bon interès dels propietaris del Vilar.

5 h. EL Ripoll. S'emprèn la pujada per entre bosc, deixant el riu al fons a la dreta, i en el mateix costat, el camí que va al Grau d'Escales.

5 h. 25. El Vilar de Talaixà. Gran i antiga casa pintorescament situada sobre el camí. Té una capella annexa. En son gran menjador hi ha penjats per les parets, notables exemplars d'àligues, ducs, xutes i tota llei d'aus carnisseres, caçades en els cingles dels voltants, Els amos de la casa, que sols hi viuen a temporades i que són els mateixos del Vilar d'Oix, són en extrem amables, cavallers i hospitalaris.

5 h. 40. Cascata de la Saltant d'aigua que s'escorre per una cinglera; bell efecte de roques, arbres i aigua. Al peu de la cascata, una fonda cova a estalactites i estalagmites.

5 h. 55. Cal Vaquer. Se segueix pujant.

6 h. Mas Coral, Bifurcació amb un camí que puja d'Oix pel Grau d'Escales. La pujada es fa molt més sensible.

6 h. 30. Coll de Talaixà, 800 metres alt. aprox. Collada ample i desembarassada que uneix les serralades de Monars amb les cingleres de Ferran i separa les aigües que van a la ribera de Talaixà i Grau d'Escales de les que van a la de la Quera i Sant Aniol, Hermosa vista de muntanyes, cingleres i barrancades. Magnífica miranda de la clotada de Sant Aniol i del colossal esglaonat de Les Canals, Bassegoda i Gitarriu.

En la pròpia collada hi ha l'església, un hostal i 3 o 4 cases. De l'església, modernament restaurada, no queden gairebé traces de sa antiga, planta romànica; havent-ne desaparegut fa pocs anys objectes arqueològics de vàlua.

El poble de Talaixà, que comprèn unes 33 cases amb 131 hab., forma part del municipi d'Oix. Té parròquia pròpia.

Hostal: La Canova.

Se pren la direcció dret a l'ENE. en baixada tot faldejant la serra.

6 h. 45. La Quera, masia antiga, amb una capella que té vestigis romànics. Es travessa una gran esllavissada.

Església de Sant Aniol

7 h. 5. Salt de la Núvia o Malpàs de La Quera, cingles gegantescos damunt del camí i esfereïdora timba al fons. El camí passa pel relleix del cingle i per una especie de balconada convexa; cap mena de barana. Es un pas imposant, sobre tot quan el vent se fa sentir un xic. A mida que es dóna la volta al cingle el panorama va presentant variat aspecte. Bella vista sobre la vall de Sant Aniol

7 h. 20. Hermosa castanyeda que s'estén al fons cap a la dreta.

7 h. 25. Casa de l'Abat, ruïnes d’antic edifici on, segons tradició, hi havia existit la casa abacial.

8 h. Sant Aniol, 550 m. alt. aprox. Bell aplec format per l'antiga i rònega església, la casa rectoral i l’anomenada casa de l'Obra on hi ha l'hostal. La capella de Sant Aniol, de planta romànica, és de reduïdes dimensions; la nau, molt baixa, és a volta de canó, allargada en data posterior; l'absis és senzill i rústec. Per un fosc i baix corredor amb graons se penetra dins, una capella soterrània, constituïda pel buit que han deixat les concrecions calcaries de les filtracions de les aigües.

En els primers temps de la reconquesta fou Sant Aniol monestir de monjos benets, en el que, segons tradició, s'hi retiraren els monjos de Besalú quan la invasió sarraïna.

Regeix la feligresia de Sant Aniol un coadjutor que habita en la rectoria al costat de l'església. És sufragània de la parròquia d'Oix.

El lloc és en extrem bell i pintoresc, contrastant l'exuberant vegetació i dolç murmuri de l'aigua amb l'imponent majestat i callaments de l'amagat sot tancat pel ferreny murallam de les gairebé verticals parets dels cingles que l'envolten. La vegetació s'arrela fins als esqueis de les cingleres. La flora és notabilíssima, trobant-se exemplars originals i rars, peculiars de la regió. El Clot no té més franca sortida que pel llit engorjat de la ribera.

Es un dels llocs més hermosos del nostre Pirineu.


b) Per L'Escaladuix

7 h. 30. A peu.

3 h. 15. La Farga. De Camprodon a La Farga. (Vegeu aquest itinerari a).

Se segueix pel peu del riu. A la vessant oposada s'obre l'estimbat clot del Barrancot.

3 h. 20, Passeres del molí del Paire, per on es travessa el riu. Sot molt pintoresc.

El camí puja per la vessant oposada i s'enlaira sensiblement. La vall s'estreny i el riu passa encaixonat al fons per aspre barrancada. Per tots indrets s'alcen penyals de trencades formes. Paisatges abruptes.

3 h. 40. Barranc de l'Escaladuix, que s'obre a l'esquerra. A la dreta, pregona timba que cau Sobre el sot del riu. Bell cop de vista sobre l'aspre vall i cingleres, penyals i barrancades; des dels cims de Bolòs i Serra de Nevà fins a Talaixà i cinglés de Ferran. A l'enfront se redreça el murallam de la serra de Bestracà. El camí baixa cap al barranc d'Escaladuix.

3 h. 45. Pas de l'Escaladuix. Trencada xemeneia per on se baixa amb grans dificultats, assegurant els peus en les esquerdes dels penyals i en els intersticis del rocam. Cal tenir el cap segur i el peu ferm. Tindrà sols d'alt, en son punt més dolent, de 6 a 8 metres, i una elevació general d'un centenar escàs de metres.

Al tons de la xemeneia es troba el riu, que corre engorjat entre gegantesques cingleres. Se va seguint al peu de l'aigua, que s'esmuny entre grans roques, formant fondes gorgues de pujat color verdós,

3 h. 50. El camí s'enlaira sobre el riu, que corre adelerat per a deseixir-se dels continuats obstacles que se li oposen. A la dreta, al fons, s'obre el Gornà [Gornar] gros o de dalt, ample gorga de fondària insondable; A l'esquerra s'obren els estimballs del Clot de les Valls de Monars, obert entre paorosos cingles.

Un xic en avall del Gornà gros s'hi troba el Gornà de baix, altra pregona gorga.

El camí passa per entre arbreda arrelada en el rocam.

4 h. Entreforc amb el camí de matxos del coll de les Feixanes.

7 h. Sant Aniol. (Vegeu aquest itinerari a)


c) Per Can França

7 h. 45. Mal camí de ferradura.

2 h. Rocabruna. De Camprodon a Rocabruna. (Vegeu itinerari 13).

2 h. 30. Coll de Boca Bartella. De Rocabruna al coll de Boca Bartella. (Vegeu itinerari 61a).

Se deixa a l'esquerra el camí de Coll de Malrem, que segueix enlairat i es baixa suaument per un petit corriol.

2 h. 35. Casa de Boca Bartella.

El camí va voltant l'estrep de la serra pel peu de grans penyals de formes rares i pintoresques, descobrint bonics Punts de vista. Trajecte entre bosc molt alegre i agradable. La vessant és bastant dreta. En els cims, aguts trencalls.

2 h. 55. Coll de Golofreu [Collada del Roure], en la clotada que s'acaba de recórrer, quals aigües, recollides, formen una torrentera que va a desaiguar a la ribera de Beget, en el propi poble. Se descobreix casa de Can França i el Puig de Coma Negra, que tanca l’horitzó a l'enfront.

3 h. 5. Can França. Casa rònega i pintoresca, bellament situada, la més alta de la muntanya en aquest indret. Té, segons veus, unes grans cavitats o soterranis, on en alguns temps s'hi havien fet grans agabells de contrabando.

El camí va planejant per dessobre el Clot del Trull.

3 h. 15. S'emprèn una forta i fadigosa pujada.

3 h. 30. Coll dels Falguers. Nous i dilatats horitzons. Se oreja'l Clot del Boix i s'emprèn nova i ferma pujada per espès glevatge.

3 h. 40. Serrat del Boix.

El camí segueix pujant pel glever, tenint a l'esquerra l'alt cim de Corna Negra

4 h. Basses de Monars. Planell herbat, molt verd, de acurta extensió, en mig del que s'hi estaca la Bassa gran de Monars, estanyol que no es veu mai apurat. A l'esquerra es redreça l'enlairat Puig de Coma Negra.

Se va faldejant aquest puig per dessobre les clotades de Monars, amples i verdes en sos cims i feréstegues i encinglades en sa estreta boca inferior. El veïnat de Monars, de cases esgarriades, hi està escampat.

Camp del Roc

4 h. 10. Se deixa a l'esquerra el camí que va al Coll de Les Falgueres.

4 h. 15. Font de l'Avellanosa. Bona i fresca aigua. Hi ha un abeurador per al bestiar.

Un perdedor corriol va donant la volta pels extensos Rasos de Monars, atapeïts de lliscós herbei, dominant-se llunyans i preciosos panorames. Dessota Ali queda l'església i unes quantes cases del veïnat de Monars.

5 h. Coll de Sant Marc, 1.260 m. alt., entre el puig d'aquest nom o de les Bruixes a la dreta, i el Puig de Caburlé a l'esquerra.

Nou panorama sobre els cims i fondals Ribelles, Coll de Les Falgueres, Pla de la Muga, muntanyes de Sant Llorenç, Costoja i Maçanet de Cabrenys, Bassegoda, cingleres de Sant Aniol i Talaixà i plans de l'Empordà.

Se baixa per entre bosc en el que hi ha magnífics boixos.

5 h. 30. Can Camp del Roc. (Vegeu aquest itinerari d).

6 h. 45. Talaixà. (Vegeu aquest itinerari a).

7 h. 45. Sant Aniol.

d) Pel Coll de les Falgueres

8h. Excursió molt interessant.

2. h. De Camprodon a Rocabruna. (Vegeu itinerari 13a).

2 h. 30. Enforcament amb el camí del Coll de Sant Marc. De Rocabruna a l'enforcament. (Vegeu aquest itinerari c).

4 h. 10. Se deixa a dreta el camí que segueix pels Rasos de Monars cap al Coll de Sant Marc i es pren un petit corriol que puja fortament pel faldar de Coma Negra.

4 h. 45. Coll al costat del cim alterós de Coma Negra. Esplèndid panorama. Gran estimball pel costat del Coll de Les Falgueres. El camí baixa per ràpids zig-zags, Aquest passant és impracticable pera les cavalleries per lo rost i pendent.

5 h. Coll de Les Falgueres, 1.189 m. alt. Ample collada verda y bonica que disfruta d'un excel·lent panorama. Està estrebada per una part amb la serra llarga de Monars; que s'alça alterosa a son costat, i per l'altre amb un seguit de depressions i collades que s'estenen cap al Pla de la Muga. Dóna ses aigües pel riberal de son nom a la ribera de La Menera, i per l’indret d'Espanya a la ribera de Sant Aniol, que naix en ses vessants i condueix son cabal al Llierca.

Se baixa vers a l'indret d'Espanya, internant-se el camí per la fresca Baga d'en Pòlit, molt ombrejada i rublerta de bon arbrat. De tant en tant se troben en el bosc placetes i clarianes fetes pels carboners. A l'altra part de la vall naixent, en quin fondal hi ha el casal de Can Morató, s'hi estén la Solana de les Borregues.

5 h. 30. Coll de la Massana, 1.125 m. alt. aprox„ estrebat de NO. a SE. en un contrafort del Puig de Caburlé. Bella miranda sobre les aspres cingleres de Talaixà i Gitarriu, Roc de Bassagoda i Puig de les Canals.

Se baixa al planell del Camp del Roc. Font molt fresca.

5 h. 45. Can Camp del Roc, 1.050 m. alt. aprox., en l’extrem d’un planell avançat i arrodonit, herbat i verd, terminant en sa part inferior per recta cinglatera.

El camí puja cap a Mig-jorn.

5 h. 50. Coll de la Portellera, 1.075 m. alt. aprox., obert. entre cingles esfereïdors, de grandiós efecte.

Se descobre en el sot, al fons de les timbes, la feréstega vall de Sant Aniol, fosca enclotada, i de l'altre costat les trencades i cantelludes serralades de Gitarriu, Martanya i Bassagoda.

El camí segueix per una veritable cornisa entre cingles aplomats de 300 m. d'alçària. Pregons barrancs els separen de tant en quan, formant estrets relleixos coberts de boixos, faigs, teixos i ginebra. La fosca verdor d'aquests relleixos fa encara ressortir més el color cendrós dels cingles.

Baumes d'Uja

6 h. 5. Baumes d'Uja, molt grandioses, sota d'un colossal cingle espadat i panxut que les empara. Bell efecte d'heures arrapades en una gegantesca esquerda. Deliciosa font al peu de les baumes. Grandiós panorama de cingleres.

6 h. 15. La Pinosa, bona boscúria. Endarrere, bell cop de vista dret a les baumes d'Uja, coronades pel Puig de Sant Marc.

6 h. 20. Pla de La Quera, entre les cingleres.

6 h. 30. La Baumeta, 1.130 metres alt.

6 h. 40. Coll de la Dolseya [Dolceia], 1.140 m. alt. Bell panorama de muntanyes. Al N., per dessobre el Coll de Les Falgueres, el Montnegre i les torres de Cabrenys, i més enllà el Canigó; al NE., altres muntanyes del Vallespir, i les Alberes al lluny per dessobre l’esquerp muntanyam de Sant Aniol i Ribelles; a l'E., la vall engolada de Sant Aniol i el cim de Bassegoda; corrent més cap al S., les gegantesques graonades de Gitarriu i d'Entreperes; al SE., tota la plana estesa; al S., la carretera d'Olot a Girona, serres de Rocacorba i Santa Pau; al SSO., Talaixà i cingleres de Ferran, i al fons un esglaonat de serres i muntanyes llunyanes.

El camí baixa ràpidament.

7 h. Talaixà. (Vegeu aquest itinerari a).

8 h. Sant Aniol


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vall de Ribes, Valls del Llerca 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat