64. De Camprodon a Ribelles i Sant Aniol

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per Monars i Sant Marc

8 hores. Practicable en cavalleria. Excursió molt recomanable.

2 h. Rocabruna. De Camprodon a Rocabruna. (Vegeu itinerari 13a).

5 h 30. Can Camp de Roc. De Rocabruna a Can Camp de Roc. (Vegeu itinerari 63c).

Se baixa cap al clot, deixant a la dreta el camí que va a Talaixà.

5 h. 45. Es travessa la ribera de Can Morató o del Coll de Les Falgueres i es va pujant per entre boscatge.

6 h. 30. Coll de Sant Julià, 850 m. alt.; a poca distancia, a l'esquerra dalt del serrat, l'església de Sant Julià, parroquial de Ribelles, fundada en el segle X. S'hi diu missa tots els dies de festa. Es sufragània de Talaixà.

Ribelles, poble de 141 hab., forma districte municipal de 556 h. amb Bassegoda, Cursovell [Corsavell], Lliurona, Els Molins de Sant Aniol, Pincaró i Sous, i en son districte hi ha el renomenat Santuari de la Mare de Déu del Mont. S'hi han explotat mines de plom.

De Ribelles pot baixar-se, fent gran drecera, pel Pujant d'en Llebre, lleixa graonada per cantells irregulars de roca viva d'uns seixanta centímetres escassament d'amplària, a mig aire d'una costa rosta, immensa mole de rocam tallada a plom, enterament llisa per alt i per baix. Una trista falca clavada en una escletxa de la penya és l'únic empar en aquest mal passant, que tindrà uns cinc minuts de durada. No obstant, els paquetaires o contrabandistes hi passen carregats.

La timba que es domina des del cim del Pujant fa estremir i el qui no tinga el cap ben seré o estiga exposat a rodeses, que no s'hi arrisqui pas. És molt més esfereïdor aquest mal pas a la davallada, amb el precipici als peus, que a la pujada, que es va de cara a la penya.

Se deixa a l'esquerra el camí que va a Mas Sobirà i Sant Llorenç dels Cerdans i se segueix un corriol a la dreta que passa enlairat sobre les vessants dretes de la vall.

7 h. 5. Baumes del Cingle. (Vegeu aquest itinerari b.)

8 h. Sant Aniol.


b) Pel Coll de les Falgueres i Coll del Parió [Prior?]

8 h. 45. Excursió interessantíssima.

2 h. Rocabruna. De Camprodon a Rocabruna. (Vegeu itinerari 13a).

5 h. Coll de Les Falgueres. De Rocabruna al Coll de Les Falgueres. (Vegeu itinerari 63d).

El camí va carenejant pel costat d'Espanya en direcció al N., disfrutant constantment fins al Bac de la Muga, d'un seguit de variats i grandiosos panorames sobre els clots de Ribelles, les cingleres de Talaixà, Sant Aniol i Bassegoda, i els més llunyans de les planes del Fluvià i de l'Empordà i el mar.

Es un trajecte de camí en alt grau imponent i de precioses perspectives.

5 h. 15. Coll de Llistonar. A l'altra part del coll, magnífic punt de vista sobre les valls de La Menera, torres de Cabrenys i faldars del Canigó al lluny. El camí segueix carenejant descrivint un arc de circ.

5 h. 25. Coll del Boix, 1.168 metres alt. Nova balconada sobre les vessants franceses, El corriol segueix pel glevatge. La mirada no es cansa de guaitar un seguit tant magnífic de preciosos cops de vista.

5 h. 45. Pla de la Muga, 1.115 m. Bonic planell englevat circumdat d'arbres i que forma coll per on corre la frontera. El domina el Montnegre al fons, Se deixa a l'esquerra.

5 h. 50. Coll de les Borregues. Se baixa fortament per territori d'Espanya i en direcció a llevant.

5 h. 55. Coll dei Faig de Mig-jorn. A la dreta, els clots de Ribelles; a l’enfront, la massa colossal del Bassegoda; a l'esquerra, els estimballs paorosos del Coll de les Massanes, que originen en son fons el riu Muga. La frontera baixa per aquest coll barrat i inaccessible a buscar la vall d'aquell riu. Ambdues vessants són dretes i espadades i cobertes de boscúria. 
El camí s'interna en l'altament fantàstic i pintoresc bosc del Bac de la Muga, atapeït d'arbreda, majestuosos faigs, cepats roures i altra llei d'arbres i espessa brosta, entre la que hi sobresurten a claps gegantesques falgueres i alts i fornits boixetars. El corriol té la timba constantment als peus. Tota la vessant és un continuat rost que faria doblement feredat per sa esgarrifosa fondària si no fos l'espessetat de la boscúria.

6 h. 20. Collet Dalt. El camí que venia baixant constantment emprèn ràpid descens per les vessants de Ribelles, dominant bell cop de vista.

6h. 30. Mas Sobirà, 900 m. d’altitud. Grandiós casal en un replà que domina les valls de la Muga i de Ribelles i que està dominat al fons pel macís de Bassagoda.

Aquest casal serví de quarter al destacament de tropa que guarnia fa alguns anys la frontera.

Se baixa cap a les vessants, de la Muga. pel torrent de Sant Corneli, vers al NNE.

6 h. 45. Font de Sant Corneli, al peu del torrent. Allí mateix, les ruïnes de l'ermita d'aquell Sant. Els francesos catòlics de la frontera hi portaven a batejar llurs fills en l'època del Terror a últims del segle XVIII.

Sota la capella es deixa el camí de Sant Llorenç dels Cerdans dret a l'esquerra i, travessant el saltador torrent, se puja per la vessant oposada amb vistes a la vall de la Muga.

6 h. 55. Cap de serrat des d’on se va de planer dret al Coll del Parió.

7 h. Coll del Parió, 860 metres alt., entre la vall de la Muga i la del torrent de la Comella, que aflueix a la ribera de Sant Aniol. Hermós cop de vista sobre ambdues valls i extens panorama de muntanyes; paisatges de mascle poesia.


7 h. 5. Caseta dels Carabiners. Se van franquejant belles rouredes i alts boixetars força esporgats pels culleraires. Se va baixant cap al clot de la Comella.

7 h. 20. La Comella, casa gran de pagès.

7 h. 25. Es travessa el torrent de la Comella en un sot molt pintoresc i es guanya la vessant. El camí va pujant suaument, deixant enllà la clotada. Bonics punts de vista.

7 h. 45. Font del sant, 800 m. alt., al d'avall de grans roques i penyalars enramats d'heura ufanosa. A l'entorn de la font, magnífiques alzines que compten llargs anys d'existència. Els penyals s'avancen en sa part superior, formant com una bauma. Es un lloc molt bell, L'aigua és bastant bona.

7 h. 50. Baumes del Cingle, en lo alt de la serra. Grans cavitats obertes en els penyals, d'efecte molt pintoresc. Se troba el camí que ve de Ribelles, a la dreta.

Se va seguint prop dels penyals. Vegetació arrelada arreu en les escletxes de les roques i en els relleixos de les penyes.

Canals de Sant Aniol

8 h. Pla Ballador, al cim dels cingles de les Canals. Hermós i feréstec panorama de timbes cingleres. Limiten el petit Pla, en el que hi campen, esgarriats, robustos i cepats roures, penyals entercs i de capritxoses formes.

El camí s’encaua en la Canal de Dalt de Sant Aniol, recta i estreta, revoltant encongit en vertiginosa pendent, amb un horrorós precipici als pous. Fa estremir la timba que s'obre al fons. Aquesta canal de dalt tindrà una alçària de 75 a 100 metres; més dessota d'ella Ali. ha altres graonades de pareguda elevació que van a parar al fons de la clotarada, separades sols per petits relleixos.

8 h. 10. Lleixa Grossa, replà del cingle des d’on comença nova descensió per la canal inferior, de tant mal bregar com la de dalt. Per tots indrets on se dirigeix la vista, el vertiginós avenc, per tots indrets immenses betes de cinglateres. Aquesta segona canal tindrà altres 75 metres de fondària. El corriol s'escorre entre el pedregall arrossegat per les aigües en els forts aiguats. El pas és molt estret i el camí té, per tant, poc desenrotllament per a anar baixant. Al fons, sempre immensos graus de cingleres, i als costats altes i rectes parets de rocam, abocades de dret a l'espai.

A la pujada, si bé l'ascensió és molt fadigosa, en canvi no imposa tant a l'esperit com a la baixada, en que les timbes s'obren constantment sota els peus.

8 h. 15. Repeu de les canals. La baixada se suavitza. Se voreja el cingle i es seguint sempre entre dretes i espadades cinglateres.

8 h. 30. Collet de Clarioles, entre el Clot de la Comella i el de Sant Aniol.

Se baixa per aspre vessant ombrejada.

8 h. 35. Font de les Gitanes.

Es travessa la ribera de Sant Aniol, davant l’ermita.

8 h. 45. Sant Aniol.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vall de Ribes, Valls del Llerca 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat