71. De Camprodon a Prats de Molló

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Pel Camí Ral

De ferradura, 4 hores.

2 h. 30. De Camprodon a Coll d'Ares. (Vegeu itinerari 21a). Se va baixant sensiblement per les vessants que cauen a les clotades del Coral.

2 h. 45. Santa Margarida, capella antiga arruïnada, de planta romànica, 1.394 m. alt. Havia sigut un antic hospici-refugi nomenat de la Mare de Déu de Coll d'Ares, segons ve citat en documents del segle XIII.

Un xic en avall se troba la font de Santa Margarida, de fresca aigua; lloc generalment parada dels caminants que van de Prats a Camprodon.

Se segueix l'aresta de serra que separa les valls del Coral de les de Prats, en direcció al NE. A l'esquerra s'avança enlairada, dominant la vall, la Torre del Mir. A l'enfront omple l'espai el gran macís del Canigó.

2 h. 55. Pla d’Espinàs 1278 metres altitud, en la collada de la citada aresta. Hermosa vista sobre Prats de Molló, Canigó, Costabona i Esquerdes de Rojà.

El camí gira dret a les caients de la Canadella, que va a llençar-se al Tec davant de Prats.

3 h. 05. Comença una forta i continuada baixada dret al N., que dura uns tres quarts d'hora; 1.225 m. alt. El camí està i bastant bé. De Prats al coll d'Ares l'administració francesa cuida de que el camí estiga sempre ben arreglat, i s’hi coneix; de l'altra part de Coll d’Ares està descuidat i abandonat. No cal dir que l'administració espanyola ni se'n cuida ni és de suposar que se n'hagi cuidat mai ni arribi a cuidar-se'n, i això que és una vergonya constant, puix essent l'únic camí internacional de duana en tota aquesta part de Pirineu, és bastant freqüentat i els francesos se riuen seguidament i amb gran justícia de la paternal administració del nostre Estat.

3 h. 40. Font del Vern, 960 metres altitud, sota el camí, en un recolze. Comencen a trobar-se alguns castanyers esbarriats. Més en avall, la castanyeda espessa i hermosa s'estén fins al Tec.

3 h. 45. Cal Galliner, a l'esquerra, enllà del camí, prop del riberal de la Canadella.

3 h. 50. Molí del Sindreu. Clotada molt pintoresca i ombrejada per grossos arbres. Bon lloc de respir després de la fadigosa baixada en la que un sol aclaparador hi bat a l'estiu, en tota sa força, al pic del dia. Es travessa la Canadella per un pont-palanca de fusta.

3 h. 55. Oratori del Sindreu. Capella amb porta descoberta, en la que hi ha un Sant Crist de tamany natural. Es travessa el Tec per un pont de pedra al peu del portal d'Espanya, per on s'entra a la fortificada Vila. La vista des del pont és molt bonica.

4 h. Prats de Molló, 745 metres altitud. Vila de 2.481 h., cap de cantó, districte de Ceret, departament dels Pirineus Orientals, bisbat de Perpinyà.

Hotel Pompidor, molt confortable, freqüentat per la colònia espanyola. Hotel Mallart, també recomanable.

Es placa forta de 4.t ordre i té guarnició en la ciutadella que domina a Prats des de lloc enlairat a la part esquerra del riu. Les muralles de la vila són antigues, emmerletades i flanquejades de torres.

Hi donen entrada quatre portals amb pont llevadís; el portal d'Espanya; el portal per on surt la carretera que va a La Presta, al costat de l'anterior; el de baix, que dóna accés a la carretera d'Arles; i altre en la part superior.

La ciutadella o fort de La Garde [La Guàrdia], construït per Vauban en el segle XVII, està a 856 m. d'altitud, més de cent sobre la Vila; té una construcció soterrània que comunica amb aquella i un camí exterior cobert. Amb els actuals avenços de guerra, de poc podrien servir les fortificacions de Prats, dominades, per tots indrets, per altes muntanyes i serrats.

La vila estava ja fortificada en el segle XIV. En els terratrèmols de 1429 s'arruïnaren les muralles, que s'alçaren de nou i foren arrasades en la guerra del 1670. En 1684 foren fetes alçar de nou per Lluís XIV, qui féu alçar també la ciutadella per a reprimir als habitants que s'havien sublevat contra el règim francès.

La vila té un aspecte molt agradable, i sos voltants, encara que enclotats, són molt pintorescos, amb abundor d'arbredes i fonts.

Les fonts més concorregudes de Prats son la dels Capellans, prop del moli d'en Sindreu, la de Parella, en el lloc on està projectat el sanatori, la de la Boixeda i la de la Cabanya.

Son clima és bastant fresc a l'estiu i temperat al fort de l'hivern. En els mesos de calor s'hi acull una colònia estiuenca bastant nombrosa, formada en bona part per catalans d'Espanya.

L'alça dels canvis ha fet minvar molt aquesta colònia.

Actualment s'estableix un sanatori aprofitant les bon es disposicions climatològiques i la propicia orientació de la vall i dels vents que hi regnen.

L'aspecte de la població és agradable. Un carrer principal la creua des del portal d'Espanya al portal que dóna sortida a la carretera d'Arles. Aquest carrer està trencat per dues places de petites dimensions. En ell i en aquestes hi ha els hotels, botigues i oficines de correus i telègrafs. A la sortida del portal de França hi ha un bonic i ample passeig amb pedrissos ombrejat per frondosos arbres, nomenat El Firal. Els demés carrers de la població son estrets i costeruts.

L'església, en part enlairada de la Vila, té construccions de distintes èpoques. Del primitiu temple, consagrat en el segle X, no en queda cap vestigi. De l'església consagrada en 1245 no en resta més que l'actual torra de les campanes, d'estil romànic, bastant notable, encara que molt desfigurada; el capsal a quatre agudes vessants que ostenta fou alçat en 1634, té una lleugera inclinació deguda als citats terratrèmols. La nau, alta i espaiosa, de decadent estil ogival, és obra del segle XVII. L'altar major, de poc gust, encara que de molt cost, és del 1693.

La Capella de la Pietat, obra del segle XVI, no ofereix particularitat.

La capella de les santes Justa i Rufina, patrones de la Vila, és bastant moderna. Segons tradició, en son lloc s'hi alçava la primitiva església de Prats.

La casa de la vila del 1614 té bastant caràcter. El Palau és un edifici d'origen gòtic. digne d'esment; està en molt mal estat. Era l'antic palau dels Cònsols i té el valor històric d'haver hostatjat a nostre rei Don Martí, qui durant sa estada atorga a la vila el dret de tallar els arbres dels espessos boscos que la voltaven, per a allunyar-ne els llops i els óssos que s'atansaven fins als peus de les muralles.

La festa major se celebra'ls dies 17, 18 i 19 de Juliol, per les santes Justa i Rufina. La fira és el 14 d'Octubre.

Les festes de Prats tenen encara color propi català, i els balls característics del país són els de la nostra terra, essent de notar els balls de la Posta i de l’Encadenat, que es ballen per Carnestoltes.

Prats havia depès antigament del Monestir d'Arles i del comtat de Besalú, segons se troba en antics documents, havent passat després al domini directe de la corona d'Aragó, tenint concedits distints i notables privilegis.

Al començ de la dominació francesa, Lluís XIV abolí tots els drets i privilegis do la Vila; els habitants se revoltaren, mataren als nous empleats i tragueren de la població als soldats francesos. Nous reforços acudiren, però foren també batuts pel valor dels catalans; més al fi tingueren de sucumbir davant d'un fort cós d'exèrcit manat pel Mariscal de Noailles; foren subjectats i perderen definitivament llurs lleis pròpies, com les perdé també més tard Barcelona de mans de la pròpia família borbònica, del nét del mateix rei Lluís XIV, Més els temps canvien, i no trobareu avui un tant sols dels habitants d'aquest país que havia pertanyut a Espanya i que tant resistí a separar-se'n, que tingui el més remot desig de tornar a formar part d'un Estat que tant gran havia sigut i tant mal menat està avui per, l'absorbent i funesta direcció i influencia de sa gent de ponent i de Mig-dia.

A més de la ciutadella hi ha, també, quartels a la Vila. Posseeix hospital.

L'industria més antiga de la població és la de draps ordinaris, moletons i mantes de llana, havent anat molt a menys la dels barretinaires, important encara cinquanta anys enrere. Els estatuts pels que es regia l'antic gremi de paraires són molt dignes d'esment.

Entre altres industries són avui les més esteses la fabricació d'espardenyes i la de cèrcols de bóta extraient-se la fusta de les magnifiques castanyedes del país.


b) Pel Coral i Coll de la Guilla

4 h. 45. Camí de ferradura

3 h. Santuari del Coral, De Camprodon al Coral (Vegeu itinerari 70).

Des de la placa del santuari se baixa cap al fons del riberal per forta pendent en ziga-zaga.

3 h. 5. Se deixa a la dreta el camí que va a La Menera i es continua baixant fortament.

3 h. 15. Torrent de Miralles, que baixa del Coll d'Ares i va a confluir amb la ribera del Coral. Es travessa el torrent per un pontet rústec i s'emprèn fadigosa pujada per la vessant oposada, entremig de bosc.

3 h. 30. Can Molins, gran casa de camp. La pujada 's fa més suau.

3 h. 45. coll de La Guilla, 
1.300 m. alt. aprox. entre les valls del Galdares i Vall-llobera, afluent directe del Tec. Bonic punt de vista sobre les valls del Coral i La Menera, i extens de
 
muntanyes. Se baixa del costat oposat del coll. 
El camí va en avall dominant

 la Vall-llobera. 
 4 h. 05. Mas Casals, prop del camí. La baixada se fa més forta. Se troben fonts prop del camí.

4 h. 20. Mas Sant Antoni. La baixada és molt ràpida per entre bell bosc de castanyers.

4 h. 35. Clot del Sindreu, on se troba'l camí de Coll d’Ares.

4 h. 45. Prats de Molló.



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat