76. De Camprodon a La Menera i les Torres de Cabrenys

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Pel Coll de Malrem

3 h. 45. Fins a La Menera camí de ferradura. 4 h. 45. Fins a les Torres de Cabrenys.

2 h. 45. De Camprodon al Coll de Malrem. (Vegeu itinerari 61a). Se baixa suaument per la part de Franca per un corriol mig esborrat pel glevatge. A la dreta, a l’altra part de la vall naixent, s'estenen els hermosos boscos de la Baga de Bordellat.

3 h. 5. Fons d'una pintoresca torrentera entre boscatge. Hermós saltant d'aigua sota el camí

3.h 10. Pla de la Coma. No fa pas molis anys havia existit en aquest lloc un hostal i un gran magatzem de tota mena de gèneros pertanyents als contrabandistes de La Menera, essent causa de reclamacions internacionals. Avui sols lli ha una petita casa de camp.

Se va baixant per la vessant esquerra de la ribera.

3 h. 30. Agafallops, veïnat de poques cases. Font amb molt mala aigua. En el barranc s'hi troben pòrfirs quarsífers. Forta baixada de l'Empedriçada. A la part oposada hi baixa la ribera de Pontarrons.

3 h. 40. Pont d'Espanya, pel que es travessa a la vorera dreta de la ribera. Bonics boscos de castanyers ombregen el camí.

3 h. 45. La Menera (La Manêre), 510 h., cantó de Prats de Molló, districte de Ceret, 820 metres altitud. És la commune més meridional de Franca. El poble està situat en un clot pintoresc format per trencades valls; la ribera de Malrem, que acabem de recórrer, la del Coll de Les Falgueres i la del Coral; sa situació és molt pintoresca. L’església no ofereix particularitat notable. La quadrada placa, oberta d'un costat, pel que es descobreix galan paisatge, té al centre un arbre colossal que l'ombreja tota. En aquesta placa hi tenen lloc les ballades. Prop del poble lli ha una font fresca i abundosa situada en lloc delitós. Encara que els meners o mines donaren antigament el nom al poble per llurs filons de coure, carbó i plom argentífer, l'industria principal avui és la fabricació d'espardenyes. En alta temps era un gran centre de contrabando, i la major part dels panyers que amb el paquet al coll i la mitja cana a la mil corrien pels pobles de Catalunya i fins pel mateix Barcelona, n'eren procedents.

Té en sos voltants llocs molt placèvols, un clima molt sa i agradable a l'estiu, essent un magnific centre d'excursions, entre altres a Serrallonga. Arles, Amelie [els Banys i Palaldà], Sant Llorenç dels Cerdans. Costoja, Cortsaví i el Canigó, les torres de Cabrenys, Sant Aniol i els cingles de Bassagoda i Talaixà.

Se surt de La Menera pel cap-d'amunt del poble i camí d'Espanya pel Coll de Les Falgueres. Se dei xa a la dreta la pintoresca font dei poble, passant-se per dessobre seu.

4 h. Se deixa'l camí del Coll de Les Falgueres, per a prendre’n altre a l'esquerra que puja pel costat de la petita vall de Les Estanoses.

4 h. 15. Les Estanoses, 1022 metres altitud, masia situada en amunt de sa verda clotada. Se va remuntant aquesta per glever molt lliscós.

4 h. 30. S'arriba al cim d'un petit collet del que n'arrenca una aresta d'aspres grenys ajuntada amb els enasprats turons on s'aixequen les torres de Cabrenys. Se va seguint aquesta aresta per molt mal passant.

4 h. 45. Torres de Cabrenys o de Cabrenç, situades en una aspre serra dita la Serrallonga, que s'estén des del pla del castell que l'ajunta amb el Montnegre, fins a les vessants del riu Galdares. Aquesta serra, d’aspecte original, del tot enasprada i encinglerada, inaccessible per molts indrets i de molt difícil accés pels restants, ,està plena de restos de fortificacions antigues en sos enterchs penyals. Constituïa tota ella un inexpugnable castell feudal. D'aquests recintes fortificats n'hi ha tres de veritable importància, en sos pics més enlairats. El més meridional, que és el més alterós, té 1.342 m. Sobre el nivell del mar. Forma una petita plataforma allargada, de 60m. d'extensió per 16 d'amplària, composta de grans penyals granítics tallats a dret fil per tots costats i accessible sols amb prou treballs i escalant les roques per un sol indret, que és el de Mig-jorn. Ocupa tot el cim el castell de Cabrenys, presentant un formidable aspecte ses revingudes mural!es, esgalabrades avui per molts indrets. Tenen aquests murs un metre i mig de gruix.

Dintre el clos emmurallat s'hi observen encara les ruïnes de l'antiga esglésieta del castell, que era dedicada a Sant Miquel. Al costat N. de la muralla s'alça l'esmotxada torra de l' homenatge, que medeix interiorment 18 metres de llargària per 11 de amplària, essent el gruix de sos murs de 2 metres i mig.

A 100 metres de distancia,. separat per estimbat barranc s'alça l'altre penya, de forma cònica compost així mateix de roques granítiques; és també de difícil accés. Està ocupat en som cim per una grossa torre central amb un recinte avançat de muralla que la circueix per tots costats, excepte pel de ponent, on era innecessari, per esser de tot punt espadat. A distancia, un xic major, s'alça altre cònic penyal ocupat per una torra„ de forma hexagonal i de costats irregulars, que estava rodejada també per un recinte emmurallat i un fosso a son voltant.

Aquest castell era obra del segle IX. En ell residí fins a últims del segle X el lloctinent dels comtes de Besalú en el Vallespir. En 990 pertanyia als vescomtes de Castellnou. En 1088 apareixen ja en documents els senyors de Serrallonga i de Cabrenys, quins fets se troben enllaçats amb l'historia del Vallespir i del Rosselló en el segle XIII. Figuren tres isards en l'escut d'aquests senyors. Són les ruïnes feudals més importants i d'aspecte més ferreny de tota la Catalunya francesa.

El panorama que es disfruta del cim del castell és grandiós. Tota la frontera des de les Alberes fins al Costabona se desplega en amfiteatre a Mig-jorn, descobrint-se per damunt dels colls de Les Falgueres i del Boix les cinglateres de Bassagoda, Ribelles i Sant Aniol i la serra de la Mare de Déu del Mont, presentant un bell enrenou de muntanyes, i més enllà gran extensió de territori vers a l'Empordà i La Garrotxa; per dessobre el Coll de Malrem les serres de Cavallera, de Sant Antoni i de la Vall-del-Bach entre altres, i en el costat de Franca la Torra del Mir, Santa Margarida, La Menera i el Coral. Dret al N. s'alça superb el macís del Canigó, enllacant-se cap a ponent amb les Esquerdes de Rojà, Roca Colom i Costabona. Per l'indret del NE. s'allarga la vista des del Vallespir, terra endins del Rosselló, amb sa munió de pobles estesos en la plana fins al mar.


b) Pel Coral

4 h. 15. Fins a La Menera. Camí de ferradura. 5 h. 15. Fins a les Torres de Cabrenys.

3 h. Santuari del Coral. De Camprodon al Coral. (Vegeu itinerari 70).

Des del santuari es baixa voltant el padró, situat en el cim del promontori avançat, a trobar el fons de la ribera del Coral.

3 h. 10. Palanca en un pintoresc clot ombrejat, on, segons tradició, fou trobada la Verge. El camí passa per un seguit d'hermosos boscos de faigs i de castanyers, presentant bells i delitosos efectes de llum i de vista, descobrint-se, entre l'espessor de l'arbreda els fondals i les vessants oposades, la carretera de La Menera a Serrallonga i la vall del riu Galdares.

4 h. 15. La Menera.

5 h. 15. Torres de Cabrenys, De La Menera a Cabrenys. (Vegeu aquest itinerari a.)



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat