77. De Camprodon a Sant Llorenç dels Cerdans

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per La Menera i Serrallonga

7 hores 30. camí de ferradura fins a La Menera; carretera de La Menera a Sant Llorenç.

3 h. 45. La Menera. De Camprodon a La Menera. (Vegeu itinerari 76a). Una bona carretera, molt ben construïda, com generalment totes les franceses, comunica La Menera amb el restant de la Franca. Es de notar que tots els pobles del departament dels Pirineus Orientals, per petits que sien, tenen son camí rodat. Hem vist, en canvi, com està de carreteres la província de Girona en les tres comarques que hem recorregut [NdE: Fa referència als anteriors llibres de la col·lecció].

El trajecte de La Menera a Serrallonga és molt pintoresc. La carretera baixa ràpidament en direcció general al SSE., donant revolts, dominant a l’esquerra la vall del Galdares i extensos punts de vista. Gran part de la rodada via està resguardada per barana, sobre tot en les ràpides corbes i en els llocs de més dretes caients.

4 h. 10. coll de l'Escalunya, bell punt de vista sobre la vall del Galdares.

4 h. 25. Oratori de Sant Antoni, a la dreta de la carretera. La carretera descriu un ràpid revolt dret a llevant.

4 h. 40 La Badia, veïnat de Serrallonga, a l’esquerra, baix de la carretera, que torna a serpejar tant aviat -al N. com a l’E.

5 h. 15. (7 h. de La Menera.). Serrallonga, poble de 714 metres alt., 745 h., cantó de Prats de Molló, departament dels Pirineus Orientals„ bisbat de Perpinyà. El poble queda a la dreta de la carretera. Església romànica molt apreciable; la portada, d’aspecte sever i cís, està formada per cinc, arcades que s'aguanten damunt dels seus respectius matxons de pedra sense ornaments ni motllures; la porta està enquadrada per una llinda i un timpà, en el que hi una inscripció i dos muntants d'una sola pedra cada un; la ferramenta de la porta és també molt notable; la torra de les campanes de l'església s'aixeca en l'angle apoyant-se dos dels seus costats en les parets de la mateixa; bonica creu processional del segle XVII, d'estil gòtic.

Al costat de la carretera hi ha un edifici per a rentador, en el que hi serveixen de safareigs dos sarcòfags gòtics del segle XIV, de pedra, que ostenten: un d'ells, els escuts de la família de Cabrenys, consistent en un isard sota un orneig d'arcades. trilobulades, i medeix 91 centímetres de llargada, l'altre; d’igual llargada, amb 57 centímetres d'alçària, amb un gruix de pedra de 17 centímetres en els davanters i 25 en els costats, conté en son frontis un epitafi amb un escut a cada costat tancat dins d'una arcada trilobulada. Les tapes, de les que se'n conserva una en l’església, eren quatre vessants, portant en la vessant davantera una ampla creu dins d'una circumferència aixafada, i a cada costat, dins d'un petit cercle, l’escut de Cabrenys. Llàstima que estiguin tant abandonats !

Serrallonga, a l'igual que La Menera, pertanyia als senyors feudals de Serrallonga i de Cabrenys, vescomtes ce Castellnou. Al deixar Serrallonga, la carretera descriu una gran volta per dessobre La Collada, entre la vall del Galdares i la d'un afluent, la ribera del Castell que baixa de la serra de Cabrenys.

5 h. 25. Se remunta la vessant esquerra d'aquesta vall dirigint-se al N.

5 h. 30. Enforcament amb la carretera que va al pont de la Verge Maria a trobar la de Prats a Arles.

5 h. 40. Es travessa la ribera per un pont i se segueix per damunt la vessant dreta.

6 h. 10. La Farga. La carretera va allunyant-se ben prompte de la vall i creua per magnifica boscúria, en especial de castanyers.

6 h. 25. El Saqué. se revolta per damunt la vall de la ribera de Sant Llorenç o de la Quera.

6 h. 50. Farga del Mig, on es travessa el riu i s'enforca la carretera d'Arles a Sant Llorenç, que se segueix en amunt. (Vegeu itinerari 79e).

7 h. 30. Sant Llorenç dels Cerdans, 659 m. alt., vila de 2.362 habitants, cantó de Prats de Molló. Hotel: Cazouly. Està esglaonada a la vora dreta de La Quera, en situació molt pintoresca. La població té dues parts, la vella i la nova, i un raval, La part vella està en el lloc més enlairat i té estrets i rampants carrers i cases antigues; la part nova és junt a la carretera, i en ella hi ha les fàbriques i una magnífica villa voltada de jardins i arbreda, pertanyent a Mr. Garcerie. El raval se troba a la carretera que va a Costoja, a mig quart de distancia. L'església parroquial no ofereix particularitat esmentable, sinó sa situació en el cor de la Vila, dominant hermós punt de vista. Junt a l'església hi ha la plaça, de molt bon aspecte,, i a l’enfront, gran i ben dispost hospital. De la part més alta de la vila n’arrenca un passeig molt bonic i que domina l’hermosa vista, destacant el Canigó per un indret y per l’oposat el puig de Bassegoda. Aquest passeig condueix a la capella de Nostre Senyora de la Sort, tinguda en molta veneració.

La principal industria del país és la confecció d’espardenyes, que es fa gran escala, havent-hi fàbriques molt ben muntades, Altra de les industries és la dels clavetaires i la de dovelles i cèrcols de bóta, amb la fusta que s'extreu de les extenses castanyedes. És un tràfec molt important el que s'hi fa; també se'n fa molt en carbó vegetal.

Els voltants de la vila són preciosos, havent-hi molt bones villas i cases de camp i de recreu en mig de jardins i molt rica horta. En els faldars de les serres, fins prop dol riu, s'estenen precioses castanyedes, i muntanyes am unt alzines, faigs i roures.

Dominen la vall: a l'E., el Mont Capell, 1.194 m. alt., i el Pic de la Nantilla; frontera d’Espanya; al SO., la muntanya del Bosch de la Vila, 1.714 metres altitud; i a l’O. el Roc dels Pins, 882 m.


b) Pel La Menera i Pla Castell

7 h. Camí de ferradura; molt pintoresc; grans trajectes de bosc.

3 h. 45. La Menera. De Camprodon a La Menera. (Vegeu itinerari n.º 76.) Se surt del poble pel camí que passa damunt de la font i segueix enlairat per la art dreta de la ribera que ve del Coll de les Falgueres.

4 h. 10. Can Niel. Altres cases properes. Forta pujada prop d’una torrentera. Se segueix per entre boscatge.

4 h. 25. Coll de Pla Castell 1.182m. Alt. Entre la vall de la Menera i la de Pla Castell, originària de sota el Pla de la Muga. Nou i bell punt de vista sobre els herbats rasos de Pla Castell. Les Torres de Cabrenys se presenten arrogants dominant la vall, enlairades en l'aspre encinglerat on s'aixequen, i contrastant l'esquerpa silueta i ferrenys tons de llur serra amb la placidesa de la clotada. A l'altre costat, el Montnegre.

Se segueix en amunt el ras de Pla Castell, galana planúria ornada de prats i alguns conreus i enrondada d'espessa boscúria. Un petit curs d'aigua mig perdut entre l'herbei el travessa.

4 h. 45. Se deixa a l'esquerra la casa de Pla Castell.

5 h. La vall va estrenyent-se. Boscos de faigs i pins s'estenen a ambdós costats.

5 h. 50. Pia deis Gorgs, Hermosos pasturatges rodejats d'espès bosc, Naixements d'aigua i aiguamolls. A la dreta del pla s'estenem les fites de la frontera franco-espanyola, que corren cap al Pla o Coll de La Muga. Lloc solitari i d'una suau si bé robusta bellesa.

El camí que havia portat fins ara la direcció de ponent a llevant, gira cap al N., deixant de banda la ratlla fronterera, i s'interna per preciós camí de bosc entre la serra del Soley de La Muga a la dreta i el Montnegre a l'esquerra.

5 h. 20. Coll de 1a Dóna Morta, en un estrep de serralada que separa dues branques de la ribera dels Cortals que baixa a unir-se a la de Pla Castell, prop de Serrallonga. Se passa el coll i es baixa per la barrancada de la dreta en direcció a l'E.

5 h. 25. Es travessa l'espessa i amagada torrentera i se segueix gairebé planejant, per la vessant oposada, en direcció al NE. Continuat trajecte de bonic bosc. Se presenta ben prompte a la vista l'hermosa casa de Falgós.

5 h. 40. Casa de Falgós. 1,040 m. alt., que es deixa a l'esquerra dominant un conreat planell i les fondalades d'ambdós costats, Grans boscos s'estenen per tots indrets.

El camí pren la direcció a I'E, i s'interna en un hermosíssim i espès bosc de castanyers, de deliciós ombratge, seguint enlairat la vora esquerra del naixent fondal que va a parar a La Quera, ribera de Sant Llorenç. Belles perspectives, en aquest deliciós trajecte, de sóts i torrenteres i dretes vessants emboscades.

6 h. 30. Se troba en mig de la castanyeda la carretera que baixa de Pla Castanyer, (Vegeu aquest itinerari c).

7 h. Sant Llorenç del Cerdans.


c) Pel Coll de les Falgueres (costat de França)

7 h. 45. Camí de ferradura. Excursió molt interessant

3 h. 10. Pla de la Coma. De Camprodon al pla de Ia Coma. (Vegeu itinerari 76a). Se deixa a l'esquerra el camí de La Menera i se baixa per un corriol al peu de la ribera.

3 h. 20. 'Es travessa la ribera de Malrem i es puja per la vessant oposada seguint la direcció a l'E.

3 h. 25. Jaça verda. Se va pujant suaument.

3 h. 35. coll de Puig Agudell, entre les vessants de la ribera Malrem i les de la del Pontarró. Bell punt de Vista sobre clots pintorescs. Se baixa pel costat d'aquests.

3 h. 40. Es travessa una torrentera embarrancada,

3 h. 45. Cortal Vila.

3 h. 50. Clot del Pontarró, Bella fondalada en un recolze de la petita ribera, bonic efecte de roques i aigua saltadora, verdor i arbreda prop de la corrent, replecs accidentats de clotada. Se puja prop del curs de l'aigua.

4 h. 05. Font Aulina, molt fresca, sota el camí, que és aquí molt perdedor. Naix al peu d'unes roques i damunt del torrent, sota el camí. Va pujant-se de ferm per la part dreta d'aquest.

4 h. 20. Pla del Llop, al cim de la pujada. La casa queda a l'esquerra. El panorama pren gran extensió, A la dreta s’aixeca molt espadat l'extrem de la fosca Baga de Bordellat, que és el punt més meridional de la Franca. Continua pujant-se per glevatge.

4 h. 30. Coll de Les Falgueres, 1.189 m, a . (Vegeu itinerari 63d).

6 h. 15. Font de Sant Corneli. Del Coll de Les Falgueres a la font de Sant Corneli. (Vegeu itinerari 64b). Se va baixant pel costat esquerra del torrent de Sant Corneli, que va a llencar-se a La Muga.

6 h. 20. Es travessa el riu Muga.

6 h. 25. Hostal espanyol de La Muga, 740 m. alt. Es travessa la frontera, que, deixant-la carena en el Coll de les Massanes, baixa pel solei a trobar aquí el riu Muga, que serveix de límit fins bon tros en avall, no tornant a enfilar-se a la carena fins a Coll de Creu, més enllà de Costoja. Altra estranyesa dels confins internacionals: el territori francès torna a endinsar-se, com a la Cerdanya, en aigües d'Espanya.

6 h. 30. Hostal francès de La Muga. El camí puja fortament per aspre terrer rogenc, de trencades roques, Bell cop de vista, dret a la part oposada, del macís de Bassagoda.

6 h. 40. Els Meners, 893 metres alt.; mas cèlebre en els fets dels trabucaires. Es continua pujant.

6 h. 45. Pla Castanyer, 934 m. alt. El camí travessa bonica castanyeda, descobrint-se a l'esquerra el poblet de Vilarroja.

6 h. 55. Se deixa a la dreta el camí de Costoja i es baixa per una ampla i bona carretera construïda fins a Pla Castanyer amb el sol objecte de facilitar l'aprofitament dels boscos de castanyers. Se baixa per forts revolts i al costat del riberal naixent.

7 h. Es travessa aquest i segueix baixant per entre hermosos paisatges realçats per les precioses castanyedes.

7 h. 10. Es torna a travessar la ribera ja més engroixida, i es segueix sa vorera esquerra.

7 h. 20. Enforcament amb la carretera de Costoja, que baixa de la vessant oposada. Molt bells punts de vista sobre el riu i sos voltants.

7 h. 25. Es travessa el riu per un bon pont i es creua el raval de Sant Llorenç, en el que hi ha l'Aduana. La vila de Sant Llorenç, bellament agrupada, s'alça a l'enfront al d'allà d’un revolt de la carretera.

7 h. 45. Sant Llorenç dels Cerdans


d) Pel Coll de les Falgueres (costat d'Espanya)

8 h. 15. Excursió molt recomanable.

5 h. Coll de Les Falgueres. De Camprodon al Coll de Les Falgueres. (Vegeu itinerari 63d).

8 h. 15. Sant Llorenç dels Cerdans. Del Coll de Les Falgueres a Sant Llorenç. (Vegeu aquest itinerari c).


e) Per Can França i Ribelles

8 h. 30. Camí de ferradura, a trossos molt dolent.

2 h. Rocabruna. De Camprodon a Rocabruna. (Vegeu itinerari 13a).

2 h. 30. Coll de Boca Bartella, De Rocabruna a Coll de Boca Bartella. (Vegeu itinerari 61a).

5 h. 30. Can Camp del Roch. Del coll de Boca Bartella a Can Camp del Roch, (Vegeu itinerari 63c).

6 h. 30. Sant Julià de Ribelles. De Camp del Roch a Sant Julià. (Vegeu itinerari 64a).

Se deixa a la dreta el viarany que va a Sant Aniol i el camí segueix enlairat dominant extensos punts de vista, en especial sobre les clotarades que van a la ribera de la Comella. A Mig-jorn s'alça el puig de Les Canals de Sant Aniol; a l'ESE. se redreça majestuós el macís enasprat de Bassagoda, i dret al N. les muntanyes de Sant Llorenç, i de l'esquerra de La Muga. Se van contornejant les clotades.

6 h. 45. Mas Subirà. (Vegeu itinerari 64b).

7 h. Font de Sant Corneli. De Mas Subirà a la font de Sant Corneli. (Vegeu el propi itinerari).

8 h. 30. Sant Llorenç dels Cerdans. De la font de Sant Corneli a Sant Llorenç. (Vegeu aquest itinerari c).


f) Per Sant Aniol

11 h. Excursió recomanable en dues jornades; una de Camprodon a Sant Aniol per qualsevol dels itineraris i l’altre de Sant Aniol a sant Llorenç. Per a ésser feta en un dia és llarga i fadigosa.

7 h. 30. Sant Aniol. De Camprodon a Sant Aniol. (Vegeu itinerari 63, 64 i 65).

9 h. 30. Font de Sant Corneli. De Sant Aniol a la font de Sant Corneli, (Vegeu itinerari 64b, en sentit invers).

11 h. Sant Llorenç dels Cerdans. De Sant Corneli a Sant Llorenç. (Vegeu aquest itinerari c).




Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat