79. De Camprodon a Arles, Banys d'Amelie i Ceret

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per La Presta

12 h.

3 h. 30. A peu o en cavalleria de Camprodon a La Presta.

31 km. (6 h. 15) de magnífica carretera de La Presta a Arles. Servei de carruatges de La Presta a Arles. Preus: de La Presta a Arles, 2 frs.; de Prats a Arles, 1,50frs.

11 h. (2 h. 15) d'Arles a l'estació de Ceret, en ferro-carril. Preus: d'Arles a Amelie [Els Banys d'Arles i Palaldà], 1a, 65 cèntims; 2a, 45 cèntims; 3a, 30 cèntims: d'Arles a Ceret, 1a, 1'25 frs.; 2a, 85 cèntims; 3a, 55 cèntims. Quatre trens diaris d'anada i vinguda.

3 h. 30. La Presta. (Vegeu itinerari 72). La carretera surt de sota mateix de la terrassa de l'establiment de La Presta i segueix en avall el costat esquer del Tec, baixant ràpidament, donant seguits revolts, acompanyant el riu en son accidentat curs. La vall és estreta, tancada per gegantesques i dretes muntanyes cobertes de bosc i clapejades de prats i de conreus entre els sortits grenys de sa ossosa Carcanada. A cada revolt els paisatges són variats i sempre captivants. Al fons el Tec va serpejant buscant-se pas per enclotat curs, festejat per bella i matisada arbreda que baixa a banyar-se en ses aigües.

2 km. La Farga. Sota la carretera, veïnat de cases pel que passa'l camí que baixa de Coll Pregon. A la part oposada, en lloc enlairat; dessobre la carretera, l'ermita de Sant Cristòfol.

3 km. Barrancada d'Agrefull, a l’esquerra de la carretera. El cabalós torrent que baixa del cim del Ras del Garbé i Puig de Cagallops, Gau formant, un hermós saltant de 25 m d'alçària i passa per sota el pont que creua la carretera. Tanquen l'engorjat de la barrancada aspres i bonics penyals. En avall, prop del riu, el molí d'Agrefull. La carretera va revoltant; hermosos paisatges de muntanya; pel fons de la vall els horitzons s'enclouen per les muntanyes que l'encreuen.

5 km. Se deixa' a l'esquerra, enlairat en la vessant, el poblet i església de Sant Salvador i es travessa tot seguit la ribera de La Parcigola, que va a unir-se al Tec. S’obre al costat esquer aquella hermosa vall, una de les més notables de les vessants del Canigó; procedeix en distints ramals del Puig dels Armaris, Pla Guillem, Coll de Bocacers i Pic de Set Homes. A la dreta s'alça enlairada, sobre alt avançat turó de rectes caients, la Torre del Mir.

8 km. Prats de Molló, (Vegeu itinerari 71).

La carretera penetra en la vila passant per un de sos portals de fortificació, i, després d’haver-la travessat, torna a sortir pel costat oposat.

Se segueix baixant ràpidament. La vall va estrenyent-se; les vessants se van fent cada vegada més dretes; el paisatge és hermosíssim ; al fons, el riu escumós brega entre roques despreses y les pendents de les serres estan cobertes d'atapeïda, fosca i esplèndida castanyeda. Per entre les aspres i dretes barrancades se descobreixen noves i enterques serres enlairades.

11 km. S'obre a l'esquerra el clot de La Figuera, que baixa de Serra Vernet i collada de la Comella. Bonic punt de vista sobre aquesta clotada i contraforts del Canigó.

Continua la carretera baixant fortament i fent angulositats; el riu va anguilejant al fons. La vall queda del tot restreta; la carretera, molt ben traçada, té quasi constantment barana en el costat que cau al riu; la negror dels boscos acompanya el camí.

13 km. Baus de l’ase. Alt engorjat. El riu corre encaixonat pel sot; la carretera, oberta en la penya, té a sos costats verticals muralles granítiques; gorja tenebrosa voltada d’enasprats penyals. Antigament, quan no hi havia carretera, aquest passant era molt dolent i dificultós i produiria, sense dubte, efecte més esgarrifós que el que avui produeix, gràcies a la bondat de la carretera i d’estar resguardat del precipici per revingudes baranes.

15 km. El Tec, poble de 543 h., cantó de Prats, districte de Ceret, departament dels Pirineus. bellament emplaçat a l'entreforc de la vall de la Comalada amb el Tec.

L'ample i enèrgica vall de la Comalada s'obre a l'esquerra i porta, ses aigües del cor del Canigó, dels gegantescos cims de Tretze Vents, Set Homes i Rojat i de l'aspre collada de la Portella, Es una comarcada molt interessant.

En el Tec, en un oratori, hi ha un grandiós Sancrist.

És lloc de parada dels carruatges que fan la carrera d’Arles a Prats i La Presta. Allí prop hi ha unes notables pedreres de marbre verd antic molt apreciable. No lluny pot visitar-se la bonica cova de les Encantades.

Més avall del poble del Tec i de l'embrancament amb la vall de la Comalada, la vall del Tec torna a engorjar-se entre grans penyalars coberts d’hermosa boscúria de castanyers. El trajecte és sempre captivant i encisador.

17 km. Pont de la Verge Maria, on s’enforca la carretera de Serrallonga i La Menera. Lloc molt pintoresc. La carretera de La Menera revolta per la vessant oposada. A l’esquerra s’alça l'aspre turó de la Torre de Cos, gros promontori avançat, que pareix tancar la vall.

18 km. La vall s’obre a la dreta. Al sot, bellament situada, hi ha la masia de Puig Rodon. Al S., per dessobre la vall del Galdares, que baixa de La Menera, se descobreixen les enasprades Torres de Cabrenys.

20 km. A l'esquerra baixa l'ONO. la ribera de Nadal. o de Reart, procedent dels contraforts del Canigó.

La carretera dóna una forta recolzada dret a llevant, junt amb el riu, obrint-se a l'enfront la vall de La Quera o de Sant Llorenç dels Cerdans, Bells punts de vista sobre aquesta vall.

21 km. La vall del Tec torna a prendre la direcció vers al NE. En la vessant oposada corre la carretera de Sant Llorenç, portant igual direcció que el riu i que la carretera de Prats a Arles.

23 km. Pont del Pas del Llop, sobre el Tec, per on enforquen les dues carreteres. La vall tant prompte s'eixampla com torna a estrenye’s; els faldars son emboscats, el fondal relluent de la verdor dels prats.

26 km. Se troba a l'esquerra un camí que ve de Montferrer.

28 km. Mas de la Palma i ribera de La Fou, que ve a ajuntar-se al Tec pel costat esquerra.

La vall va obrint-se i es descobreixen al lluny més amples horitzons. La carretera Cortsaví corre al dessobre de la mateixa vessant.

30 km. Enforcament amb la carretera de Cortsaví. Va descobrint-se l'hermosa plana, horta i fruiterar d'Arles.

Es travessa el riu Ferrer i es destaquen de la vila d'Arles ses dues majestuoses torres romàniques.

31 km. Arles del Tec o del Vallespir, 2.462 hab. Cap de cantó, circumscripció de Ceret, departament dels Pirineus Orientals, bisbat de Perpinyà, 277 m. alt. Sa situació és molt bonica en la unió de les valls del Tec i del riu Ferrer; L'horta és molt hermosa, ben conreada, clapejada d'arbreda i de ric fruiterar, ben assortida d'aigua i circunclosa i coronada per altes serres pirinenques.

Era l'antiga capitalitat de l'Alt Vallespir i avui és el centre comercial de la comarca, tenint, per tant, moviment i tràfec.

La població conserva caràcter ben català i respira un cert aire d'antigor; les velles cases, alçades en carrers tortuosos, moltes d'elles amb balcons i algunes ostentant encara finestres gòtiques amb elegants columnetes i capitells, les làpides i vestigis arqueològics que arreu se noten, tot recorda encara el temps en que Arles formava políticament part de nostra terra.

En son principal carrer sobresurt la torre romànica del rellotge, alta i airosa. tenint obertes en sos dos pisos superiors elegants finestres cintrades i bipartides, unides per una columneta de treballat capitell.

El més notable de la vila és l'església de Santa Maria, que formava part de l'antic monestir de monjos benets, Se troba situada en la part alta de la població, en la part més típica d'aquesta i en un dels costats de la placa, la que està dominada per l'alta i bonica torra romànica quadrada i emmerletada, amb teulat a quatre vessants, ornada de finestres cintrades, unides per airoses columnetes. Té l'alçària de 32 m. per 8'40 d'ample.

La portada dóna a un mati obert davant l'església; és obra del segle XI, de pur estil romànic. Se suposa formaria part del temple consagrat en 1046, anterior a l'actual. En el frontó hi ha gravades l'Alpha i l'Omega —el. principi i el fi de totes les coses— dins d'un escut de granit d'una sola peça; està coronat per un arc cintrat ornat amb fulles de palma emmotllurades, recolzat dessobre uns restos de cornisa molt destrossada. Formant com unes carteles en les bases de l'arquivolta hi ha toscament esculturats dos animals fantàstics devorant dues figures humanes. Segons vella tradició, representen els Semiots, animals salvatges que tenien aterrat al país i que arrabassaven i menjaven les criatures de la comarca; plaga a la que posa terme, junt amb altres, segons la piadosa tradició, la traslaciò a Arles dels sants cossos de Sant Abdon i Sant Senén. En el temple hi campeja la creu bizantina, i en mig d'ella un relleu representant l'Etern Pare; en els quatre extrems els signes dels quatre Evangelistes. Una gran finestra moderna enlletgeix la part superior. En lo alt de la façana hi queden dues boniques finestretes, i sota el gran frontó, a dues vessants, distintes i desiguals obertures.

En el costat esquer del pati, resguardada per un reixat de ferro, s'hi nota la tomba dels Sants Cossos, Sant Abdon i Sant Senén, patrons d'Arles. Es un sepulcre de marbre d'una sola peça de 1'88 m. llarg; en la cara de davant ostenta un cèrcol que enclou una creu grega, partida de dalt a baix per una barra, formant l' anagrama de Jesucrist; la tapa és prismàtica i a dues vessants. S'atribueix aquest sepulcre al segle V. Guarda en son interior certa quantitat d'aigua que, segons piadosa creença, naix en el sepulcre, i a la que se li atribueix en virtuts miraculoses. Com que el sepulcre està fortament tancat amb grans gafes de ferro que tenen la tapa amarrada, s'extreu l'aigua, que es proporciona als fidels, per medi d'un sifó, operació que fa el sacerdot encarregat. Damunt del sepulcre, i encastat en el mur, hi ha un baix relleu romànic molt notable que representa un personatge i que té la particularitat d'esser esculturat amb el nas corcat. S'atribueix sa representació al cavaller Guillem de Tallet, qui cura d'un cranc en dita part de la cara per l'acció miraculosa de l'aigua.

L'interior de l'església, obra del segle XII, consagrada en 1157, és notable tant per sa grandiositat com per l'harmonia i severa majestat de ses proporcions. Està constituït per tres espaioses naus, ses voltes lleugerament apuntades, estan sostingudes per massissos pilars; la nau del mig es d'una alçària extraordinària, 17 m, sota volta ; donen accés a les naus dels costats uns grans arcs en plena cintra, recolzats en els pilars. La llargària total del temple es de 44'60 m. La severitat de ratlles, la nuesa de tot treball escultòric, les ben combinades proporcions, la robustesa de l’obra i la mitja claror que tot just entra en el temple, li donen un caràcter verament apropiat a son estil religiós.

En una de les capelles dels costats, a la dreta, s'hi veu el sumptuós retaule dedicat als Sants patrons, obra del segle XVIII, notable per son treball de talla. Les relíquies estan guardades en una urna o, més ben dit, caixa, que té en ses cares bellíssimes pintures. A sos costats hi ha dos caps de plata de mida gairebé natural, que guarden també relíquies; son basament està sostingut per petits lleons i ostenta un primorós calat gòtic; foren obrats a Perpinyà en el segle XV per l'argenter Miquel Alerigues i són reputats com molt notables obres d'art.

S'entra en el claustre per una porta que hi ha a l'entrar a l’església, a l'esquerra. Es aquell un bellíssim exemplar; ses dimensions son espaioses; està format per petites arcades ogivals, molt massisses, sostingudes per lleugeres i esveltes columnes aparellades, de marbre blanc; els capitells son senzills i elegants, tots d'igual dibuix, i les bases tenen fullatge esculturat; les galeries ofereixen la particularitat de no tenir pilars intermitjos, en tota la tirada, sols els pilars dels angles sostenen la construcció, 10 que contribueix a donar-li realç i esveltesa. Estan cobertes per una teulada d'una sola vessant.

Se deu la seva construcció a l'abat Ramon Desbach, que el féu alçar en el segle XIII i primers dei XIV.

La planta és irregular; les ales del costat N. i S. tenen 16 arcades cada una; la del costat de llevant sols en té tretze, i la de ponent quinze; l'amplària de les galeries és de quatre metres.

Aquesta església és declarada monument nacional de Franca i està, per lo tant, baix la salvaguarda de l'Estat.

L'origen del monestir d'Arles se remunta a l'any 821, data de sa fundació, i sos primers monjos foren procedents d'un monestir de l'Empordà. Fou edificat el primer cenobi a certa distancia de la vila i, segons tradició, sobre les ruïnes d'un antic temple pagà Portava el nom de Sant Pere de Riuferrer. Fou destruït per un aiguat al poc temps de son establiment i refet de nou amb el nom de Santa Maria del Vallespir. En 869 fou devastat pels normands en una de llurs irrupcions. Carles el Calb el féu construir novament, dotant-lo de rendes i privilegis. Més tard fou un de sos millors benefactors el Comte de Besalú, Oliva Cabreta, comte que era també del Vallespir. De son temps data la translació dels Sants Cossos, feta per l'abat Arnulf, qui els desembarca en la platja de Cadaqués i els entrà al Vallespir per la Junquera i el Pertús. L'època de major esplendor del monestir fou en temps dels reis d'Aragó, que li atorgaren senyalats privilegis i li feren grans donacions. Depenia sols del Papa en lo espiritual; i son abat usava mitra i crossa; era senyor feudal; tenia 17 parròquies baix sa jurisdicció i gosava de 8.000 lliures de renda. Anà decaient sa importància, i en la revolució francesa fou devastat i saquejat, desapareixent gairebé totes ses joies i riqueses, salvant-se les relíquies amb els bustos que les contenen, gracies al bon zel d'un devot veí de la vila.

La festa major d'Arles se celebra el 30 de Juliol. Es molt animada i té molt color català, tant per les tradicions que s'hi conserven, en especial els balls de la terra, com per la vestimenta de la gent que hi acut de la comarca, veient-se encara lluir en molts caps nostra escaient barretina vermella.

La ferrada via segueix prop del Tec per sa vorera esquerra, travessant rica i productiva comarca.

35 km. (4 des de Arles) Amelie-les-Bains [Els Banys d’Arles i Palaldà], 1.429 habitants, cantó d'Arles, departament dels Pirineus Orientals, bisbat de Perpinyà, 243 m. alt. Es notable per ses aigües medicinals, conegudes ja pels romans. En el segle VIII foren donades a l’abadia d'Arles per l'emperador Carlemany. Era nomenat antigament Banys d'Arles, i sols des de 1840 que porta'l nom d'Amelie, que li fou donat en honor ala reina Amèlia, esposa de Lluís Felip.

Sa situació és molt agradable en la unió del Tec amb el Mondony, i és estació molt concorreguda durant tot l'any, en especial a la temporada d'hivern, per son magnífic clima temperat. Pel llarg de la carretera i per tots els voltants hi ha nombrosos chalets i villas que es lloguen en sa majoria per temporades i per dies.

Hi ha moltes botigues en les que es vénen distints objectes de fantasia com a records de l'estació termal.

Posseeix dos magnífics establiments d'aigües les Termes Romanes i les Termes Pujades.

Les Termes Romanes se troben en el mateix lloc de les antigues. L'edifici està molt ben muntat, i té, a més dels quartos pera banys i dutxes, sales d'inhalacions i de pulveritzacions; sala de banys de vapor, piscines i gabinet de hidroteràpia. Hi ha hotel i restaurant en el propi establiment. Es conegut també amb el nom de Termes Pereira. Dues fonts estan destinades a banys: la del Petit Escaldat, a la temperatura de 62º, i la de Refrigeració, a la de 39º. Les fonts destinades a la beguda són la del Manjolet, Petit Manjolet i dels Romans.

En aquest establiment poden veure’s encara vestigis dels Banys Romans, restos del lacacrum i del sudatorium. Aquests vestigis són encara molt importants i mereixen esser visitats. El lacacrum té 20'40 m. de llarg per 12'40 m. d'ample i 11'20 metres alt. sota clau de volta. S'han trobat també en distintes excavacions nombroses medalles i monedes romanes, un forn de rajoles, moles de moldre blat i distints objectes de ceràmica.

Les Termes Pujades estan situades en lloc molt pintoresc, en la part més alta de la població, a l'entrada de la gorja del Mondony, i presenten molt bell cop de vista.

Consten de dos edificis, dividits en distints cossos bellament agrupats. El primer conté 32 quartos de bany, déu d'ells amb aigua corrent; hi ha ademés dues piscines, també amb corrent d'aigua, una per a nens i altra gran per a 20 persones, de 82 metres cúbics de cabuda, oberta en la penya; sales d'hidroteràpia, inhalacions i pulveritzacions, dutxes molt variades, dobles, triples, injectives, escoceses, etc.; gabinets a estuva de vapor a la temperatura de 45 a 48º, La galeria superior o de les Dames està alimentada per les fonts Amelie i Glairineuse; la font Aragó, a 60º temperatura, subministra l'aigua dels quartos de bany de la galeria inferior; la font Anglada alimenta la piscina, té la temperatura de 590. Els manantials destinats a beure son cinc, essent la més freqüentada la font de la Pascalona.

L'hotel té menjador, saló i dos pisos que contenen 30 cambres. A peu pla Ili ha dues terrasses i un cafè-glorieta, situat a la vora del Mondony, a l'entrada de la gorja formada per penyals verticals de més de 100 metres d'alçària. Seguint l'engorjat hi ha un gran mur de contenció o resclosa que desvia les aigües dret a un canal d'irrigació. An aquesta obra antiga, que 's conceptua romana, se li ha donat el nom de mur d'Anníbal, L'aigua cau per damunt del mur en una cascata de 10 metres d'alt.

Està l'establiment a l'altura dels millors de sa classe, i, en l'hotel-restaurant s'hi dóna molt bon tracte.

Les aigües d'Amelie són sulfuroses. sòdiques i estan caracteritzades: per una temperatura elevada fins a 60º, una sulfuració mitja i un alcalinat molt accentuat; són alterables en alt grau, incolores i clares a raig de font i tenen un gust molt marcat d'ous covats que desapareix a l'esbravar-se. La temperatura de les fonts varia de 30 a 64º.

S'aplica amb èxit en el tractament de les malalties brianoses, catarros bronquials i bronquitis cròniques, congestions pulmonars, asma, tisis pulmonar,laringitis i faringitis cròniques, escròfules i raquitisme, afeccions sifilítiques i uterines, catarros de les vies urinàries, paràlisi i afeccions quirúrgiques.

L'hospital militar s 'alça a l'altra part del Mondony, entre la vora dreta d'aquest i la carretera de Perpinyà. Un magnífic i enlairat pont, per dessota del que hi corre un aqüeducte, l'uneix amb la vora oposada; més avall hi ha un altre pont de pedra de tres arcs. Es un establiment que honra a la Sanitat militar francesa; està molt ben disposat i cuidat i és una notabilitat en sa classe. Són els banys militars francesos que poden rebre més malalts, 480 per temporada, estiu i hivern.

Hi ha sala d'inhalació i piscina per als soldats capaç per a 60 individus, amb sis banyeres i dutxes annexes de varies classes; altra piscina per als oficials, de trenta places, amb vuit banyeres, dutxes bessones, mòbils a gran pressió Els banys estan alimentats pel manantial del Gran Escaldador. Els jardins per als malalts que no poden sortir de l’hospital són molt hermosos i els arbres que els ombregen són magnífics i corpulents; edificis i parc formen una superfície de 6 hectàrees.

Sobre un tossal que domina Amelie en sa part de ponent s'hi aixeca una fortalesa feta construir en 1670 per Lluís XIV, baix plans de l'indispensable Vauban. Avui no té cap importància. En els temps dels nostres reis d'Aragó existia en son lloc una torre que s'anomenava la Torra Reial del Puig dels Banys;

Des de Amelie poden fer-se agradables excursions, de les que en senyalarem les més interessants.

EL SERRAT D'EN MERLA a mitja hora d’Amelie, a 50 metres d'altitud, domina la vall d'Amelie, el mar Mediterrani i la carena fronterera, Es excursió petita i agradable.

ROC DE FRANÇA, 3 h. 30', en la frontera franco-espanyola, al cap-d'amunt de la vall del Mondony, al SSE.

Forma un pic agut i està a l'altura de 1.449 m. sobre'l nivell del mar, El panorama és extensíssim. Al NE. domina la plana del Rosselló, en tota sa extensió, limitada per les Corberes i el mar; dret a llevant i Mig-jorn la mirada s'estén des de la vall de la Muga a l'Empordà i a llunyans territoris creuats de muntanyes i tancats d'un costat per la Mediterrània; sota mateix hi ha el poble de Maçanet de Cabrenys; al NO. barra l'esguard l'hermós massís del Canigó.

PILO DE BELMATX [BELMAIG]. 2 h. 30; 1.279 m. alt. Vista preciosa sobre el Canigó, la vall del Tec, la gorja de Montalbà, el Baix Vallespir, les Alberes i el mar. S'alça al SSO. d'Amelie.

COLL DEL FAIG. 2 h. 30; en la frontera espanyola, a 950 m. alt., situat entre el Puig del Torn, al N., i el Puig Mosqué, 1.022 m., al S. Es excursió molt interessant per les gorges que es creuen i lo pintoresc del camí, en extrem agradable i deliciós. Des del Coll del Faig pot entrar-se a Espanya per les valls de l'Arnera i de La Muga.

MONTALBÀ, 227 h., cantó d'Arles, districte d’Arles, situat en lloc deliciós al S. d'Amelie i dalt de l'aspre vall del Mondony, dominant un esplèndid panorama de gorges i barrancades i al lluny la plana del Rosselló, A l'O s'alça el Piló de Belmatx, i a mig-jorn el Roc de Franca i el Puig de Torn. Les cases estan esbarriades. l’església té algunes pintures apreciables. Tenia castell feudal. El camí de pujar-hi, en mig de gorges salvatges i rica vegetació, és bonic de debò. Se troba a una hora i mitja d'Amelie,

MONTBOLÓ, 267 h., cantó i districte d'Arles, a 576 m. alt., al NO. i a una hora curta d'Amelie. Molt notable església del segle XI, fortificada, guarnida d'espitlleres i sageteres; té dos campanars quadrats sobre sos dos costats i dos absis bessons en son capçal que no s'acusen en l'exterior, en que el mur és llis; té la volta de canó apuntada; hostatja una antiga imatge de la Verge i guarda una bella creu processional.

Se domina, des del lloc alterós i desembarassat on se troba, un magnífic panorama, i pujant dalt de la serra, en quina pendent se troba el poble esglaonat i quin cim no és pas llunyà, la vista que es disfruta és del tot superba.

CAIXA, PALET, ABEURADOR DE ROLDAS I TORRE DE BATERA. (Vegeu itineraris 80 i 81b).

AVENC DE LA FOU. (Vegeu itinerari 81).


En sortint d'Amelie la via segueix de primer la vora esquerra del Tec; travessa aquest riu per un alt pont seguint la vorera oposada; torna a travessar-lo en la Farga de les Ames, passa per un enlairat pont el riu Ample i torna a passar el Tec a Pont de Reiners, seguint des d’allí la vorera dreta.

37 km. (11 h. des de Arles.) Estació de Ceret. La vila es troba dret al SE., a uns dos kilòmetres de distancia. Un brancal de bona carretera separa l'estació de la vila de Ceret.

CERET (Vicos Siricidum), 177 metres alt. Vila de 3.629 h., cap del cantó i del districte de son nom, sub-prefectura, departament dels Pirineus Orientals, bisbat de Perpinyà.

Hotels: Ceret, Comerç, Forgas.

Està bellament situada a mig caient de la muntanya nomenada Bolaric, i té una magnífica horta i riquíssims fruiterars, essent molt renomenats els espàrrecs, préssecs, cireres i avellanes de son terrer. Té més de 1.400 hectèrees de regadiu alimentades per un superb canal.

L'aspecte de la població és agradable. Conserva restos de ses antigues muralles, dues portes d'entrada i distintes torres, Els fossos antics han sigut convertits en bonics passeigs ombrejats de plàtans magnífics.

En una de ses places hi ha una font monumental de marbre, del segle XIV, restaurada en 1713; està adornada d'escultures representant homes ajaguts sota grossos dofins; en la part superior hi ha un gran lleó assegut. Quan l'annexió d'aquella part de Catalunya a la Franca, en el segle XVII, fou posada a la font la següent inscripció: Leo factus est gallus: cenite, Ceretenses!; això és: El Lleó s'és fet gall: veniu, Ceretans!, al·ludint el primer al lleó d'Espanya i el Gallus a la Gàl·lia. S'anomena la font dels Nou Raigs.

El monument més notable de Ceret és l'església parroquial, obra en un principi del segle XII i desfigurada i engrandida en diferents restauracions efectuades en èpoques distintes, especialment en els segles XVII i XVIII. El portal, obra del 1398, és molt digne d'atenció; està constituït per un arc trencat, compost de nervadures en ses corbes, amb capitells esculturats i sense llinda ni timpà; és de marbre blanc. Mereix esment, en l'interior, una pica d'aigua beneita, de marbre i alçada damunt d'una columna ornada de joncs i estries; és molt ample i de superfície plana. L'altar major, construït en 1809, obra de l'escultor catalàhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Boher Boher, fill de Vilafranca del Conflent, és de millor treball escultòric que de bon gust artístic.

Fa alguns anys se descobriren en la vila notables sepultures de llarga antiguitat.

La tradició del famós Rotlan, tant comú en el Pirineu, té també arrels a Ceret. Se conta que l'atlètic guerrer llençà enlaire sa massa de ferro, que, saltant per dessobre el Bolaric i les Alberes, anà a caure a l'altra part del Pirineu, a la placa de Maçanet de Cabrenys, on pot veure’s encara.

Existeix a Ceret un important Club Pirinenc i un notable Orfeó, guanyador de premis en distints concursos, entre ells un en el de l'Exposició Universal de Barcelona.

En el terme de Ceret hi ha grans pedreres de marbre blanc, de forta resistència i molt apropiat pera construccions.

Es una especialitat del país la cria de cuques de seda, i ses races són molt apreciades no sols a Franca, sinó en altres països, a n'ella, estrangers.

A un kilòmetre de Ceret, en la carretera del Voló, hi ha el famós Pont de Ceret, qualificat per molts arqueòlegs com a obra dels romans. No obstant, l'erudit antiquari Albert Salsas el conceptua obra del segle XIV, construït en 1321. Es d'un sol arc cintrat, d'un atreviment elegantíssim; L'obertura d'aquest arc és de 45'45 metres, i l'alçària des de 1a clau al nivell del riu és de 29 metres; l'amplària del pont és de 4 metres; la volta és extremadament prima en la clau, el que acaba de contribuir a realçar sa atrevida elegància. Modernes reparacions l'han enlletgit, aminorant-li l'esveltesa.

Es classificat com a monument nacional i tingut com a construcció de suma importància.

Moltes són les tradicions referents al Pont de Ceret; però és la més comú i la més coneguda la de que, havent intentat l'arquitecte que el construïa acabar-lo a diferents voltes, sempre la riuada se li enduia i per fi se li aparegué el diable oferint-li terminar-li en una sola nit, amb tal de que li entregués el primer ser que travessés el pont tant bon punt fos acabat. Tancaren el tracte, i, mentre el dimoni enllestia el pont, estava l'arquitecte amagat proper a dit lloc, esperant l'acabament de l'obra. AI punt de mitja nit finia el diable sa tasca, i aleshores l'arquitecte deixa anar un gat negre de dins un sac on el duia empresonat. El gat passa corrent el pont; fou el primer ser que el travessa; i Llucifer queda xasquejat. Se fongué el dimoni en una flamarada, i el pont se quedà sense col·locar-hi l'última pedra, que mai més ningú ha posat.

En el Pont de Ceret acaba l'Alt i comença el Baix Vallespir.

Prop seu hi ha, també sobre el riu, el nou pont de ferro de la ferrada via, obra moderna de notable importància.

Des del Pont de Ceret se disfruta de bell punt de vista sobre'l Canigó. Poden fer-se des de dita vila agradables excursions.


b) Pel Coll d'Ares i Prats de Molló

10 h. 45. 4 h. A peu o en cavalleria de Camprodon a Prats. 23 km. (4 h. 30; de Prats a Arles, per carretera. 11 km. (2 h. 15) d'Arles a l'estació de Ceret, en ferro-carril.

4 h. Prats de Molló. De Camprodon a Prats. (Vegeu itineraris 71 i 75.)

8 h. 30. (23 km des de Prats). Arles.

9 h. 20. (4 km. des de Arles.) Amelie [Els Banys d'Arles i Palaldà].

10 h. 45. (11 k. des de Arles.) Estació de Ceret.

De Prats a Ceret. (Vegeu aquest itinerari a.)


c) Per La Menera

11 h. 15. A peu o en cavalleria de Camprodon a La Menera. Trajecte de bona carretera de La Menera a Arles. Camí de ferro d'Arles a l’estació de Ceret.

3 h. 45. La Menera. De Camprodon a La Menera. (Vegeu itinerari 76).

5 h. 30. Entreforc amb la carretera que va a Sant Llorenç dels Cerdans. De La Menera a l’entreforc. (Vegeu itinerari 77a). Se deixa aquesta última la dreta i se va seguint en avall la vessant esquerra del riberal.

5 h. 50. La Farga, hostal i unes quantes cases escampades. Pont del Galdares sobre aquest riu, prop de sa unió amb el riberal que s'ha vingut costejant.

El nom de Galdares és una corrupció de Grau d'Ares, nom que portava antigament i correspon millor, a n'aquest riu que va davallant en seguida graonada des dels aiguavessos de Coll d'Ares, punt on té son naixement d'aigua més enlairat.

Nous punts de vista sobre la vall del Tec i del Galdares.

La carretera fa un gran recolze i remunta la vorera dreta del Tec.

6 h. 10. Pont de la Verge Maria, lloc en extrem pintoresc on es travessa el Tec i va a trobar-se la carretera de La Presta a Arles.

9 h. Arles. Del Pont de la Verge Maria a Arles. (Vegeu aquest itinerari a).

10 h. 50. Amelie [Els Banys d'Arles i Palaldà].

11 h. 15. Estació de Ceret. D'Arles a l'estació de Ceret. (Vegeu aquest itinerari a).


d) Per La Menera i el Pas del Llop

12 h. A peu o en cavalleria de Camprodon a La Menera. Carretera de La Menera a Arles. Ferro -carril d'Arles Ceret.

3 h. 45. La Menera. De Camprodon a La Menera. (Vegeu itinerari 76).

6 h. 50. La Farga del Mig. De La Menera a La Farga (Vegeu itinerari 77a).

8 h 15. Pont del Pas del Llop. De La Farga al Pont del Pas del Llop (Vegeu aquest itinerari e).

9 h. 45. Arles. Del Pas del Llop a Arles, (Vegeu aquest itinerari a).

12 h. (11 km. d'Arles). Estació de Ceret.


e) Per Sant Llorenç dels Cerdans

12 h. 45. A peu o en cavalleria de Camprodon a Sant Llorenç dels Cerdans. Molt bona carretera de Sant Llorenç a Arles. Ferro-carril d'Arles a Ceret.

7 h. Sant Llorenç dels Cerdans. (Vegeu itinerari 77). A la sortida de Sant Llorenç la carretera baixa, fruint de bells punts de vista, per la vessant dreta de la ribera de La Quera.

7 h. 20. Farga d’en Bosch, al peu del riberal

7 h. 30. Mas del Roch, al peu de la carretera.

7 h. 40. Farga del Mig; entreforc amb la carretera de Serrallonga, que s’ajunta a l’esquerra.

7 h. 50. Farga d’Avall. Es travessa la ribera de l’Adou, que baixa a la dreta.

8 h. La Quera, veïnat de cases. La carretera descriu un gran revolt apartant-se de la ribera de La Quera; travessa per dessobre un pont, un petit afluent i torna a apropar-se a l’esmentada ribera.

8 h. 20. Can Gramatxo. La carretera revolta, deixant La Quera al fons prop de son aiguabarreig amb el Tec, i va descrivint angulositats enlairada sobre la vora dreta del riu Tec. Bellíssims efectes pintorescos. Hermoses castanyedes.

Va baixant-se marcadament a trobar el curs del riu, per quina part oposada hi corre la carretera de Prats a Arles.

9 h. Pont del Pas del Llop, on es travessa el Tec, trobant-se seguidament la carretera de La Preste a Arles.

10 h. 30. Arles. Del Pas del Llop a Arles. (Vegeu aquest itinerari a.)

11 h. 20. Amelie [Els Banys].

12 h. 45. (11 km. d’Arles). Estació de Ceret.



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat