81. D'Arles a la Torre Batera

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per l'avenc de la Fou, Cortsaví i Meners de les Índies

16 k. fins al Mener de les Índies. 30 m. més fins a Torre Batera [Vetera].

Se surt d'Arles reprenent en amunt la carretera de La Presta.

1 k. Se deixa l'esmentada carretera i es pren la de Cortsaví, que s'enfila giragonsant en amunt de la vall del Tec per l'estrep de serra que separa la vall del Riuferrer de la del riberal de La Fou.

La carretera va decantant-se en vistes dels trencats d'aquesta última vall.

3 k. Mas de les Balmes. En aquest mas se pren un caminet que porta a l'avenc de La Fou, presentant-se de sobte a la vista l'esfereïdor precipici, que es pot contemplar sota els peus des d’una balconada que forma el cingle. L'avenc és una gegantesca esquerda, en la massa calcaria, que arriba a una profunditat aproximada de 200 metres. Dues grans muralles s'alcen a ambdós costats, separant-les solament un espai variable de 20 a 50 metres, i tot en una extensió que s'acostarà a uns 3 kilòmetres. En el pregon de l'avenc, aquest s'estreny, separant-se un mur de l'altre sols la distancia d'un metre. El sol no ha arribat mai a ficar-se al fons d'aquesta colossal esquerda, en quin sot hi corre adalerat, amagat i encongit l'impetuós torrent. Atapeïda vegetació d'arbres i arbustos s'hi arrela, arrapant-se en les escletxes i estrets relleixos de les cingle res, en les que hi niuen àguiles, voltors i altres aus carniceres que voletegen entre les parets de l'avenc. A més de cent metres de fondària es nota un gros arbre tombat per la tempestat, estès d'una part a l'altra, a tall d'atrevit i infranquejable pont. Pot baixar-se a l'avenc per un sol indret i encara tenint el cap ben serè i mica de por a l'atracció de l'abisme. S'anomena Les Escales i és una mena d'estreta graonada de sols un metre de pas, ben sovint, de banda a banda, de dreta pendent, i llarga de 1,500 metres, sempre amb la pregona timba als peus. És esfereïdor guaitar al cim des del fons d'aquesta esquerda.

En els cingles dels voltants de La Fou s'hi obren pregones coves i baumes.

Enllà de Les Balmes la carretera descriu un gran revolt i passa enlairada, dominant de lluny el gros trau del riberal de La Fou.

4 k. Església Vella de Cortsaví, arruïnada. (Vegeu itinerari anterior). La carretera va pujant en vistes del poble de Cortsaví i de l'aspre gorjada de La Fou.

6 k. Cortsaví. (Vegeu itinerari anterior). La carretera va enlairant-se en zig-zag dominant extens panorama sobre la vall del Riuferrer i la de la Rivereta, que baixa de Puig d'Estela.

Font del Clot, a l'esquerra, al peu de la carretera. Se descriu un gros revolt damunt de la vall de Leca o del Riuferrer.

10 k. Es travessa per un pont de pedra el riu, que procedeix del veïnat de Leca i dels aiguavessos de Tretze Vents de la serra del Roc Negre. Amunt de la vall s'alcen els cingles de Leca tallats a plom, encinglats a l'alçada de 150 metres.

Passat el pont se deixa a l'esquerra la carretera que va a Leca i es puja sobtadament per aquesta banda del riu, girant altra volta a l'esquerra i guanyant l'enlairat faldar de la muntanya per continuats zig-zags i marrades, disfrutant d'hermosos i extensos punts de vista i veient creuar per l'espai les vagonetes del ferrocarril miner que, per cable sospés, van i vénen constantment portant el mineral des de dalt de les mines de Batera a l'estació del ferro-carril a Arles. Aquesta via aèria té una pendent extraordinària salvant de dret valls i fondalades.

Els revolts de la carretera son molt accentuats, puix no d'altra manera i per grans llacades podria guanyar-se la forta inclinació de la serra.

A peu poden estalviar-se molts passos pujant de dret la costa per les dreceres.

16 k. Meners de les Índies o mines de ferro de Batera. Estan avui en plena explotació. S'hi fan treballs d'importància, havent-hi establerta una nombrosa colònia. Mereixen esser visitades. Com ja hem indicat, el mineral és baixat per un carril aeri a l'estació del ferro-carril a Arles. Havien sigut explotades pels romans, i posteriorment, abans de l’actual companyia, s'havia treballat també, entre altres mines, en l'Adroguera, Les Canals, La Pinosa i Sant Pere.

En la Cantina de les Mines hi ha restaurant, on pot menjar-s'hi molt bé, havent-hi també alguna habitació, ben endreçada, si s'hi vol passar la nit.

De la Cantina a la Torre Batera (Vegeu itinerari anterior)

30 m. (des de La Cantina). Torre Batera [Vatera].


b) Per la Caixa, el Palet i l'abeurador de Rotland

3 h. 30. A peu practicable per cavalleries. Excursió molt interessant.

Se surt d'Arles per un camí prou dolent i pedregós que s'enfila per la serra que separa la vall de Riuferrer de la de Bonabosc.

15 m. Església de Sant Pere de Riuferrer, a l'esquerra, en un planell vers a la part d'aquell riu.

Es molt antiga, romànica, molt petita, d'una sola nau; la volta és reconstruïda, Se conjectura que a son entorn havia existit la primera població d'Arles i que fou el temple originari de l'antic monestir d'aquella vila,

El camí Va enlairant-se per la cresta de la serra i es va gaudint de bella vista, estenent-se seguidament els horitzons i descobrint-se nous termes de valls i de muntanyes.

Can Vila, petita capelleta. La pujada va accentuant-se, apaivagant la fadiga la bellesa del panorama.

2 h. 10. Es travessa un gran caos granític, en el que s'agombolen en gegantesc desordre enormes blocs, alguns d'ells de formes rares i capritxoses.

2 h. 15. Caixa de Roldan o Rotland 828 m. alt. Antic dolmen gàl·lic, molt ben conservat. La tradició li adjudica esser la caixa o sepulcre del famós guerrer.

A alguna distancia més al NO. se troba el Palet de Roldan, altre monument megalític, i prop d’ell l'abeurador del cavall del renomenat cabdill.

El camí no deixa l’aresta de la serra, fins a trobar son arrel.

3 h. Roc Rodó, 1280m. Magnífica vista i nous panorames dret a la part septentrional. Els aiguavessos d’aquesta donen a la ribera del Clavell, que baixa dret a Teulís a trobar la de Castell. En el mateix costat s'hi estén en avall el bosc de La Fayosa, hermosa fageda,

Se va carenejant. Des de aquesta aresta de serra que separa les fondalades grandioses del Riuferrer de les extenses comarcades que vessen llurs aigües al Riu Ample, se frueix constantment d'un magnific cop de vista no sols sobre les pròpies valls i llurs afluents, sinó també sobre molt dilatats horitzons.

3 h. 30. Torre Batera [Vetera].



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat