83. D'Arles a Bulaternera

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

Vall del Tet, estació del ferro-carril de Vilafranca a Perpinyà.

a) Pel monestir de Serrabona

10 hores. Excursió en extrem interessant. Carretera fins a Bola d'Amunt, camí de ferradura, fins a tres quarts d'hora de Bulaternera, on torna a trobar-se la carretera.

6 h. 30 (32 a 33 km.) Embrancament de la carretera de Bellpuig. (Vegeu itinerari 82 a i b). La carretera va baixant descrivint revoltes a trobar la ribera de la Coma, que se segueix després per sa vessant esquerra. A bans d'arribar a Bola d'Amunt es travessa el Bolès.

7 h. 30. Bula d'Amunt, 393 habitants, canto de Vinçà, districte de Prades, prop del riu Bolès, originari de les caients de Torra Batera [Vetera] i tributari del Tet al que s'uneix prop de Millàs; porta la direcció al NNO. fins a Bulaternera, on pren inclinació al NE. a l'entrar en la plana del Rosselló; és un curs d'aigua molt important format per distints petits afluents.

En avall de Bula d'Amunt (Boule d'Amont), la carretera està per acabar des de aquest punt fins un xic més lluny de Casafabre, on continua ja feta fins a Bulaternera.
 Se va seguint per la vessant esquerra del Bolès; se creuen boscúries.

8 h. Baixa en la part oposada de la vall la ribera del Bolató, procedent de les muntanyes de Prunet.

8 h. 5. Es travessa la barrancada del Corbera, provinent del Coll de les Arques i Cementiri dels Moros.

8 h. 30. Monestir de Serrabona, a 598 m. alt., prop d'un petit veïnat de cases, en territori trencat i esquistós.

Es un dels monuments més notables i dignes d'esser visitats de la Catalunya francesa„

Era un antic priorat de canonges regulars de Sant Agustí, fundat en 1082. Havia depès en el segle XVI del Capítol de la catedral de Solsona, al que anaven units el títol i les rendes, segons una butlla apostòlica del 1593.

La part primitiva de l'església, o sia la posterior, d'una sola nau, és obra del segle XI, En la, centúria següent fou allargada l'església per sa part superior, o sia la de llevant, construint-se el creuer; té en son cap un absis central i dos de petits als costats; l'absis central, que conté un reduït petit cor, està ornat a l'exterior per una elegant corniseta de dentellats, sostinguda ver airoses cartel·les esculturades; els dos petits absis laterals reben llum per una senzilla espitllera. Als costats de la nau central, separades per dos grossos murs de paret, se construïren dos galeries o corredors a l'engrandir l'església en la citada època. La galeria de la dreta, o sia la que mira al S., està oberta per son costat, on hi té unes belles arcades que miren al precipici que s'obre al bell dessota; no té volta i està coberta per teulada; les arcades, molt esveltes i elegants, de marbre blanc, en plena cintra, estan sostingudes per columnetes amb treballats capitells, tot també de marbre blanc; aquest marbre, a l'influx del sol, que hi bat, ha adquirit per l'influencia del temps un tint de coloret simpàtic, d’un groguenc rosat; els capitells, esculturats, representen especialment feres i animals fabulosos; part d'aquesta galeria l'ocupa la sagristia. La galeria de l'esquerra, o sia la del Nord, té la volta a mig canó i forma com un corredor que comunica amb el cor i el pronaos. Al cap-d'avall de l'església, o sia de la part més antiga, hi ha un cor alt que s'alça damunt d'un bell encreuament d'ogives, sense claus en son enllaçament, formant sis petites voltes. Aquest dessota cor, clos per la part del temple, constitueix el pronaos. Aquest pronaos, ornat de columnes aparellades de marbre blanc que sostenen les voltes, té capitells bellament treballats amb gust i varietat. La porta exterior, oberta a un costat del pronaos, és una ample i esvelta arcada sense timpà ni llinda, més amb dos ressalts abocellats coberts d'entrellaços, sostingut l'interior per un parell d'airoses columnetes amb historiats capitells. El campanar que s'alça a l'angle NO. avançat de l'edifici, és una torre quadrada llisa, sols amb espitlleres, salvant sa part superior, on hi ha dues obertures, per cara, al nivell de les campanes. A l'interior hi ha una antiga imatge de la Verge. La data de consagració de l'església després de ses reformes i engrandiment és la de l'any 1151.

Al sortir de Serrabona torna a baixar-se a trobar la vall del Bolès.

8 h. 50. Veïnat de baix de Casafabre, al peu del riu. Casafabre, 103 habitants, cantó de Vinçà, districte de Prada, és a la vessant oposada del Bolès. Té una antiga església.

9 h. 15. Se troba la carretera en construcció de Bulaternera, que se segueix.

9 h. 35. Sant Nassari [[Sant Nazari de Barbadell]].

10 h. Bulaternera (Bouleternère), 868 hab., cantó de Vinçà, districte de Prada. Està situat a la vora esquerra del riu Bolès, esgraonat a la pendent del últim estrep de les serres dels Aspres. Es l'última fita del Vallespir, i en el coll de son nom hi ha també VI partió del Rosselló i del Conflent.

L'església, bastant moderna, no ofereix particularitat. En l'hort de la rectoria pot veure’s encara el portal romànic de la vella església. Se conserven quatre torres de l'antic castell, de les que una d'elles serveix de campanar.

Un xic separat del poble hi passa el ferro-carril de Vilafranca del Conflent a Perpinyà, en quina via hi té estació.


b) Llauró i Llupià

48 km. Bona carretera. Excursió molt agradable i interessant.

13 km. Pont de Ceret. D'Arles a Pont de Ceret. (Vegeu itinerari 82b).

La carretera arrenca del costat del Pont de Ceret deixant a dreta la del Voló, i s'enlaira dret al NNO, recorrent bells trajectes de muntanya, molt pintorescos per la varietat i grandesa dels paisatges i dels panorames que s'obiren.

20 km. Enforcament de la carretera. El brancal de l'esquerra va a Calmelles [Calmella] i Bula d'Amunt; se segueix el de la dreta.


22 km. Llauró, 330 h., cantó de Tuïr, districte de Perpinyà, a 424 m. alt. Té una antiga església romànica emmerletada en un de sos costats. En son terme s’hi troba un dolmen nomenat en el país La Caixa del Moro.

A la sortida de Llauró se deixa a la dreta la carretera veïnal que va a Vivers, poblet de 95 habitants, cantó i districte de Ceret, al ESE., i embranca més avall amb la de Ceret a Perpinyà.

Se baixa per la vessant dreta de la ribera del Mona i s'entra en el Rosselló, deixant a l'esquerra, entre els accidentats serrats i valls dels replecs dels Aspres, en gran part emboscats, els poblets de Torderes, Montoriol i més apartat el de Caixàs [Queixàs].

27 km. Forques (Rosselló), 634 hab., a 134 m. alt. Restes d'un antic castell.

Embrancament, a la sortida de Forques i després d'haver travessat el Riu Major, amb la carretera que per Trullars i Cànoes va a Perpinyà.

Se segueix la via de l'esquerra, que es dirigeix cap al N.

Es travessa el Riu Mateu, un de quins brancals baixa de les muntanyes de Montoriol (Montauriol), poble de 199 h., que es troba en amunt de sa vall.

Davant de Terrats es travessa la Cantarana, riu torrentós, molt cabalós en temps de pluges i sec en temps normal; recull els seus afluents de gran part de les serres dels Aspres.

30 km. Terrats (Rosselló), a la part oposada de la Cantarana, 310 hab., dalt d'un tossal dominant extens territori dret a la plana, el mar i les Alberes al lluny.

En el terme de Terrats, ribera amunt de la Cantarana, hi ha el lloc on conta la tradició que hi havia existit la ciutat de Mirmanda, referent a la que se'n conten un sens fi de contes i llegendes, especialment d'encantaments i de fades. Se conserva encara una dita en la comarca per a ponderar sa antiguitat:

«Quan Barcelona era un prat, Mirmanda era ja ciutat.»

En el camp de les Tombes s'han descobert, treballant la terra, nombroses sepultures antigues dirigides totes vers Orient i formades de tosques lloses; són atribuïdes als gals o als ibers per alguns erudits, i als romans per molts d'altres.

La carretera passa entre vinyats i olivers, i, dirigint-se sempre dret al NNO., torna a entrar a la regió dels Aspres a l'acostar-se a Llupià.

32 km. Llupià, 258 hab., cantó de Tuïr, districte de Perpinyà, a 110 m. d'altitud. Ruïnes d'un antic castell. Restes de fortificacions romanes. Església en ruïnes de Sant Romà, alçada en el segle X, de la que se'n poden apreciar encara els detalls arquitectònics. No lluny del poble, dret a llevant, se venera en una capella la Mare de Déu de Vilarmilà, a la que s'hi presta molta devoció.

Santa Coloma, poble de 62 hab., cantó de Tuïr, districte de Perpinyà; està situat a una mitja hora a ponent de Llupià, en la serra i en territori ben conreat i productiu. Havia pertanyut a l'ordre hospitalària de Sant Joan de Jerusalem. En son ter- me, al naixement d'un torrent a que dóna nom, hi ha la notable font intermitent de l'Adou.

Un xic enllà de Llupià, la carretera es bifurca deixant-se a dreta el brancal que va a Trullàs. Se segueix la carretera de l'esquerra, que es dirigeix al NO., entrant-se en la plana del Rosselló.

34 km. Tuïr (Rosselló) 2.524 habitants, cap de cantó, districte de Perpinyà, 100 m. alt., situat en una hermosa i rica plana; produeix molt vi i fa molt comerç; és industria pròpia del país la de gerreria.

Té notables restos de muralles, de l'edat mitjana, flanquejats de rodones torres.

A la placa hi ha una bonica font monumental. L'església, moderna, de 1816, és molt gran, però no ofereix particularitat. S' hi venera la Mare de Déu de la Victòria, que, segons la tradició, fou portada per Carlemany en mig de son exèrcit, aconseguint per sa mediació un gros triomf. Es un notable exemplar del segle XII.

Al NE. de la població, i no molt lluny, hi ha .la capella de la Pietat, petita, d’estil ogival, obra del segle XV, que té en la porta tota sa antiga ferramenta. Es digne de veure també un preciós calze de coure del segle XIII, de dibuix molt correcte ornat amb perfilades figuretes; fou trobat en unes excavacions fetes en el castell.

Castellnou, poble de 340 hab., cantó de Tuïr, districte de Perpinyà; se troba a 7 km. al SO. de Tuïr en els estreps dels Aspres, en la vessant d'un enasprat penyal, en quin cim hi ha el castell; el poble està situat dins les muralles d'aquest. Conserva restes de murs, que són encara del segle X. La resta d'ells fou restaurat en època recent, a l'igual que el castell, on el senyor actual hi té una curiosa col·lecció d'antiguitats; aquest castell té bells finestrals gòtics.

Els vescomtes de Castellnou, molt poderosos, són renomenats en l'historia de Catalunya.

L'església té de notable son portal.

Camelàs [Cameles], més al NO. de Castellnou, en territori desfregat i trist, és un poble de 517 hab., del cantó de Tuïr, districte de Perpinyà. Té antiga església que conserva en sa porta la ferramenta de l'època, molt ben treballada, i en son interior una imatge antiga de la Mare de Déu i una preciosa creu processional; en el cementiri hi ha una creu de ferro del segle XVI.

Al sortir de Tuïr, la carretera es dirigeix dret a l'ONO. passant pel peu dels replecs dels Aspres, que s'alcen a l'esquerra i tenint a dreta l'hermosa plana rossellonenca.

37 km. Es travessa la ribera de Castellnou, quins brancals baixen de Castellnou i Cameles.

40 km. Corbera (Rosselló), 841 hab. A l'esquerra se redreça el castell dalt d'un turó, i al dessota el poblet de Corbera d'Amunt.

La carretera es dirigeix a l’O. passant prop del canal de Corbera, grossa presa d'aigua del Tet. Travessa el torrent de la Colomada.

43 km. Se deixa a la dreta la carretera que va a Illa.

44 km. Trencant del caminet que va a Sant Miquel de Llotes, que es troba a l'esquerra, dret a Mig-jorn, a cosa d'un quart separat de la carretera, poblet de 338 h. (Vallespir), cantó de Vinçà, districte de Prada. Està situat en una verda i fèrtil clotada.

45 km. Se troba el Bolès, que es va remuntant per sa vorera esquerra.

48 km. Bulaternera.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat