85. De Ceret a Argelers

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per Sant Andreu de Sureda

27 km. de carretera.

A la sortida d'Arles, la carretera porta sa direcció vers a llevant i va travessant bell territori d'hortes i conreus.

1 km. Es travessa el torrent de La Noguereda, que baixa a la dreta dels cims de Bolaric i de Fontfreda.

2 km. Se pren la direcció dret al NE.; conreus i bosc baix. Van contornejant-se els estreps de les Alberes.

3 km. Capella de Sant Jordi, antigament del Carner; antiga ermita en ruïnes a l'esquerra del camí. Aquest va pujant.

4 km. S'acaba la pujada. Altitud, 135 m. Bifurcació amb la carretera en construcció de Sant Joan de Pladecorts, que es troba a l'esguerra, (Vegeu itinerari 84).

5 km. Morellàs (Maureillas), 1.487 h., cantó i districte de Ceret, situat damunt de la vora dreta del torrent a que dóna nom, i que va a desaiguar al Tec, provinent del cor de les Alberes i de la frontera d'Espanya. A poc menys d'un quart de distancia, dret al SO., se troba l'antiga església de Sant Joan de Moranells, en ruïnes, interessant per sa arquitectura i estil d'època; l'absis és molt fondo, essent sa fondària molt més gran que son ample.

Una carretera de set kilòmetres en part construïda, arribant avui sols a mig camí, se dirigeix dret al S. remuntant la ribera de Morellàs per a anar a Les Illes, poblet de 237 h., situat a 576 metres altitud, a curta distancia del coll del seu propi nom, que es troba a 748 m. en la frontera d'Espanya. Ruïnes del castell de Castellà. Aquesta comarca és cèlebre pels fets dels trabucaires, en la primera meitat del segle XVII. És país emboscat, agrest i pintoresc.

Un camí que arrenca de l'esquerra de la carretera de Les Illes porta en menys d'una hora al poblet de Riunoguers.

Riunoguers, 75 h., cantó i districte de Ceret, estil també situat en lloc molt muntanyós i pintoresc, a curta distancia del Coll de Panissars, cèlebre per la gran derrota de l'exèrcit francès de Felip l'Atrevit en sa desastrosa retirada, acossat pels almogàvers catalans i aragonesos. Aquest coll és actualment més conegut per Coll del Priorat, per haver-n'hi existit un, dependent de l'Abadia d'Arles, baix l'advocació de Sta. Maria, priorat que depengué posteriorment del monestir de Ripoll.

Avui l'estat major francès ha fet infranquejable el Coll de Panissars, que està dintre el recinte fortificat del castell de Bellaguarda.

A la sortida de Morellàs se deixa a la dreta el ramal de carretera que va a trobar la de Perpinyà a la frontera, pel Portús; i es pren el de l'esquerra, que porta la direcció al NE. i segueix per damunt la dreta caient de la torrentera de Morellàs.

6 km. Enforcament amb la carretera de la frontera d'Espanya a Perpinyà, que se segueix en aquesta direcció. A un costat de carretera, a l'esquerra, és veu el roure dels Trabucaires, que té sis metres de volt; son cor és foradat, podent-s’hi encabir cinc o sis homes. Dins d'ell s'amagaven aquells bandolers per a assaltar als viatgers.

8 km. Establiment del Voló. (Vegeu itinerari 84b).

En amunt de l'establiment se deixa a l'esquerra la carretera nacional i es pren a la dreta la veïnal d'Argelers, que segueix dret al NE. la vall del Tec per sa banda dreta. El recorregut d'aquest camí és deliciós, la vista s' esplaia a la dreta sobre les Alberes, de formes enèrgiques i trencades, de vius relleus i simpàtics tons. A l’esquerra s'estén la plana del Tec, molt ben regada i conreada. El camí va quasi sempre ombrejat.

11 km. Trencant del camí de Montesquiu, que es veu a la dreta, a mitja hora curta de distancia.

Montesquiu, 368 h., cantó d'Argelers, districte de Ceret; s'alça sobre una eminència, a 154 m. d'altitud, dominant extens territori. En sa part culminant hi han les ruïnes d'un castell feudal, cèlebre per la defensa heroica que féu la castellana, en absència de son espòs, contra l'exèrcit invasor de Felip l'Atrevit, rei de Franca. L'església és romànica; son portal és senzill, però de bell estil; l'absis està ornat d'arquets; en un dels murs en la part exterior hi ha encastada una sepultura en el gruix de la paret, en la socalada, que la resguarda un arc apuntat sostingut per columnetes; en una llosa funerària, del segle XIII, lli ha gravada una creu rodejada de dos candelers.

13 km. Altre camí que es dirigeix a Montesquiu creuant la carretera. Aquesta es dirigeix dret al E.

14 km. Es travessa la ribera de les Colomeres.

16 km. Se creua la ribera de Vilallonga, i el camí que va al poble del mateix nom, des de Brolla.

Vilallonga dels Monts, 470 hab., cantó d'Argelers, districte de Ceret, estil dalt d'una eminència a 117m. alt., a mitja hora escassa de la carretera. L'església és romànica, a volta de canó seguit, amb absis ornat en son exterior per modillons; son campanar quadrat, alçat sobre un costat de l' edifici, està emmerletat; és notable la ferramenta de la porta.

A cosa d'uns 20 minuts en amunt de la ribera de Vilallonga hi ha l'església de la Mare de Déu del Vilar, antic priorat de canonges regulars de Sant Agustí. L'església és d’una sola nau amb creuer, amb un absis central i un de petit a cada costat; el portal és de marbre blanc, i la porta conserva sa antiga i bonica ferramenta.

Fragment del portal de l'església de Sant Genís les Fonts

18 km. Sant Genís les Fonts, 419 hab., cantó d'Argelers, districte de Ceret, en mig d'hermoses hortes, jardins i conreus. Son terme està regat per nombroses fonts, que li donen nom, més dels recs que el serpegen. L'església, que fa avui de parroquial, pertany a un antic cenobi de monjos benets, fundat en el segle IX. Aquesta església és un monument digne d'esser visitat. Té la forma de creu; sa única nau és amb volta apuntada; el campanar s'alça damunt del creuer, a l'igual que en l’església del monestir de Camprodon. La porta d'entrada és un bell exemplar: la llinda del portal és una grossa pedra, més alta d'un costat que de l'altre; mesura 2'20 m. de llargària per 0'70 en el centre; porta esculturat un baix relleu representant l’Omnipotent donant la benedicció, amb dos àngels agenollats als costats i rodejat de déu figures amb llargues vestimentes. Una inscripció que porta aquesta llinda fixa l'època de 1020 a 1021 com a data de sa erecció. Als costats de la porta hi ha enclavades en el mur varies lloses sepulcrals; una d'elles, de caràcter molt antiquat, encara que obra del segle XIV, mostra una figura jacent i ornatges esculturats. En l'interior s'hi venera la Verge del Vilar, imatge asseguda amb el Fillet a la falda, obra, segons sembla, del segle XVII. Guarda també l'església un quadre de mitjà mèrit que representa la Verge i Muntanya de Montserrat; un sarcòfag elegant i senzill, llarg de 1'02 metres per 0'33 d'alçària; una hermosa pica d'aigua beneita, del segle XII, trobada darrera de l’altar.

La part del claustre que no és a terra està del tot desfigurada; les arcades que queden dretes son de mig punt sostingudes per columnes més aviat curtes en raó de l'alçaria de llurs bases. Era obra del segle XII.

La carretera travessa l'hermosa plana de Sant Genis, plena d'aigua i verdor, vinyes i arbredes.

19 km. Es travessa la ribera de La Roca.

Se creua la carretera de Palau del Vidre a Sureda i tot seguit la ribera del propi nom davant de Sant Andreu.

22 km. Sant Andreu de Sureda, 707 h., cantó d'Argelers, districte de Ceret, en hermosa vall bordada d'hortes, vinyes i sureres. Antigament hi existia un famós monestir de monjos de Sant Benet, quina fundació remuntava a llunyana data, existint ja cartes i privilegis, a ell inherents, de Lluís el Debonari, del 830, i de Carles el Calb, del 869; en el segle XIII fou incorporat al monestir de la Grassa, i en 1592 fou unit al monestir d'Arles, de la mateixa ordre. No queda avui del cenobi més que l'església: claustre i abadia han desaparegut. És l'església, consagrada en l'any 1121, un monument important, bastant capaç, d'una gran nau central de volta apuntada, amb capelles laterals, tres per banda, i unes galeries de punt rodó bastant estretes, obertes en el mur entre la nau i les capelles, no tenint en el gruix dels matxons més que una espessor de 80 cents. L'absis és hemisfèric, amb tres finestretes que donen a l'exterior, que està ornat per una arcatura amb senzilles columnes; els absis laterals tenen sols una obertura; els caps del creuer son aplanats. És molt notable per son mèrit i antiguitat la mesa de l'altar major.

La pica de l'aigua beneita és un bell exemplar paregut al de Sant Genis les Fonts, també esculturat en la copa, en la columna i el capitell; aquest té molt ben dibuixats i executats els animals fabulosos que l'adornen. Prop de la pica pot veure’s un cipo roma de marbre blanc que porta una inscripció de l'any 239 abans de Jesucrist, que indica haver sigut erigit en honor de l'emperador March Antoni Gordià, fou descobert en l'altar major en 1681; en 1866 se trobà altre cipo en un dels absis laterals, el de la part N., també de marbre blanc, amb inscripció romana. El campanar, que és de forma quadrada, s'alça avançat de les parets de l'edifici, a un costat del creuer.

La porta és també molt esmentable; és carrada i té un dintell esculturat per l'estil del de l'església de Sant Genis. Dessobre el portal hi ha una bella finestra quadrada de marbre blanc amb sos brancals esculturats.

Sortint de Sant Andreu, la carretera continua portant la direcció a Llevant, disfrutant, per un costat, de la perspectiva pintoresca de les serres de l'Albera, i per altre de l'ample horitzó de l'hermosa plana.

26 km. Es travessa el camí de ferro de Cervera a Perpinyà, i es va a trobar la carretera nacional procedent de Perpinyà seguint-la en direcció S. fins arribar a Argelers.

27 km. Argelers, vila de 2.833 habitants, cap de cantó, districte de Ceret, bellament situada en lloc enlairat, a dos kilòmetres del mar, dominant la plana i fruint d'hermós cop de vista sobre les properes Alberes, emboscades i rocalloses. Era vila real en temps de nostres reis d'Aragó, tenia vot en Corts i gaudia de molts drets i privilegis. La població ofereix un bon aspecte. Un passeig de 2 kilòmetres de llargada, ben ombrejat, amb chalets i villas en sos costats, condueix a la platja, molt concorreguda a l'estiu en l'època de banys, en que Argelers pren animació pels molts forasters que hi acudeixen.

Hotels: Bonet; Llobet. Servei de carruatges a Amelie [Els Banys d’Arles].

L'església parroquial és d'origen romànic, d'una sola nau, i està completament desfigurada per additaments i renovacions. Conserva un magnífic retaule major del segle XV format per nou taules i una tela notablement pintades. Té altres pintures sobre fusta i sobre cuiro molt apreciables, escampades pel temple. És de consignar, entre els assumptes pictòrics, un de molt curiós que representa una disputa de l'arcàngel Sant Miquel amb el Dimoni, tot pesant una ànima en unes balances. Les fonts de batejar són un curiós exemplar del segle XIII. Se guarda en la parroquià un notable copó d'aram per a les Sagrades formes que és un model molt interessant de l'estil del segle XIV. El campanar, alt i quadrat, té per remat una teulada a quatre vessants.

Al N. de son terme, alçat en la plana, hi ha l'arruïnat castell de Pujol, que es diu haver pertanyut als templers.

A una mitja hora de la Vila, dret al SO., s'hi troba la petita capelleta de Sta. Magdalena o de la Mare de Déu de Vida, molt antiga, de volta de mig punt baixa i pesada i de feixucs murs; està situada en lloc pintoresc.

En el propi terme d'Argelers, en mig de boscos i penyals, a una hora i mitja de distancia dret al S., hi ha l'abadia de Vallbona, restos d'un antic monestir de benedictins fundat en l'any 1242. L'església és d'aquella època. Del claustre en queden petits vestigis.

Són interessants també les excursions a la gorja de la Vall de Mont Bram, a l'ermita del Castell, al Castell d'Utrera i a la torre de la Massana, excursions de bosc i aspre muntanya de deliciosos panorames. Aquell castell fou construït, diuen, pels romans per a defensar el pas del proper Coll de la Carbassera, que travessa el Pirineu. Se nomenava Castrum Vulturaria. Prop de les ruïnes s'hi veu un dolmen.


b) Per la Roca i Sureda

30 km. Carretera.

18 km. Sant Genís les Fonts. (Vegeu aquest itinerari a.)

Des de Sant Genís, la carretera es dirigeix vers al SSE., tenint a l'enfront les Alberes, que presenten un galan i superb aspecte. Abans d'arribar a La Roca es travessa la ribera de son nom. A l'esquerra es veu la capella de la Mare. de Déu de Tanyach.

20 km. La Roca de l'Albera, 1.168 h., cantó d'Argelers, districte de Ceret. La població està arredossada al voltant de les ruïnes de son antic castell, que havia pertanyut als comtes d'Empúries. L’església estava dins del recinte del castell i havia sigut fortificada; sos murs són molt revinguts i la porta s’obre en una paret de 2'40 metres de gruix; anava tancada per un rastrell i damunt del portal, senzill i elegant, s'hi veu un ferm matacà; son retaule major, amb antigues pintures sobre fusta, sobredaurat, està ornat de bella cresteria i escultures. Sa situació és molt pintoresca a l'extrem de les Alberes, dominant la plana.

A un quart del poble, al peu de la ribera de son nom, hi ha la font de l'Aram, d'aigües minerals.

En son terme, prop la Roca del Mig-dia, que es troba a 879 metres altitud, hi ha un notable dolmen conegut amb el nom de la Balma del Moro.

La carretera es dirigeix dret al NE.

22 km. Sureda, 1,391 hab., cantó d'Argelers, districte de Ceret, situat en lloc arrecerat al repeu de les Alberes, a l'entrada d'una vall agrest i pintoresca poblada de suredes i altres arbres. Son territori és fresc, productiu i ben regat i conreat. En la plaça, que és espaiosa, hi ha el castell en bastant bon estat de conservació. Dins d'ell i en un de sos costats hi ha l'antiga església romànica.

A curta distancia de la població, prop de la torrentera, hi brolla la Font Agre, quina aigua mineral, abundosa, té un gust acidulat ferruginós. No lluny de la font, en la vora esquerra del torrent, hi ha la Cova de la Mena, de la que en surten grans emanacions d'àcid carbònic.

Prop del Mas del Ca s'hi troben curiosos monuments megalítics.

Des de Sureda pot pujar-se a les ruïnes del Castell d'Utrera, preciós punt de vista panoràmic, i visitar-se l'ermita del Castell, en quina obra s'hi troben restos de construcció romana sobreposats.

La carretera, seguint el repeu de les Alberes, se dirigeix dret a l'E., i després dret al NE., tenint a la dreta el riberal de la Massana, quines gorges i penyals s'alcen enasprats.

30 km. Argelers.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat