88. De Camprodon a la Pica del Canigó

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Pel Coll del Pal i Esquerdes de Rojà

10 hores 30. Excursió molt agradable i digna d'esser recomanada pels continuats espectacles de muntanya de que es disfruta.

Cal matinejar molt, puix a les tardes les boires acostumen, a l'estiu, emparar-se de les muntanyes, en quin cas serà millor anar de dret al Chalet Refugi dels Cortalets, pujant l'endemà a punta de dia a La Pica; no obstant, si el dia és clar, el panorama des del cim de La Pica és molt més hermós al pondre’s el sol que al nàixer el dia, puix els extensos horitzons de sol-ixent estan molt més ben aclarats.

4 h. Coll del Pal. De Camprodon al Coll del Pal. (Vegeu itinerari 24).

4 h. 15. Fonts del Tec. Del Coll del Pal a les Fonts dec Tec. (Vegeu itinerari 73a). Se faldeja en amunt per dessobre la vorera esquerra del riu naixent i per dessota els espadats i aspres grenys de Rojà. El viarany és molt trencat, entre gleva i pedruscall. Bonica vista del Costabona i de la vall engorjada del Tec.

4 h. 35. Portell de Rojà, 2.370 metres alt.; coll enasprat entre el pic escabrós de Rojà i les retallades cingleres o Esquerdes del propi nom, que s'aixequen com eriçades arestes, amb un esmenuçat esllavissament de pedregall dessota d'elles. És l'únic lloc francament accessible entre la llarga rastellera de les predites Esquerdes, que s'estenen llargament, prop de dues hores, es del Pic de Rojà fins al Puig dels Armaris, separant les aigües del Tec de les que s'escorren vers al Tet.

Entre l'esmicolat detritus, que es trepitja, dominen els esmenuçats marbres blancs, que lluen fins a ferir la vista, a l'esclat dels raigs del sol.

Bell panorama de l'alt circ del Tec, Costabona i Roca Colom i sobre tota la vall del riu, distingint-se llunyà panorama de muntanyes i gairebé tota la ratlla fronterera des del Coll del Pal al mar. Del costat oposat, no menys hermós cop de vista sobre'ls fondals i boscos de Rojà, cims de Pomarola, Tres Esteles, Canigó, Pla Guillem, llunyanes muntanyes del Conflent i altres separades valls i fondalades.

El camí va faldejant pel cim de la clotada de Rojà, baixa de primer un xic, per a anar planejant després per sota les trencades arestes de Les Esquerdes, en direcció al NE., les que s'aixequen com un llenç grandiós de gegantesca i emmerletada muralla en ruïnes. Tot el trajecte fins a Pla Guillem és de grandiosa sublimitat pels magnífics panorames que es disfruten.

5 h. 10. Collada del Garbé, aspre i trencada, estimbada per la part del Tec. Se deixa a la dreta faldejant-se tot seguit el triturat Puig del Garbé. Rics i cabalosos naixements d'aigua brollen arreu, a una temperatura que no passa de 5º.

5 h. 55. coll Verd, 2.320 m., que es deixa a la dreta i pel que amb 15 minuts s'arriba al Coll de les Moles. (Vegeu aquest itinerari c).

6 h. Serrat de la Solana dels Pomers, 2.300 m. alt., en el llom de serra que, destacant-se del Puig dels Armaris, queda a la dreta, separa les aigües de la ribera de Rojà de les dels Pomers i de La Sacallosa, les que es reuneixen dret al fons. En la part del Nord s'estén en avall, fins al fons de la clotada, l'hermós bosc de La Sacallosa.


El camí va faldejant la vessant del Puig dels Armaris per 

continuat glevatge.

6 h. 25. Collada del Vent, 2.260 m. alt., que es deixa també a la dreta. Se segueix faldejant per glevatge sota aspres trencalls.

6 h. 40. Pla Guillem, 2.300 metres altitud, ras o pla de gran extensió cobert d'atapeït pasturatge i d'hermoses floretes, de les que en posseeix notables exemplars. Sense tenir de molt l'extensió del Pla de Camp-Magre, té, en canvi, major regularitat per son enquadrament gairebé perfet i sa plana superfície, que li dóna l'aspecte d'un grandiós sobretaula verd. Acostuma haver-hi en la bona estació nombroses vacades i eugassades: Se descobreix esplendent i extens panorama de muntanyes.

Es travessa el pla. En tota sa extensió hi ha col·locades pedres dretes pera senyalar, en cas de boira o mal temps, les diferents travesses.

7 h. 5. La Roqueta. Greny enasprat de roques a l'extrem del pla. 2.253 m. alt. Forta i dolenta baixada pels contraforts de la serra que separa les aigües de la vall de La Llipodera, vessant del Canigó, de les que cauen a l'esquerra a la ribera de Pi. Bell efecte pintoresc, dret ales valls de Rojà i de Pi, Puig de les Tres Esteles, Esquerdes de Rojà i altres més distants muntanyes.

7 h. 20. Pia Rosell, creu de La Llipodera, petit ras herbat entre 'Is aiguavessos que formen per un costat la ribera de Salelles, que va a unir-se a la de Rojà, i per altre les caients de La Llipodera, que és al fons a la dreta. Alt., 2.040 m.

Se deixa a l'esquerra el camí que va al Vernet i es baixa ràpidament dret a la vall de La Llipodera entre glevatge i esmicolat detritus. A la part oposada de la vall se redreça el macís de Bassibés, que forma part de la massa del Canigó.

7 h. 45. Jaça de La Llipodera, 1.875 m. alt. Barraca del Vaquer, gran, prop del llit de la ribera que baixa del Coll de Bocacers. Rica font de fresca aigua. Lloc pintoresc; bella cloterada. A la part oposada, a la dreta caient del massís canigonenc, hermós i espès bosc.

Se segueix en avall el curs de La Llipodera per bells fondals, pels que la ribera hi salta encaixonada entre grans roques despreses. Les allaus hi donen mostra de sa fúria, puix els arbres arrossegats i escalabursats jauen per la ribera entre les roques, en tant que l'aigua, rebotent-hi, hi forma galans jocs i hermosos saltants.

8 h. Presa de Castell. Hermosa cascata formada per un estret de roques combinades bellament amb arbres i verdor. D'aquí arrenca un canal que serveix pera regar.

8 h. 5. Camí forestal de la vall de Cadí. Pont sobre La Llipodera, que es travessa. hermós efecte de muntanyes, aspres i trencades, dominades pel Pic de Casamí. Gorja preciosa. És un dels llocs més hermosos de les valls del Canigó. Alt. 1.650 metres.

Se segueix en amunt el ben cuidat camí forestal de Cadí, que puja per territori abrupte y entre cingles. Els pins i avets l'ombregen. Paisatges deliciosos. Camí preciós en revolts pintorescos per les vessants de la serra de Set Homes.

8 h. 25. Se franqueja una aspre barrancada que baixa dels cims de Bassibés i de Set Homes.

8 h. 30. Collet Verd. L'hermosa vall de Cadí se presenta estesa al fons, rublerta de pintorescos accidents.

8 h. 40. Clapissa de l'Ós. Gran estimball de blocs granítics despresos del macís de Set Homes. Paorós precipici, als peus, a l'esquerra, sobre la vall de Cadí. Se sent la forta remor de l'aigua que es rebat fortament, amagada dessota la clapissa. Aquesta es despenya dret al fons de la vall, en quin lloc brolla l'aigua abundosament. A la part oposada se destaquen les Granges de Cadí, formant en la vessant un oasis de plàcida verdor.

8 h. 45. Font de la Clapissa de L'Ós. Aigua gairebé gelada.

8 h. 55. Palanca de Cadí. Pont rústec molt pintoresc, fet per tres soques de pi i per dessobre el qual es travessa el riu. La vall s'estreny i el riu salta de per munt, encaixonat entre roques i pinosa. A la dreta salta en altra barrancada un torrent que baixa de Set Homes.
El camí descriu una gran angulositat, pera guanyar altitud.


9 h. 5. Entreforc amb el camí de les Granges de Cadí, que es dirigeix a l'esquerra.

9 h. 10. Barraques de Cadí, 2.050 m. alt., al peu d'una socarrada de pins, Bell grup format per les quatre barraques en siti pintoresc. En elles s'hi trobava bona palla pera poder-hi passar la nit. Avui estan arruïnades.

El lloc és relativament arrecerat i en extrem agradable. El riu salta al fons de la barrancada. Forma un planell herbat, rodejat de despreniments granítics i encatifat d'hermoses floretes. A sos voltants s'estén una gran socarrada de pins que allarguen llurs nues i descarnades branques.

Des de les barraques se segueix en amunt la barrancada de Cadí. A mida que es va pujant, el bosc va aclarint-se i ben prompte sols van quedant alguns pins i avets esgarriats. El riu-rebull en mig del rocatam, formant petites cascates i saltants.

9 h. 15. La vall s'eixampla i la pendent se suavitza. Se desplega a l'enfront el circ dels Plané de Cadí, rodejat pels més alts i aspres cims del Canigó. Glevatge i enderrocs arreu. El riuet va corrent atrafegat entre rocam. Lloc imposant i d'una bellesa severa.

9 h. 25. Barraca nova de Cadi, bastant capaç per a passar-hi la nit. Està mig arruïnada. Es una llàstima que no Ili hagi més punt, fins per part dels pastors mateixos, que son els que contribueixen niés a destruir-les, en conservar aquestes barraques de refugi, tant útils en cas de mal temps. Aquesta ha quedat descuidada des de que s'ha fet el xalet dels Cortalets, doncs abans l'utilitzaven, per a passar-lli la nit, els excursionistes del Vernet que volien esser apunta de dia a La Pica. Avui són pocs els que s'hi queden, puix generalment prefereixen pujar per la part oposada, quedant-se a dormir a l'expressat xalet.

Al peu de la barraca hi ha una font d'aigua molt glaçada. Se va remuntant el Circ de Cadí que s'engrandeix a mida que es puja. El camí, molt ben cuidat i arreglat, va serpejant amplament.

9 h. 40. Font molt ben arreglada, amb pedrissos i taula, al peu del camí i d'un recte xòrrec. Se va guanyant alçària travessant desolat territori, rublert d'enderrocs per tots indrets. Ben prompte s'ofereix a la vista, a l'esquerra, l'aguda Pica del Canigó.

9 h. 45. Estanyols de Cadí, 2.359 m, alt. No tenen gran importància. Són de poca fondària, plens de pedregall, gairebé rodons i d'uns 20 metres de diàmetre el més gran; terrer erm i voltat de blocs granítics. La desolació s'estén arreu. Tanquen el circ el Pic de la Comalada, el Puig Sec, Tretze Vents, La Pica del Canigó i Set Homes. Sembla el gran cràter del Canigó, o, més ben dit, el cor d'aquestes colossals muntanyes. Se deixen els estanyols a la dreta.

Un caminet .molt ben disposat, arreglat de nou, vorejant constantment la timba, entre clapisses, xòrrecs i esllavissades va serpejant i enlairant-se, dominant la ruïnosa comarcada superior de Cadí, agombolada de tarteres de grossos blocs de gneis i granit.

10 h. Se deixa el camí que s'enfila cap a Barbet, a la dreta, i que porta al Chalet refugi de Cortalets, i es va seguint per petit viarany sospés dessobre l'esfereïdora timba.

10 h. 15. El viarany arriba al caire d'un collet que sembla infranquejable, entre Puig Barbet i La Pica, on s'obre un paorós avenc que ve a caure a gran profunditat damunt del pregon glacier del Canigó. Treure el cap damunt de l'avenc espaordeix: forma com un embut colossal, a quin fons hi ha el glacier. Té més de 300 metres de desnivell. La fondària de la timba és espantosa i cal tenir el cap ben segur pera guaitar al fons. L'efecte del glacier i del desert que el rodeja supera a tota ponderació. Aquest glacier veu rarament el sol. Al peu d'ell i en la mateixa concavitat que forma son racer s'hi troba un llac en el que al fons de ses blavenques aigües hi llueixen grans masses de gel. Amb tot, per aquest coll també s'hi baixa, per la Bretxa Durier, esglaonada de perillós accés y sols practicable per gent ben avesada a les muntanyes, de cap sencer i peu ferm, familiaritzada amb els perills. (Vegeu itinerari 90b).

Per un ràpid zig-zag s'arriba al peu de La Xemeneia, que cal escalar. És una fonda ranura formant com un replec de la cinglatera i d'una inclinació gairebé vertical. Tindrà prop d'un centenar de metres d'elevació. Aquests cingles, formats per gneis, van descarnant-se amb els vents i les glaçades que els acoten i prenen formes rares de cresteria i de colossals agulles. Per a pujar és forçós anar guanyant els graons tallats en l'escletxa de la penya. És més difícil la-baixada que la pujada, puix espaordeix la gola del precipici que s'obre dessota La Xemeneia. Guanyada aquesta, ja s'és al cim.

10 h. 30. Pica del Canigó, 2.785 metres alçària. Estreta plataforma voltada de precipicis i colossals clapisses, ocupada quasi per enter per una ruïnosa barraca, de pedra en sec, capaç per a tres persones. Son racer exterior ofereix, amb tot, un bonic abric contra el vent, que sol bufar amb violència en el cim. El precipici, obert al NE. , format per dos cingles en ferradura, tallats a plom i d'una elevació considerable, és en alt grau paorós.

La gran alçària sobre la seva base, puix el Conflent i el Vallespir, que l'envolten, estan a una elevació en el Vernet de 620 metres i a Prats. de Molló de 745 m., el fan aparèixer molt més alt del que és en realitat, i d'aquí la suposició dels antics, que el creien el pic més alt de tot nostre Pirineu català. Si són molts els cims de nostre Pirineu que el guanyen en elevació, cap pot-ser l'avantatja en vista extensa i desembarassada. Envoltat d'esfereïdores timbes, clapejades de congestes i d'estanyols, no té a son enfront vers al N. cap altre pic que li destorbi la mirada fins a la carena de Les Corberes, a l'altre extrem del Rosselló. Son panorama abasta als peus, tota la plana del Rosselló i el Conflent, i al NE. , enllà del Mediterrani, el golf de Lió i llà d'enllà en tardes ben clares la desembocadura del Ródan [Roine] i l'esfumada silueta de la cordillera de Les Cevennes. Cap al NO. Des de les muntanyes de Madres„ s'estén l'horitzó cap a la Cerdanya, les serralades del Capcir Puig Peric i Carlit, les d'Andorra, entre les que sobresurt el Puig Pedrós, i més lluny les del Pallars i Aran, de les que se'n destaca al fons la Maladetta. Cap a llevant s'estenen vers al mar les sinuositats dels Aspres. Al SE., si bé els cims de son propi massís, li treuen gran part (la vista, domina per això enllà de les Alberes gran part de nostra Catalunya, Empordà i la Costa fins més enllà de les muntanyes de Barcelona. Cap a Mig-jorn, Tretze Vents i Set Homes li aturen gran part d'espai; més cap a l'O. i SO. se desplega un hermós panorama de. muntanyes de la carena pirinenca.

Del massís de La Pica se’n desprenen directament tres valls; la de Sant Vicens al NO., per on s'estén una colossal clapissa; el Clot de Balatj, que dóna naixença a la ribera de Taurinyà, i per on el precipici és més dret i esgarrifós; i la de Cadí a Migjorn, franquejable sols per La Xemeneia. Arrenquen de La Pica tres arestes principals: la que estreba dret al Pic de Casami i descriu un arc de cercle mal traçat en direcció a ponent separant les valls de Cadi i de Sant Vicens, que van ambdues al Vernet; altra que traçant un arc de ferradura vers al : NE. s'aguanta enlairada a 2.748 metres en el Puig Barbet i se bifurca a llevant en el Puig de Vallmanya seguint un enlairat estrep de carena i separant les clotades de Balatj, Llec i Vallmanya; i altre que va cap al SSE. per les trencades arestes de Puig Sec, a trobar el gran macís de Tretze Vents, separant les aigües del Clot de Vallmanya de les de Cadí. Totes les aigües de La Pica del Canigó van al riu Tet. Els altres dos gegants Tretze Vents i Set Homes, que li disputen la supremacia, donen aigua al Tet i al Tec. La ratlla divisòria d'aigües del Canigó comença en el Pla Guillem, segueix a Set Homes, Tretze Vents, serra del Roc Negre i ses estribacions cap als Aspres, tenint al N. el Tet i a Mig-jorn el Tec.


b) Pel Coll de Siern

10 h. peu o en cavalleria. Excursió molt recomanable per lo pintoresca, encara que molt fadigosa i de dolent passant.

2 h. 50. Coll de Siern. De Camprodon a Coll de Siern, (Vegeu itinerari 24d).

3 h. 20. Rivera de La Solaneta. De La Solaneta a Perafeu. (Vegeu itinerari 72b). Se puja pel costat de la casa de Pérafeu i es va faldejant el barranc de l'ortigar.


3 h. 50. Collada de l'Ullat. Se baixa per l'atapeït i lliscós
 herbei.

4 h. Jaca de l' Ullat. Es travessa el riu i es remunta sa vorera dreta per prop d'un preciós saltant que pot admirar-se seguint un xic en amunt la corrent. El corriol, que es perdedor, va enlairant-se dominant l’embarrancada vall; pujada penosíssima sobre tot en son últim terç. Cal esser molt pràctic del país o anar acompanyat de molt bon guia per a no perdre’s i embarrancar-se per dessota els grenys de Les Esquerdes.

4 h. 40. Collada del Garbé; portell enasprat. Preciós cop de vista sobre'ls clots aspres i estimbats de l'alta vall del Tec. El Costabona se redreça altiu davant per davant i per son caient més escabrós.

Extens panorama per tots indrets on se dirigeix la mirada.

Passat el difícil pas se veu, al dessota, el camí de la Portella de Rojà a Pla Guillem. Bella vista d'aquest Pla, dels fondals i boscos de Rojà, Puig de les Tres Esteles, Pla de Camp-Magre i alts cims pirinencs des del Pic de la Dóna al Puigmal.

Se troba'l camí que va al Pla Guillem dessota mateix de la collada. De la Collada del Garbé a La Pica. (Vegeu aquest itinerari a).

10 h. Pica del Canigó.


c) Pel Coll Pregon i La Farga o bé des de La Presta

10 h. 45. A peu o en cavalleria. Excursió molt recomanable per lo pintoresca. Per a fer-la més descansada pot practicar-se en dues jornades; fent nit a La Presta

2 h. 30. coll Pregon. De Camprodon a Coll Pregon. (Vegeu itinerari 23b).

3 h. 15. Carretera de La Presta. De Coll Pregon a la carretera. (Vegeu itinerari 72a). No cal arribar a La Presta, que és a un quart de distancia carretera amunt, a no ser que es vulgui fer l'excursió en dues jornades, fent nit a l'establiment; o bé de regrés i per a major comoditat aturar-s'hi a esmorzar, si es vol estalviar un àpat de muntanya.

Es travessa la carretera i davant mateix del camí que puja de La Farga se pren un corriol que munta per entre la roureda.

3 h. 30. Pla dels Cortals. Se puja per l'indret del torrent de La Solana, deixant a la dreta la clotada pintoresca, on s'hi veu Can Ribes i l'ermita de Sant Cristòfol, dam unt d'un petit promontori. Se deixa a l'esquerra el camí que va a la casa La Solana i es continua. ascendint ràpidament.

3 h. 50. Es travessa, la torrentera de La Solana. En el clot se redrecen grans roques de formes rares que donen animació al paisatge.

4 h. 5. Serrat dominant la clotada de La Preste. Bell efecte pintoresc de l'establiment i de la vall del Tec amb les clotades que lli concorren.

4 h. 15. Roc Rodó, altitud 1.700 metres. Vista sobre la vall d'Agrefull. La pujada se suavitza. Se segueix pel costat, d'aquesta vall faldejant el Puig de Cagallops. A la dreta, al fons, la, Jaca de les Conques, i més amunt la Jaca dels Forquets.

4 h. 30. Coll Baix, entre la vall d'Agrefull i la de La Presta, unint el Puig de Cagallops amb el Roc Negre, serra del Pla de les Eugues i Ras del Garbé. Se rodeja la comarca dels Forquets per entre bella boscúria. Donen nom a n'aquesta comarcada els tres torrents que a tall de forca l'atravessen unint-se en son extrem pera formar la ribera d'Agrefull, que es llença per gorja abrupte, que s'ovira al fons, a ajuntar-se al riu Tec, prop del pont que sobre d'ella se troba en la carretera de La Preste.

4 h. 45. Torrentera del Ras del Garbé. Bonics fondals.

4 h. 50. Torrentera que baixa de Roques Roges.

4 h. 55. Jaca dels Forquets. Rics pasturatges.

5 h. Torrentera del Roc Negre. Torna a empendre-s forta pujada per dessobre glevatge, destacant-se entre la verdor grans rocs de formes aspres i capritxoses.

5 h. 10. Jaca del coll de Visa. Continua pujant-se.

5 h. 45. Coll de Visa, entre les valls d'Agrefull i de Cabús. Nou y esplèndid panorama. Se faldeja per dalt de la vall de Cabús, tenint a l'altre costat la serra de Les Descargues, el cingle del Pelegrí i la Collada, del Vent.

6 h. 5. Font de Les Moles, sota mateix de la collada de Les Moles. Aigua fresca i riquíssima. Unes grans moles li donen nom. Alt., 2.265 metres. Prop del coll, cabanyes de pastors. Se deixa a l'esquerra la collada i un- corriol que va al Collet Verd (Vegeu aquest itinerari a) i se descriu un arc de, circ sobre la ribera de Cabús i pel faldar del Puig dels Armaris, disfrutant sempre d'esplendent panorama.

6 h. 40. Collada del Vent.

10 h. 45. Pica del Canigó. De la Collada del Vent al cim de La Pica. (Vegeu aquest itinerari a.)


d) Per la Parcigola i Pla Guillem, o bé des de la Presta o Prats de Molló

10 h. 45. Excursió molt interessant que es pot fer en dues jornades, Fent nit a Prats o a La Preste.

2 h. 30. Coll Pregon. De Camprodon a Coll Pregon. (Vegeu itinerari 23a). Se deixa el camí de La Preste i se segueix per la dreta, carenejant per la frontera.

2 h. 35. Queda també a la dreta al Pla de les Basses de Favert, cobert de pasturatges i algun conreu, i es segueix pel costat de Franca per un petit perdedor corriol. Se faldeja la Jaca del Conté, fruint constantment d'una magnífica vista panoràmica.

2 h. 45. Font del Conté, molt bona, junt al camí; durant l'hivern estil generalment coberta per una gran congesta de neu.

2 h. 50. Collet de la Font del Conté i sobre una aresta de la serra. Nous i extensos punts
de vista. Se va faldejant el Puig de la Clapa per la Jaca dels Bous.


3 h. 5. Se franqueja altre estrep de la serra i es travessa la Jaca del Bach.

3 h. 10. Roc del cingle de la Jaca del Bach. Gros penyal que es destaca en vessant de la serra, 1.385 m. Alt. Des d’aquí es baixa per ràpida pendent a buscar una estribació que arrenca de la serralada bon xic en avall.

3 h. 25. Solà de Les Agulles; serra que arrenca de la cinglera del Roc. Va faldejant-se.

3 h. 40. Coll de Les Agulles, 1.220 m. alt. A l'altra part del coll hi ha la solitària casa de Les Agulles, col·locada pintorescament prop dels cingles.

Se deixa el coll a la dreta i es continua pel mateix indret de la serra.

3 h. 45. Les Tutes de Les Agulles, cinglera en forma de punxegudes arestes; darrera seu s'hi obren algunes pregones coves o tutes. Baixada molt recte.

4 h. Es travessa el Tec clavant mateix dels Hostalets per una palancota feta per clos troncs d'arbres, i es puja a la carretera. Els Hostalets, 850 m. altitud, on se creua la carretera de La Preste.

La Preste es troba cinc kilòmetres més amunt de la carretera; Prats de Molló, tres kilòmetres en avall. (Vegeu itinerari 79a). Si es vol fer l'excursió en dues jornades, pot fer-se nit en qualsevol dels dos punts. De Camprodon a Prats de Molló. (Vegeu itineraris núms. 71 i 75). De Camprodon a La Presta. (Vegeu itinerari 72).

Es travessa la carretera i es puja per un camí dret i pedregós, per darrera dels Hostalets, a buscar en amunt la vall de La Parcigola.

Ben prompte es troben boniques arbredes. Al fons hi corre el riuet juganer,

4 h. 10. Les Escaroses, gran pagesia, pintorescament situada. És una de les més fortes de la Commune de Prats, i son propietari, persona molt atenta i hospitalària, té guanyats distints premis en concursos agrícoles i pecuaris.

Se segueix la vorera dreta del riu de La Parcigola, que salta entre roques tombades en, desordre, que tant aviat aturen son adelerat pas formant fosques i fondes gorgues, com l’obliguen a rebotre per dessobre d'elles espurnejant i festós, formant escaients saltants, en que l'aigua és tant prompte blanca i escumejant com transparent i clara; boniques arbredes atapeïdes, en les que amb prou feines el sol, a claps, hi entra; arbres variats i corpulents; belles i pintoresques raconades. L'aigua brolla arreu vel costat del camí, saltant de les roques o lliscant suaument amagada entre l'herba dels prats ombrívols, coberts de floretes.

La fresca i riolera vall de La Parcigola és la més pintoresca de tot aquest indret de Pirineu, i val ben bé l'excursió.

4 h. 25. Palanca de Can Calet. coll del Miracle a la dreta; bell efecte de la ribera.

4 h. 30. Es travessa pel peu d'un gegantesc tarter que cau a la dreta. Roques despreses, de proporcions colossals.

4 h. 35. Palanca de Can Guisató. Torna a seguir-se la vorera dreta. Paisatges variats.

4 h. 45. Palanca sobre el torrent de Les Salines, que ve a unir-se amb el de La Molina, que baixa a la dreta formant junts el riu de La Parcigola. Se deixa la vall al fons i s'emprèn una petita pujada.

4 h. 50. can Pitot, 1.100 metres alt. Se passa pel costat de la casa voltada de vells i sapats arbres i se segueix la pujada faldejant per dessobre la ribera de Cabús o de Les Salines.
 Bell punt de vista sobre la vall de Cabús, dominada pel Puig dels Armaris, la Collada de Les Moles i la Serra de Les Descargues.

5 h. Font de la Galdrica, a la bella ombra d'un faig centenari. La pedregosa pujada és ràpida i costosa.

5 h. 20. coll de can Pitot, 1.415 m. alt. en el serrat que separa la vall de Cabús de la de La Molina. La pujada és més suau. Va carenejant-se.

5 h. 30. Es travessa el torrent que baixa del Coll de La Regina, i s’emprèn altra sobta
da i fadigosa costa per lliscós pedruscall.

6 h. coll de La Regina, 1.715 metres alt. Hermosa miranda del Vallespir; tota la conca del Tec, des de Roca Colom al mar per dessobre la més baixa carena pirinenca, un mar desfet d'onades de muntanyes de nostra terra en confós remolí, destacant-se al lluny la bessona massa del Montseny i més prop per ses accidentades formes les cingleres de Talaixà, Bassagoda i la Mare de Déu del Mont.

Prop del coll hi ha una font de fresca i rica aigua. Es lloc d'alegre vista per a descansar i fer-hi un refrigeri.

Travessat el Coll de La Regina continua pujant-se fortament a buscar la cresta de la Serra de Les Descargues.

A la dreta s'obre al fons la solitària Coma dels Estables.

6 h. 10. Cim de la Serra de Les Descargues. Va pujant-se pel fil de la serra disfrutant d'un esplèndid panorama. A la, dreta, el Coll de Bocacers, dominat pel Puig de Bassibés, la Portella dels Isards i Pic de Set Homes; a l'esquerra, la Clotada de Cabús, tancada per la Collada de Les Moles i el Puig dels Armaris.

6 h. 45. Roc de la Llozena, promontori esquistós que es deixa a l'esquerra. 2.180 metres alt. Un xic enllà, l'espadat cingle de l'Àliga. S'entra en un planell herbat en senyalat decliu.

6 h. 55. Roc del Mall, roca esquistosa clavada en terra, dessobre de la qual n'hi ha col·locada horitzontalment altra de planera, estreta i llarga de 9 a 10 metres. Està tant ben equilibrada l'una sobre l'altra que, donant-li una embranzida se fa balancejar com un mall gegantí. Enfront i enllà, el cingle del Pelegrí, A la dreta, al fons, el sot de Bocacers. Continua pujant-se pel suau decliu herbat, del que en sobresurten grenys esquistosos.

7 h. Font de La Perdiu, 2.260 metres alt. Es escassa, però son aigua és forta i gemada. Està la font molt mal arreglada. El panorama és esplèndid sobre'l Canigó per un costat, sobre les muntanyes i valls que arrenquen del nus de Costabona per l’altre, i al fons sobre les accidentades valls del Vallespir, part del Rosselló, i al lluny, darrera de grans rastelleres de muntanyes, la plana de l'Empordà, el golf de Roses i la Mediterrània.

7 h. 5. Pia Guillem, 2.302 metres alt. Grosses pedres dretes senyalen el camí entre l'herbei.

7 h. 20. La Roqueta. De La Roqueta a La Pica. (Vegeu aquest itinerari a.)

10 h. 45. Cim del Canigó.


e) Per la Parcigola i Coll de Bocacers

10 h. 45. A peu o en cavalleria. Excursió interessantíssima. Pot fer-se en dues jornades, fent nit a Prats o a La Presta.

2 h. 30. Coll Pregon. De Camprodon a Coll Pregon. (Vegeu itinerari 23a).

4 h. 45. Palanca del torrent de Les Salines. De Coll Pregon a la palanca. (Vegeu aquest itinerari d).

Se segueix en amunt per la vorera dreta del torrent de La Molina.

4 h. 55. Es travessa el torrent per una palanca i es remunta la vorera esquerra.

5 h. 5. El Sayol, masia a l'esquerra del camí.

5 h. 15. Solà d'en Garcia; altra pagesia. La Molina, gran casa de camp, estir en el clot, al peu del torrent, en un gran replà format per la vall al tòrcer sa direcció al NO. Varies cases escampades en la fondalada. Se puja sobtadament enlairant-se per damunt la vall de La Molina.

5 h. 40. Se faldeja el Clot de Sant Salvador, que cau a la dreta i que baixa de la Serra Gallinaça.

5 h. 45. Coll de La Se va contornejant la vall. El riuet de La Molina corre al fons, a l'esquerra, per aspre i desolat territori.

5 h. 50. Collet de La Veyna. Tombat el collet, s'entra en els verds i hermosos pasturatges dels Saqués.

6 h. Cabanya dels Saqués, molt gran, oferint espai per a tancar-hi mil caps de bestiar de llana. Forma dos pisos, separats per cabirons coberts d'herba. En la planta baixa hi ha la gran quadra per al bestiar; en el pis superior, on s'hi entra també a peu pla per la part superior, hi ha l'herbera, essent un magnífic lloc de refugi per a passar-hi la nit en cas de necessitat o conveniència. El propietari és Mr. Xatard, gros hisendat de Prats de Molló, a qui pot dirigir-se l'excursionista quan li con- vingui fer-lli nit, en cas d'esser època en que el bestiar és ja fora de la muntanya. Prop de la cabanya hi ha una altra petita barraca per al guarda o per als pastors.

El camí va enlairant-se. Tot el terrer se presenta ja més aspre. A la part oposada de la vall s'alcen el Coll de la Regina i la Serra de Les Descargues.

6 h. 10. Jaça dels Estables. Replans englevats. Barraques de pastor. Nova i forta pujada.

6 h. 25. Pla dels Estanys. Rocam entre glevatge. Se noten senyals d'haver-hi hagut estanys, avui escolats. Territori desolat. Se puja fortament.

6 h. 40. Pla de Les Xicoyes. Bell punt de vista sobre la vall de La Molina, que s'estén a l'enfront; verda i xamosa en son fons, abrupte i trencada en ses altes caients.

S'emprèn una dreta i fadigosa pujada. Arre u brollen fresques i delitoses fonts que llencen aigua i verdor per tots indrets.

7 h. Coll de Bocacers, 2.285 metres alt., entre les valls de La Molina, al SE., i de La Llipodera, al NO. Bell punt de vista sobre ambdues valls i altres dilatats horitzons.

Està estrebat al NE. amb el Puig de Bassibes, cim avançat del massís de Set Homes i al SO. amb el Pla Guillem.

Se baixa del costat de La Llipodera. Ben prompte comencen a trobar-se naixements d'aigua. La baixada és ràpida i dreta.

La vall va tancada per les estribacions del Set Homes i per les de Pla Guillem.

7 h. 20. Jaça de dalt de La Llipodera.

7 h. 30. Cabanya dei Vaquer de la jaça de La Llipodera. De La Llipodera a La Pica. (Vegeu aquest itinerari a.)

10 h. 45. Pica dei Canigó.


f) Per Prats de Molló i La Comalada

10 h. 15. Excursió interessant, emperò fadigosa, practicable solament a peu des de sota la Portella del Canigó, en La Comalada, fins als plans de Cadi.

4 h. Prats de Molló. De Camprodon a Prats. (Vegeu itineraris núms. 71 i 75.)

7 h. 55. Font dei Roc Negre. De Prats a del Roc Negre. Vegeu itinerari 96a). Des d’aquí la pujada se fa molt penosa pel devessall de les colossals tarteres.

8 h. 20. Portella de La Comalada o del Canigó, 2.625 metres altitud, en una estreta i arruïnada. aresta que va del cim de Tretze Vents al Pic de Set Homes, al costat mateix del Pic Rojat, Esplèndid punt de vista sobre la vall. de La Comalada i sobre la de Cadí i els alts pics del Canigó, que envolten aquesta última vall; Casamí, La Pica, Barbet, Puig Sec, Tretze Vents i Set Homes, gegants d'esquerpa estructura; tot al voltant, enormes tarteres o dretes clapisses d'esmicolat detritus, i més al fons les negres arbredes, els verds pasturatges i el platejat serpeig de l'aigua. Dret a La Comalada se veu al lluny l'esmotxadura de la vall del Tec, i més enllà, les de Sant Llorenç i del Galdares i un extens i variat horitzó de muntanyes, ressortint unes de les altres en confós bell desordre.

Se baixa per entre els enderrocs i esllavissades, procurant evitar les més grosses tarteres. Baixada en extrem fadigosa.

9 h. 10. Es travessa la ribera de Cadí per unes passeres prop la Barraca Nova, mig arruïnada.

10 h. De la Barraca de La Pica. 
(Vegeu aquest itinerari a).

11 h. 15. Pica del Canigó.



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat