97. De Camprodon al Vernet

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

a) Per la Portella de Mentet

10 hores 45. Practicable en cavalleria.

4 h. 25. Pla gran de Morens. De Camprodon al Pla de Morens. (Vegeu itinerari 11a).

4 h. 50. Portella de Mentet. Del Pla gran de Morens a La Portella. (Vegeu itinerari 28b.) Des de la collada se baixa ràpidament per l'atapeït glevatge.

5 h. 5. Prat de La Portella, bonics pasturatges; a l’esquerra, el Pic de la Dona. Arreu, naixements d'aigua de la ribera de Mentet. Segueix la baixada, trobant-se ben prompte escampades pinedes que ornen el paisatge.

5 h. 20. Pla Alemany. Segueix la descensió per entre bosc de pins. A l'esquerra s'obre una vall que baixa del Pic de la Dóna.

5 h. 50. Jaça llarga. La vall s'engrandeix. Se troben aiguamolls. Entreforc amb la ribera de Basinés, que es travessa.

6 h. 5. Pla de Les Soques, 2.300 m. alt. Font de Les Soques.

6 h. 20. Jaça de Mentet.

6 h. 35. Les Cabanyes, 2,050 metres altitud. Se troben camps de conreus.

6 h. 50. Es travessa la ribera per una palanca.


6 h. 55. Palanca de Mentet 
sobre la ribera de Riuset,. Se puja la vessant dreta.

7 h. Mentet, petit poblet de 144 h., cantó d'Oleta, districte de Prada, esglaonat en el faldar de la muntanya sota el coll de son nom. Aspecte brut i miseriós. No hi ha, ni mitjanament, lloc on poder hostatjar-se ni menjar tant sols un bocí. Es un dels pobles més misteriosos de la muntanya, En canvi, sa situació és molt agradable dominant les dues valls que s'enforquen sota el poble, rodejades de soperbes muntanyes, engalanades de verds fondals i vessants de negrosos boscos, amb gran abundor de clares i fresques aigües.

El camí s’enlaira sobtadament a NO.

7 h. 10. Coll de Mentet, 1.765 m. alt., estrebat entre'l Puig del Senyor al NNE., i el gran bosc del Muscalló al SO.

Vista preciosa sobre les fondalades de Pi i el macís del Canigó, que es presenta majestuós en tota sa grandiositat, i sobre'l Pla Guillem i Les Esquerdes de Rojà. No menys interessant és la vista dret a les valls de Mentet, dominades pels cims de Coma Armada, el Pic de la Dóna i la Serra Gallinera.

Des del coll un caminet ramader puja per la vessant de llevant del Puig del Senyor i va amb cosa d'una hora al Puig de les Tres Esteles, enlairat en posició avançada, dominant un extens panorama. Se segueix un camí que faldejant el Puig del Senyor baixa ràpidament en direcció al ONO. Aquest camí, que va dret a Pi, és conegut amb el nom de Pujada de la Tira.

7 h. 15. Es travessa una torrentera, provinent del citat Puig del Senyor, que va a trobar la naixent ribera de Campells.

El camí, molt pedregós, segueix la vall per sa vessant esquerra.

7 h. 40. S'obre una pintoresca clotada a l’esquerra.

7 h. 45. El camí es fa més planer, i va seguint la vessant esquerra de la ribera per la llarga baixada de la Tira, seguint els contraforts SE. del Puig de les Tres Esteles. A les vessants oposades, magnífica boscúria.

7 h. 50. Bella agrupació de roques a la dreta.

7 h. 55. Font d'Estalella, en el mateix camí.

8 h. Ràpida baixada al poble de Pi, que és al fons de la clotada, entre bells conreus i prats. Camí molt accidentat i pedregós que travessa notables betes de marbre blanc.

8 h. 30. Pi, 1.000 m. alt., poblet de 533 h., cantó d'Oleta districte de Prada, al peu de la ribera a que dóna nom i a sa vorera esquerra. Té grans pedreres de, marbre blanc no explotades. En son terme hi ha antigues fargues arruïnades que daten d'època molt llunyana, puix per carta reial atorgada a Prada en Octubre de 1183, el rei Alfons d'Aragó dóna i concedeix al monestir de Sant Pere de Camprodon les mantues o fargues que la casa reial posseeix a Pi amb son dret d'empriu i de fer llenya al bosc en una gran extensió de terreny.

L'església de Pi és d'origen antic, però completament transformada i desfigurada. Té un curiós porxo davant sa porta d'entrada; la ferramenta d’aquesta, encara que grollera, no deixa de merèixer l'atenció. Se surt de Pi seguint avall la vora esquerra de la ribera.

8 h. 20. Pont sobre'l riu, que es travessa. Lloc molt pintoresc. Fins aquí arriba la carretera que puja de Vilafranca. Kilòmetre 12.

Se va seguint la rodada via que penetra en la vall engorjada y segueix la ribera, sempre per sa vorera dreta. El trajecte és en extrem atractívol, tancada la vall per altes i rectes muntanyes. La vegetació és verda i esplendent. Les voreres del riu són delicioses. En molts punts passen apariats riu i carretera. L'aigua del riu pren tons blaus i verdosos més o menys pujats segons els indrets, i llença blanca escuma en les caients de les roques.

9 h. 5. (Km. 10.) Gorg de l'Infern, el més notable de la ribera. Té una profunditat de 40 a 50 metres.

A la dreta, dalt d'un alterós penyal, domina la vall l'ermita de Sant Pau. Per allí passa l'antic camí que s'hi enfila per a evitar l'engorjat del riu. Per a fer obrir pas a la carretera tingueren que fer-se desmonts en la gorja. A l'esquerra s'alcen enasprats contraforts del Puig de les Tres Esteles. Se deixa ala dreta en un puig avançat la Torre de Goa i el Coll de Jou a son costat.

9 h. 40. La vall s'engrandeix notablement.

9 h. 45. (Km. 7.) Sahorre [Saorra], 667 metres altitud, poble de 712 h., cantó d'Oleta, districte de Prada. La vall de Saorra, que s 'estén considerablement en avall de la població, és molt hermosa, rienta i productiva.

Les aigües de ses fonts són molt riques i saludables. A l'altra part del riu s’aixeca en lloc enlairat l'hermosa esglesieta romànica d'elegants proporcions i de purs i correctes detalls. La torra quadrada és senzilla i esvelta, desproveïda d’adornos, amb dos pisos amb finestres bessones a cada cara. L'absis, ben proporcionat, està ornat d'una tirada d'arquets. Lauda sepulcral de pedra, en la que s’hi veu grollerament treballada una figura jacent, d'home, amb rara vestimenta i amb el cap reposant sobre un coixí. Es cèlebre el gegantesc olm de Saorra, de més de sis metres de circumferència, plantat, segons se diu, en temps d'Henrich IV de França. Renomenades mines de ferro en explotació.

Es travessa el pintoresc poble de Saorra, i es pren un caminet que s'enfila suaument per les vessants dretes de la vall, deixant la ribera al fons corrent festosament per l'ampla i riolera clotada. Va faldejant-se la serra que valls de Saorra i del Vernet, i tant com va pujant-se va fent-se també més falaguer el preciós cop de vista sobre la vall i les hortes i conreus de Fullà i de Saorra, destacant-se al fons, a l'esquerra, els aspres penyals i serres que engorgen la ribera entre Saorra i Pi. Domina la vall el Puig de les Tres Esteles.

Van trobant-se treballs d'explotació de les mines de ferro de Saorra, amb vies de plan inclinat, terralleres, boques-mines, etc.

10 h. 15. Coll de Saorra, 800 m. alt. Bell cop de vista sobre ambdues valls, Saorra i Vernet. Preciós panorama de la vall del Vernet, arrecerada sota el Canigó, destacant els múltiples tons de la variada arbreda amb l'esclatant verdor dels prats i engalanat el conjunt amb els bells edificis, parc i jardins dels Banys.

De l'indret oposat no és menys hermosa la perspectiva; la vall de Saorra i de Fullà, rival en bellesa de la del Vernet, s'estén ufana des de l'engorjat de Pi al de Vilafranca, ostentant ses arbredes, hortes i conreus.

Se baixa dret a la vall travessant-se el ferrocarril, de gran pendent, de les mines del Vernet, pel que baixen i pugen constantment les vagonetes que transporten el mineral.

Es travessa el parc del Vernet.

10 h. 45. Vernet. 920 h., cantó i districte de Prada, situat a 620 m. alt. El poble antic del Vernet està bellament esglaonat en un cap de serrat després d'un contrafort del Canigó, dominant en. son cim, on hi ha l'església i les restes de son antic castell, un esplèndid punt de vista sobre l'hermosa vall, el parc i jardins de l'estació balneària i el macís del Canigó. Les ruïnes del castell presenten un galan cop de vista. L'església, bastant moderna, guarda les cadires del cor de Sant Martí de Canigó, quina factura és del segle XV; conserva també un bonic retaule de la pròpia època pintat sobre fusta i enquadrat per bell treball de fusteria, ornat de pinacles, arquets i cresteria; posseeix, ademés, un notable reliquiari de plata treballada de 0'49 m. de llarg afectant la forma d'un braç, obra del segle XIII o XIV, que conté una venerada relíquia de Sant Sadurní. El vell poble és molt pintoresc, amb sos estrets i torts carrerons, en pujades i baixades i ses antigues i rònegues cases. En la Placa Major hi ha un olm molt corpulent, i al voltant seu s'hi efectuen les ballades.

La part nova de la població és sota la vella, en la part plana, al peu de la carretera, amb cases modernes i ben arrenglerades, sense que cap d'elles que despunti per sa elegància i bon gust. Al cap-d'amunt del carrer principal s'hi troben els establiments, hotels, casino, parc i jardins.

L'establiment Mercader és el més antic i modest. Prop del nou establiment hi ha els hotels del Parc, de la Prefectura, d'lbraim Pacha, dels Comandants, del Sanatori, abans de Portugal, tots de primer ordre.

Davant del Parc hi ha l'edifici del Casino amb teatre i sales de joc i cafè.

El parc és extens, molt ben ornat de jardins i variada arbreda; en son centre té un bonic llac. Al voltant del parc hi ha chalets.

Darrera de l'Hotel dels Comandants, muntanya amunt de La Pena, s'hi estenen accidentats i bonics jardins, creuats de caminets.

En la part oposada de la ribera hi ha el bonic Jardí d'Hivern, i en el cim d'aquest jardí, que s'enfila serrat amunt, s'hi troba un Sanatori molt freqüentat en l'estació d'hivern. El clima del Vernet és en aquella època molt sanitós, i la temperatura molt agradable en general.

Les aigües termals del Vernet són clares i sense color; llur gust i olor és el de les aigües sulfuroses; són llepiçoses i deposen alguna quantitat de glairina. S'empleen en beguda. banys, dutxes, inhalacions i pulveritzacions. Tenen acció sobre les vies respiratòries, la pell i les mucoses. Estan classificades entre les sulfuroses-sòdiques i s'apliquen especialment per a la curació de les bronquitis, laringitis, poagre, reumatismes crònics, mal de pedra, malalties de la pell i de la bufeta, inflamacions uterines, anèmies, clorosis, limfatisme, ferides mal tancades, etc.

L'establiment està muntat amb tots els aparells moderns d'hidroteràpia i termoteràpia. Les fonts principals són: Vaporarium, 53º temperatura; Comtessa, 8º; Elisa, 29º; Petit Saint-Sauveur. L'establiment Mercader utilitza les fonts; Castell, Providència i Santa Úrsula.

L'estació al Vernet dura tot l'any; a l'estiu per les aigües termals; a l'hivern pel Sanatori. L'estada hi és agradable en tot temps de l'any, per son clima dolç, pels atractius de sos bells envoltants i pel confort de sos bons hotels; no obstant, ha decaigut molt d'alguns anys ençà, havent-hi influït en gran part l'alça dels francs sobre la moneda espanyola i la depreciació dels preus dels vins a França.


b) Pel Pla de Camp-Magre i Pi

9 h. 30. Camí de ferradura.

4 h. 25. Riba del de Camp-Magre, 2.400 m. alt., entre Roca Colom i el Pic de Rojà. (Vegeu itinerari 73). Se segueix el Pla de Camp-Magre, extens, cobert de grassos pasturatges, en direcció al N., deixant la dreta el feréstec precipici del Salt del Ca, que cau a la vall de Rojà.

4 h. 40. Pujada de Pomarola, suau, per dessobre eI glevatge

4 
h. 50. Cim de Pomarola, 2.457 m. alt. Vista excel·lent. Gran extensió de pasturatges per tots indrets. Panorama esplendent de muntanyes. 
Se baixa per l'herbei.

5
h. 10. Pla Segalà, extensos plans de pastura entre les vessants de Rojà i les de la ribera de Riuset.

5 h. 20. Font de Pla Segalà o de Pomarola, abundosa déu, que dóna ses aigües a la ribera de Riuset. 
Se segueix per l’aplanat llom de la serra decantant-se pel costat de la vall de Riuset.


5 h. 30. Font del Muscalló, abundosa i fresca; té també son
 caient a la ribera de Riuset. 
Se penetra en l'hermós pine

tar del Muscalló per perdedor viarany, i es baixa per entre
l'espessetat de l'arbreda. Magnífics pins. Baixada molt do

lenta per a les cavalleries a causa de l'emmaranyada boscúria.


5 h. 55. Coll de Mentet. 
Del Coll de Mentet al Ver

net. (Vegeu aquest itinerari a).

9 h. 30. Vernet.


c) Per Rojà

10 h. Practicable en cavalleria. Excursió molt pintoresca, en especial en el trajecte de Rojà.

4 h. 35. Portell de Roja. De Camprodon al coll. (Vegeu itinerari 88a). Se deixa enlairat el camí que segueix dret a Pla Guillem, vorejant Les Esquerdes. Forta baixada, que es guanya en reblincola, per glevatge i pedregall, pera salvar la recta pendent

5 h. Jaça del Mig de Rojà. La ribera naixent llisca per entre verds pasturatges. Fons solitari dominat en son extrem superior pels cingletars aspres del Salt del Ca, l'alterós grop del Puig de Roja per un costat i els cims de Pomarola i Pla Segalà per l'altre.

Se segueix en avall el curs de la ribera. La vegetació va estenent-se pels voltants. Rics pasturatges entre les soques mig caigudes o despreses. El riu salta pel rocatam formant escaients cascates, alguna d'elles ben digna d'atenció.

5 h. 15. Se deixa la ribera, que es llenca dret al fons per llit accidentat, i se continua en amunt de la vessant esquerra.

5 h. 20. La vall va estrenyent-se. Els faldars de les muntanyes se fan més inclinats. Comencen a trobar-se pins.

5 h. 25. S'entra en l'espessor del bosc, que s'estén per ambdues vessants de muntanyes en una gran extensió, presentant una negror d'arbreda imposant. Bell efecte dels boscos de l’aiguavés oposat gairebé recte, per entre l'escassa clariana dels pins. El riu va rebotent pel fons. La foscor que es produeix en l'espessetat de la boscúria mig esfereïx.

5 h. 35. Maison forestière o casa del guarda de Rojà. 1.815 metres alt. Veritable refugi en mig de la soledat del bosc. Se continua travessant l'arbreda. Les branques que s'encreuen d'arbre en arbre amb prou feines deixen lliure el pas; impossible passar a cavall: cal desmuntar.

5 h. 45. Se troba un corriol que baixa dels indrets de Pomarola i se segueix per les vessants del riberal d'igual procedència que s'uneix més avall al de Roja. Continua l'espessor de la magnífica boscúria.

6 h. 10. Es travessa per entre arbreda la ribera de Pomarola.

6 h. 15. Palanca de Roja, 1.545 m. alt. Magnífic fondal. Cop d'efecte sorprenent. El riu baixa encaixonat, per una recta i estreta gorja estimbada, saltant en un seguit d'hermoses i altes cascates per entre bells ornaments de rocs, arbres, i molsa. La negror del bosc completa el colorit; les roques, atapeïdes de molsa, prenen un color verd negrós per la foscor que li imprimeix l'arbreda, que s'arrela a reu en les roques dels mateixos saltants, cuidant-se la fúria de l'aigua de descarnar de tant en tant sa nuosa socalada. Es aquest lloc d'un efecte pintoresc imponderable. Una rústega i poètica palanca travessa l'encaixonat riu al peu mateix de la gorja.

Passada la palanca, un encinglat viarany puja per la vessant dreta de la ribera.

6 h. 20. Ribera que es llença, pel mateix costat, al riu de Rojà.

6 h. 25. Grandiós tall entre dues penyes al costat d'una timba, per on passa el camí. Siti pintoresc.

6 h. 30. Font del Roc del Faig, un xic enlairada del camí. Aquest és dolent i pedregós.

7 h. 20. Rivera de Salelles o de Pla Rossell, que es travessa. La vall se va eixamplant, Al fons, bonica vista sobre la fondalada de Pi.

7 h. 40. Comença una forta baixada per dolent camí cap al fons de la vall, El poble de Pi se presenta a l'enfront en amfiteatre, Bell aspecte de conjunt.

8 h. Pont de la carretera de Pi, ben a prop del poble. De Pi al Vernet. (Vegeu aquest itinerari a).

10 h. Vernet.


d) Per Pla Guillem

10 h. 30. Excursió en extrem interessant, practicable en cavalleria.

7 h. 20. Pla Rossell; creu de La Llipodera. De Camprodon al Pla Rossell. (Vegeu itinerari 88a). Se deixa de costat el mal fresat viarany que baixa al fons de La Llipodera. Se faldeja la serralada en vistes dels fondals de Puig de Rojà, Pomarola i les Tres Esteles.

7 h. 40. Font de Donapà, molt freda i bona; lloc molt agradable per a descans i refrigeri, disfrutant-se d'hermós paisatge panoràmic. La font és sota el camí. Aquest segueix faldejant.

7 h. 50. S'entra en l'espès bosc del Rendé, que es travessa. Trajecte preciós en mig de la bella arbreda.

7 h. 55. Serrat de Mates Roges. Hermós punt de vista, dominant-se, per entre la clariana del magnífic bosc, la vall de Pi per un costat i per l'altre els pics de Set homes i de Casamí, els penyalars aspres de la gorja de Cadí, la vall del Vernet i llunyans horitzons de muntanyes. Pla de Marialles a la dreta.

8 h. 45. Cabanya del Rendè de Dalt, Se surt del Bosc

8 h. 55. Coll de Cavall Mort, 1.450 metres alt, Punt de vista molt interessant. Se deixa a la dreta una hermosa cascata.

9 h. Fontfreda, al peu del camí, des d’on se descobreix bé la cascata.

9 h. 25. Coll de Jou, 1.128 m. altitud, obert en el serrat que separa les valls de Pi i del Vernet. Bella vista de muntanyes a l'enfront; a l'ESE., el Puig de les Tres Esteles; més a prop, i sobre la vall de Pi, la Torre de Goà.

Se deixa el coll a l'esquerra i se segueix baixant per l'indret 
del riberal que va al Vernet i per camí dolent i pedregós, encaixonat sempre.

10 h. Es travessa la ribera.

10 h. 10. Castell, a 725 m. altitud, poble de 150 h., cantó i districte de Prada, en la confluència de les valls de Jou i de Cadí, al peu d'unes clapisses verdenques. En les cases de la població se troben escampats restos arquitectònics de Sant Martí de Canigó, especialment capitells i columnes. En l'interior de l'església, que no ofereix altra particularitat que els vestigis sobreposats de dit cenobi, hi ha la tomba del comte Guifré, que porta una inscripció moderna.

Se conserven a més en la capella una capa pluvial antiga, en la que hi ha brodat l’escut del monestir, una estovalla d’altar d’un mèrit extraordinari, brodada, segons la tradició, per la comtessa Guisla, muller del Compte Guifré, i a més una custòdia de plata amb pedres precioses.

A cinc minuts de la població hi ha la font de les Esqueires o Esquerdes, en un sot deliciós prop de la torrentera de Cadí. Es excursió afavorida pels que estan de temporada al Vernet. El camí baixa per la vorera dreta del riberal.

10 h. 30. Vernet.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat