98. De Camprodon a Vilafranca del Conflent

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

10 hores. Practicable en cavalleria tot el trajecte i en carruatge des de Pi; telegrafiant a Vilafranca ans de sortir de Camprodon, pot tenir-se un carruatge disposat, a l'arribada a Pi.

8 h. 30. Sahorre [Saorra]. De Camprodon a Saorra. (Vegeu itinerari 97a). 
La carretera travessa Saorra i cursa sa delitosa vall, molt 

ben conreada.

9 h. (km. 55.) Se deixa a la dreta la carretera que va a les mines, de les que se'n destaquen, en la vessant de la serra, els treballs exteriors.

9 h. 15 (km. 4.) Veïnat d'amunt de Fullà. Església de Sant Joan, en la que pot veure-s'hi un sarcòfag del segle XIV fet en marbre de Vilafranca, llarg de 96 centímetres; en la cara anterior porta una inscripció que indica haver-s'hi depositat els óssos de Bernat de Fullà i a cada costat un escut en relleu que ostenta una fulla; la tapa, que és a dues vessants, porta en l'anterior els dos propis escuts amb una creu al centre; està encastat en un ninxo a la paret, sota una arcada buidada en el mur i alçat dessobre dues columnes gruixudes i pesades de forma vuitavada.

La vall de Fullà, que és a seguit de la de Saorra, no desmereix en res d'aquesta ultima.

9 h. 25. Veïnat del Mig. Edifici de les Escoles Municipals tallat pel propi patró que tots els demès dels poblets francesos, estil uniforme de gust burocràtic.

Fullà, 530 m. alt., poble de 355 h., cantó i districte de Prades; està dividit en varies agrupacions. Fou en el segle IX un domini del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

9 h. 30. Veïnat de Santa Eulària. Església parroquial d'aquest nom, rom mica, consagrada en 1.031. Es de tres naus; la central més alta és a volta de canó seguit; l'exterior està ornat per una arcatura en els murs; posseeix uns notables encensers.

En el fons de la vall, prop de la carretera, hi ha una cova prehistòrica en la que s'hi han trobat ossamentes i útils de pedra.

La vall s'engorja. A l'enfront, a la part oposada del Tet, se destaca entre cingles el santuari de la Mare de Déu de Vida.

9 h. 50. S'entra en la vall del Tet. La carretera corre a la dreta d'aquest riu, i a l'esquerra hi passa la de Montlluís a Vilafranca. La gorja se va estrenyent a l'acostar-se a aquesta població; les parets dels penyals i dels cingles són quasibé verticals. S'entra a la vila pel portal d'Espanya.

Portalada de l'església de Vilafranca

10 h. Vilafranca del Conflent, 584 h., cantó i districte de Prades, 435 m. alt., en l'estret que forma l'engorjat del Tet,que corre de SO. a NE, en sa unió amb el Riu Major, que baixa de S. a N. provinent del Canigó i del Vernet. Està voltada la vila de torres i muralles, restos de fortificacions antigues,reconstruïdes per Vauban per ordre de Lluís XIV; avui. no tenen cap importància militar i estan gairebé abandonades. Vilafranca fou fundat en 1095 per Raymond, comte de Cerdanya, que li concedí distints privilegis i franquícies, respectades més tard pels reis d'Aragó, que en feren un lloc fortificat. La població està formada per dos llargs carrers que corren en igual direcció, travessats per carrerons. Son aspecte és d'antigor, ses cases són velles, moltes fetes amb marbre roig; en alguna d’elles se poden admirar bells finestrals i altres detalls artístics de l'època medieval.

En el carrer Major se noten encara dues antigues torres de defensa.

L’església de Sant Jaume, situada a la placa, és molt antiga, del segle XIII, romànica; depengué del priorat d'Agustins de Cornellà, del Conflent. Està formada per dues naus a volta de canó seguit, una major que l'altra, separades per grossos pilars quadrats. Té dues portes en la fatxada, també desiguals, emplaçades de costat. El portal gran té quatre columnetes, una d'elles salomònica, les altres de canya recta; els capitells són esculturats amb fullatge i grupets d'animals fabulosos; l’arcada és molt airosa i guarnida d'entrellaços. La porta petita està decorada per dues columnetes amb treballats capitells i té l’arquivolta ornada amb delicades fulles de llorer. En els murs de l'església s'hi noten antigues llaudes sepulcrals. Les cadires del cor mereixen l'atenció. En un pilar de la nau principal hi ha esculturat l'escut de Raymond de Sant Salvador, una de les primeres obres de l'escultor vilafranquí Boher.

La Vila comunica amb la ciutadella, situada a l'altra part del riu Tet, en l'aspre caient de la muntanya de Belloc per un túnel o camí cobert que passa per sota el riu i puja per una escala de 999 graons, amb sortida, en son curs, a distintes bateries que dominen la gorja i la vila. Un camí exterior en llaçada puja també a la ciutadella.

La Cova Bastera, situada en la vessant dreta del riu, estir formada per grans cavitats naturals i comunica amb la cova de Fullà, donant sortida a l'altra part de muntanya. S'hi puja per una escala de 124 graons. L'entrada té una alçària de cinc metres per altres tants de fondària i forma un corredor, a quin extrem s'hi troba una grandiosa sala rodona amb volta cupular, en la que, convenientment arreglada, alguna volta s'hi han donat balls: en aquesta sala Ili ha una font; en la part oposada s'hi troba un corredor que condueix a distints departaments i a una bateria emplaçada en un forat-balcó que domina la vall i carretera del Vernet. Arreu se noten estalactites en el sostre. Les cavitats de la Cova Bastera tenen una extensió d'uns 200 metres.

Se necessita permís de l’encarregat militar, que el dona gustosament, per a visitar la ciutadella i la Cova Bastera.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat