Als excursionistes

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

PIRINEU CATALÀ m'ha semblat un nom prou simpàtic i escaient per a oferir-vos un aplec d'itineraris a través de regions pirinenques de nostra terra catalana, repartides avui entre Espanya i França, si bé unides, ara i sempre, per lligams de germanor, constituïts per una pròpia llengua, un comú arrel de nissaga i un mateix origen històric.

Si bé el nom de PIRINEU CATALÀ generalitza el conjunt de totes les comarques catalanes encloses en aquell gegantí embrancament de valls i muntanyes, no va tant enllà el pla de la present GUIA-ITINERARI.

El rotllo d'excursions en ella proposat se desprèn d'un centre d'irradiació que és la deliciosa vila de CAMPRODON, assentada a redors d'altes serres pirinenques en un llaç d'unió de fresques valls, verdes i rientes. D'allí arrenquen els itineraris, estenent-se en distintes branques dret a les regions properes: la Vall de Ribes, les valls del Llierca (Garrotxa), el Vallespir, les muntanyes del Canigó, el Conflent, les valls altes del Segre en la Cerdanya i el Ripollès amb les valls superiors del Llobregat i vessants altes esquerres del riu Fluvià en la comarca d'Olot.

En altra ocasió em proposo estendre la xarxa d'itineraris completant alguna de les predites comarques i abastant-ne d'altres compreses en els replecs del propi PIRINEU CATALÀ; més com al llençar a l'aire aquest genèric nom no tracto de ferme'l exclusivament meu, no cal ponderar el goig que sentiria si l'exemple de mon esforç animés a altres companys excursionistes, que poden molt ben fer-ho, a valer-se d'ell per a ajudar-me en la tasca de donar a conèixer les nombroses belleses d'eixes regions privilegiades per la Naturalesa.

Corberes, Alberes i Capcir en el Pirineu Oriental; Pallars, Aran i Ribagorça en l'Alt Pirineu; Berguedà, comarca del Cardener i Alt Urgell en la Serra de Cadí ofereixen camp abonat a tal objecte, mereixent excitar l'interès de l'excursionista.

No tracto de presentar cap treball d'investigació científica o històrica, ni fer cap estudi artístic-arqueològic: no tinc altre punt de mira que senyalar a l'excursionista interessat per les belleses de Catalunya tot quant m'ha semblat que podia atraure'l baix qualsevol concepte, facilitant-li tants detalls i informacions com he cregut convenients pera efectuar les excursions amb el major profit i avantatges possibles. Les dades històriques es concreten a les més indispensables per a contribuir a la favorable impressió dels setis recorreguts; les indicacions artístic-arqueològiques es limiten a les que he considerat útils per a moure l'interès o l'atenció en els llocs i monuments visitats, atraient les aficions o coneixements de cadascú; en el que es refereix a les manifestacions de la naturalesa he procurat subjectar-me a les impressions més assenyalades, marcant de passada els espectacles que atrauen i captiven la mirada, les belleses més insinuants i els esplèndids panorames pels que s'esplaia l'esguard i l’esperit s'enlaira. He procurat en la part geogràfica donar amb la major justesa i amplitud que m’han sigut factibles totes quantes indicacions m'han semblat oportunes.

Fetes les anteriors manifestacions i la de que tots els itineraris senyalats, fruit de continuades excursions durant bona porció d'anys, han sigut recorreguts per mi mateix, me permetreu vos marqui algunes observacions filles de la pràctica, la major part d'elles.

Al fixar per hores i minuts les distancies que no han pogut ésser marcades kilomètricament, m'he atemperat al camí que pot fer-se a un pas de cinc kilòmetres per hora, considerant ésser aquesta, la marxa més normal de l'excursionista.

S'ha de tenir en compte, en els itineraris de muntanya, la diferencia de temps que caldrà fent de pujada un camí senyalat baixant o bé a l'invers.

També s'ha de tenir en compte que no essent factible senyalar en els horaris les parades necessàries, tant per a esplaiar la vista fruint dels paisatges o admirant els panorames, com per a prendre alè o reparar forces amb algun refrigeri, ja que això depèn de la libèrrima voluntat de cadascú, haurà d'agregar-se a les distancies un tant per cent sobre el fixat en l'itinerari, el que podrà variar en més o menys segons la quantitat de les parades i el temps en elles invertit.

De tota manera, no deuen ésser aquestes, anant a peu, ni massa sovint ni massa llargues, i en no sent amb l'objecte no sols-de reposar, sinó també de donar aliment al cos, serà millor fer-les a peu dret, i la fadiga se sentirà molt menys.

A l'emprendre les pujades fortes, o sia les ascensions als cims, caldrà no prendre-s'ho, al començar, amb massa empenta, puix quant més es corri al principi, més a poc a poc i cansat s'arribarà a dalt, i molt més de pressa, lleuger i sens fatiga fent el contrari.

Si bé es molt més agradable per a qui té bona cama i amples pulmons fer les excursions a peu, serà sempre convenient, en quant se pugui, dur, en les grans marxes, una cavalleria per a el fato, provisions i impedimenta, i també, en el cas d'ésser diversos companys, per si algú es cansa, o es troba malmès o indisposat.

Al començar la jornada, serà bo fer un pla de distribució de la mateixa, senyalant hores per a la millor combinació de l'itinerari, i per a no trobar-se amb manca de temps a les darreries de la tarda.

Al llogar cavalleries és precís fer sempre els tractes per endavant, cuidant que llur manutenció no corri a càrrec de l'excursionista, sinó del traginer; altrament, aquell s'exposaria a pagar la grana a pes d’or i a que, com s'han donat casos, li sortís més car mantenir un matxo que entaular-se en un hotel de primer ordre. Amb els mossos de peu precisa portar sempre per endavant, en be d'uns i altres, els comptes ben clars.

En cas de prendre un guia, cal fixar-li bé per on es vol passar, ja que així i tot se donara bona manya a fer-vos anar per allà on a ell millor li convingui, tant pels seu assumptes com per a estalviar-se passos, fent-vos perdre sovint el trajecte de major bellesa el que tal volta més desitjareu conèixer o recórrer. Desconfieu gairebé sempre de les dificultats que us oposi.

Referent a la forma d'anar equipat en les excursions de muntanya, faré observar, ans que tot, la conveniència de dur la més poca impedimenta possible. De tota manera, algun abrigall, si pot ésser a prova d'aigua, és indispensable, tant per les fredorades i les boires com per a els casos de tempestes, tant freqüents en les muntanyes. Un bon barret d'ales amples, ja sia de palla o de tela, és molt convenient pera evitar els raigs abrusadors del sol; perquè, si bé en llocs descoberts i alterosos l'aire acostuma ésser fred, en canvi en els setis arrecerats el sol colra més que en els plans, i entre l'aire i el sol la pell se recrema i cau a trossos, sobre tot no estant-hi feta; si no es vol dur barret, porti-s, quan menys, gorra blanca, i de cap manera cobertura negra, per a no exposar-se a insolacions o a sensibles dolors de cap. Usi’s la roba exterior de llana, i mai de seda, orleans o alpaca, dolents sempre, tant en cas de mullena com per atraure més la força de calor del sol. Serà bo dur calçons o polaines per a evitar les camallades, que es poden rebre, sobre tot, travessant tarteres, privar les picades de qualsevol insecte o animalet verinós i subjectar a la vegada el tou de la cama. De cap manera aconsellem les espardenyes en les grans excursions de muntanyes, perquè és un mal calçat a propòsit per a copolar els peus en les clapisses i tarteres i molt dolent pera travessar mulleres, aiguamolls i pasturatges, essent encara molt pitjor en cas de pluja; el millor és un calçat ben gruixut, de sola ben doble, clavetejat, i millor encara amb claus grossos en els talons i amb soleta exterior (l'espardenya en la planta, dessobre les altres dobles soles).

L'ús d'ulleres blaves o fumades és de molta utilitat, quan s'han de travessar neus i també al creuar grans extensions de clapisses, en les que el sol hi reflexa amb vivesa extraordinària.

L'ús del bastó alt o alpenstock: és molt convenient en les grans excursions, servint molt d'ajuda i empar en el pas de les congestes i en les fortes baixades per les pendents rectes de lliscós glevatge o pels fatigosos devessalls de clapissa.

La brúixola és d'utilitat suma, especialment en els casos de broma baixa. Amb la brúixola i el mapa no”s corre perill de perdre-s; podrà esgarriar-se el camí; més, com no es pot errar la direcció, encara que es faci més o menys marrada, s'aconseguira per fi arribar a bon port.

Havent-hi dubte de camí, el millor guia és un pastor; procureu, per tant, en tal cas i a ésser possible, fer cap dret a una jaça. En elles s’hi trobarà sempre bona acollida; els pastors agraeixen el pa blanc, vi i tabac més que no pas els diners, donant ells, en just i lliure canvi, bones escudellades de llet rica i substanciosa, munyida de fresc de les vacades que guarden.

Per si cal dormir en certs hostals o llocs en que no s'hi tingui plena confiança de curiositat, serà bo anar proveït d'una petita manxeta amb pólvores insecticides, precaució que deurà prendre indefectiblement si es vol fer nit en les barraques, en les que hi solen habitar moltes puces de fiblada rabiosa.

Com a bona precaució, per a qui no estigui acostumat a grans caminades, no serà de més fer-se, a la vigília de la marxa, unes bones fregues de rom o esperit de vi en les sufragíes o sotagenolls i en les plantes dels peus, per a adquirir-hi vigor i resistència.

En la muntanya, marxant, apaga més la set una tirada de cafè que no pas el vi; aquest fa bocassa i la promou més; el cafè l'extingeix per complert i al mateix temps entona i vigoritza. El cafè refredat en una font glaçada, posat a una temperatura de pocs graus, és beguda deliciosa després d'un àpat de campanya. Les riques i fortes aigües de les muntanyes deuen ésser tractades, si bé amb carinyo, amb molt de respecte; no deuen beure's en llarga tirada; bevent-les tot menjant no fan pas mal; bevent-les quan s'està fadigat sense prendre-hi abans una mossada o trencant-les amb un raig de cafè o licor, poden ocasionar grans pertorbacions i desarreglos. Quan de passada es beu aigua en una font, si es vol fer una parada, deu ésser abans de beure; després d'haver begut cal posar-se tot seguit en marxa per a que el cos, amb la impressió, no es refredi i la transpiració quedi trencada.

Anant dret a la muntanya, s'ha de matinejar sempre, sortint a punta de dia; no sols pera fer més camí, sinó pera procurar guanyar els cims abans de les nou 0 les deu del matí, hora en que generalment les boires s'ensenyoregen de les muntanyes. A les tardes deuen fer-se'ls possibles pera trobar-se prop de sopluig, ja que és molt comú a l'estiu que, després de matins esplèndids, descarreguin de sobte, passat mig-dia, fortes torbonades de trons i llamps acompanyades d'aigua i sovint de pedra. No cal fiar-se d'un dia per serè i sense núvols que al mati es presenti.

La temporada millor pera les excursions pirinenques és el mes de Juliol, en que s'escau la primavera de la muntanya: aleshores tot està en florida, rasos i verds pasturatges estan clapejats d'hermoses i rares floretes. De més a més, les congestes de neu són encara atapeïdes i els contrasts se presenten vigorosos i brillants, d'una esplendidesa encisadora. Deu marcar-se, a més a més, que és l'època en que els dies són més llargs i, per tant, més aprofitadores les jornades.

Pera recórrer les valls i muntanyes del Ripollès i La Garrotxa i les vessants baixes del Vallespir és, en canvi, millor temps maig i juny, setembre i octubre.

Les excursions d'hivern a la muntanya són molt interessants i tenen grans encisos, donant a fruir espectacles deliciosos d'una bellesa incomparable; però per a això cal arrostrar perills i dificultats no accessibles a tothom, necessitant estar força avesat a les penalitats de muntanya, compensades, amb tot, sobrerament pels plaers i goigs que concedeixen, enlairant a la vegada l'esperit i enrobustint el ces. Els dies clars d'hivern són d'una puresa de blau de cel esclatant, els termes llunyans sembla que s'apropin per la diafanitat de l'atmosfera; la calitja, que s'empara a l'estiu dels distants horitzons i que és la major enemiga de l'excursionista en les grans altures, no existeix aleshores i els panorames són, per tant, més extensos i desembarassats.

En l'index alfabètic vénen anotats en cada localitat els hotels, fondes i hostatges més recomanables, podent, amb tot, bonament succeir que amb el temps hagin alguns d'ells mudat de nom o d'amo, que altres hagin plegat i que se'n trobin, en canvi, d'establerts de nou.

Devem fer constar que de cap absolutament dels establiments senyalats, ja sia en el cos dels itineraris, ja en l'expressat índex, n'hem rebut en qualitat d'anunci la més petita quantitat ni el més insignificant obsequi. Totes les indicacions són gratuïtes i donades sols en interès i comoditat de l'excursionista.

Ara, per a termenar, me resta sols expressar-vos un desig, i és que, a l'utilitzar aquest conjunt d'itineraris, al recórrer els hermosos territoris en ells senyalats, fruint de les belleses imponderables de nostres muntanyes i contemplant nostres antics i severs monuments, records estimables, per modestos que alguns d'ells siguin, d'un gran i enyoradís passat, us trobeu posseïts dels propis goigs i plaers, d'iguals emocions saludables i enlairadores que jo hi he experimentat seguidament al recorre'ls, i que les ditxoses hores que hi passeu, lluny del brogit dels grans centres de ciutat, us siguin profitoses, tant per a enaltiment de l'esperit com per a reforç sanitós del cos, fent-vos oblidar les a voltes amargues realitats de la vida; que les misterioses valls i serres pirinenques us infonguin, al separar-vos-en, un viu anhel de reveure-les, fent que el dolç deix enyoradís que mou a apropar-se als objectes volguts us inciti a experimentar sovint les inexplicables sensacions que es gaudeixen en el delitós estar de les muntanyes.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat