Altes valls del Freser

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

Constitueix aquesta comarca un reclòs muntanyenc de pintoresques valls tant prompte engorjades, esquerpes, de trencats caients, d'aspecte gegantí, amb esplèndides cascates, fonts cabaloses de gelades aigües, congestes immaculades, colossals tarteres, timbes paoroses, fondals ensotats; com suaus, placèvoles, de tons tranquils i misteriosos, amb remorejants corrents escorrent-se joguinoses, saltant entre còdols, festejades de saules, freixes, verns i pollancres emmirallats en les pures aigües de bells canviants de llum i de color, engarlandades de frescals prats de fina herba i hermoses floretes, camps d'aprofitat conreu, boscos de tons negrencs i verdosos estenent-se com immenses taques; i en mig d'aquest conjunt poètic petits poblets de pobre aspecte, emperò de bell colorit, amb llurs esglésies romàniques, la majoria, amb escaients campanarets que es destaquen per dessobre els rònecs teulats o les pissarroses cobertures de les encongides vivendes, enrastellats en les mitjanes vessants o en serrats alterosos, en les valls més estretes, o en el fons del riberal en la vall del Rigart [Rigat], la més ample de totes. En el cor de totes aquestes valls i en la unió de les tres principals s'asseu la vila de Ribes, centre i capitalitat de la comarca.

Roques de Tot lo Món en la gorja del Freser

De les tres valls que es reuneixen a Ribes és la més important la que s'obre al N. formada de distintes branques superiors. Porta les aigües del propi Freser, que naix a 2.400 m. d'alt. aproximada sobre'l nivell del mar en fonts cabaloses, escampades arreu, en la comarcada de Fresers, sota l'eriçat esquenall del Pic de l'Infern i de la gegantesca carcanada del Pic del Gegant o Puig de Bastiments. S'esmuny quietament pels Aigols Podrits, regió desfregada, rublerta d'aiguamolls, i es llença a la Coma de Vaca, en la Fossa del Gegant, on barreja sa corrent amb la d'aquell riuet provinent del Puig de la Fossa del Gegant, de les Arques de Corna de Vaca i dels caients del Torreneules. Corren acoblats a estimbar-se en pregona i estreta gorja que els obre tot just pas entre el trencat murallam del Torreneules oriental i Pic de Balandrau. Al peu de la gorja troba el riu de Núria, que ve de portar també curs molt tormentós, des de la clotada de Núria, on reuneix les aigües del Puigmal i de la Coma de l'Embut, les de Finestrelles, d'Eina, de les Noufonts i de Les Mulleres, saltant pel Salt del Sastre i la Gorja de Cremal, arreplegant de passada els contingents de la Fontnegra i de la Fontalba. Des de son naixement en les fonts de Fresers fins a Ribes porta el riu un desnivell d'uns 1.600 metres en un recorregut aproximat de 20 a 25 kilòmetres.

Units el Freser i el riu de Núria, prenen ja un corrent més assossegat, passen per sota Queralbs i se'ls hi ajunta la ribera d'Estremera, originària del Pas dels Lladres, de les Setfonts i Clotxes del Puigmal. Torç el riu de direcció i davant de les coves de Rial rep la ribera de Serrat, que condueix les aigües de su clotada i dels faldars de Puig Cerverís corre lleugerament dret a Ribes.

La segona vall és la del Rigart [Rigat], que s'obre a l’O., la més ample i oberta de les tres i la més poblada. Té ses fonts més altes en els aiguavessos de Puig Llançada, Pla d'Anyella i Collades de les Tortes i de Toses i rep tributàries corrents de Costa Borda, Coll de la Bona i Coma Armada [Ermada] i montanya de Campelles i del Pla de Salines i Serra de Gorrablanc.

La tercera vall s'obre a l'E, i acondueix el Segadell, que arreplega aigües dels magnífics rasos de Pòrtoles, extensos pasturatges, del Coll del Pal i de la Collada Verda, i per sos petits afluents, de Puig Cornador, Puig de l'Estela i Taga, Puig Cerverís i muntanyes de Pardines i Ribesaltes. Des de Ribes corre el riu dret al S, per estreta i xamosa vall a trobar sa sortida en l'engorjat estret de les coves de Ribes, per on s'escorren enllaçats riu i carretera. A son pas arreplega un petit afluent que baixa de Campelles saltant juganer per aspre barrancada, i més en avall, a la part oposada, la ribera de Bruguera, que passa per aquest poblet i per pintoresca clotada després de reunir aigües recollides dels faldars del Taga, de Coll de Jou i de les cingleres de Sant Eloi.

La Vall de Ribes està enrondada i del tot reclosa per un ferm murallam de gegantesques muntanyes de revinguts contraforts que la tanquen per tots indrets i fan sa situació estratègica i de fàcil defensa. Sols té una entrada, relativament planera, la de la Gorja de les Coves, per on passen just riu i carretera amb verticals cingleres a cada costat. Ben guardat, en llunyans temps, aquest pas, cosa que seria aleshores molt faedora, i ben guardats també els colls o passants de dalt les serres, no hi ha pas dubte que la comarca estava ben a resguard de tota invasió estranya.

Claustre de Queralbs

Per sa especial situació en el cor de la muntanya i havent de témer més aviat del costat de les terres més baixes que no pas de les muntanyenques, que li asseguraven més sa independència, aquesta comarca porta lligada ja des de llunyana època sa historia amb la de les terres de Cerdanya, de quin comtat forma part, com en formà més tard també de sa vegueria, encara que amb el caràcter de sots-vegueria. En lo eclesiàstic igualment ha tirat sempre també d'aquell costat, doncs ha format constantment part del bisbat de la Seu d'Urgell, que s'endinsa en aquests racons de muntanyes en tot Io que comprèn la Vall de Ribes; de les serres divisòries de l'alta vall del Ter enllà entra ja al bisbat de Girona; des del Coll del Pal, Taga, Gorja de les Coves de Ribes i Serra de Coma Armada en avall arriba ja al bisbat de Vic. El perímetre de la comarca afecta la forma d'un gran triangle corbat quals vèrtex són al NE. el Puig de Bastiments, a l'E. el Coll del Pal i a l’O. el Puig Llançada. Sa major extensió és la de 20 km. de N. a S., des del Puig del Gegant [Bastiments en edicions posteriors] a l'extrem meridional de la regió, i sa major amplària la de 28 km. d'E. a O., des del Coll del Pal a Puigllançada. El conjunt de les valls ofereix l'aspecte d'un arbre gegantesc de soca arrapada sota l'estret pas rocós de les Coves, qual tronc colossal fos la vall del Freser fins a Ribes i ses tres grans branques les valls del Freser, del Segadell i del Rigart, partida en primera, la pròpia i la de Núria, essent el demés brancatge la torçada nervadura de llurs valls secundaries,

Confina aquesta comarca a l'ENE. amb la Cerdanya i amb el Conflent al Nord, formant sa ratlla divisòria des del vèrtex de Puigllançada, 2.408 m. alt., a l’O. les serres i collades que en direcció al NE. s'estenen dret a Pla d'Anyella, collada de Toses, 1.800 m, alt., i Creu de Mayans [Meians], 2.025 m., on se troba la frontera que separa França d'Espanya. Seguint en direcció ENE. i per la mateixa ratlla fronteriça puja al Pla de les Salines, 2.273 m., Serra de Gorrablanc, 2.476 m., i Puig de Dòrria, 2.539 m. Fins aquí separa aigües del Rigart [Rigat] de les que van al Segre per la part oposada. Torç la direcció dret al N. al Pas dels Lladres i la Tossa i torna a decantar-se vers al NE. fins al Puigmal, 2.909 m., formant el capsal de la conca de la ribera d'Estremera, afluent del Freser. Arriba en el Puigmal a son punt culminant i segueix cap al N. pel Puig de Segre, Coll de Finestrelles, 2.558 m., i s'enlaira al Puig de Finestrelles, 2.826 m.; d'on se decanta al NE. dret al Pic d'Eina, 2.786 m. En aquest cim termina son límit amb la Cerdanya i aiguavessos del Segre i comencen els del Conflent i aiguavessos del Tet. Gira la gran carena tant aviat dret a I'E. com a l’ESE. i ENE. i recorre el Coll de Noufonts, 2.600 m., les Noucreus i Pic de la Fossa del Gegant, 2.809 m., els Pics de la Vaca, 2.812 i 2.830 m., el Pic de l'Infern, 2.870 m., i el Pic del Gegant o. Puig de Bastiments, 2.881 m. Des de Puigmal al Pic de la Fossa del Gegant la carena tanca les valls del riu de Núria, del Pic de la Fossa del Gegant al cim superior de La Vaca, la coma del mateix nom, i des del cim de La Vaca al Puig de Bastiments la coma pròpia del Freser.

Confina a l'E. la vall de Ribes amb la vall del Ter i Comarca de Camprodon per la gran carena que arrenca de Puig de Bastiments i segueix pel Gra de Fajol, la Serra del Catllar, Mayanells [Meianell] al S. amb el Ripollès i el Berguedà, formant sos límits des del Coll del Pal en direcció a l’O., Puig de s'Estela, 1.996 m., el Puig de Coma d’Olla, 1.924 m., la Portella d'Ogassa i el Taga, 2.027 m.; torç en direcció SSO. a Coll de Jou, 1.633 m., i, prenent dret a l’O, per les cingleres de Sant Eloi una derivació serra de Sant Aymant [Amand], cau sobtadament a la Gorja de les Coves de Ribes, on dóna. pas al riu; puja de dret altra volta a guanyar els estreps de la serra de Coma Armada [Ermada[ vers a La Berruga, a I'ONO.; segueix aquesta serra el cim de Pla de Pujals, Coll de la Bona, Costaborda, Pedra Picada, 2.057 m.; gira cap a l'OSO. a la collada de les Tortes i Puig de Rus, 2.122 m., d'on s'enfila al Puig Llançada, 2.408 m., punt de partida. Del Coll del Pal al Pla de Pujals són sos confins amb el Ripollès, del Pla de Pujals al Puig Llançada amb el Berguedà o Vall del Llobregat.

Constitueixen aquesta regió set municipis amb un total de 4.335 habitants. Són els següents: la vila de Ribes, junt amb els pobles de Bruguera i de Ventolà i els veïnats de Ribesaltes, Batet, La Pedrera, La Massana, Armancies de Ribes, Serrat Roig, El Solà, Roques Blanques, Can Perramon i caseriu escampat, 1.483 habitants; Queralbs o Caralps, amb el poblet de Serrat i veïnats de Vilamanya, Fustanyà, La Farga, Can Batlle i cases escampades, 609 habitants; Pardines, amb els veïnats del Vilaró, Pujol, Puigsac, L'Orri, La Llavanera i cases escampades, 573 habitants; Planoles, amb el veïnat de les Casetes i cases esbarriades, 456 habitants; Campelles, amb els veïnats de la Baell, Can Gorra i caseriu escampat, 399 habitants; Toses, amb els pobles de Fornells, Nevà, Dòrria, Planés, el veïnat d'Espinosa i cases esbarriades, 815 habitants.

Cascata de la Fontalba

Aquest últim municipi el constitueixen tots els pobles que formaven la Baronia; els demés constituïen abans una sola municipalitat, que era Ribes, i formaven tots junts la rodalia de la Vall de Ribes. En els pobles de la Baronia domina en els teulats de les cases la coberta de llicorella, mentre que en els altres pobles de la Vall de Ribes predomina la teula; així és que l'aspecte general d'uns i altres és molt distint: uns presenten un topo negrenc sobre la verdor dels prats, mentre que els altres marquen una llepassa rogenca.

Referent a monuments, si bé no poden citar-se'n de cap de brot en la comarca, no obstant, gairebé cada poblet ostenta sa antiga església romànica o quan menys amb restos o detalls d'aquell estil i època. Són dignes d'especial esment l'esvelta esglesieta de Bruguera, la de Toses amb airosa torre, la de Fustanyà, la de Pardines, amb detalls molt apreciables, i el claustret de Queralbs, de bell estil, servint com d'atri a l'església.

En lo eclesiàstic la Vall de Ribes i la Baronia formen part del Bisbat de la Seu d'Urgell i són ses parròquies; Ribes, Bruguera, Ventolà, Pardines, Fustanyà, que és la parròquia del poble de Serrat; Queralbs, Planoles, Planés amb Nevà, Toses, Dòrria amb Fornells i Campelles.

Fàcilment se comprendrà que en comarca tant accidentada les belleses naturals són molt abundoses, especialment en les valls pròpies del Freser i del riu de Núria, devent fer-se esment, en primer lloc, de l'hermosa comarcada on s'alça aquell renomenat santuari, rodejada de muntanyes de gegantesca altura; magnífiques cascates, la de les Noufonts, del Salt de l'Aigua, de a Fontnegra i de la Fontalba; el magnífic i cabalós naixement d'aquesta última font, de la que en brolla un veritable riu, espurnejant i saltador; la grossa deu de l’Embut, que retorna l'aigua que s'ha entaforat més en amunt en una cavernosa gola oberta entre penyals; les apacibles Noufonts galanament arrenglerades al cap de sa envellutada conca; la gelada Fontnegra; les gorges i estimballs del Salt del Sastre, Pont de Cremal i Freser. Els panorames que es disfruten dels cims de son murallam de serres són extensíssims i d'inexplicable bellesa.

La riquesa forestal està avui molt mermada. No obstant, són de cap de brot les pinoses d'Estremera, del poble de Queralbs, i les de Serrat i de la vila de Ribes. Dels extensos boscos de la vall del Rigart en queda ara tant sols una lleugera mostra, havent desaparegut amb ells les remades de llops, que hi trobaven segur amagatall.

Els lleugers isards recorren encara part de la comarca, les raconades del Puigmal, les comes de Fresers i de Les Mulleres i els alts cims de l'Infern i Bastiments, de La Vaca, Nou Creus i Eina. Algunes voltes, sobre tot a l'hivern, s'estenen per la collada de Toses i Pla d'Anyella fins a les serres de Coma Armada, i baixen en avall de les serres de Queralbs i de Serrat. Són molt perseguits pels caçaires. Hi ha també en el país moltes llebres, guatlles i perdius roges, xerres i blanques, aquestes últimes en més enlairats, provinents dels plans de Camp-Magre i Guillem, on és més segur el trobar-les.

Una de les coses més renomenades de la Vall de Ribes són les exquisides truites que es pesquen en sos rius, havent-hi ja un aforisme popular que diu que les truites, Vera esser bones, deuen reunir .la condició de les cinc efes: franques, fresques, fregides, fredes i freseres.

Les truites, segons opinions, són les que han donat nom al riu, ja que diuen que el nom de Freser prové de fres, que és el lloc on depositen aquests peixos els ous de Novembre, Desembre i Gener, època de les cries. El curs del riu està poblat de fresos, que son llocs els que hi ha poca quantitat d'aigua,

En contra d'aquesta opinió, que sembla molt encertada, hi ha la de que en documents d'època medieval apareix el riu amb el nom de Febrer o Freber. De tota manera, podria molt ben esser que pel citat motiu hagués canviat son primitiu nom.

L'opinió de que aquest li provingui de la molta fressa que fan ses aigües corrent adelerades i saltant entre roques no té cap força, puix en el país és ben clarament pronunciat son nom per Freser i no Fresser, com s'ha vingut escrivint moltes vegades i com deuria esser per a que pogués tenir alguna forca l'última opinió.

Les produccions agrícoles principals del país són les trumfes o patates, segle i algun blat i blat-de-moro, a l'igual que en la comarca de Camprodon.

Els arbres més generalitzats en la comarca són: en sos boscos, els pins negres, grans matolls de nerets (rododendres) i alguns faigs i pocs avets, i en les voreres dels rius el freixe, el vern, el beç, el pollancre i la saula i a més de moltes altres varietats d'arbres i arbusts, algunes peculiars de la vall.

La flora és molt rica i són de notar com a plantes medicinals l'acònit, la belladona, la genciana, l'àrnica, el tey, la digital, la camamilla i moltes d'altres de qualitat superior.

La principal riquesa del país és la cria de bestiar boví i de llana que es nodreix en les magnífiques extensions de grassos pasturatges de ses comes i muntanyes, algun bestiar cavallar i ademés el porquí, alimentat principalment de trumfes, que tant abunden en el país.

Roques de Rial, vora el Freser

A més del bestiar propi de la terra, pugen també a l'estiu, de la terra plana, nombrosos remats a gaudir-se de les excel·lències del clima i dels pasturatges, poblant les hermoses vessants de les altes serres i comunicant-les-hi vida, bellesa i animació.

Molt rica és també la comarca en minerals, encara que no siguin fins ara molt explotats. No hi falten criaders de ferro, coure, antimoni, arsènic, plata i fins, s'assegura, d'or, Els principals criaders són a Queralbs, Pardines, en el propi terme de Ribes i també en la vall del Rigart.

Avui hi ha molt moviment en aquest rengló: totes les muntanyes gairebé estan denunciades per a mineral. Són molts els treballs empresos i especialment són de bastanta importància els que es fan en les mines de Queralbs, havent-se arreglat una bona carretera fins al peu mateix dels treballs iniciats, continuació d'altres començats i abandonats no fa molts anys. La nova Companyia explotadora sembla que compta amb importants recursos numeraris i amb gran extensió de pertinències.

Com a aigües minerals, tenen ja gran crit, des de llunyans temps, les aigües minero-medicinals de Ribes o de la Vall de Ribes, bicarbonatades i sulfatades. Encara que siguin aquestes les mereixedores de més renom, hi ha, no obstant, altres manantials més modestos, si bé apreciables, d'aigües ferruginoses i sulfuroses, escampats per la vall.

Una carretera de l'Estat travessa la vall del Freser des de Ripoll a Ribes i segueix després per la vall del Rigart fins a la Collada de Toses. Allí acaba; fa ja alguns anys que es construí, i d'allí no hauria passat encara si alguns bons patricis de Cerdanya no haguessin constituït una Societat per a construir la carretera, particular, que des de la collada de Toses va a Puigcerdà i a la frontera francesa a comunicar amb les de la nació veïna. La carretera de Ripoll a Ribes està en pèssim estat, sobre tot des de Ripoll a Campdevànol: sembla que ningú tingui obligació de cuidar-la i arreglar-la.

Tots els demés pobles de la vall que no estan tocant a expressada carretera tenen sols camins de ferradura, exceptuant Queralbs, que té també una carretera particular fins sota el poble, que és la que va a les Mines, com hem ja indicat anteriorment.

El clima de la Vall de Ribes és extremadament fred a l'hivern, en que les glaçades són continues, quan totes les grans serres que l'envolten estan rublertes de neu. En canvi, l'estiu és molt agradable; les nits són molt fresques, i de dia, no rebent plenament els raigs del sol, en llocs resguardats de l’aire, la temperatura és bona, puix l'aire és sempre fresquet, atès la molta elevació sobre el mar i a la proximitat de les muntanyes. La humitat no és tanta tampoc com donen a suposar la contigüitat dels rius i la molta evaporació d'aigua, puix l'airet de tramuntana, que es gira generalment a la vesprada, purifica i asseca l'atmosfera. La marinada puja de per la vall, generalment entre nou i déu del matí, i dura fins a mitja tarda. Els vents més forts són el NO. I el ponent, que amb son baf calent promou a l'estiu fortes tempestats, d'escassa durada.

El metge que era dels Banys de Ribes, D. Pau Alsina i Pou, en un opuscle sobre «Las Aguas Baños minerales del Valle de Ribas», publicat en «Barcelona, impremta Luis Tasso, 1885», diu, traduït al català, que

«l'acció que el clima de la Vall de Ribas exerceix sobre l'organisme és tónic-excitant. L'agradable temperatura que se sent a l'estiu en aquesta vall contrasta amb la calorosa i enervant dels baixos nivells. Sa altura sobre'l nivell del mar, la col·loca entre'ls climes d'altitud mitja, en els que, a més de no disminuir-se l'oxigenació de la sang, gracies a la cohesió que l'oxigen té amb l'hemoglobina, cohesió que no queda vençuda per la menys densitat de les altures mitges, s'afavoreix per la més petita pressió atmosfèrica que en els llocs poc elevats; l'expulsió de l'àcid carbònic i, per lo tant, la descarbonització de la sang; l'aire pur, viu, ozonitzat de les terres de montanya, banyats per la clara llum del sol, que tant difereix de la mitja llum i de l'aire confinat de les grans totes eixes qualitats del clima fan que el pacient se reaccioni, que la hematosis, la digestió i demés actes nutritius adquireixin gran empenta, que el dormir se faci més reparador i que amb l’organisme s'aixequi l'esperit.»


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vall de Ribes, Valls del Llerca 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat