Altes valls del Ter i del Ritort

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

Aquesta regió, verament pirinenca i del tot muntanyosa, està enclavada en el cor del Pirineu català, entre el Conflent i el Vallespir al N., la Garrotxa a llevant, la comarca d'Olot al SE., el Ripollès a mig-jorn i la vall de Ribes a ponent.

Monestir de St. Pere abans de sa restauració.

Formen sos límits naturals: al N. la carena, avui fronterera, arrencant del puig de Bastiments, 2.881 metres, punt culminant de la regió al NO., seguint dret al NE. per la cresta d'Esquena d'Ase fins al pic de la Dona, 2.714 m.; formant la capçalada gegantina del grandiós circ d'Ull de Ter o de Murens [Morens]. Del pic de la Dona torç la carena divisòria dret al SE., a la Portella de Murens, 2.420 m.; puja al cim de Coma Armada [Ermada], 2.491 metres, on descriu una corba al NE. al puig de la Llosa, 2.484 m., per a tornar-se a corbar dret a Roca Colom, 2.464 no., al SE. Fins aquí forma el límit amb el Conflent, separant les aigües del Ter de les del Tet.

Des de Roca Colom se dirigeix la carena, dividint aigües del Ter i del Tec (Vallespir) al coll del Pal, al SE., on s'enfila al rabassut massís de Costabona, 2.464 metres.

Del Costabona se'n desprèn una carena que va de N. a S. i que forma límit divisori de les valls del Ter i del Ritort. Arrenca del macís de Costabona en les Roques d'en Mercè [Mercer], 1.950 m.; segueix per la Collada verda, obté son punt culminant en el puig Sistre, y, descrivint allí un arc de circ en direcció a l'E. i SE. Per a obrir lloc a la comarcada del Feitús, tributari del Ter, segueix pel coll de Fembra morta, Oratori de Sant Joan, 1.650 m., dret al S. al coll de Subirans [Sobiràs] i Ascensió, 1.300 m., d'on baixa sobtadament a la Costinyola, sobre Camprodon.

Des de Costabona, punt culminant de les valls del Ritort, que naix en sa vessant SE., la carena divisòria baixa ràpidament de nivell per a no tornar ja a aconseguir altures superiors ni properes a 2.000 m. A l'ESE. mateix de Costabona, el coll de Siern no s'alça ja més que a 1.678 m. Portant pareguda direcció a l'ESE. I seguint formant el confí del Vallespir, corre pel puig de l'Artiga, coll Pregon, 1.635 m., puig de la Clapa i Basses de Favert [Fabert]; torç bruscament al S. a la collada de Prats, 1.580 m.; s'alça fins a 1.636 m., torna a 1.578 a la collada de Les Boires, d'on pren la direcció al SE., pujant al puig de les Forques, 1.620 m., i seguint després pel coll dels Pixadors, 1.560 m., i coll d'Ares, 1.527 m., al Montfalgars, 1.610 m.

Del Montfalgars n'arrenca la carena que forma la partió d'aigües del Llierca, afluent del Fluvià, i del Ritort. S'estreba en el coll de Prugent, 1.350 ni., al SSO. de son macís; segueix en igual direcció pels cims de Pla Jugador, baixa en direcció S. al coll de la Boixeda, 1.100 m., i pels colls de la Batllia i Pregon enllaça amb la serra de Navà [Nevà], d'on, pel de la Creueta, s,ajunta amb el macís de Sant Antoni, 1.360 m. alt., que s'encara d'E. a O. amb la vall del riu Tort (Ritort), barrant-li el pas i obligant-lo a llençar-se al Ter a Camprodon.

Forma el límit O. en el confí amb la vall de Ribes, divisori del Ter i del Fresser, una gran carena d'elevació pariona a la fronterera, de pics aspres i gegantins, estrebada en el puig de Bastiments i que té son punt d'arrencada en les clapisses del SE. del propi puig, formant l'ampla depressió del coll de la Marrana; s'enlaira al cim enasprat del característic Gra de Fajol, 2.728 m.; baixa al coll de la Coma de l'Orri, s'aixeca en direcció SE. al puig de Pastuira, 2.651 m., i, tombant al SSO., segueix l'alterós nervi de la serra del Catllar fins al puig de Fontlletera, on s'ajup al coll dels Tres Pics; torna a enlairar-se al puig de Balandrau o Malandrau, a uns 2.600 m., d'on cau a la collada de Mayanells [Meianell], 1.850 m.; d'allí pren la direcció al SE. a la Collada Verda, 1.600 m., Pòrtoles i extrem occidental de Serra Cavallera, en el coll del Pal.

En aquest coll s'encreua amb l’anella de serres que formen la barrera entre les valls del Ter i del Fresser, des de llur origen fins a llur unió a Ripoll, la gegantina i llarga serra Cavallera, 1.908 m. alt., de rabassut esquenall, que corre en direcció d’O. a E. a encarar-se amb el macís de Sant Antoni, tancant amb ell la vall alta del Ter en l'estret pas de les Rocasses, on s'escorre encongit el riu.

La comarca de Camprodon s'estén encara Ter avall fins més enllà de Sant Pau de Segúries, on el riu, barrat el pas per les serres davanteres que tanquen la part superior de la vall de Vianya [Bianya], torç en direcció a l’O., dret a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll.

Des de Sant Antoni, la serra limitant corre dret al SE. Per la collada del Remei, al del Sitjar i la del Mariner a Capsacosta, 1.020 m. alt., extrem de la regió.

Formen, a més, part d'aquesta: ambdues vessants N. i S. de Serra Cavallera; els aiguavessos de la serra de Sant Antoni, tributaris del Llierca en la vall de Bolòs i les xamoses valls de Rocabruna, qual capsal està format per la carena fronterera des de Montfalgars a coll de Malrem, estant tancades abaix per l'aspre i enterc penyal de Rocabruna, sota quals rectes caients s'ajunten les dues riberes, la de Montfalgars i la de coll de Vernadell o de les Ferreres.

Tot el territori de l'alt Ter es extremadament montuós, ses valls afluents són estretes i sovint abruptes i engorjades, els alts cims que el coronen són aspres i rocosos, els faldars atapeïts, en general, de grassos pasturatges, i els fondals verds, frescals i riolers. Sols un petit pla s'estén vora el Ter des de Camprodon a Llanars, i un altre de Camprodon a les Rocasses; la vall s'eixampla un bell xic des de la Roca a Vilallonga, on ostenta en la vorera esquerra del riu riques i festoses closes ornades d'arbres; la vall de Carlat, en amunt de Setcases, ampla també, ostenta tant sols un gran agombolament de rocam i pedregall. En avall del pont de les Rocasses, tirat sobre el propi estret, on acaben les veritables valls pirinenques, la vall és ja eixamplada i presenta un caràcter distint de la resta de la regió.

Tant prompte naix el riu a Ull de Ter que, després de travessar mig entaforat entre els colossals blocs granítics apilats en el grandiós circ, es llença dret al SE. per feréstecs passants, pels Racons de Morens, entre l'enrunat Gra de Fajol i l'estimbat Puig dels Lladres, i rep tot seguit, en sa vorera esquerra, les riberes de Morens i de la Portella, que recullen l'aigua de tots els cims que envolten la grandiosa comarcada de Morens des de l'Esquena d'Ase als cims de la Portella. Corre aleshores el Ter en direcció al S. pel feréstec estret de Morens, ajuntant-se-li allí, també a l'esquerra, la ribera de Coma Ermada, que baixa del NNE., escorrent-se endinsada en sa pregona gorja. Passat l'estret de Morens recullen la part oposada la ribera de la Coma de l'Orri, accidentada i saltadora, provinent, del NO., de les vessants trencades del Gra de Fajol i dels esqueis de Betes Blanques i extrems superiors de la gran serralada del Catllar. Es decanta el Ter al SE. i entra en la vall de Carlat arreplegant a l'esquerra la cabalosa ribera de Carboners, que, procedent del NE., porta les aigües de Roca Colom, clotarades de Concròs, cims de la Llosa i collades de Mardanya. Més avall, en el poble mateix de Setcases, se li ajunta, també a l'esquerra, la ribera de la Vall-llobre, provinent del NE., del coll del Pal i Costabona, Puig Sistre i collada de Lliens. Torna a prendre el Ter la direcció vers al S., i davant del Santuari del Catllar arreplega a la dreta la ribera del Catllar, que baixa de l'O. i NO., portant ses aigües dels replecs nombrosos de sa pròpia serra. Mes avall se li ajunta, també a dreta, la ribera de Tregurà. que porta son curs des de l`ONO., formant son caudal en les vessants de Fontlletera, Trespics, Balandrau i clotada de Mayanells [Meianells]. Passa el riu per Vilallonga, i, girant dret al SE., rep a l'esquerra la petita ribera de la clotada de Can Huguet vell, i més avall, a dreta, sota el promontori de la Roca, la més cabalosa d'Abella, que ve de l'O., originària de la Collada Verda i de les vessants de Cavallera.

A la sortida del poble de Llanars porta ses aigües al Ter, a esquerra, la ribera de Feitús, procedent de sa grandiosa comarcada dominada pel puig Sistre. Entre Llanars i Camprodon, per últim, arreplega a la dreta la ribera d'Espinauga, de poca corrent normal, que s'alimenta de les fonts, torrents i xaragalls de la part baixa de Serra Cavallera. Enforca el Ter amb el Ritort al bell mig de la vila de Camprodon.

Des d'Ull de Ter a Camprodon té el riu un desnivell d'uns 1.400 metres, en un recorregut aproximat de 25 kilòmetres.

En la vessant SE. del Costabona, sota les Roques d'en Mercè, a uns 1.650 m. alt., neix el Ritort en un aplec de cabaloses deus que es llencen tot seguit formant bella cascata. Corre el riu al fons de sa vall en direcció a l'E., rebent a sa esquerra distints petits afluents que baixen de N. a S. Des de coll de Perafeu, Siern i coll Pany. Sota la casa de la Gresa rep a la dreta altre afluent més important, la ribera de la Casasa, que, portant direcció pariona a la serra, te ses fonts més altes en les-vessants de Puig Sistre.

Sota Espinabell, torç el riu ràpidament dret a mig-jorn, rebent el contingent de la ribera de coll Pregon, que davalla del NNO. i se li aplega a l'esquerra.

Més avall, en el propi costat, se li ajunta la ribera de Fabert, procedent del NNE. Passa després sota Molló, que deixa enlairat a sa dreta, i rep també a esquerra la ribera de la Ginestosa, que baixa del NE., de les vessants del puig de les Forques, colls de Pixadors i Ares, Montfalgars i coll de Prugent. Va fent el riu un seguit de tortes i revoltes, ajuntant-se-li a dreta la torrentera de Molló i la de l'Avellanosa, que prové dels cims de la serra de Freixanet. A l'eixamplar sa vall troba a esquerra la ribera de la Boixeda, provinent de llevant; segueix tot seguit la direcció vers al SO., i, després d'arreplegar a sa dreta la ribera de la Gironella i altres torrenteres, arriba davant del macís de Sant Antoni, en les hermoses planes de Llandrius, on se li ajunta el Ritortell, procedent a l'E. de la serra de Navà [Nevà] i dels faldars de les Assuques i serra de Sant Antoni. Torç cap a ponent, i, deixant a dreta gran part de la vila de Camprodon, se llença al Ter per sota un pont que uneix les dues meitats de la pròpia vila.

Carregant l'herba.

La vall del Ritort contrasta notablement amb la del Ter en son caràcter pintoresc. Tot el que en aquesta última hi sobresurten les belleses naturals, aspres, de tons enèrgics, d'aspectes grandiosos i de caràcter ferreny, en la del Ritort hi ressalta la bellesa plàcida, els paisatges dolços, les tonalitats suaus, les muntanyes de tons verdosos i envellutats des del cim a la base, pasturatges i englebats extensos, cuidats conreus, closes ben regades per cabalosos recs, les corrents d'aigua vorejades de pintoresques arbredes, sobre tot en bona part de la vall pròpia del Ritort; belles recolzades del riu, amb pintoresques palanques, pontets i molins. Belles són també les valls de Favert [Fabert], de la Ginestosa i de la Boixeda, totes abundoses d'aigua i esclatant verdor. Malauradament no queda gairebé un bosc en totes les valls: sols alguna petita roureda prop del Ritort.

En la vall del Ter les belleses naturals són continuades. No hi ha indret ni racó que no sia digne d'interès: sos bells paisatges són multiplicats; els panorames de sos alts pics i serralades són tots de primer ordre; blanques congestes de neu s'amaguen en les obagues clotarades o s'ostenten garbosament al caire dels cims mes enlairats, com l'inacabable Congesta de la Llosa i les de Tres Pics, Fontlletera i Coll de la Marrana; sos pasturatges són molt estimats i agafen grans extensions en ses verdes Comes, especialment els de Morens, Coma de l’Orri, Catllar, Fontlletera, Mayanells i emprius de Tregurà.

Entre les belleses imposants amb que l'ha afavorit la naturalesa mereixen mencionar-se el grandiós circ d'Ull de Ter, els estrets de Morens i de Concròs, la gran clotada i gorja de Coma Ermada, els fantàstics Racons de Morens, amb sos esvorancs i gegantesques tarteres i ses delitoses cascates, les canals de Gra de Fajol i Xurriguera [Xoriguera], trencades i espadades; les Xemeneies de l'Esquena d'Ase, l'accidentada Coma de l'Orri, les comarcades de Carboners i de la Llosa, amb sos hermosos saltants d'aigua i feréstecs estimballs de Concròs i Cambra fosca; i la preciosa vall del Catllar, verda i apacible en el sot de les Milloneses [Molloneres] i aspra i fantàstica en la Canal Mala i trencalls de puig de Pastuira.

Els fons de les valls són en extrem delitosos per sa exquisida verdor i riquesa d'aigua, contrastant amb les enèrgiques i aspres carcanades dels entercs cimals. El fons de la vall del Ter, des de Setcases a Camprodon, és un seguit deliciós d'hermoses closes d'exuberant verdor, vorejades de varietat esplèndida d'arbres que besen l'aigua i s'emmirallen en sa nítida corrent.

Escassa és avui la riquesa forestal per ésser continuada la devastació de boscos, sense que noves repoblacions vagin a substituir-la. No obstant, mereixen especial menció l'extensa pinosa de Carboners, de notable varietat de pins, i la Baga de Caràs [Queràs], de pins i avets; molt esclarides de poc temps en aquesta part.

En la vessant de la serra de Sant Antoni, oposada a la vall del Ter i del Ritort, en aiguavessos del Llierca, hi ha els hermosos i extensos boscos de Bolòs, pins i roureda en sa major part. Prop de Sant Pau hi ha també els magnífics boscos del Mariner i del Sitjar.

La riquesa minera és molt abundosa, però poc coneguda, i no sols sense explotació, sinó que ni tant sols explorada, efecte, en gran part, de les dificultats de l'acarreig, amb tot i trobar-se el mineral en molts punts a la superfície, com el coure a Carboners, on el filó està a flor d'aigua en la ribera, així com també l'antimoni i altres minerals a flor de terra en Serra Cavallera i Collada verda.

Les aigües minerals i medicinals, també abundoses, es troben així mateix inexplorades, desconegudes o menyspreades. En les serres de Feitús abunden les fonts ferruginoses, i se'n troben d'arsenicals en alguns punts de la regió, la font d’en Francó a Cavallera, entre altres, i sulfurosos, la font Pudosa, en Sant Pau de Segúries.

En quant a mines, ja conegudes i avui abandonades, han de citar-se les del Turon [Toron] al Costabona, prop de les fonts del Ritort, les de les Ferreres a Rocabruna, sota ell Coll de Vernadell, explotades ja en temps dels romans, i les de la Collada Verda., en les que s'hi treballava no fa pas molt temps.

La principal producció agrícola del país es la de patates, segle i un xic de blat, que es cull molt tardà, i que en alguns indrets ni a madurar arriba. Altra de ses riqueses és l'herba dallada en ses belles closes i extensos prats. En el bó de l'estiu pugen a ses muntanyes gran quantitat de remats de les terres de per avall, essent en gran nombre de mils els caps de bestiar de llana, boví i cavallar, especialment del primer, que per aquells cims s'hi acobla.

En quant a belleses artistic-arqueològiques, en posseeix també la comarca, devent enumerar-se en primer terme el monestir de Sant Pere de Camprodon, l'església de Molló, de notable torre romànica, la bella esglesieta de Llanars, exemplar notable en el propi estil, l'església de Rocabruna, també romànica, i altres esglésies i santuaris que posseeixen detalls o objectes dignes d'ésser coneguts i apreciats.

No cal esforçar-se en fer notar que, pertanyent a l'Estat espanyol i a la província de Girona, no té la comarca, exceptuant la carretera de Sant Joan a Camprodon, de recent construcció i bastant descuidada, cap més carretera ni camí veïnal carreter que comuniqui les poblacions entre sí, sols camins de ferradura, i encara alguns en prou mal estat. Fa anys que sospira per la carretera internacional, molt de temps en projecte i en estudis, que hauria comunicar-la amb Prats de Molló i amb la nació veïna; més, ja sia per l'oposició del ram de guerra espanyol o per altres causes aflictives, els expedients no es resolen mai i la carretera segueix sempre en estat d'il·lusió o d'esperança. Aquesta via fóra una gran riquesa per al país baix tots conceptes. Per més pena, el districte de Puigcerdà, del que forma part, acostuma tenir diputats cuners que no tenen arrels en la comarca ni altres interessos en ella que procurar-se l'elecció, i un cop obtinguda no recordar-se mai més per a res del país que representen.

Una companyia minera estrangera que explotava les mines de la Collada Verda havia eixamplat el camí de ferradura que va de Camprodon a Ribes, fins a les mines, per a fer-hi passar els carros; però, abandonats ara aquells treballs, el camí ha tornat a quedar infranquejable per a tot vehicle.

Sembla que avui, en combinació amb una companyia que, segons diuen, vol explotar les mines de Setcases, es tracta de fer la carretera en aquest punt des de Camprodon, la que seria de gran utilitat per a la vall del Ter.

La comarca que ens ocupa té per capital i centre la vila de Camprodon, forma part de la província de Girona, en l'Estat espanyol, i pertany al partit de Puigcerdà.

La constitueixen set districtes municipals i un poble adjunt a altre municipi, essent els següents: Camprodon, Freixanet [Freixenet], que te agregats Bolòs, Cavallera i Creixenturri; Llanars, amb els veïnats de Feitús i Espinauga; Molló, amb el poble d'Espinabell [Espinavell] i els veïnats de Favert [Fabert] i la Ginestosa; Sant Pau, amb el poblet de la Real [Ral]; Setcases; Vilallonga, amb els pobles de Tragurà, Abella, La Roca i el veïnat de Llebró; i el poble de Rocabruna, encara que fa ajuntament amb Baget. Aquest últim poble, situat més de 400m. més en avall, en terres més calentes, de distinta fesomia general, de diferent conreu i de variats fruits de la terra, no forma ja part, per naturalesa, d'aquesta regió.

La població de la comarca forma un conjunt de 7.000 habitants amb uns 1.700 focs.

Eclesiàsticament està dividida en deu parròquies, de les que vuit pertanyen al bisbat de Girona, i són les de Camprodon, Molló, Bolòs, Rocabruna, Setcases, Tragurà, Vilallonga i Llanars, i dues al bisbat de Vic: Cavallera i Sant Pau de Segúries. Freixanet i Creixenturri pertanyen eclesiàsticament a Camprodon, com els poblets d'Abella i la Roca a la parròquia de Vilallonga.

Plaça major i casa de la Vila de Camprodon.

Al senyalar els límits de la comarca i les entitats que la constitueixen, ens hem atès solament a la regió natural, perquè Camprodon, que avui no té altre capitalitat que la pròpia de sa comarca, havia sigut cap de més amplis territoris, ja quan, després de la fundació de son monestir de Sant Pere, aquest anà avançant sos límits de jurisdicció feudal, ja quan, deslliurada del feude del monestir pel rei En Jaume el Conqueridor, fou establerta en cap de Vegueria, quals límits primitius, acordats en l'any 1251, segons document existent en l'arxiu municipal de la vila, abastaven des de Ribamala a coll d'Ares, de Castellfollit a la collada de Pòrtoles, de coll de Carrera al de Finestres, de coll de Pera al Montsant, i de Batet a Malrem. Aquests límits foren variats, ampliats i restringits en distintes ocasions, i, creada després la sots vegueria d'Olot, acaba per a absorbir la importància de la capitalitat de Camprodon. En l'any 1827, constituïdes ja Olot i Ripoll en caps de partit, quedà també Camprodon com a capitalitat de partit judicial; la que perdé ben prompte, en 1834, en que passà a formar part del partit de Ribes, avui de Puigcerdà.

La major extensió de la comarca, de dalt a baix, és d'uns 20 kilòmetres, i sa major amplària la d'uns 22 kilòmetres. Afecta son perímetre una forma del tot irregular, eixamplada en son centre i allargassada en sa part inferior, partit en dues grans porcions per la carena que separa les valls del Ter i del Ritort des de Costabona a Camprodon.

Ritort a Camprodon, vista riu amunt des del pont de Can Carrera.

El clima de la regió és en extrem fred a l'hivern, arribant la temperatura en els baixos, en algunes ocasions, a 14° i 16° sota zero, glaçant-se molt sovint el Ritort de part a part, i a voltes el mateix Ter. La neu cau abundosa en els cims i tanca completament per llarga temporada els límits superiors de la comarca. En canvi, clima i temperatura són deliciosos a l'estiu, on rarament el termòmetre sobrepassa els 25°, corrent un airet pur, sec i suau, sense canvis bruscos de temperatura, fet que fa que sia la comarca estimada com a una de les preferents estacions d'estiu de Catalunya. Les boires rarament s'ensenyoreixen de les valls, ni a l'estiu ni a l'hivern. En la bona estació els matins acostumen ésser molt clars i serens: sols alguns mig-dies les bromes s'emparen de les muntanyes i promouen tempestes passatgeres que serveixen per a purificar l'atmosfera. Si bé els molts prats i l'abundor d'aigua creen a voltes certa humitat, essent forta la rosada per la molta condensació de vapors, en canvi l'airet de muntanya és tant sec que la humitat no se sent mai al fort del dia, essent de notar, a més a més de la sequedat de l'aire, que, tot i ploure sovint a l'estiu, la terra queda ben prompte eixuta i no hi ha mai fang sinó en els llocs més obacs. El quadrant de vents gira amb freqüència, essent el més fort el NO., anomenat en el país «tramuntana de Núria». En les tardes més fortes d'est1u s'alcen algunes ponentades de curta durada.

Referint-se al clima d'aquesta comarca, deia l'experimentat metge de Camprodon Sr. Sau, avui difunt, que

«la notable elevació d'aquestes terres sobre el nivell del mar, la sequedat de l'atmosfera causada per la tramuntana, la riquesa de les aigües i una alimentació senzilla i nutritiva com aquí s'usa, són causes poderoses que deuen invalidar tota acció epidèmica, com també contribuir a que sia tant franca i reduïda tota la part patològica. Però on s'observa l'acció benèfica del nostre clima és en les criatures, puix les malalties de la dentició, que en altres punts s'emporten la meitat d'aquesta preciosa part del gènere humà, no són conegudes en nostres cases de camp i rarament a Camprodon i altres pobles de la comarca».

Reforçant aquesta asserció podem fer notar que cap de les epidèmies de Còlera, que tants d'estralls han fet a Catalunya, ha arribat mai a la Comarca de Camprodon: no ha passat el pont de les Rocasses. Mentre que a Sant Joan de les Abadesses el mal causava nombroses víctimes, ni un sol cas se'n registrava a Camprodon ni en sa comarca, amb tot i la proximitat dels dos rius.


NOTÍCIES GEOLÒGIQUES.

L'il·lustrat farmacèutic de Camprodon D. Josep Morer, en un apèndix a l'obra Historia de Camprodon, publicada per ell en col·laboració del no menys il·lustre fill de la vila Rvnt. D. Francesc Galí, Pbre., diu, traduït al català, el següent: «Camprodon és un dels millors punts d’estació per al geòleg que es proposi estudiar el vessant meridional del Pirineu Català».

«Els terrenys plutònics estan representats sobre tot pel granit i ses varietats, gneis, leptinita, hialomicta, pegmatita i quars eruptiu, de quin contacte apareixen les micacites i pissarres, talcoses azoiques que representen la part metamorfosada del terreny de transició».

«Els pòrfids de vàries classes apareixen a la superfície formant una ratlla d’erupcions aïllades des de Camprodon a Ribes. Aquestes roques són notables per la varietat de son aspecte. Seguint la ratlla indicada, se troben primer el pòrfid roig fosc, quasi negre, de les Rocasses; ve després el violat clar de la torre de Cavallera, els pórfids quarsífers variats de la serra del mateix nom i de Surroca, trobant-se, al fi, amb l'important erupció eurítica, sobre la que està construïda la vila de Ribes».

«Els terrenys metamòrfics ocupen una gran extensió, sent les roques dominants les micacites, filadís i grauwackes, que, per general, deuen referir-se al silurià inferior, encara que no s”hi trobin vestigis d’organismes».

«Molt nombroses són les especies mineralògiques que poden recollir-se, però les que han donat lloc a explotació o investigació són, sobre tot: Chalcopirita, Estibina, Zinkenita, Galèria, Mispiquel, Chalcostibita, Coure gris i pirites diverses ........ A Espinabell s’hi troben espècies curioses, entre altres la molybdita i el granat ....... Els minerals antimonials i els de coure, així com els argentífers, no deixaran d'esser un ram de la industria muntanyesa; més els que en primer terme estan destinats a un gran pervenir són els potents criaders de ferro».

«Hi ha una faixa en el terreny silurià inferior dels voltants de Camprodon, d'aspecte característic i que enclou, a més, nombrosos restos fòssils quals caràcters no admeten cap dubte respecte a sa edat. Me refereixo a una zona negra de pissarres carbonoses que s'estén a l'est de la població i en la que en distintes èpoques s'hi feren treballs d’investigació en busca del carbó de pedra. Enclouen aquestes pissarres porcions de pirites de ferro poc o molt aurífer. En contacte amb elles hi veuen unes calisses negroses amb nombrosos fòssils, alguns d'ells determinables, tals com: Ortheceras regularis, Orthoceras bohemica, avicula, cardium, Cardiola ínterrupta, Enchrinus, generalment en estat de fragments espàtics».

«Al silurià superior deuen referir-se unes calices grises i blavenques amb llits de pissarres argiloses (calices filadíferes)».

«El terreny devonià, que ocupa una extensió bastant considerable, el constitueixen pissarres argiloses, grauwackes i calices de colors variats, i en general vius. La major part d’aquestes calices, betajades de filadís, presenten en els seus cortes dibuixos retiformes ....... El terreny triàsic està representat principalment per una important formació d'arenisca roja, fàcil de seguir amb la vista, a través de les muntanyes, i que per aquesta circumstància te el caràcter d’un excel·lent horitzó geològic per a la limitació de les diverses formacions ..... ..»

«El terreny que més desenrotllo té a Catalunya, el terciari inferior o nummulític, pot observar-se des de sant Pau, on presenta ses capes contornejades en plecs capritxosos i corbes, donant a conèixer la potència dels esforços a que han sigut sotmesos.»

Actualment nostre bon amic l'expert geòleg Mossèn Norbert Font i Sagué està fent els estudis del Mapa geològic de les conques del Ter i Ritort, havent trobat roques eruptives de molta importància i especialment gran nombre de jaciments de fòssils, alguns d'ells no trobats abans d'ara a Catalunya ni a Espanya, i que permetran establir una raonada classificació dels períodes silurià i carbonífer.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat