Comentaris itinerari 18: De Camprodon a Torre Cavallera

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

On és Coll Gener?

EL mapa de l'ICGC situa el Coll d'en Gener just al peu de Can Moner, entre el turó de les Tres Creus i la pròpia serra Cavallera. La descripció d'en Torras i el mapa de l'editorial Alpina "Costabona", edició de 1976, el situen més amunt, allà on el camí entre el Puixeu i Llanars passa de la vessant nord a la sud de Cavallera.

  • Mapa C.A.Torras
  • Mapa Ed. Alpina, 1976
  • Mapa ICGC


Mas Pomer

Situat una mica més amunt del Puixeu. Edifici llistat en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya amb el codi IPA-3878. Entrada de Mas Pomer a la Wikipedia.

Torre Cavallera, Mas Pomer i El Puixeu vistos des de St. Antoni. Foto: J.Iparraguirre


Torre Cavallera

Entrada de torre Cavallera a la Wikipedia

  • Torre Cavallera. Foto: [Valentí Fargnoli], entre 1911 i 1936. CRDI, Ajuntament de Girona.
  • Torre Cavallera. Interior. Foto: Valentí Fargnoli, entre 1911 i 1936. CRDI.

Més fotografies d'en Valentí Fragnoli: CRDI-Aj.Girona/eCultureMap/Europeana.


Búnquers de la Línia P

La Línia P està formada per una sèrie de fortificacions, construïdes durant els primers anys de la dictadura del general Franco, entre 1944 i 1948[1], que s'estenen de cap a cap dels Pirineus. A la Vall de Camprodon hi podem trobar 4 centres de resistència (CR):

  • CR 36bis: Camprodon Nord; Bac de la Vila i planes de Llandrius.
  • CR 37: Camprodon sud; Les Rocasses, St. Ramon i Els Racons.
  • CR 38: Extrem est de Serra Cavallera; Torre Cavallera i Coll Gener.
  • CR 39: Cavallera; Coll del Pal, camí de Pardines a Surroca i Llanars.

Del CR-38 en podem trobar pels volts de la Torre Cavallera i al costat del camí entre Llanars i Coll Gener, prop del límit municipal entre Llanars i Camprodon.

A finals de març de 2021 la Mancomunitat de la Vall de Camprodon ha publicat un mapa a Instamaps amb patrimoni militar de la Vall, i en particular, de la guerra de 1936-39. També una web-app on seguir uns circuits a peu entre alguns d'aquests punts.


Referències

  1. CLARÀ i RESPLANDÍS, Josep. Els fortins de Franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans. 2010. Rafael Dalmau, editor. Barcelona


Tornar a la plana de l'itinerari.
Tornar a l'índex de Comentaris.