Comentaris itinerari 2: Camprodon

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

Noteu que el poble disposava d'enllumenat elèctric i telèfon abans de 1902, no encara assequibles a tothom, però ja n'hi havia. Alguns pobles del Pirineu van tenir electricitat abans que moltes ciutats gràcies a petites centrals locals de colònies i fàbriques.


Casal del Marquès d'Alfarràs

Casal històric. Després de molts anys d'estar abandonat, restant-ne només els murs, es va refer per a ús residencial (pisos) i aprofitar la part posterior per a ubicar-hi una sala de conferències, exposicions i el museu de la Retirada.


Capella del Roure

Aquesta capella estava situada carrer de Freixenet enllà, abans d'arribar a la palanca, davant de Can Cabot (carrer de Freixenet, 15). Es va desmuntar i reconstruir al en un petit pla elevat al costat del camí a la font Llandrius el 2009, i per a poder eliminar així el coll d'ampolla que creava en un carrer de Freixenet cada cop més transitat.

  • Capella del Roure l'any 2009. Foto: Wikimedia, Jordi Iparraguirre.
  • Capella del Roure l'any 2015. Foto: Wikimedia, Jordi Iparraguirre.


Pompeu Fabra i Camprodon

Hi ha un parell de punts a destacar sobre la relació entre En Pompeu Fabra i Camprodon.

Un, el 1883 (15 anys), el canvi de perspectiva sobre la llengua que experimentà quan escrivia una lletra als seus cosins que estiuejaven a Camprodon (família Galí-Fabra, a Can Galí). Començant a escriure "Queridos sobrinos" es va adonar del sense sentit d'escriure en castellà a qui sempre s'adreçava en català, i de la disglòssia i el desprestigi al que estava sotmesa la llengua catalana[1][2].

L'altre és la seva passió per l'excursionisme. Fabra es va fer membre del Centre Excursionista de Catalunya l'any 1891 (als 23 anys) de la mà dels seus amics Joaquim Casas-Carbó (advocat i edior) i Jaume Massó i Torrents (autor del famós llibre "Croquis pirenencs" i primer director de la revista l'Avenç), el triumvirat de la reforma del català modern. Les excursions combinaven ruta amb la recollida de dades lingüístiques.

S'explica que l'estiu de 1889, Fabra va fer la famosa travessa a peu de Barcelona a Camprodon en sis etapes de 7 a 12 hores, i que sembla va repetir altres estius. L'objectiu era anar a Camprodon a veure la seva germana gran, Anna Fabra i Poch, el seu marit Bartomeu Galí i Claret, i els seus nebots (destinataris de la lletra de més amunt), que allí estiuejaven. Sembla que la ruta va ser Vallès, Maresme, Gavarres, Empordà, Olot, Camprodon[3].

El 1891 va emprendre la travessa pirinenca de Ribes de Freser a Toès, passant per Núria, Noucreus i la vall de Carançà, als estanys de Noedes. La va fer en companyia d'en Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas-Carbó, i els músics Enric Granados i Enric Morera. "S’explica d’aquesta excursió que, en fer-se fosc, van haver de passar la nit al ras, a la vista del massís del Canigó. L’anècdota és que d’aquest bivac forçós en va néixer una òpera: La fada, amb lletra de Massó i Torrents i música del mestre Morera, estrenada el 14 de febrer de 1897 al Teatro del Prado de Sitges, en el marc de les festes modernistes de Sitges. L’acció se situa al gorg Negre, a les muntanyes del Conflent i la Fenolleda, durant el regnat de Jaume I."[4]


Referències

  1. https://blocs.mesvilaweb.cat/martagarciapuig/que-en-sabem-de-la-vida-de-pompeu-fabra/ "Què en sabem, de la vida de Pompeu Fabra?". Marta Garcia-Puig. Oct-2016
  2. https://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/recursos/labece-de-pompeu-fabra "L’abecé de Pompeu Fabra". Generalitat de Catalunya. Nov-2018
  3. https://www.feec.cat/actualitat/revista-vertex/revista/pompeu-fabra-un-linguista-a-la-muntanya/ "Pompeu Fabra, un lingüista a la muntanya". Gemma Pauné i Oriol Garcia Quera. Revista Vèrtex n.280, Set-Oct. 2018
  4. http://rutesentrerefugis.com/croniques/pompeu-fabra/ "Pomeu Fabra: excursionista i esportista". Catherine Perelló. Abr-2020"


Tornar a la plana de l'itinerari.
Tornar a l'índex de Comentaris.