Comentaris itinerari 70: De Camprodon al Santuari del Coral

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

No acabat - en edició.

Juli Cèsar i Coll d'Ares

C.A. Torras escriu que el nom del coll ve del fet que Juli Cèsar hi va fer construir un altar (Ara) per a celebrar la seva victòria sobre els exèrcits de Pompeu desprès de la batalla Munda (17 març de l'any 45aC, a la Bètica).

"Cèsar passà de la Gàl·lia a Espanya per aquest coll, quan la batalla de Munda. En memòria de sa victòria sobre Pompeu féu alçar un monument Ara en aquest lloc. Amb motiu d'aquest monument el coll fou nomenat Collum de Ara; avui Coll d'Ares." 

Llegint De Bello Civili, on Cèsar explica la seva versió dels fets d'aquells anys, no n'he sabut trobar la referència.

El llibre III i últim de "De Bello Civili" fa referència als fets d'armes i polítics de l'any 48aC, després de la batalla de Farsàlia (Pharsalus) a l'estiu del 49ac, amb l'assessinat de Pompeu a Alexandria anys abans de la batalla de Munda (primavera 45aC). Juli Cèsar seria assassinat en els Idus de Març de l'any 44aC.

I si fos Ilerda i no Munda?

I si en comptes de Munda (45aC) fos la batalla d'Ilerda (Lleida, estiu any 49aC)?

El capítol 37 del llibre I de "De Bello Civili" ens diu que el llegat de Cèsar, Quintus Fabius, rebé l'ordre de, sortint de Narbo (Narbona), controlar els passos dels Pirineus tinguts per Lucius Afranius, llegat de Pompeu. No hi ha més detalls de quins ni on, tot i sospitar que, per lògica i distàncies, els hauríem de situar entre el Cervera de la Marenda i la Cerdanya.

Juli Cèsar. "De Bello Civili" 1:37 (en llatí) (en anglès) (traducció pròpia al català, no n'he trobat cap de lliure)

"Mentre [Cèsar] es prepara i gestiona, envia C. Fabius amb tres legions que havien passat l'hivern a Narbona i voltants, d'avançada a Hispània amb l'ordre d'ocupar ràpidament els boscos dels Pirineus, que en aquell moment eren guardats per guarnicions del llegat L. Afranius. Ordena que les altres legions, que hivernaven més lluny, segueixin de prop. Fabius, com li havien ordenat, fent servir aquesta velocitat, va fer caure la guarnició del bosc i a marxes forçades s'enfronta a l'exèrcit d'Afranius."

Els capítols 37 fins el 55 del llibre I ens parlen dels preparatius i la batalla d'Ilerda. Després de narrar uns fets del setge de Massàlia (Marsella), el capítol 59 torna a Ilerda, i explica el que allí passà. El capítol 87 torna a Ilerda i ens parla de la rendició dels de Pompeu i del fet que el llegat de Cèsar, Q. Fufius Calenus, i dues legions acompanyaren els rendits i desarmats fins al riu Varus (riu Var, a l'actual Niça), on els deixarien lliures.

Juli Cèsar. De Bello Civili. 1:87 (en llatí) ( en anglès)

"Aproximadament un terç de l'exèrcit s'havia dissolt en aquells dos dies, Cèsar ordenà que dues de les seves legions s'anticipessin, la resta seguiria a curta distància per a no acampar massa lluny uns dels altres; aquesta tasca l'encomanà a Q. Fufium Caleum, un dels seus llegats. Amb aquestes ordres deixà [Fufium] Hispània en direcció al riu Varum, on llicencià la resta de l'exèrcit."

I així acaba el llibre I, tornant el llibre II al setge de Massàlia.

Hi ha doncs un altre evident pas de legions romanes pels Pirineus però cap referència a "De Bello Civili" a que fos Cèsar ni a cap altar, temple, o pas per cap coll o nom geogràfic a banda de esmentar el riu Var. I potser des d'Ilerda el camí més directe fos Sicaris (Segre) amunt fins a la Cerdanya, i vall de l'Aude avall fins a Carcassona i Narbona, o Tet avall per Prada i Perpinyà (Ruscino), i per la via Domitia (construïda el 120aC) fins a Narbona.

Més endavant, els capítols 1 al 16 del llibre II ens parlen del setge de Massàlia i menciona el fet que esperaven l'arribada de Juli Cèsar.

Seguidament torna a parlar d'Hispània i ens explica les maniobres de Varró per a organitzar legions, acumular gra, fer construir vaixells i altres preparatius per atacar a Juli Cèsar. I en el capítol 21 ens diu que Cèsar és a Corduba, després va a Gades i d'allí, amb vaixells construïts per Varró, va a Tàrraco. Tot seguit ens diu que de Tàrraco va per terra fins a Narbo i d'allí a Massàlia.

Juli Cèsar. De Bello Civili. 2:21 (en llatí) (en anglès)

" ... Ell mateix, amb els vaixells que Varró i els gaditans havien construït, arribà a Tàrraco en pocs dies. Allí, delegacions de gairebé tota la província "citerior" esperaven la seva arribada. Havent igualment rebut honors de manera pública i privada dels diferents estats, deixa Tàrraco a peu i arriba a Narbo i d'allí a Marsella."

"De Bello Civili" no indica per on passa, però el camí més normal seria per la via Heràclea (posteriorment, via Augusta]) seguint per la via Domitia, és a dir, pel Coll de Panissars.

Però Cassius Dió sí ens parla d'un altar als Pirineus.

Cassius Dió. Història de Roma. Llibre XLI:24 (en grec i anglès)

" ... i va anar [Cèsar] en vaixell fins a Tàrraco. Des d'allí travessà els Pirineus, però no va erigir cap Trofeu en els seus pics, doncs entengué que Pompeu ja ho havia fet; però erigí un gran altar construït de pedres polides no gaire lluny dels trofeus del seu rival."

L'any 72aC, després de vèncer a Sertorius i controlar la part de la península ibèrica que llavors era ja en mans dels romans, Pompeu va fer construir un monumental Trofeus (arc de triomf?) al coll de Panissars en el "Summum Pirenaeum", punt de connexió entre la via Domítia i la Heràclea (posteriorment anomenada Augusta).

L'any 49aC, després de guanyar als Pompeians a Ilerda, Cèsar reenvia i llicencia tropes vençudes a través dels Pirineus cap al riu Var, mentre ell va fins la Bètica, i navega tot seguit de Gades a Tàrraco, travessant després els Pirineus de camí a Narbo. Cassius Dió escriu tot seguit que Cèsar va fer construir un gran temple no gaire lluny del Trofeu de Pompeu. Cal entendre que és en aquest any perquè si mirem el que escriu després de la batalla de Munda (45aC), no hi ha cap referència a cap altar ni als Pirineus.

Perquè Juli Cèsar encara tornaria a Hispània. El fill gran de Pompeu, també anomenat Gneu Pompeu reuní tropes de veterans pompeians i antics aliats del seu pare per tornar a plantar cara a Cèsar (46aC). Es van enfrontar a la batalla de Munda (45aC) on Cèsar guanyà.


Resumint.

  • 72aC. Pompeu construeix un monumental Trofeu al coll de Panissars després de la victòria sobre Quintus Sertorius.
  • 49aC. Després de guanyar als de Pompeu a Ilerda, Cèsar, des de Tàrraco, travessa els Pirineus. No diu res de per on passa ni parla de cap altar, tot i que Panissars sembla el més lògic i ràpid per anar a Narbo per terra.
  • Cassius Dió, més de 200 anys després dels fets, sí ens diu (XLI:24) que Cèsar va fer construir un altar "no gaire lluny" al Trofeu de Pompeu a Panissars. Sembla que és després de les victòries de l'any 49aC, doncs no en parla quan escriu (XLIII:41) sobre els fets de després de la batalla de Munda (45aC).
  • Segons els textos de més amunt, sembla que hi pot haver alguna confusió en l'afirmació de C.A.Torras. No està documentat que Juli Cèsar passes per Coll d'Ares (tot i que podria ser possible de camí a Ilerda). Sí que Cèsar va fer construir un altar als Pirineus, però segons Cassius Dió, va ser el 49aC i "no gaire lluny" de Panissars, i no després de Munda (45aC). Potser una confusió entre els dos Pompeu, pare i fill, que es deien igual?


Qui més podria haver passat per Coll d'Ares?

Hi ha altres escrits antics sobre romans o personatges històrics passant pels Pirineus. Per exemple, dels esdeveniments de la segona guerra púnica, molts anys abans, el 218aC.

Polibi i Titus Livi ens expliquen el pas dels exèrcits d'Anníbal Barca pel que segles després seria Catalunya i, amb l'intent de barrar-li els subministraments, s'enceta la presència dels Romans a la península ibèrica, i en particular la costa Mediterrània i la terra dels Ibers, amb el desembarcament dels romans a Empúries l'any 218aC.

Polibi. Histories 3.35 (grec) (anglès)

 "...; quan va arribar el dia indicat, l'exèrcit d'Anníbal es posà en marxa, format per 90000 soldats d'infanteria i uns 12000 de cavalleria. Després de creuar l'Ebre, aconseguí controlar les tribus dels Ilergetes i Bargusii, així com els Aerenosii i Andosins, fins arribar als Pirineus. Un cop comntrolat tot el país sota el seu poder, i prendre algunes ciutats d'una revolada, el que va fer amb una inesperada rapidesa, però no sense dures lluites i serioses pèrdues; Va deixar Hanno com a cap de tot el districte al nord de l'Ebre, i amb absoluta autoritat sobre les Bargusii, que van ser els que més problemes li van donar a causa dels seus sentiments amistosos cap a Roma. Llavors agafà del seu exèrcit 10000 homes i 1000 cavalls a disposició de Hanno, a qui també confià el pesat equipatge de les tropes que haurien d'acompanyar-lo [a Anníbal], i llicencià el mateix nombre per a que tornessin a casa seva. [...]. Llavors posà en marxa la resta de tropes, sense les molèsties d'un pesat bagatge, 50000 infanteria i 9000 cavalleria, i els portà a través dels Pirineus fins al gual del riu Roina. L'exèrcit no era tan nombrós com altament eficient, i en extraordinari estat físic a causa de les contínues batalles amb els Ibers." 

Titus Livi. Ab Urbe Condita 21:23 (llatí) (anglès)

"Gaudint d'aquesta visió, conduí les seves tropes a través de l'¡Ebre en tres columnes, després d'haver enviat agents avançats, per a guanyar-se amb regals als Gals que vivien en la regió que l'exèrcit hauria de travessar, i per a explorar els passos dels Alps. Tenia 90000 a peu i 12000 cavalls quan travessaren l'Ebre. Subjugà als Ilergetes, i els Bargusii i Ausetani, i també Lacetània, que es troba al peu dels Pirineus. Tota aquesta costa la posà a les ordres de Hanno, per a controlar els passos comunicant Hispània i Gàl·lia. Per a defensar aquest districte, donà a Hanno 10000 a peu i 1000 cavalls.
Quan l'exèrcit havia entrat els congostos que porten als Pirineus, i més clars rumors s'havien estès entre els bàrbars que la guerra seria contra Roma, 3000 Carpetans a peu desertaren. Es va entendre que els va pesar més no tant la guerra com el fet de la llarga marxa i la impossibilitat de creuar els Alps. Retenir-los hagués estat difícil donat que podria haver aixecat ressentiments en el cor salvatge dels altres. Així Anníbal llicencià a uns 7000 més, a qui percebia irritats am el servei, fent veure que també havia llicenciat als Carpetani."

Livi. Ab Urbe Condita 21:24 (llatí) (anglès)

"Llavors, per a evitar que les seves tropes es desmoralitzessin pel retard i la inacció, creuà els Pirineus amb la resta de les seves forces i posà el seu camp proper a la ciutat d'Iliberri [Elna]."

Així, segons Polibi (Histories 3.35), Anníbal arribà a l'Ebre amb 90000 soldats d'infanteria, 12000 cavalleria (i elefants, no mencionats, però que hem de suposar). Havent vençut a les diferents tribus iberes, deixà 10000 homes, 1000 cavallers i molta impedimenta sota el comandament de Hanno per a controlar la rereguarda, i envià la mateixa quantitat a casa. I passaria els Pirineus amb 50000 homes d'infanteria i 9000 de cavalleria (i elefants).

Per on faria travessar Anníbal Barca els Pirineus tota aquesta gentada durant l'estiu de l'any 218aC, sense vies romanes i només amb camins i corriols?

Com amb el cas de Cèsar, no hi ha cap escrit coetani que expliciti noms de lloc de terres ignotes ni detalls de fets menors.

No hi ha cap prova de que els d'Anníbal passessin per Coll d'Ares, però potser sí sospites.

D'una banda, les forces d'Anníbal creuen l'Ebre en 3 llocs diferents i, segons Polibi i Titus Livi, sotmeten o arriben a acords amb els Ilergetes, Bargusii, Ausetani, Lacetani, Aerenosii i Andosini. Aquests noms semblarien indicar una ruta Segre amunt, i una altra per, aproximadament, les actuals comarques de la Segarra, Anoia, Bages, Berguedà i Osona. Això obre la possibiltat d'un pas per la Cerdanya i un altre per Coll d'Ares.

El pas per les Alberes també podria ser possible però alguns autors[1] el creuen poc probable si Anníbal no volia desvetllar la sorpresa de la seva incursió tot passant a prop d'Empúries i Roses, colònies gregues aliades de Roma.

De fet, quan els 60 vaixells[2] dirigits per Publi Corneli Escipió arriben a Masàlia per tallar el pas d'Anníbal al Roina, s'asseventen que ja és a la ariba esquerra i camí dels Alps (Polibi 3:41). Havent fet salat, Publi Corneli Escipió envia al seu germà Gneu Corneli Escipió a Ibèria per a atacar la rereguarda i tallar els subministraments d'Anníbal. (Polibi 3:49, Titus Livi, XXI:32)

Un argument més a favor del pas per diferents colls: la quantitat de soldats.

Suposem que les xifres de soldats són acurades. Suposem una columna de 10 soldats d'ample; 50000 soldats, a 1 metre de distància un cop en fila, són 5km de columna pel cap baix. 10km si el camí és prou ample i fan columna de 5 soldats. Eren els camins pirenecs de l'època prou amples?

Hi ha aproximadament 10km en línia recta entre Bolvir i Llívia, passant per Puigcerdà. O de Molló al Coll d'Ares per la carretera C-38, acabada a meitat del segle XX.

Si els camins només donen per a 2 persones de costat (camins de ferradura), són més de 25 km de columna (i cal afegir-hi cavalleria i intendència)! Per fer-nos-en una idea, és la distància aproximada de Molló a Prats de Molló passant pel Coll d'Ares tot seguint l'actual traçat de la carretera C-38 i D-115. O de Puigcerdà a Montlluís. O de Montlluís a Vilafranca del Conflent.

Suposant uns 25km de marxa al dia (travessant els Pirineus), uns arribaven de destí quan els altres tot just sortien del campament del dia anterior. A 5km/h (ràpid per ser camins de muntanya), uns sortien a l'albada i els darrers a gairebé migdia. Si feien 50km de marxa per dia, seria de Camprodon a Arles o de Puigcerdà a Vilafranca del Conflent d'una tirada, en unes 10h de marxa. I acabada l'etapa, preparar les defenses i el campament per a passar-hi la nit.

És estratègicament una bona opció una sola columna quilomètrica que no podrà desplegar-se si és atacada pels extrems o des de dalt les valls? Ells segueixen les valls dels rius, no les carenes. Les valls del Tec i del Tet s'estrenyen força durant alguns kilòmetres. Si passaren per la zona de Coll d'Ares, potser ho van fer pel Coll Vernardell i el Coll de Malrem a fi d'anar a parar a prop del Pas del Llop i estalviar-se els estrets del Tec?

I el subministrament? Els 50000 soldats sembla que no inclouen la intendència. I 50000 és el doble de la població actual del Ripollès (no per comparar, ans per fer-nos una idea de la quantitat). Portaven gra i vitualles amb ells? Si els compraven o robaven dels pobles per on passaven, estava l'agricultura de les zones de pas prou dimensionada per a abastir més de 60000 persones uns quants dies? (a banda de deixar, o no, sense gra i carn als pobles productors). Si no, hi havia línies d'abastiment que ho portaven des d'indrets més agrícoles?

Tal com ens diu Titus Livi a Ab Urbe Condita 21:23, van passar l'Ebre en 3 columnes diferents (per exemple, a 30000 homes cadascuna més cavalleria i intendència).

Potser van fer el mateix per travessar els Pirineus. Un parell o més de columnes, i cada columna separada en grups per a facilitar la defensa i aprofitar el campament del grup anterior? A "De Bello Civili" 1:87, que passa uns 150 anys després, i ja amb vies romanes, sembla intuir-se aquest agrupament.

Per tornar a quantificar la gentada, es calcula que entre febrer i març de 1939, davant l'arribada de les tropes del general colpista F. Franco, unes 90000 persones van prendre el camí de l'exili passant per Coll d'Ares.

Si són certes les xifres de soldats indicades per Polibi, no sembla possible fer passar aquesta gentada si no és dividint-se en columnes i posteriorment en grups per cada columna, passant en dies successius, fins a retrobar-se tots a Iliberri (Elna).

Sigui com sigui, no tenim per ara cap prova del pas de les tropes d'Anníbal, o del mateix general, per Coll d'Ares; només suposicions.


La relació del nom del coll amb un altar

Hi ha una hipòtesi que proposa que Ares ve del grec "oros" (pas) >> ares. Grinyola una mica per explicar els Ares de terra endins (eg. Alinyà) on difícilment hi trobaríem grecs o la necessitat de la gent del país d'adoptar toponímia grega. Potser per l'Ares més proper a la costa (el nostre Coll d'Ares). Però de ser vàlid, hauríem d'acceptar un cas de desenvolupaments paral·lels que porten a un mateix nom. Difícil casualitat.

Coll d'Ares (segons ICGC Vissir3):

Municipis Longitud Latitud
St Esteve de la Sarga / Àger 0.743457 42.052047
La Vansa i Fórnols 1.454243 42.204479
Fígols i Alinyà 1.448408 42.160375
Molló / Prats de Molló 2.456587 42.367095
Les Valls de Valira 1.402443 42.472243
Ares del Maestrat -0,1417554 40,4541059

Tenim també En Joan Coromines, que en l'entrada de l'Onomasticon Cataloniae referida a Ares, menciona la referència de Torras sobre el possible altar (Aras) al Coll (que ja hem vist que no és font fiable) i proposa:

Joan Coromines. Onomasticon Cataloniae. Volum: II Pàgina: 231 Columna: b Línia: 3 (PDF)

"Alguns d'aquests passos estan lligats a fets famosos de l'antiga historia bèl·lica. Cèsar entra a Hispània pel coll d'Ares atacant els pompeians; els indoeuropeus sorotaptes devien ficar-s'hi per allí mateix. La via del Coll d'Ares fou sempre famosa per aquests motius (detalls en CATorras, Pir. Cat. III, 46); i ja s'al·ludeix a la famosa collada en el punt on aquesta estrada travessava el Tec, emprenent la pujada cap al Coll: Galdares < Guád d'Aras (VADUM); potser abans i tot, si és que el nom d'Arles de Tec ve del de ARÜLAS, a manera de diminutiu «premonitori» (com s'ha conjecturat)."

Tot seguit va desgranant altres llocs amb el nom Ares i documenta un "Collum de Ares" entre Molló i Prat de molló el 1206 i en documents posteriors. I més avall dóna una explicació sobre la possibilitat d'oratoris en colls de muntanya:

Joan Coromines. Onomasticon Cataloniae. Volum: II Pàgina: 231 Columna: a Línia: 41 (PDF)

"Sobre la supervivència del ll. ARAS 'altars' en llocs pròxims a un pas de muntanyes, on els caminants feien ofrenes propiciatòries a Mercuri i altres déus protectors dels ports, dono alguna dada útil en Top. Hesp. 1, 245, i DECat 1, 351; com que en el que se n'ha publicat hi ha molt d'incert o infundat(1), el més útil serà donar llista ben controlada dels NLL Catalans on això té fonament. En tot cas es nota que prop dels passos de muntanya de nom Ares hi ha molt sovint (potser hi ha estat sempre) un santuari o capella, probablement cristianització d'un oratori pagà."


Conclusió

Davant de les dades escrites més amunt, podem resumir que:

  • No està documentat que el nom de Coll d'Ares tingui res a veure amb Juli Cèsar. Ell no ho esmenta en les seves memòries, ni tampoc ho fan altres historiadors antics. Aquest mite, potser recollit per Torras dels habitants de la zona, potser degut a una confusió seva, queda escrita en el seu llibre d'excursions i passa també a l'Onomasticon Cataloniae.
  • Sí que hi ha constància (Cassius Dió) de que Juli Cèsar va fer construir un altar als Pirineus "no gaire lluny" del Trofeu de Pompeu al Coll de Panissars. Segons el mateix relator, seria l'any 49aC i no el 45aC després de la batalla de Munda.
  • Si hem de creure la quantitat de soldats enumerada per Polibi, és força probable que part de les topes d'Anníbal passessin per la zona de Coll d'Ares. Però no hi ha, per ara, cap prova ni documental ni arqueològica del fet.
  • Sembla molt més probable la relació entre la paraula llatina Ara (altar) i la presència en el Coll (i altres colls amb el mateix nom), de petits oratoris o altars. A la manera dels innombrables colls del Pal o del Jou, collades verdes i collades fondes o pregones, per exemple.
  • També seria possible la translació a Coll d'Ares del fet que Pompeu sí va fer construir un "trofeu" o monument al Coll de Panissars (Via Heràclea/Domítia) per a commemorar la seva victòria contra Quintus Sertorius l'any 72aC. O la construcció per part de Juli Cèsar d'un altar "proper" al Trofeu de Pompeu. I això pot ser independent del punt anterior, si per exemple ja hi havia un petit oratori propiciatori a Coll d'Ares.
  • On hi ha(via) doncs aquest altar construït per Juli Cèsar?


Referencies

  1. J. Noguera Guillén, E. Ble Gimeno, P. Valdés Matías. La Segona Guerra Púnica al nord-est d’Iberia: una revisió necessària, (Barcelona, Societat Catalana d'Arqueologia, 2013).
  2. Titus Livius. Ab Urbe Condita, Llibre XXI, Capítol 26.

Complements

"Panissars històric i monumental". Vivas i Llorenç, Eduard. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 26, Figueres, 1993 (PDF) http://www.trianglegironi.cat/images/imatges%20i%20documents/alt%20emporda/la_jonquera/panissars.pdf

Vídeo amb les possibles reconstruccions de les edificacions dels colls. "Le Perthus, les cols de Panissars et du Perthus". Struski, André. 1 desembre 2014. https://www.youtube.com/watch?v=fcrTjTpyhXs

Vídeo excursió "Le Fort de Bellegarde (424 m) et la Vallée de la Rome depuis les Cluses (137 m)". Jullien, Gilbert. 5 juny 2020. https://www.youtube.com/watch?v=W6x4n97s0ps



Tornar a la plana de l'itinerari.
Tornar a l'índex de Comentaris.