Comentaris itinerari 87: De Barcelona a Ceret, Amélie (Els Banys d'Arles) i La Presta

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

La plana de Marató a Catalunya

Llegint sobre els trofeus de Pompeu i l'altar de Juli Cèsar al Pirineu, per desenvolupar els comentaris de l'itinerari 70 , trobo que, en grec, marató vol dir fonolleda, un lloc amb molt fonoll. (Estrabó, Geographia 3-4-9)

Estrabó (62 aC - 20 dC) ens descriu la via Heràclea/Augusta des dels Trofeus de Pompeu, localitzats en el Summum Pirenaeum (Coll de Panissars), fins a Tàrraco. Ho fa nomenant tres noms de lloc: Iongkariou mediou ('Ίονγκαρίωυ μεδίωυ), Beteron (βετέρων), i un lloc anomenat Marató (Fonolleda) (Μαραθóνος καλούμένου μεδίου).

Des dels Trofeus, primer troba la plana de les jonqueres (Ioncaria era l'actual Figueres). Després el traductor proposa que Beteron podria ser Vidreres. Seguint via vers el sud, les possibles planes abans de Tàrraco, dignes de menció descrivint la ruta i on trobar les fonolledes (maraton), podrien ser el/al Vallès o el/al Penedès. No trobo per ara bibliografia ni referències sobre el tema.


L'altar construït per Juli Cèsar

Escriu Cassi Dió a Història de Roma, Llibre XLI:24 que Juli Cèsar va fer construir un altar als Pirineus, en un lloc "proper" als Trofeus de Pompeu (Coll de Panissars). És possible que fos dedicat a Venus. La nissaga Júlia es considerava descendent d'Eneas, fill de Venus, fundador de Roma i avant passat de Ròmul i Rem. A més a més, Juli Cèsar va fer construir un temple a Venus al fòrum de Roma (setembre 46 aC) i també en va fer fer un altre abans de la batalla de Pharsalus (agost 48 aC), un any després del seu pas per Tarragona i travessar els Pireneus l'estiu del 49 aC, quan ens h reporta Cassi Dió.

També, recentment, i amb relació a Portvendres (Portus Veneris)[1], s'ha trobat a l'Albera, prop dels cims del bosc de la Fajosa, una zona amb restes arqueològiques gregues que podria ser el que tradicionalment, des dels escriptors clàssics, s'ha anomenat el Temple de Venus o d'Afrodita pirinenca. Els arqueòlegs descobridors proposen[2] [3] que seria un espai sagrat o espai santuari [ἱερòν τῆς Πυρηναίας ᾽Αφροδίτης], en el que no s'hauria d'esperar l'edifici d'un temple.

Podria ser que Juli Cèsar hagués fet construir l'altar que menciona Cassi Dió en aquest espai-santuari dedicat a Venus/Afrodita des de molt abans? Un lloc amb llarga tradició d'estar relacionat amb Venus/Afrodita, "proper" a Panissars però més oriental, i sobre Portvendres (Portus Veneris)?

O potser, si l'altar era prou gros i la muntanya sense boscos, podríem trobar-lo una mica més lluny però molt més visible des del mar i la plana, pels volts del Pic de Sallafort (993m)?

Una altra possibilitat podria ser on hi ha ara el castell de Bellaguarda. Just sobre el coll de Panissars, en un lloc elevat i molt proper (tal com diu Cassi Dió) al criticat Trofeu de Pompeu. Si així fos, poca cosa si res en deu quedar després de la construcció de la fortalesa, si no és alguna pedra aprofitada en algun mur.


I la Mare de Déu del Coral?

Està situat el santuari de la Mare de Déu del Coral en un antic espai sagrat preromà i precristià?

Descrivint l'espai del bosc de la Fajosa i la font que sembla ser el seu punt central, Dunyach[2] parla de l'antiga sacralització de fonts de muntanya. D'altra banda, Abelanet[4] ens diu (pàg. 22) que el santuari de M.D. del Coral, construït en una esplanada propera a la font, es va fer reutilitzant vestigis d'un edifici romànic. Abelanet[4] també menciona un sermó atribuït a Sant Eloi (segles VI-VII), que deia als fidels de no pregar a les pedres, fonts o arbres ("nolite ad arbores vota reddere, nolite ad fontes orare").

Podria ser aquest espai i font, en un esperó de la serra, fos un espai sagrat preromà, posteriorment adaptat als deus romans, i d'allí cristianitzat?

Referències

  1. CASTELLVÍ, Georges; DUNYACH, Ingrid. "La cité de Pyrène, le temple d’Aphrodite et le port de Vénus". Archéo66, 33, 2018
  2. 2,0 2,1 DUNYACH, Ingrid. "Le sanctuaire de source gréco-romain de la Fajouse. Premiers résultats de la fouille programmée 2013". Bulletin de l'Association Archéologique des Pyrénées-Orientales (AAPO) Archéo66, 28, 2013
  3. DUNYACH, Ingrid; ROUDIER, Etienne. "Activités rituelles autour d’une source entre la France et l’Espagne (VIe s. av. JC. - VIe s. apr. JC.): la Fajouse à Argelès-sur-Mer". Gallia, 73.2, 2016, p. 1-23.
  4. 4,0 4,1 ABELANET, Jean. "Lieux et légendes du Roussillon et des Pyrenées catalanes". Ed. Trabucaire. Canet. 2008.


Tornar a la plana de l'itinerari.
Tornar a l'índex de Comentaris.