Conflent

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

El país de Conflent, antiga comarca natural-històrica de Catalunya, està situat en el cor del Pirineu Oriental Català. Forma un polígon irregular, circuit i creuat d'altes i esquerpes serralades. El riu Tet el travessa de part a part en tota sa amplària; provinent del Capcir, on neix en les vessants de ponent del Puig Peric, entra en el Conflent pel fondo Coll de Jardó, sota el Pla de La Perxa; corre en direcció del SO. al NE., surt del Conflent per l'estret pas de Rodés o Coll de Ternère o Terranera, i regant el Rosselló desemboca en el mar a La Salanca. Constitueixen el territori del Conflent un conjunt intrincat de valls tantost aspres i salvatges com productives i rioleres, que conflueixen en el pregon congost del Tet; les que provenen de les vessants de la carena meridional pirinenca i del macís del Canigó porten comunment la direcció de S. a N., i les que procedeixen de les muntanyes de Madres la de NNO. i NO. a SSE. i SE. Aquestes valls, quins extrems superiors formen grandiosos i desolats circs o salvatges embuts, dominats per alterosos pics i cimals d'enasprat esquenall i molts d'ells de formes rares i capritxoses, contenen en sa part inferior verds i extensos prats i aprofitats camps de conreu, i en ses baixes vessants magnífics boscos, en sa major part de pins i avets; amaguen, en llurs altes comes, pregons estanys i estanyols, inacabables congestes de neu i manantials constants que porten seguit caudal d'aigua a les riberes i torrents, formant preciosos saltants i cascates, aprofitant-se pera regar prats i conreus en un sens nombre de séquies i canals, alguns d'ells obres de suma importància. Moltes d'aquestes valls, en son lloc de sortida, abans de llençar-se al Tet, s'engorgen entre espadades muralles formades per gegantins penyals. Poblets i veïnats s'amaguen en les fondalades més amples i en els hermosos sots de ses valls, s'esglaonen en el congost del Tet o s'encastellen en els caps de serra i en els enlairats i descoberts vessants de les aspres muntanyes.

Curta és la quantitat de terreny pla que té la comarca, excepció feta de les riques i xamoses planes de Prada i Vinçà, en la part baixa del Tet.

En el recorregut d'uns 50 kilòmetres que porta el Tet des de Coll de Jardó a Coll de Terranera té el notable desnivell de 1.400 m.

Confina el Conflent: al NO. amb el Capcir, essent sos límits, des de La Perxa en amunt; el Ras de la Quillana, 1.746 m., immediat al Coll de Castelló, 1.720 m. , que separa les aigües del Tet de les de l'Aude i per on hi passa la carretera de Montlluís al Capcir; ve seguidament el Pic de Castelló, 2.045 m. ; Coll de Doradós, 1948 m. ; Pic de Caputxet, 2.025 m. ; Coll del Torn, 1902 m., per on travessa un camí que va del Conflent al Capcir; Pic de Bastard, 2.095 m. ; Coll de Creu, 1.712 m., punt de pas del camí veïnal d'Oleta a Formigueres, en el Capcir; Pic dels Agrellós, 1.934 m. ; Coll de Sansa, 1.791 m., passatge del camí que del Conflent va a Real, en el Cap de l'Esquena d'Ase, 2.010 m. ; Pic de l'Ós, 2.941 m. , i Pic de Madres, 2.471, punt culminant de les extenses muntanyes del propi nom.

Separa el Conflent del Llenguadoc, valls de l'Aude, al NO; l'alta capçalera de les muntanyes de Madres; segueix el Pic de Bernat Salvatge, 2.427 m.; La Gleba, 2.024 m.; el Coll de Jau, 1 513 de pas del camí del Conflent al Querigut, i la Muntanya Rasa o Tuc Dormidor, 1.845 m., hermosa miranda.

Tanca el N. de la comarca dividint aigües del Tet de les de l'Aglí i país de Fonolledes, des de la muntanya Rasa en direcció a llevant, la Serra de Les Escales, 1.725 metres, i un brancal de Les Corberes, que s'estén per Roc de Rosselló, 1.314 m. ; Roca Salera, 1.104 m. ; Pic de Rault, 1.024 m. ; Coll de Gués i Coll de les Auzines; baixant un contrafort a formar el Pas de Rodés, en el Coll de Ternère o Terranera, per on s'escola el Tet a regar el Rosselló.

Confronta a l'E. el Conflent amb el Vallespir, formant sos límits naturals des de Coll Ternère una extensa serra, despresa del macís del Canigó, que puja a Coll d'en Peiró, Roca Roja, 1.015 m.; Coll de les Arques; Pla de les Eugues, 1.209 m.; Capella de Santa Agna, 1.346 metres; Coll de Montportell i Coll, de Palomeres; alçant-se a 1.738 en el Puig de l'Estela.

Del Puig de l’Estela formen el límit del confí SE. amb sa divisòria amb el Vallespir, el Coll d'en Pey, per on creua un camí que puja de Cortsaví i baixa a Vallmanya comunicant les dues comarques; Coll de la Cirera, on hi ha el pas que dels Meners de les Índies porta a les valls de Vallmanya; el Puig de Pèl de Ca, 2.036 metres; la Serra del Roc Negre, 2.708 m.; el Pic de Tretze Vents, 2.763 m.; la Portella del Canigó; Pic de Set homes, 2.750 m.; Coll de Bocacers, Pla Guillem, 2.300 m.; Les Esquerdes de Roja i Roca Colom.

S'estén a Mig-jorn del Conflent seguint la direcció E. a O. Des de Roca Colom, formant el límit de la vall del Ter, el Pla de Camp-Magre, Pic de la Dóna, 2.714 metres; l'Esquena d'Ase i el Puig del Gegant o dels Bastiments, 2.881 m.; punt culminant de la regió. Limita en la pròpia direcció la vall del Freser, des del Puig de Bastiments, el Pic de l'Infern, 2.870 m.; els cims de La Vaca, el Pic de la Fossa del Gegant, 2.809 m.; Coll de Noufonts i Pic d'Eina, 2.786 m.

Des del Puig d'Eina, el límit del Conflent separa a l'O. les caients del Pla de La Perxa i la Cerdanya, pujant a 2.832 m. en el cim de Torra d'Eina; segueix fins a les Cambres d'Ase, 2.750 m., i d'allí baixa per un contrafort a trobar el Pla de La Perxa i el Tet a Coll de Jardó.

Aflueixen al Tet per sa vorera dreta: la ribera de Prats de Balaguer, que naix en les altes vessants del Puig i Torra d'Eina i se li ajunta prop de Fontpedrosa; el barrancós torrent de La Sorda, provinent del Pic de Gallinàs i Coll Mitjà, que s'hi barreja davant mateix de Fontpedrosa; el riu de Carançà, que porta ses aigües dels estanys, dels alterosos cims de La Vaca, de l'Infern i Bastiments i de la Coma de Bassibés [Bacivers], i hi desemboca davant del poble de Toès; la ribera de Mentet, procedent del Puig de la Dóna, Pla de Camp-Magre i Pomarola, que hi aflueix abans d'arribar a Oleta; la ribera de Pi, que té ses fonts més altes a Les Esquerdes de Roja, Pomarola i Pla Guillem, confluint-hi abans de Vilafranca; el Riu Major o del Vernet, provinent de les hermoses valls del Canigó que se li ajunta també a Vilafranca; hi aflueix, prop de Prades, La Rivereta o ribera de Taurinyà, que té l'origen a Balatj [Balaig], en la glacera del Canigó; el riuet de Llescó o ribera de Clara, originari de les vessants de Roca Mosquit, conflueix en la Plana de Prades, així com també la ribera d'Espirà; prop de Vinçà, hi aflueix el Lentilla o Nantilla, que té ses altes fonts en la part meridional del Canigó, i la ribera de Rigardà o Glorianes, que baixa del Pla de les Eugues i de la muntanya de Santa Agna.

En sa part esquerra, a Oleta, rep les riberes de Cabrils i d'Èvol, provinents del macís de Madres; en avall de Rià S'hi barreja la Rivera de Noedès, procedent dels estanys de son nom; en la plana de Prades barreja a ses aigües les de la ribera Castellana, originaria de la Coma de Jau, sota el coll d'igual nom, del Pic de Bernat Salvatge i de la Muntanya Rasa; més avall de Catllar i altres de menys importància.

Donada l'estructura de son territori té el Conflent belleses. naturals de primer ordre i es disfruta d'esplèndids panorames des dels cims de ses gegantesques muntanyes. Deuen remarcar-se com a curiositats naturals la Cova Bastera a Vilafranca, i les de Cirac i de Fullà, entre altres; les gorges de Carançà, les de Nyer, l’aspre passant de La Lentilla en avall de Vallestàvia, la preciosa vall de Cadí, estanys de Carançà, els gorgs d'Evol i Noedès i la glacera del Canigó.

Com a monuments artístic-arqueològics han de citar-se en primer terme l’església de Cornella del Conflent, els arruïnats cenobis de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí de Canigó, el priorat de Marcèvol i el restaurats castell de Nyer, les esglésies romàniques d'Aiguatèbia, segle XI; Conat, segle XI; La Llagona, Fillols, [Saorra Saorra] i Vilafranca, entre altres.

Rica en mines, sobre tot de ferro, en explotació, és la regió del Conflent, treballant-se a Saorra, Vernet, Fillols, Escaró, Taurinyà, Nyer i Vallmanya. Sense explotar hi ha també mines de coure, entre altres punts, a Escaró, a Llec i a la vall de Carançà, plata coure a Vallestàvia, Escaró i Carançà, així com també es diu que són auríferes les arenes del Tet. Això promou moltes industries mineres especialment els alts forns de Prades, Riu i Vilafranca. També abunden les pedreres de marbre blanc a Pi, jaspiat a Vilafranca, griots a Vilafranca i Conat.

Les aigües minerals de la comarca són importantíssimes, havent-hi bons i confortables establiments: Vernet, Graus de Toès, Graus de Canavelles, Vinca, Molig, Sant Tomàs de Balaguer; sense altres aigües utilitzades solament per la gent del país.

El Conflent forma part de l'Estat francès, des de 1659, en que s'hi ajuntà pel tractat dels Pirineus; depèn, en lo eclesiàstic, del bisbat de Perpinyà, i, en lo civil i administratiu, del departament dels Pirineus Orientals, districte o arrondissement de Prada, que és sa capital. Dels sis cantons en que està dividit el districte, dos, Prada i Oleta, hi pertanyen per complert, Vinçà en sa quasi totalitat, tenint algun Ajuntament en els de Montlluís i Sornià. Compta amb uns 27.000 h. i unes 88.000 hectàrees de territori. Sos Ajuntaments són 52.

Cantó d'Oleta, 16 municipis: amb 5.713 h. en la següent forma: Aiguatèbia, 525 h.; Canavelles, 249 h.; Escaró, 344 h.; Jújols, 152 h.; Mentet, 144 h.; Nyer, 381 h.; Oleta, 1.053 h.; Orella, ,199 h.; Pi, 533 h.; Ralleu, 221 h.; Saorra, 712 h.; Sansa, 204 h.; Serdinyà, 614 h.; Soanyes, 107 h.; Talau, 119 h.; Toès, 156 h.

Cantó de Montlluís, 4. municipis: amb 1.630 h. : La Llagona, 411 h.; Sautó, 316 h.; Fontpedrosa, 705 h.; Cauders, 207 h.

Cantó de Sornià, 2 municipis: amb 355 h. : Arboçols, 229 h.; Tarerac, 126 h.

Cantó de Vinçà, ll municipis: amb 6.071 h. : Espira, 252 h.; Estoer, 531 h.; Finestret, 511 h.; Glorianes, 195 h.; Jóc, 30() h.; Marquixanes, 570 h.; Rigardà, 301 h.; Rodés, 588 h. ; Vallestàvia, 307 h. ; Vallmanya, 405 h. ; Vinçà, 2.111 h.

Cantó de Prades, 20 municipis: amb 13.362 h.: Campome, 261 h.; Castell, 151 h.; Catllar, 608 h.; Clarà, 289 h.; Codalet, 323 h.; Conat, 283 h.; Cornellà, 512 h.; Eus, 690 h.; Fillols, 340 h.; Fullà, 355 h.; Els Masos, 375 h.; Molig, 497 h.; Mosset, 1.063 h.; Noedes 295 h.; Prada, 3.877 h.; Rià, 1.038 h.; Taurinyà, 563 h.; Orbanyà, 338 h.; Vernet, 920 h.; Vilafranca, 584 h.

L'administració francesa ha dotat esplèndidament el país de bones vies de comunicació. El ferro-carril de Perpinyà a Vilafranca, s'ha d'allargar fins a Oleta i es parla d'un tramvia elèctric per a comunicar aquest últim punt amb la Cerdanya, per Montlluís.

El Clima del Conflent, sec en general, és molt variat per les diferencies d'altitud existents en la mateixa comarca i estar sos pobles més o menys arrecerats dels vents. Amb tot, en la plana el clima és temperat tant, a l'hivern com a l'estiu, i el Vernet en la falda del Canigó és una magnífica estació d'hivern. La part alta del Conflent és fresca a l’estiu i molt freda a l'hivern, en que es veu molt castigada per les neus.


Esquerra.png Inici.png Dreta.png



Adaptació del llibre: Pirineu Català: Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent 
Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat