Vocabulari i toponímia

De Pirineu Català - Comarca de Camprodon

Recull d'algunes paraules que podem trobar en la toponímia i que ens ajuden a entendre el paisatge i ens fan adonar de la importància que tenia la ramaderia extensiva en aquestes muntanyes. Les definicions provenen del Diccionari de la Llengua Catalana DLC i del Diccionari Català-Valencià-Balear DCVB. També podeu consultar l'Onomasticon Cataloniae per a cercar l'etimologia de la toponímia.


Andar/andàs/andà

"Mena de cleda feta de tres barres primetes de pi horitzontals travessades per brocs de boix o de ginebre a un pam o menys de distància quiscun. Reunits els andars que calguin es formen les pletes". [VILARRASA, Salvador. "La vida dels pastors". Ed. Maideu. Ripoll. 1935]


Bac

Coster de tramuntana, on el sol no toca gens o hi toca molt poc (Rosselló, Conflent, Olot, Girona, Empordà, Pobla de L., Vic, Sabadell, Barcelona.); [DCVB]


Baciva (Bacivers)

Ovella que no cria o no està fecundada (pir-or., or., occ., Maestr., Mall., Men.); [DCVB]

Ramat de moltons, xaies i ovelles estèrils, o sia del bestiar que no cria (Vallespir, Ripoll, Lluçanès, Empordà, St. Feliu de P., Artà, Valldemossa). [DCVB]


Baga

Coster ombrívol (Conflent, Cerdanya); [DCVB]


Cascata

Vegeu cascada: Caiguda d'un corrent d'aigua per un precipici; [DCVB]


Cleda

Clos fet amb llistons, canyes o barres, que serveix per a tancar-hi bestiar (pir-or., or., occ.). Cada fragment del tancat, format per algunes barres o llistons horitzontals i les respectives barres verticals de sosteniment, es diu andà o barda. La cleda és desmuntable i es pot transportar a fi que les ovelles que s'hi tanquen puguin femar diferents paratges.

Barrera de bastons o llistons per a tancar el portal d'un corral o d'una pleta (Puigcerdà, Ripoll, Pobla de L., Esterri); [DCVB]


Coll

Pas entre muntanyes; depressió notable del terreny entre dos cims [DCVB]


Coma

Depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya (Rosselló, Plana de Vic, Ribagorça, Tremp, Morella, Mall.) [DCVB]

Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura (Alt Empordà, Ripollès); [DCVB]


Gleva/Glevatge

Pa de terra cohesionat per les arrels de les herbes, que s’aixeca llaurant, cavant, etc. Antigament, camp o conjunt de terres sense solució de continuïtat. [DIEC2]


Jaça

Prada on fa estació, on sojorna, el bestiar a la muntanya [DLC].

Lloc de la muntanya que es tanca amb andàs i serveix per a jeure-hi el bestiar durant les nits d'estiu (Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir, Cerdanya, Ripollès, Alt Empordà) [DCVB]


Orri

Barraca de fusta, bastida a la muntanya, dins la qual es porta la llet munyida i es fa el formatge (Vall d'Àneu, Pont de S.).—b)

Barraca o tancat dins el qual es munyen les ovelles (Boí, Ísil).—c) Paratge, en el prat i a camp ras, on es muny el bestiar a muntanya, destinant la llet a la producció del formatge (Sarroca de Bellera, Roda, ap. BDC, xix, 177).

Conjunt d'operacions de munyir i fer el formatge. a) Fer orri: munyir les ovelles (Camprodon, Puigcerdà, Solsona).

Ramat o escamot d'ovelles que es munyen per a la fabricació de formatge (Andorra, Puigcerdà, St. Joan les A.). [DCVB]


Palanca

Passera feta de taulons entre la nau i el moll, entre les dues ribes d’un rec, etc. [DIEC2]


Passallís

Lloc on el camí o la carretera travessa un riu o torrent sense haver-hi pont [DCVB]


Pleta

Lloc tancat, generalment amb andans, on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya (Cerdanya, Ripollès, Gir., Guilleries, Bagà, Pobla de L., Plana de Vic, Vall d'Àneu, Pont de S., Senterada, Pobla de S., Tremp, Urgell). [DCVB]


Pregon

Profund [DCVB]


Quera/Quer/Queralt/Querosa

Etim.: forma femenina de quer, ‘penya’. [DCVB]




Adaptació del llibre: Pirineu Català: Comarca de Camprodon - Cèsar August Torras, 1902
https://comarcadecamprodon.cat